20150228 BRM200 El Pla de Santa Maria ... plà ?

Ja hi tornem a ser !. Darrer dia de febrer , i comença el calendari de brevets d'enguany. Es nota que aquest any és any de PBP. Abans sols eren els brevets que montava la Penya Ciclista Bonavista però ara la cosa està a petar.

Arribo al Pla de Santa Maria i vaig directament al poliesportiu des d'on varem sortir pel BRM400 del 2012. Carai no hi ha ningú !. A veure si la sortida és a un altre lloc?. Mentres estic mirant el mòbil a veure si m'he confòs arriba en Pere Simó. Ens saludem . La darrera vegada que varem xerrar va ser a la Perpinyà. Em comenta que creu que la sortida és a les piscines. Segur. Això no és normal.

Agafem els cotxes i anem a buscar el lloc. Efectivament comencem a trobar cotxes amb bicis. Ja ho diuen que llegim poc. Hem de llegir més !.

Aparco el cotxe i anem a treure els carnets de ruta.

Al local sempre hi ha algún neofit en el tema a qui algú ha "enganyat". La veritat tots ens hem deixat enrredar algun cop... i alguns encara "estamos en ello"!.

Fot un vent de mil parell de nassos. Hi ha un molt bon ambient a la sortida , però no donen gaires ganes de voltar. Jo m'acabo de canviar a dins el cotxe i m'espero fins el darrer moment per sortir doncs fot un fred que pela !.

Decideixo posar-me el goretex que duc a la bossa del manillar per parar una mica el vent i llavors venen els meus mals.

Carai no puc baixar la cremallera això em queda com una "torera". Entre els ditxosos plàtans que duc a les butxaques , i la supertreballada "tableta de xocalata" dels meus abdominals em costa feines i treballs aconseguir deixar la cosa una mica decent.

Però com hagi de respirar fort ...!. Decidit no cal arribar a l'etern dilluns per començar a fer regim.

Amb puntualitat britànica iniciem el pedaleig. Jo m'entretinc , com sempre , en treure el carnet de ruta per posar-lo a la bossa de manillar i acabo sortint al darrera del tot del pilot.

Comencem a fer els primers quilòmetres per les llargues rectes que ens han de dur a la capital de l'Alt Camp , Valls.

Veig la silueta inconfusible d'en Josep Caserres de Vic.Em diu que tots els dies que ha sortit fosc el llum del davant li ha funcionat i avui la cosa no vol acabar de rutllar.

Quan estic començant a fer fotos , sento un crit familiar. És en Josep Maria Gonzalez . Diu que avui no sabia que fer . Fer quilòmetres és una opció. Comentem el tema de la Fletxa . Em diu que a lo millor s'apunta doncs amb aquesta opció podria fer de nou un SR5000. Finalment la seva peugeot "old edition" ha dit prou. Avui va amb la Scott C1. No hi ha color !.

De cop la màquina de fer fotos s'atura. No sé si pel fort fred però la bateria està morta. Ospes sense màquina de fotos no sóc ningú. Que faré ara jo !.

Parlo amb en Manuel Asensio , "el cartero". Comentem el tema del gps garmin que porta . Una bona opció. Vaig quedar gratament sorprés de tota l'interface d'usuari l'altre dia a casa del Colell. Certament els fins fa poc reis dels pulsòmetres , els finesos de Polar s'han quedat enrrera i han perdut gas a marxes forçades !.

Arribem al primer control , a Castellvell que es troba situada a una pastisseria. Això si que és un bon "pastel". El local queda literalment desbordat. No sé si farem gaire "gasto" però el segell de l'establiment no para.

Finalment en Francisco Santiago agafa el segell i comença a segellar "a trotxe i moche". Al fer el meu em diu:  "Ep ! aqui no que hi posa Sant Jaume del Domenys." . Carai m'he distret i l'he posat al revés. Sembla que vull anar massa ràpid !. "Ospes Ramon que hi fas per aqui !". Ja veus: "Començar  a  pedalar que això va en serio."

Jo el que si faig es aprofitar l'aturada per treure'm el ditxós Goretex. Carai ara ja puc respirar !.Collins quina opressió...

Proseguim la ruta , en un trencall em quedo sol i decideixo afluixar fins que m'atrapi una bona colleta que ve immediatament al meu darrera.

Entremig d'un bon pilot és la millor manera de creuar Reus i el seus semafors !.

Avui anirem fent boniques carreteres , sols passar de llarg Reus ja comencem a agafar les típiques carreteretes estretetes amb les curioses parets escarbades que li donen un caire molt especial .

Aquests paratges per proximitat em fan vindre en ment els estius a la platja , els dinars a sota els garrofers , la "xixarra" que cau a segons quines hores. Quins bons records !.Certament en Jordi Valls , el pare de la criatura ja sap ben bé "on amagar el bon vi".

Anem de cara al segon control cap a La Secuita , per aquestes carreteres desconegudes per mi però amb un impecable estat de l'asfalt que faciliten el bon rodar i que ens permeten arribar ràpid a la Secuita. Allà segellem a un supermercat , alguns aprofiten per comprar alguna cosa per menjar i beure. Per part meva trec un plàtan del maillot , el primer que porto (per sort no duc el carregament del 2011 ) i me'l foto tot engegant de nou a pedalar.

Sortim una bona colleta , entre ells en Jordi Valls i en Francisco Santiago. Si puc seguir el seu ritme no caldrà que em preocupi pel gps i la ruta a seguir . Millor , fins a Sant Quintí , amb tot aquest entramat és terreny gairebé desconegut per mi. Terreny "guerrillero" i fàcil de liar-la.

Parlo amb en Jordi sobre l'escrit del seu fill , en Roger, els paral.lelismes de la seva història amb la del meu Gerard varen fer que la trobés molt emotiva.

Com diu el teu pare, endavant Roger, ànims, pedala ... i calla !..

Parlo amb en Francisco. Ell juntament amb en Jordi Valls ja varen aconseguir el nou trofeu randonneur, el SR10000 . Comentem la jugada de la Fletxa. De fet la francesa, la pionera ,la Flèche Velocio ja fa anys que em ronda pel cap però per una cosa o altra sempre fem tard.

A Monars segellem a la benzinera. Ara toca un troset de la vella N-340. Faig els primers quilòmetres en una total soledat que inclús en algun moment em fa desconfiar sobre si vaig pel camí correcte. Al cap d'una estona ja veig pel mirallet una bona colleta que venen pel darrera. Salvat !.

Passo per un tram desconegut , fa una pila d'anys era un bullider de trànsit i ara ha quedat com una via gairebé exclusiva per ciclistes. Com canvien els temps!. Al recorrer aquests indrets em venen en ment records de la platja de la Mora ,la seva famosa torre , on el meu avi tenia el sa costum d'anar a buscar-hi té de roca , el castell de Tamarit , la platja del camping d'Altafulla, la muntanya sense urbanitzar amb els bunkers per explorar , ... Quins records !.

Fem petar la xerrada amb un vell conegut de la meva primera PBP, la del 99 , en Jaume Asensio amb qui comencem la pujada cap a Salomó. Aquesta carretera sols l'he fet de pujada amb la BTT fa forces anys i baixant amb la de carretera per la Supermarxa Catalana que acabava a Roda de Barà. Quin susto vaig tindre baixant. Després de tot una jornada de pedalar amb pluja i amb tensió , la bici em va fotre una brutal patinada baixant quan feia un bon sol i el terra aparentava estar completament sec. Coses capritxoses de l'asfalt. El resultat : bici travessada al més pur estil Mamola , la paret amb les seves pedres i pedretes cada vegada més a prop meu ... i al final , per xiripa no em vaig fotre a terra i varem salvar els mobles!

La memòria et fa males passades , creia que la pujada era més forta i per sort meva vaig seguint el grupet amb força facilitat. Els kilos no perdonen i l'absència de rodatge em tenien un xic predisposat a perdre roda davant la gent que ha rodat durant l'hivern. Anar fent ...!.

Passem la Nou de Gaià , Salomó i després toca girar a dreta en direcció a Masllorenç , per mi un  nou tram totalment desconegut. Aqui tenim el següent control. Ho fem en un establiment que ens permet comprar alguna cosa . Fa un bon sol i alguns aprofiten per treure roba. Ara segons ens comenta en Jordi Valls toca pujar un xic més fins l'indret del castell. On si no havia d'estar el castell !.

Després vindrà un tram de baixada que va paral.lel al vell traçat del coll de Sta. Cristina. Aquest si que l'havia fet un grapat de cops ...cada cap de setmana quan baixavem a la platja , tota la familia amb el 1430 , sense aire condicionat , després de veure els dibuixos , com ara el Mazinger Z que enguany, justament aquesta setmana vinent ja en farà 37 anys de la primera emissió d'aquesta sèrie per TVE i que va marcar la nostra infantesa.

Entronquem amb el tram final del coll però abans d'arribar a les Peces , just a l'indret del parc-circuit d' Idiada , trenquem cap a la Bisbal de Penedes. No ens caldrà ni tans sols entrar a la població. De nou fem via i ens arribem a Sant Jaume dels Domenys on ens cal segellar.

Tot just hem passat l'equador de la prova i d'aqui poc ha de vindre una de les dues pujades més llargues del dia, pujar fins a coll de Mata per Sant Quintí de Mediona.

Passem pel trencall de La Carronya (carai amb el nom !) i tot fent els tobogans típics de la zona anem a parar a Guardiola de Font-Rubí. Escridassada al trencall que marca Igualada, on una bona colleta dels que van just al meu davant , entre ells en Manolo "el cartero" no hi senten i continuen tot recte. Carai i això que porten el gps !

Anem a buscar el lateral de la C-15 . De nou alguna rampeta que amb la caloreta que està caient comença a trinxar el grupet en mil bossins.

Agafem la carretera que ens porta a Sant Quintí. Sempre m'ha agradat aquesta carretera amb les seves rampes a la sortida del poble , el terreny trencat i abrupte , les fortes corbes,...

Abans del trencall de Canaletes ens atrapa una colla de ciclistes. Van una mica més fresquets els "punyeterus"...Amb ells anirem fent fins la Font. Alguns paren . Jo decideixo aturar-me més amunt i fer un "canvi d'oli ràpid ". . Diuen que aquesta aigua és molt bona. Jo li dic a en Santiago que m'agafi una garrafa de 8 litres...És conya , home , amb 5 litres faig el fet !.

Arribem a Sant Pere a l'urbanització del Bosc. Aqui gairebé s'acaba la pujada . Ara queda un troset fins coronar el coll de Mata però és d'aquells ports que per aquesta banda es poden fer amb força tranquil.litat.   Millor !.

Comencem a baixar cap a Capellades. El nostre objectiu proper és la benzinera de Camaró , un típic i tòpic control d'innombrables brevets.

Segellem , compro una orxata,. Carai pel preu d'una de litre aqui sols tinc una misèria de 15cl. Això no m'arribarà ni a ensalivar.

Quan estic intentant trucar a la meva dona , el meu telèfon va lent de nassos , no sé que cony li deu passar però fot un temps que això és de jutjat de guardia , arriben el Pep i el Pepe. Ospes jo els tenia molt endavant. Que ha passat ?.

Veig en Asensio que surt . En Jordi Valls encara està al control . Jo decideixo sortir a la caça del "carter volador" però no l´ atrapo. Quan he passat el trencall de Carme un copet al meu costat. És en Pep. Em pregunta quants quilòmetres duc. Començo a fer sumes : uns 32 del primer control i 121 del segon. Ja saps amb qui anar , ja !.Nosaltres en duem 9 més !No Pep, no 9 , no, un bon tou més !.

Començo a fer la pujadeta de la sortida de Carme. M'atrapen la minicolleta d'en Jordi Valls . Jo vaig fent al meu pas. Ara ja sóc incapaç de seguir la seva roda. I no vull forçar la màquina esperant les fortes i descarnades rampes abans de coronar Esblada. Paciència i pa torrat !.

No recordava que fos tant llarg el tram fins el trencall de Santa Maria de Miralles. O a mi se'm fot mol llarg. Tot és relatiu !.

Quan arribo als quatre camins decideixo fer un vichy. La dificultat en trobar el meu estimat 7Up la solvento amb aquesta beguda tant nostre.

Retorno a l'asfalt. Tinc present la duresa del darrer tram de pujada i m'espero força vent de cara que dificultarà la progressió. Per sort les meves previsions tot i acomplirse ho fan en un grau menor. Just quan estic a punt de coronar veig un parell de ciclistes pel darrera. El primer m'atrapa just quan començo a baixar. La fem petar lleugerament . Em comenta que el seu colega s'ha quedat a la pujada però ara li vé el terreny més favorable. Sort per ell, jo ni pujo ni baixo. Efectivament m'atrapa i se m'escapa com una exhalació. Com deia em Maik , aquell llarg alemany "No problemo"!.

Passo Querol , el cel comença a canviar el seu color blau enlluernador per un gris trist. A  veure si encara ens fotarem ben molls abans d'arribar al Pla de Santa Maria !.

Vaig baixant amb una calma excesiva , gairebé turística. No cal que forci la màquina . Estic prou content de com estic després d'una llarga aturada hivernal. Anar fent , deixar fer ...i no deixar fotre's !.

Així arribo a Pont d'Armentera. Ara sols queda la rampeta que hi ha sortint del poble per afrontar les llargues rectes que tenim abans d'arribar al nostre destí final .

Passo per davant del trencall del mas de Plata. Aqui és on hi ha la frikada més bestia dels dibuixos animats que abans comentava, en Mazinguer Z.

Carai si un pot descobrir coses curioses amb un joc tant simple com el geocatxing , ja és motiu suficient per fer-lo.

Veig pel mirallet que una colleta venen per darrera apretant de valent. Són la colla dels Biela. En Cruz em fot un crit de que m'enganxi. Serà en va. Ni somiar-ho . Estic petat !. Per sort queda poquissím per arribar al Pla.

Ja en tenim una al sac. La primera del 2015 . Aquest any que amb l'excusa de la PBP promet ser un any ple d'activitat brevetera.
Ara cap a Calaf hi falta gent , dinar-berenar i a les 8 del vespre anar a la xerrada de l'Isi sobre el seu darrer viatge , la travessa pels Andes.

També podré veure en Manolo, no nois de la BTT no patiu ni per ell ni per mi , estem sans i estalvis , no pagueu el rescat !. I parlant de la BTT , una de gran s'està coent , la Powerade non stop Barcelona-San Sebastian , anirem informant... sols dir que el primer control avituallament serà a Calaf i que podrem participar alguns equips calafins !

La propera brevet per part meva segurament serà a Tàrrega , ho sento pel colega Zarrias, em sap greu però no podre anar a Granollers el proper cap de setmana. Un altre dia serà !.



Club Ciclista Planenc              Track Openrunner      Rutòmetre         Homologacions 

20150222 CTRA Fent l'indi ...o preparant la fletxa !

Cada vegada que hem fet la Fletxa hem tingut problemes al tram entre Lleida i Fraga. En concret a l'indret de passat Alcarràs on en ambdues ocasions , més tard o més d'hora hem acabat afartant-nos i fent un tramet per la N-II que és de tipus autovia i això no pot ser. Cal trobar una solució més digna pels ciclistes !.

Amb en Colell , que ara de la mà del Garmin i de Sant Google Maps el tenim immers de pet en el món tecnològic varem decidir anar un dia d'aquests a provar sort, i millor fer-ho de dia , diuen que de nit tots els gats són negres !.

Deixem-ho ben lligat i evitem fer invents el mateix dia de la Fletxa !.

Decidim anar amb cotxe fins a Alfarràs. En Colell està espitós de mostrarme la seva nova adquisició , una furgoneta que ha adeqüat per dur les bicis al seu interior. No cal dir que tot i jubilat , la feina de fuster encara hi és present en tot el muntatge.

Hem quedat a les 7 del matí diumenge l'endemà del carnestoltes , carreguem les bicis i fem via cap a Alfarràs tot seguint la ruta de Ponts , Artesa i Balaguer.

Tot i sortir d'hora arribem a Alfarràs ja a mises dites. Deixem el cotxe davant el bar on molts cops hem esmorçat o dinat i després de guarnir-nos a tres quarts de nou enfilem la curta pujada que ens porta al canvi de provincia just creuar el canal. A partir d'aqui comencem a navegar per les llargues rectes cap a Almacelles. Si el vent va bé la cosa es fa ràpida !.

Tot fent petar la xerrada ja ens hem arribat a Almacelles. Travessem el núcli de la població , novament en obres , o són les mateixes de la darrera vegada ? , que ens obliguen a fer un breu recorregut endurero-urbà tot buscant la sortida.

Aqui veig que el nou Garmin li ha donat una faceta desconeguda per mi del Colell . Torna a tindre un cert esperit aventurer animat per veure en pantalla el que els nostres ulls no poden veure.

Amb força exit creuem rapidament el casc urbà i podem deixar enrrera Almacelles. Prenem rumb a Sucs que és el nostre objectiu més immediat.

Déu n'hi do de la trencadissa d'arbres a peu de carretera que trobem . Aqui les fortes ventades que han castigat tot el país , varen fer de les seves sens dubte!.

Veig un curiós (i destartalat ) camp de minigolf mig abandonat , ves perquè no ens decidiem per aquesta activitat més tranquil.la i relaxada. I a més a més fariem feliços als meus fills que fa un parell d'anys a les nostres vacances-viatge de 10 anys de casats a Tenerife , el que més el va agradar va ser el minigolf. Ni Teide , ni punyetes...la cosa ja té nassos , ja !

Passem Sucs. Sense voler toco el botó que posa a zero el comptaquilòmetres . Carai encara no hi estic acostumat . De fet porto el comptaquilòmetres que duc a l'Scalpel i n'he posat un suport idèntic a la de carretera. Falta de costum ja se sap!.

Just a l'entrada a Gimenells veiem un cami que marca el pas obligatori pels camions. Dins el poble m'estic una estona per preguntar a un vianant si el trencall és el de la pista de Zaidín , però he d'abandonar davant la xerrameca que el paio té al telefon. Deixem-ho correr !.Decideixo treure el meu gps que duc castigat a la bossa del manillar i efectivament veig que tots els camins van a Roma ( o a Zaidín). Bingo anem bé!.

Deixar la direcció que duiem fins ara ha estat una sorpresa , des que hem girat a dreta i hem agafat direcció oest comencem el nostre petit purgatori.

Les rectes les afrontem amb vent de cara. Primer en un tram dels típics per aqui , una zona sense cap mena d'ombra ni arbre que et pugui arrecerar del vent.

Al final de la recta un tram de corbes amb uns grans xipresos que donen la nota discordant al paisatge. L'asfalt però deixa molt que desitjar i cal anar amb molt de compte doncs està ple de forats enormes que jugen a deixar les nostres llantes plegades com un paraigua. Pel mirallet veig com el Colell comença a perdre gas. Ell és bon navegant però home de terra ferma ...!

Sortim del tramet dins els arbres i tornem al paisatge àrid. Al fons els Pirineus ben emblanquinats que fan goig.

 Darrers metres amb una ventolera de cara que et foten enrrera i arribem a la cruïlla de la carretera que mena de Zaidín fins Altorricon. Molts records em venen en ment de la darrera ocasió que la varem fer en sentit contrari. Una gran diferència , avui no fa aquella asfixiant calorada del dimoni.

Ara toca ja anar baixant cap a Zaidín . No cal que entrem al poble. A la rotonda podem trencar i seguir direcció Fraga tot planejant paral.lels al riu Cinca.

El vent , aquell element que curiosament quan se't fot d'esquena et pot ajudar , ens dona ales i fa que el nostre promig vagi cap amunt novament. Amb aquesta ajuda podem arribar ràpid i descansat a Fraga on mirarem de buscar un lloc o menjar.

Al arribar a la capital del Baix Cinca , pujem la forta rampa que redordava perfectament , tot i sols haver-la fet sols una parell de vegades en aquest sentit. Carai amb la memòria !. El final de la pujada ens porta a la vella N-II i just al començament del pont veiem un bar. Vinga som-hi !.

El bar és el típic (i ple de tòpics) amb les seves similituds a un Bar Rosa dels anys 70's però recarregat de totes les frikades d'un "cuentame" en viu. Jo demano la meva truita (no els costums no me'ls canvien facilment) i un troset de pernil salat. El tema de l'espetec - llonganissa que havia iniciat acabo per deixar-lo correr. estem a la franja i ves a saber que ens poden dur si no coincidim en l'aspecte lingüistic .

Amb les forces reposades anem a començar la part més aventurera i el motiu principal de la sortida d'avui. Enfilem cap a Lleida per la N-II al cap d'uns moment ja comencem a pujar. El gps d'en Colell ens marca una variant a esquerra per evitar el túnel. El tema però és que fa pinta d'un cami i això al Colell ja no li agrada. Carai ara si que no li fotem cas al maleït gps , jo porto tota la catxarreria elèctrica nocturna , la dinamo , el llum del davant , la del darrera, ...fins i tot l'armilla !. Aquests "yanquies" estan bojos !.

Passat el túnel , una lleugera baixada i comencem a fer la via de serveis paral.lela a la N-II.

Fins ara tot va força be i ens dona bones sensacions. On carai era el problema en les dues edicions !. No tardarem en comprovar-ho. De cop en una rotonda veiem una sortida amb un petit rètol que posa cami, I a més amb la senyalització del cami de Sant Jaume. Donem la volta a la rotonda i tirem uns metres fins que ...ops , s'ha acabat el bròquil , cami tallat !.

Carai ja durava massa l'alegria. Desfem la ruta tornem a la rotonda i tirem pel cami que comença asfaltat però al cap d'uns metres va perdent aquesta virtut i la graveta comença a fer acte de presència.
A la pujada ja veiem que efectivament no tenen gaires ganes de mantindre-ho com a pista asfaltada , algun forat i graveta fan que el Colell , home de poc equilibri i no apte a dur-lo a fer un fora pistes , comenci a no veure-ho tant clar.

Per sort la cosa al final la cosa s'arregla i de nou el cami recupera el bon estat de l'asfalt i tornem a veure-ho clar. Finalment arribem a la rotonda on el 2007 amb en Marcel.lí verem fer un parell d'infructuoses voltes buscant una sortida per bicicletes. I és que en aquest país les bicicletes , ja ho deien "són para el verano"...

Hem donat amb la ruta correcta això fa que la ruta alternativa proposada pel Colell d'anar fins Gimenells quedi en un segon pla. Els grans forats de la pista asfaltada són molt pitjors que aquest petit tram amb graveta que acabem de fer. Així decidim que ja puc enviar la proposta de ruta coma la de fa quatre anys , sense cap variant.

Abans d'ahir ja ens varem reunir per completar tota la documentació que ens calia. Ara sembla que sols falta els "permisos" familiars. Dilluns ho envio tot cap a Yepes , com la del 2011, tal qual , no cal fer cap retoc !.

Així ens arribem a la capital de la Terra Ferma , entrem a Lleida i anem fent els diferents semafors , inclus amb una ensurt per part del Colell que al treure el peu rellisca i es fot tot llarg . Per sort sols ha estat l'ensurt.
Ja sortim dels nervis del circular pel mig de la ciutat. Enfilem cap a . Passem per la rotonda de Torrefarrera. Aqust és el lloc on farem el nosr sopar a la fletxa. Un obert 24h un parais per repostar . Ara anem fent via cap a Alcarràs . en algun tram el vent de cara ens dificulta força . A mi em comencen a pesar els quilòmetres. M'entretinc amb alguna foto com a Alguaire la preciosa vista del monument d'en Llorenzo Quinn. La visió d'aquestes escultures no et deixen indiferent.

Arribem finalment a Alfarràs.Per avui ja en tenim prou passem dels 100, no ha estat gens malament. La pega , el gps em fa el tonto i en el moment de gravar resulta que s'ha bellugat la pestanyeta de la tarjeta SD ...i no grava el track. Sort de l'amic Colell que ho porta tot control.lat.

Sols queda posar les bicis dins la furgoneta i cap a Calaf hi falta gent.

La tornada però la fem reculant fins a Torrefarrera y agafant el nostre benvolgut eix.

Fotos picasa

20150215 CTRA Comencem a rodar ... s'han acabat els torrons ?

 Decideixo anar al Rosa per un parell de motius: per una banda cal que comencem a rodar . Enguany és any de PBP , la Paris-Brest-Paris , l'anomenada "bastó de mariscal de randoneur" i ja és hora de treure el rovell .  De moment aquest matí he tret la pols a la bici (i deu n'hi do del gruix !).

Per altra banda vull mirar d'enrredar al Pep i el Pepe per fer la Fletxa Iberica. Un altre dels requisits ineludibles per tindre un altre títol de SR5000 , el superrandonneur 5000 ... o el més recent creat el SR10000 !.
En ambdues ocasions el Colell ha estat present a l'equip. L'any 2007, l'any d'inauguració d'aquesta història varem fer equip amb en Marcel.lí i el 2011 en Ribi , però ara cap dels dos està de romanços ...de llarga durada almenys. Cal buscar un co-equipier !.

De fet aquesta prova , feta a imatge de la seva versió original francesa , és l'única del mon randonneur que cal fer en equip i té tota una curiosa normativa que fa aquella olor de naftalina de les proves fetes a l'antiga.

Però el que trobo més dificil és que a més a més cal que l'organització diposi de tota la documentació original i en paper a les seves mans abans d'acabar el mes de febrer. I aqui entren els senyors de correus ... Vaja sols per iniciar el tema burocràtic ja comença l'aventura...!

Al Rosa m'hi presento a 2/4 de vuit tot pensant que si aquests volen anar a fer la seva quilometrada a lo millor comencen a rodar just surt el sol. Parlo amb en Paquito i en Fustagueres que són els responsables de posar els carrers del poble abans de que surti el sol. Em comenten que els ciclistes encara no han vingut , però que aquests ni que nevi ells vindran a fitxar segur.

Al poc arriba el Pepe. Carai a primer cop d'ull la bici que porta ha canviat els detalls en vermell per tonalitats blaves.

La cosa té truc , es tracta d'una nova i flamant BH monocasc negra. Bé em diu que ja no és ben be nova. Ja en porta 130 qms, d'ahir mateix !. Així , així no deixem que s'adormin al garatge criant pols com faig jo !.

Pocs minuts més tard arriba l'altre 50% ,d'aquest "duo quilometrero", en Pep. Em diuen que no tenien intenció de fer el SR5000. Carai ara si que no ho entenc!.

Els deixo que s'ho rumiin. També cal consultar amb la family , sobretot per un "petit"detall: la prova es fa durant les vacances de setmana santa.

Ja són quarts de nou i encara som al Rosa fent de tot menys quilòmetres. Podria anar a rodar sol però la presència d'una tancada boira i el bon grupet que hi ha al Rosa ,amb en Jaume "Llarg", Paradell, Fitó , Vila , Palà i Josep fan que em decideixi a rodar amb ells una estona , almenys fins a l'hora d'esmorzar. Llavors donaré mitja volta i cap a casa a fer el relleu doncs la meva dona treballa per la tarda.

Endinsant-nos a la boira enfilem cap a Mirambell amb una bona mullena que a tots ens fa entelar les ulleres. Baixada molt lenta d'en Joan , després de que un darrer ensurt a un pas de vianants li hagi obert la vena prudent. No cal correr per arribar tard!.

Feixugament anem pujant cap a Conill, on en Josep Maria s'atura després de rebre amb insistència varies trucades seguides.

Coronar Conill ens serveix per trobar encara neu a la vora de la carretera que accentuen encara més la sensació hivernal. Tot i així la temperatura no és tant baixa com sembla, o jo m'he abrigat a base de bé. Aquest matí no sabia que posar-me , és el que passa el primer dia que tornes a sortir.

Xerrem amb en Josep , és viatjant recanvista i enrredat pel Josep Maria  puja de Manresa per rodar un estona amb la colla de Calaf. Al final resulta que coneix al meu pare de quan tenia el taller i li pujava recanvis. Que petit és el món. Ja ho deia Calderon de la merda ...aquest món es un barca !.

Passem Sant Ramon i al iniciar la baixada cap a Tarroja , la xerrera fa que perdem metres i arribem fins i tot a perdre contacte visual amb la resta del grupet. Amb lo lentots que anavem a la pujada , aqui a la baixada , a la que perds pistonada et foten un bon tros.

Reagrupem a l'entrada de Tarroja des d'on enfilem les darreres rectes que ens porten a la capital del torró.

Jo aqui decideixo aprofitar la rotonda engalanada com "Hollymunt" per girar cua. Per avui ja en tinc prou. He de tornar a casa a fer el relleu a la meva dona que treballa aquesta tarda.

Al veure la rotonda decideixo provar sort . Aqui segur que hi ha una de les meves bestieses , ara que geoLleida està "on fire", segur que uns o altres n'han posat un aqui. Trec el mòbil i provo sort. No aqui mateix no però uns metres més amunt , al costat del restaurant Blanc i Negre si que n'hi ha un, Menhir a l'entrada d'Agramunt i amb la pista l'Obelix ho trobaria ràpid , la cosa no té gaire perdua.

Aparco la bici gairebé a tocar el tresor , el trobo amb una excesiva facilitat , el tamany XXL ajuda (increible que encara estigui aqui , un xic exposat que no et vegin remenar !) i al intentar firmar resulta que el boli que duc a la bossa no funciona. Bé a petits problemes , grans solucions. Em foto la llibreta a la butxaca i vaig al bar on demano un paquet d'Oreos que em serviran d'esmorzar , ,,, i un boli !.

Aprofito el meu esmorzar per signar i fer una ullada al diari. Al sortir retorno la llibreta al seu lloc i vinga deixem-nos de ruqueries , espolsem-nos la mandra i tornem a pedalar!.

Sort que la tornada la vaig distreient tot fent alguna fotografia de tant en tant doncs el meu lamentable estat de forma fa que el cami de retorn sigui una petita agonia . Carai que n'és de dur això de la bici !

I sort que he anat a la capital dels torrons ...encara que hauria d'haver aprofitat i carregar més fort !