Ja hi tornem a ser , com cada dos anys , avui toca
BPB , la Barcelona-Perpinyà-Barcelona. Enguany la cinquena edició. Per mi una prova amb episodis agredolços.
Per aquesta edició i per acabar de frikititzar el tema , decideixo estrenar un maillot que tenia guardat a la seva bossa per una ocasió especial , el maillot de l'edició del
2008, el de la pluja. La meva primera retirada en un brevet , i que em va servir per fer el primer post en el meu
blog.
La darrera edició al final va acabar essent una bona
història com també ho va ser la primera, la del 2006, però no pas a les altres dues edicions , una per abandonament i l'altra per no poder fer ni tant sols la sortida per la lesió a l'espatlla. Aquestes dues estaven a l'altre costat de la balança i em pesaven com lloses!.
M'he endarrerit una mica al sortir de casa i arribo al parking a tres quarts de sis.Com aquell 2008 vaig tard !. Malament rai , masses paral.lelísmes !. No anem bé !.
Quan vaig a les oficines del velòdrom , ja han tancat les verificacions i estan a punt de començar a donar la sortida. Li pregunto a en Francesc Porta, el nostre "degà" randonneur que com cada any està a la part organitzativa. M'indica que després de donar la sortida podrem verificar i sortir. Bé trec la càmara i anem fent fotos . Que hi farem no vindrà d'un minut !.
Vaig saludant als coneguts que van passant per la taula i sortint per iniciar el trajecte que els ha de dur a Lloret on tenim el primer control.
Al cap de vint minuts ja han sortit tots els participants , sols restem una parell de ciclistes que hem arribat tard. Un xicot de Terrassa que ha vingut pedalant i jo . Anem a la sala de verificacions, No troben la clau. Carai qui neguit !. Al final amb 24 minuts de retard sortim . Finalment som tres ciclistes que anem tancant la prova. Segueixo als dos colegues que opten per baixar fins la ronda , passar pel pas soterrat i anar a buscar la rotonda que puja cap el cementiri. Carai quina gimcana de bon matí !.
Sols comencem a enfilar els primers semàfors el meu colega de sortida enfila la directa. Ep! que jo no vaig a guanyar-la , sols amb acabar-la en tinc suficient !.
Carai quins nervis !. Poso el pilot automàtic, trec la càmara i vaig fent la pujada del cementiri fent les fotos de la ciutat que va despertant amb els primers rajos de sol.
Al començar a baixar enxampo a la colleta on hi va en Fernando . "Veus Ramon com ja m'has enxampat" em diu. Home al final coincidim . Als dos darrers brevets ni tant sols ens hem vist les cares tot i correr tots dos. Carai quina mania amb sortir tard i anar a cua de pilot !.
Arribem al trencall . Precisament jo estava toquejant el gps i m'aturo , però tant el track que l'organització va penjar com la fletxa em marquen trencar a dreta. Tota la penya marxen cap a l'esquerra com cada any s'havia fet . Jo foto un parell de crits però o no tinc prou veu o no em senten. Que collins ja serà molt que dues coses estiguin equivocades !. Giro a dreta esperant estigui en el cami encertat.
Al cap d'uns centenars de metres veig que efectivament estic al cami correcte , o el graciós ho ha fet de nassos !.
Enguany vaig fent tota la carretera cap a Martorelles en solitari . Quina diferència amb fa dos anys . Una cosa tinc segura . Enguany no m'hauré d'esperar a Lloret que obrin el control.
Enfilo la pujada del coll de la Cera amb total solitud. Corono i m'endinso cap a la carretera de la costa. Sempre que passo per aquests indrets em venen en ment una parell de capitols de la meva vida: un parell de radis enllaçats que varem fer l'any 2003 amb l'amic Colell i en Marcel.li , els Manresa-La Bisbal-Manresa i un cap d'any que varem passar amb la colla a Teià en una casa plena de milers de discs de vinil. Curiosa la ment !.
Em passen alguens colles , que em saluden al veure la meva indumentaria randonneur. Sento que un d'ells diu "este señoir esta haciendo la Perpinyà..." Carai lo de senyor ha quedat molt malament . Tant gran em veuen ...ai collins !.
Tot i la possibilitat d'agafar roda i rodar una mica alegre , no soc d'anar a roda i el meu pedalar encara no és prou fi. Decideixo anar fent al meu ritme. Que cony ja hi haurà temps per rodar !.
Sortint de Sant Pol enxampo a una colleta que també duen dorsals . Amb ells anem fent junts fins el control de Lloret. Efectivament enguany no ha calgut que ens esperessim a que l'obrissin. Millor , no !.
Parlo breument amb en Josep Caserres i l'Anselmo Mur. Bé de futbol no en parlem gaire , oi Anselmo!.Aquest any el seu Barça no li està donant gaires alegries. Com molt bé diu ell , amb els anys que porta seguint-lo, l'ha vist més vegades perdre que guanyar... per una vegada més no passarà res , oi ?. Una altra visió . Si senyor !.
Amb la colleta d'Osca , en Cored, Carlos Gella , Anselmo Mur i l'Àlex de Tarragona anem fent la ruta que ens ha de dur a Tossa. Aqui comença realment la carretera de la costa . Jo m'aturo en el mirador que hi ha sortint de Tossa. Aqui hi ha una de les meves
bestieses . El seu nom
la postal de Tossa de Mar.
Obvi el motiu d'aquest nom . És un mirador on tenim una bella estampa de Tossa , en el que seria una vertadera imatge de postal. Em costa una mica no pas trobar-lo sinó treure'l del seu amagatall , i avui no porto els xics que em puguin ajudar amb els seus dits petitons. Al final el molt consagrat surt.
Reemprenc la ruta en solitari i sols uns ciclistes que en un primer moment semblen turistes que han llogat bicis de carretera m'acompanyen uns breus instants.
Aquesta carretera cal fer-la amb calma o el puja i baixa constant et pot deixar "mig marejat" . Amb aquesta idea en ment , arribo a Sant Feliu , S'ha fet més curta del que esperava!.
No fa aquell dia com fa dos anys , però deu n'hi do de la gent que es veu a la platja .
Jo aprofito un semàfor en vermell a la sortida de la població per anar a buscar una mica de gasolina:
5 hour energy.
El farmacèutic em diu que ara mateix no en té. I l'alternativa de glucoses tampoc me la recomana doncs són caixes grans .
Molt amablement m'indica que més endavant tornaré a trobar una altra farmacia i em comenta que inclús li sembla haver vist a alguna benzinera aquest producte. No farà gaire negoci amb aquestes indicacions però s'agraeix el gest .
Continuo la ruta tot acabant de pujar . Quan estic passant pels carrers plens de turistes em torno a aturar a una nova farmacia. Ja comencem com fa dos anys a la costa francesa...!
La depenenta m'indica que no en té però que si vull una cosa similar . Marxa a la rebotiga i torna amb un parell de gels i em diu que sols en puc prendre dos al dia.Quan li demano quan costa em diu que res que és un regal que són de mostra. Moltres gràcies , encara que ja veurem si amb sols dos al dia en tenim prou !
Tornem al pedalar , anem passant en direcció a Calonge on sortim una mica d'aquest asfixiant ambient pre-estiuenc.
La carretera del coll de la ganga és una illa de calma en comparació amb les altres dels voltants , i durant tota la pujada gairebé no em trobo cap cotxe una situació que contrasta amb la viscuda fa dos anys a la darrera edició on ens varem trobar una cursa de rallyies i l'organització va haver d'improvitsar tot fent-nos passar per la via ràpida directament pels plans cap a Torroella.
Veig rètols de la prova automobilística ; curiosament serà la setmana que vé.
Ens hem salvat pels pèls !.
El pas per la població de La Bisbal és fugaç , un semàfor vermell , passo per la vorera , trencar a dreta i enfilo ja la sortida. Carai quina visita de metge !.
Llargues rectes cap a Palau Sator , el vent enguany tot i no castigar-nos durament , va fent de les seves i m'ajuda ben poc a mirar d'arribar al control. Vaig veient la silueta inconfusible del Montgri. Ja tinc ganes d'arribar-hi !.
Al final arribem a Torroella. Pujem pel passeig i quan veig l'esplanada que l'any passat va servir de control buit , tinc una enorme alegria.
Enguany hauran canviat el lloc. Em començo a montar les meves pròpies històries . Segur que ens han habilitat un pavelló poliesportiu , o alguna cosa similar, Al final després de continuar pujant cap a la part alta del poble , resulta que " mi gozo en un pozo" ...una nova esplanada i dinar a la solana. Carai . Sort que el "manolo" no pica fort o podiem agafar una torrada de mil dimonis. Carai amb els torroellencs. Això si ells amb unes bones carpes ...ai , ai ai !
Coincideixo amb els d'Osca que estan acabant de dinar . Jo agafo un vas de coca cola , una amanida d'arròs i demano una botifarra. Em diuen que és pagant.
En un primer instant em foto a riure i llavors veig que no és broma . Au va ! . Sols arròs ? .No , també hi ha pollastre barrejat. Et faria mal ara una botifarra !. Ai carai, ara resulta que ho fan pel meu bé. Nois , millor que us encarregueu de donar-me menjar que jo amb 46 anys ja soc grandet per saber el que em va bé per la meva salut i el que no ! Així no anem gaire bé i si fos per posar-se'm be el dinar , si voleu un consell personal, potser m'aniria millor una mica d'ombreta...!. Collins !.
Al acabar vaig a omplir els bidons i demano un altre vas de coca cola. La noia em diu que es pagant. Ja n'hi ha prou de bromes . A que cony juguem , que es pensen que venim de franc aqui ?. Ho sento , ...és que l'altra noia m'havia dit...que si patapim que si patapam. Que hi farem millor marxar a escampar la boira . Aquest es pais de vents i això ho tenim fàcil !.
Arranco al darrera dels d'Osca però als carrers del poble els perdo doncs s'aturen . Jo vaig tirant per les planes en direcció a Peratallada.
Veig al fons un parell de ciclistes . Al trencall de Verges, un d'ells tira recte i l'altre trenca a dreta. És l'Àngels de Banyoles. Una vella coneguda de brevets i sobretot d'aquella durissima edició de la PBP del 2007. El seu home l'ha acompanyat una estona , està convalescent i ara torna cap a casa. Tot mostrant-li el gps amb el track a la pantalla, li foto conya sobre l'enrredada de l'any
passat al BRM200 de la Bonavista.
Avui jugo amb desavantatge , estem als seus dominis i fa poc va sortir a fer aquesta volteta. Millor !.
Anem xerrant de diferents temes. Essent una dona superactiva , esqui , muntanya , btt , carretera...no ens deixem res per verd, eh! , els temes van sortint : la canalla, la muntanya ,els límits d'en
Josef Ajram , els "altres" limits d'en
Kilian Jornet (quina
passada al
Cervino !) , les btt's de roda gran , la volta a
Mallorca 312, repetir la PBP (això em diu que li costaria molt i que els records són extranys sobretot als darrers controls...!).
Passem per llocs desconeguts per a mi que mereixerien una bona visita i una sessió fotogràfica com el
castell de Quermançó. La bicicleta et permet veure detalls del paisatge que en algun pas fugaç en cotxe resulten totalment invisibles.
De totes maneres les rampes de la carretera ens tornen a la realitat crua i dura. Per sort arribem a Llançà, on tenim el tercer control .
Aqui m'ofereixen macarrons. Carai després de l'episodi del control anterior ...he quedat tip!.
A l'Àngels li tenen un dinar especial sense gluten preparat , em dona mitja truita de patates a compartir . Carai , truita !. No puc dir que no, seria un pecat !.
Refem el grupet ara amb una bona colleta : Anselmo , Cored ,Carlos Gella, l'Àlex Queralt , l'Àngels i jo . Toca començar a fer la carretera de la costa . A veure el vent si ens dona ...per allà !. Que encara que sona malament, anant en bicicleta sempre va bé !.
La bellesa de la costa , una carretera que fer-la en cotxe suposa un constant anar aturant-te als diferents miradors per contemplar la bellesa dels diferents raconets.
Passem Colera i veiem al fons la pujada que s'enfila cap al coll. Quan coronem el coll de Frare ja veiem Portbou als nostres peus . L'alegria dura poc . Tornem a veure que la carretera s'enfila al darrera de la població. Per allà hem de passar?. Anem fent , cadascú al seu ritme , la cosa es va trencant. Dalt al coll del Belitres reagrupem. Molt record de la guerra civil. Esperem aquest record sigui efectiu i la veu dels nostres avis de no tornar a viure uns moments semblants s'acompleixin.
En Mur parla de menjar alguna cosa. Els veig amb intenció de fer una aturadeta més llarga. Jo els dic que continuo baixant doncs amb aquest airet fi que corre , si ens aturem molta estona ens refredarem.
Segueixo fent via . M'aturo al mirador de Cerbera. Quan torno a la ruta s'escapa el meu peu del pedal i em foto una garrotada a la cama de nassos. Carai a veure si ens lesionem fotent el peu al pedal. Ja seria l'ost...!
Passo Cerbera i segueixo la via que torna a ser un tobogan de puja i baixa continu. A dos quarts de set passo per Banyuls-sur-mer.
Aqui la darrera edició anava a espetegar la "endurera" carretera del coll de Banyuls.
Vaig gairebé una hora i mitja més tard. Haurem de canviar el pla de fotre'ns la pizza a Amélie o hi arribarem amb tot xapat!.
Quan passo per Port-Vendres decideixo buscar un lloc. Sols veig llocs on posa gofres o creps. Finalment veig un local que fa bona pinta "
le bistrot du France" .
Li pregunto al cambrer si es possible una pizza i em diu que si i em convida a seure a la terrassa climatitzada. Vinga !. Tot i que perdo uns minuts de pedalar amb la llum del sol , som d'obsessions i no podia deixar passar la pizza com fa dos
anys !.
Demano una pizza , oli força piquent i una ampolla de Perrier. Ja veus
Ribi , des de el passat
BRM200 si no hi ha 7up ens haurem de passar als vichys !.
Tot i la gana no aconsegueixo acabarme el be de deu de pizza que em porta el cambrer . Carai això és tamany XXL ! .
Per fer baixar-ho demano un parell de boles gelat de prèssec i de fruita de la passió . No si això si que és passió ...o fer el prèssec directament !.
Buidar diposits , posar crema a les parts que ja comencen a queixar-se, manegar el frontal al casc i som-hi que ja queda menys !. D'optimisme també es pot viure , no ?.
Pujadeta de nou ,per tornar a baixar cap a Cotlliure que està a punt de veure els darrers rajos de llum.
Pujo tot buscant els plans d'Argeles-sur-mer tot vorejant
l'Albera per retrobar-nos amb les carreteretes desertes que menen a Sorède.
Enguany quan entro a la població el sol està jugant amb la línia de l'horitzó i al sortir del poble , ja s'ha amagat. Per no aturar-me ni tant sols ho faig en el monumental rellotge de sol que hi ha just al bell mig de la
població. Ja vindrem un altra dia amb més calma . A més a més a la comarca hi tenim altres temes pendents que cal fer amb calma amb la family com
el coll de Banyuls i l'
l'avió de l'Albera . Tot arribarà !.
Amb els darrers moments de llum de dia entro a la població de Villelongue-dels-Monts . Veig que hi ha una fletxa que em marca a esquerra cap a Montesquieu , el track en canvi em marca a dreta.
Pregunto a un home per anar a Le Boulou i m'indica que millor reculi , deixem el rètol , anem seguint el track que ja hi varem passar fa dos anys i és segur !. Després em diuen que aquesta era una de les "sorpreses" de la ruta...ai carai !
Passo le Boulou , Ceret i finalment m'arribo a Amelie-les-Bains. No ens fan creuar el riu fins al mateix pont al davant del pavelló. Arribo a tres quarts d'onze de la nit , amb unes dues hores i vint-i-cinc minuts de retard respecte l'altre passat , això si ja sopat. Sols m'estic un quart d'hora. Carrego bidons , agafo fruita, buido diposits , faig petar la xerrada amb els amables controls que ens mimen i tiro cap a Arles-sur-Tech. A la boca del llop !.
Quan porto una estona pujant em trobo amb un ciclista de cara . Li foto un crit doncs amb aquesta lluminaria estic segur que és dels nostres. És en Pere Simón , un vell conegut.
A la passada BPB varem fer els darrers controls plegats. Diu que ha vomitat , que no es troba gens bé i es retira. Recularà fins a Amelie per dormir a un hotel i ja s'arreglarà per tornar a casa. Em diu que l'Àngels va una mica per davant meu i que el grupet de l'Anselmo més endavant encara.
Amb un extrany sentiment prosegueixo el meu cami. Quan algú proper a tu amb qui has compartit moltes hores de carretera es retira tens la sensació de que una part de tu també es retira. Et sap greu . A diferència de la competició , ens agrada que cadascú faci el seu objectiu. Normalment no venim a fer temps (bé jo si que he vingut a fer temps , ...en faré molt !) i els nostres motius per correr són a vegades ben absurds, però davant l'abandonament ens queda una extranya sensació. Som obsessius !.
Arribo al trencall de la carretera que puja cap a Costoja. Aquest trencall l'he fet en tres ocasions, a la primera BPB del 2006 , sortiem del control d'Amelie on varem sopar i vaig passar una nit del lloro pujant tot lluitant contra la son fins el control de Maçanet on vaig dormir una estona. La segona vegada a l'edició del 2008 amb llum de dia i amb tota la gruppetta de la Bonavista , si normalment se m'escapen a la baixada , aquell any fins i tot a la pujada !. Aquesta serà la meva tercera vegada que la faci. Ja comencen a sorgir els temors de la nit !.
A les dotze de la nit estic a mitja pujada cap a St.Laurent de Cerdans . És l'hora de les bruixes. Em poso els auriculars amb els
Pink Floyd per distreure la son que comença a fer acte de presència.
De moment no veig les dones despullades que veia en Ribi a la PBP...deu ser cosa del fred !
Tot i així Costoja arriba abans del que tenia previst. Falten un parell de minuts per un quart de dues. El promig no és per tirar coets , però m'havia fet a la idea d'un llarg calvari i llavors resulta que ja s'ha acabat la pujada.
Ara toca baixar , i novament el fred fa acte de presència. Passo primer per Tapis i més tard pel bell mig de Maçanet de Cabrenys , on hi ha força gent que sembla estan de festa. Les ballaruques ja les porto a sobre. Continuen sense sortir les dones despullades...fot fred de veritat !. Començo a tremolar com un flam. Altres vegades aqui hi havia un control , però enguany s'ha allargat fins a Boadella. Carai quines caramelles ...i que llarga que es fotarà aquesta baixada!.
Finalment arribo a
Boadella que és on enguany hi ha el control . Timbro i sense menjar ni beure me'n vaig a buscar els dormitoris. He de fotre un cop de cap ara aqui que s'està calentonet.
Be el tema del dormir...anem a pams ! . Deixo la bici al passadis i entro als dormitoris. Veig la bici de l'Àngels. Ja deu estar dormint !. La sala on teòricament hem de dormir és una mena de gimnàs ple de trastos , camilles , bicicletes estàtiques i tot de catxarreria gimnàstica.
Començo a donar voltes buscant un espai lliure. La cosa està pleneta. Al final al fons veig una camilla que està plena de guants de boxa, anelles i no sé que punyetes. Ho trec i ho diposito al terra. Ara em faltaria una mica de manta. Veig una esterilla lliure , però quan vaig per agafar-la em diu un paio que està reservada. Reservada ? . Que cony es pensa que és això!. Altres anys duia a sobre la meva manta o un micro sac , però enguany ha decidit anar una mica amb les mans al cap i sols amb la bossa del manillar amb uns mínims. Trec el paravent i me l'foto a sobre. També em poso els camals. Continuo tremolant com un boig . Sembla que tingui el mal de
sant vito !. Crec que serà impossible dormir. Tota l'estona és un anar i venir de gent , encendre's i apagar-se frontals . Inclús hi ha gent que entra amb la bici al dormitori . Nois
"un poquito de por favor" , ospes !.
Tot i els meus temors , resulta que m'adormo una horeta. Llavors sona el despertador que havia posat una hora abans. No vindrà d'una estona , faig una mica el mandrós però al final decideixo proseguir . D'aqui poca estona es fara de dia i curiosament la son em marxa amb la foscor.
Surto al passadís i començo a posarme la guarnimenta . Veig els duo de Ripollet , en Lazaro i en Josep Verdaguer que també s'estan preparant per sortir. Quan surto al carrer i m'indican que hem de pujar per un cami uns 300 metres. Camí ? . Si camí , tal com sona . Cony però quan he anat a dormir estava fent una prova de carretera . Ara resulta que m'han canviat de modalitat !. Tal i com deia la
cançó , aquesta gent de l'empordà està molt tocada per la tramuntana... !.
Ara cal fer una mica de pujada , que no sé si arriba a la categoria de port , però a aquestes alçades qualsevol repetxó pot ser un autèntic calvari.
No porto ni un quilòmetre quan veig un ciclista aturat al voral. Quan li pregunto si li falta alguna cosa , em dona una curiosa resposta. Em pregunta si tinc cafè. Carai doncs això precisaent ni quan duia la bossa al darrera !. Ai deu meu això per alguns està essent més fort del que ens havien dit !.
Corono el portet amb força claror i començo a baixar suaument en direcció a Cistella . Està despuntant el dia i ara el cel està donant aquells minuts de màgia cromàtica que val la pena assaborir. A un dels repetxons pel mirallet veig una llum al fons al darrera. No triga gaire en enxampar-me un ciclista . El seu ritme és força més viu i alegre que el meu.
Li pregunto si també li han demanat cafè al voral. Em diu que se l'ha trobat aturat però no sabia si baixava o pujava. M'ha fet l'efecte que per l'accent era francés , però potser si que era gallec...!.
El meu nou company de ruta em dura poc. Estic rovellat i el meu pedalar és força desastròs. El perdo ràpidament de vista i sols en un trencall s'atura per demanar-me confirmació de si va bé o no.
Als tobogans en direcció a Besalú tinc una mala sensació. Tinc ganes de vomitar però no puc treure res. He de buscar un bar obert i menjar alguna cosa. Això sols pot ser falta de combustible.
Finalment arribo a Besalú i començo a veure locals xapats. Al final en trobo un , el bar Sport on hi ha una curiosa clientela-fauna que m'alegra el començament de dia. Molts d'ells han estat triats per les meses electorals i fan el cafetonet abans d'incorporar-se a les seves funcions.
Em foto una curiosa combinació: un vichy que em faci païr una mica aquest regust de cor agre que m'ha quedat i un cacaolat amb una madalena que em permetin carregar piles per arribar amb garanties fins St.Esteve d'en Bas . Ja estic sommiant l'embutit que els nois del control segur que ens tindran preparat. Som obsessius !.
La mestressa em diu que aquest matí ha estat a punt d'atropellar a un ciclista , que van pel mig i amb aquest cony de llums al cap. Jo ni mu . Tot i la meva vestimenta , amb l'armilla llampant , el frontal al casc que ni m'he tret ,... Tinc la complicitat del colega del costat , un conyon de "mucho cuidado", li dic que no sé de que està parlant que no he vist cap ciclista aquest matí. La comedia de sempre que si els ciclistes cap aqui i que els cotxes cap allà. No hi ha manera que ens entenguem aquest dos col.lectius. Al final si ho reduissim a persones i ens deixessim estar de quin mitjà de transport fem servir potser ens acabariem entenent. Tot plegat , però força complicat. Aquests humans... !
Pregunto per
en Garrell , el Tarzan d'Argelaguer. Les versions que sento són contradictories , uns diuen que torna a fer de les seves , d'altres que ja està gran. Esperem que sigui la primera !. De totes maneres tots coincideixen en la grandesa de la seva obra.
Prosegueixo la ruta , gairebé són les vuit del matí . Passo per Arguelaguer. Llàstima que al final han perdut aquesta curiositat. Recordo en uns brevets 300, allà l'any 1999 quan hi varem passar pel costat amb en Petri i en Josep Santasusana i es veien les torres que sobresurtien de la "selva" i donaven un aspecte que semblava el que avui són els parcs d'aventura . I tot fet per un sol home ...quins collins !.
M'arribo a Castellfollit de la Roca , total tranquilitat al pas pel seu nucli. La població encara està mig adormida. A Sant Joan les fonts , en motiu de la mostra
Sant Joan les flors hi ha una curiosa decoració , molts elements del mobiliari urbà estan decorats amb papallones que li donen un alegre toc de color .
Al final m'arribo a la capital de la Garrotxa. Enguany ens fan passar per la ronda que voreja la ciutat per la seva esquerra .
Quan estic enfilant les rectes de les Preses , veig uns ciclistes pel mirallet que venen a lo lluny. Són els de Ripolllet. Amb ells arribo a Sant Esteve d'en Bas , on estan fent una prova de correr a peu i finalment ens arribem al control , que tot desafiant al pobre
Isaac cal primer pujar per després baixar. I allà hi és , el bull sommiadíssim junt amb el nostre pà amb tomaquet.
M'agafo un bon plat i m'atipo. Tot el que un ciclista no hauria de fer . Que cony si jo no sóc ciclista, Si sols agafo la bici de tant en tant !.
Ahir em deien que la botifarra se'm fotaria malament..ai senyor quina paciència !.
Al veure el full del control , també m'assabento de la retirada d'en Fernando Zendrera , l'home dels llibres i els patinets
"Footbike" al control de Boadella. De nou una extranya sensació al cos. Una llàstima !.
Canviem impressions amb la gent del control sobre el tema mateix dels controls i com s'organitzen .
Cada any els dic que aquest tema del pa amb tomaquet els fa diferents i per mi és un punt a favor . Nois no canvieu !.
Prosegueixo la ruta . Al sortir ens diuen que hi ha la prova de correr a peu que ja ens hem trobat abans. Cal que tirem recte fins anar a buscar la carretera de Cantonigros.
Quan hi arribem , resulta que avui a més a més ens trobem la
Volta a la Garrotxa. Carai "eramos pocos..."!
Vaig per la carretera i s'acosta un mosso amb moto i em diu que vagi vigilant doncs venen una colleta d'escapats pel meu darrera. Al cap de poc passen les primeres unitats. Despres se'm torna a apropar un altre mosso i molt amablement em diu que vé el pilot pel meu darrera.
Tot i anar el més a prop del voral que em permet la via , quan passen encara sento algun bestrus que em diu "Podias parar y apartarte ". Colla de cretins !. Que es pensen que la carretera és sols per a ells . La professionalitat es mesura per alguna cosa més que per uns pocs centímetres quadrats de quatre sponsors que portis al puto maillot !.
Començo a fer al pujada . Aquest port l'he fet de totes maneres . Avui per no variar hauria de ser anar pujant i que quan me n'adoni ja sigui a dalt de tot . Anem en cami de conseguir-ho.
Passo el collet intermig d'Urla , ja som a 700m . Vaig fent tota la pujada en solitari . Em vaig creuant amb colletes que estan baixant. De fet també em creu amb alguns membres de la volta que ja han acabat els turrons i giren cap avall. A veure si ara serà culpa meva per no apartar-me i que ses "senyories" pujessin a lo ample ...! Sense paraules !.
Finalment arribo dalt del primer dels dos milenaris bessons d'avui , el
coll de Condreu. M'atrapa un ciclista i fem els darrers metres del coll junts. Tinc els peus bullint de la planta i m'aturo a dalt a fer-me un massatge i posar-me crema.
Just llavors arriben una colleta de motos clàssiques.Són una dotzena de motos, entre elles puc veure tres Impales, una Ossa , una vetusta BMW R65 , Quina olor !.Les porten lluentes amb els escapes que foten goig tot cromats. Torna la passió per aquestes mecàniques , algunes tant de casa
nostra i que tant ens van donar a coneixer a nivell mundial.
L'altre dia vaig aprofitar
la nit dels museus per anar al museu de la moto de Barcelona. La veritat molt lluny del de Bassella que em va deixar un millor regust , però tot i així em va obrir la vena sentimental. Carai quina d'històries que hi han allà al darrera de cada màquina !. La colla prosegueix la seva ruta . Al darrera els acompanya una furgoneta-escombra. Amb aquestes velles glòries cal anar previngut !.
Segueixo pedalant , passo per
La Devesa i afronto la baixadeta que al poc es torna a enfilar cap el coll de Bac , just als 1000m amb els característics perfils del Collsacabra d'escenari al seu darrera.
Al poc , abans d'arribar a Cantonigros ens creuem amb una colleta de bikers. Avui novament ens retrobem amb els de l'Esquirol, la multitudinaria prova de btt que és una autèntica decana d'aquest tipus de proves.
Anem baixant plegats , rodes gruixudes i fines . Resulta curiós un fet que em trobo darrerament . Quan vaig amb la bici de btt i saludo als ciclistes de carretera em costa que em tornin la salutació i quan vaig amb la de carretera em costa que me la tornin els de la btt. Per mi tot són el mateix col.lectiu però hi ha gent que enten que no. No costa gaire de fer un petit gest , però noi n'hi ha que són molt estirats.
Finament arribo al pla , a la famosa pla de Vic ... que no n'és gaire de plana. Ens fan donar una mica de volta tot passant per Roda de Ter i retornant cap a nord. Aquestes voltes en aquest moments et sobren !.
Arribem per una carretereta molt tranquil.la i pintoresca a Folgueroles , de fet el primer que veig és un cementiri. Malament rai , tant cardat vaig !.
Volteta pel núcli urbà per anar a buscar el control que es troba al mateix lloc aque fa dos anys. Enguany sembla que m'han fet cas . Tenen embotit . Home és que a la Plana de Vic famosa pel seu embotit semblava que no podia ser. Novament tibo de les meves deries i obsessions i em foto un platet d'arròs , be l'enceto però no puc acabar-me'l. Ja ho diuen els metges és el pitjor menjar doncs et deixa la panxa plena de grans . Tornem a xerrar del tema dels controls amb la gent del control .
Novament rebo la noticia de la retirada d'un altre conegut , en Josep Caserres. Ospes tu ! Em sap greu ! Diuen que s'adormia i que s'ha retirat aqui a prop de casa. Una abraçada Josep. Aquesta prova realment la tens atravessada !.
Surto sol però quan començo a pujar enxampo a la parella de Ripollet, en Lázaro i en Josep. Els comento que l'any passat vaig tindre la sorpresa que dins la grupetta uns varen pujar directament per Tona i ens varen guanyar la partida arribant abans a Calders. Al final anem fent la ruta marcada , que ens va fent donar una volta més llarga però més suau.
Ens comencen a caure alguna gota quan passem per Santa Eulàlia de Berga. Amb força calma coronem el coll de la Pullosa. Ells diuen d'aturar-se per abrigar-se. Jo prosegueixo el meu pedalar. Abans d'arribar a Moià de nou comencen a caure gotes.Ara amb ganes. Passo els semàfors . però uan estic a punt de sortir de la població i vaig a buscar una paradeta del bus per posar-me el goretex veig que la cosa para. Deixem-ho correr si no plou prefereixo seguir així. De moment no tinc fred. Els parafangs van fent la seva funció, no deixar que em mulli. Sols a la recta de Casagemas , un camió que es creua amb mi i em fot moll com un poll. Carai !.
Arribo a Calders. Finalment puc parlar amb la meva dona . Ja la tenia preocupada. Jo anant enviant-li sms i resulta que no sortien del meu telèfon. Des d'ahir abans d'entrar a França que no tenia telèfon . Al final la solució dels informàtics : parar i tornar a engegar el telèfon !.
Al control coincideixo breument amb l'Àngels . Em diu que va molt fotuda que té greus problemes amb els culottes. Ha trucat a casa i que segons on els trobi penjarà la bici. Em diu que comença a baixar que ja l'enxamparé.
Perdona Àngels però no m'ho acabo de creure. Ets una finisher hem d'arribar a Horta, ara no ho podem deixar aqui !.
També coincideixo amb un altre colega de ruta , en Asensio , el cartero de Barberà. Em diu que ha agafat aigua a base de bé. Jo em pensava que estaria molt més endavant !.
Menjo una mica de fruita, carrego els bidons i vingar , som-hi !. Parar poc que ara no és qüestió de refredar motors.
Tenim una mica de baixada fins a Monistrol de Calders i millor no deixar que el cos agafi fred.
Surto a fer el darrer tram. Fa dos anys feia sol i ens varem fotre una llimona gelada a
mig camí. Enguany...no serà així , no!
Abans d'arribar a Monistrol enxampo a l'Àngels.
Anem fent plegats un tramet i passem la població junts però el seu ritme a la pujada és més baix que el meu i poc a poc es va quedant als repetxons del coll de Lligabosses.
Aqui la pluja ha fotut de les seves. La carretera hi ha corbes que estan completament anegades i t'obliguen a passar per l'altra banda. En un d'aquests episodis , un cotxe que ve pel meu darrera es fot a passar-me per la dreta quan jo he de passar per l'esquerra davant la piscina que hi ha . Al final ha de desistir de l'avançament quan comença a trobar una bona fondaria d'aigüa al voral . De fet s'ha de ser "llomillo". No sé a que collins juguem amb aquestes capullades!.
Abans d'arribar a Castellar hi ha zones que no estan tant castigades per la pluja. Carai els que ens van per davant i els ha coincidit la pluja amb el seu pas han fet un control aqüatic, aqüatic !.
El darrer tram és el ja característic i gairebé laberíntic pas per poblacions, poligons fins arribar a Cerdanyola , on deixem la metròpolis per afrontar la relativa calma de la pujada al forat del vent . M'animen des de peu de carretera i em diuen que em falten pocs quilòmetres .
Vaig comptant els quilòmetres però erro en el darrer que se'm fot més llarg del compte i no puc amb un descarregat ciclista em passa com una exhalació i no puc seguir-lo. Una llàstima hagués estat bé fer un final de port com deu mana !.
Arribo al mirador des d'on es veu tota l'esplanada amb Cerdanyola als nostres peus. Acabo de fer la darrera corba i ja veig el pont característic del Forat del Vent . Trec la màquina de fer fotos. Un parell d'homes que estan a peu del voral m'animen i em criden : Foto, foto !!. Al final em surt moguda . no m'extranya!.
Ara ja tinc la ciutat de Barcelona als meus peus .La bestia negra ha caigut , la BPB'2014 ja està apunt de ser història. Baixo amb calma , assaborint els revolts ,sentint el moment dolç. Arribo a la ronda , vaig seguint les fletxes que em duen fins el
Velòdrom d'Horta . Entro a la
pista. Dono la volta d'honor . No hi ha gent però la multitud , però no em cal , la porto dins del meu cor !. No puc imaginar-me emparrat a dalt del peralte s'ha de ser un autèntic ciclista , i tindre allò que porto ben escaldats... molt ben posats. Increible !. Entro a fer el darrer tràmit , entregar el meu carnet i recollir la medalla.
Comentem la jugada amb l'Anselmo , i la resta de la colleta d'Osca-Tarragona que estan signant els carnets. Felicito a la gent de la taula en Francesc Porta , la Maria Fuster , merci a tots els que esteu al darrera de cada detall per tot plegat . La vostra dedicació és admirable!.
Ara ja són tres acabades . Hem decantat la balança de les cinc edicions cap a la banda de les acabades:
Som obsessius !... Som obsessius !... Som obsessius !....Som obsessius !...Som obsessius!...
Fotos Picasa BPB 2014 Blogspot Classificacions Cròniques & fotos
