Sense un rumb predefinit li proposo a l'Isi que ens podem arribar a fer una mica de manteniment a un geoamagatall meu proper que forma part de la sèrie de la Ruta de la Batalla. Anem a donar la volta tot enfilant pel pas soterrani de la renfe cap els plans de ca l'Indiano. Just al passar la casa , trobem una bona blancor al bell mig del cami. Ep que això no enganya la sensació fresqueta de bon matí era real.
Fet el manteniment , continuem sense un rumb definit i anem tirant cap a Solanelles on l'Isi comenta que podriem fer la ruta que fa uns anys es va fer en un primerenc club Bikecalaf amb motiu de la marxa BTT. Ep , si la memòria no li falla !.
Retornem cap a Calaf i al arribar a la Pineda tirem en direcció a la Fortesa. Just abans d'arribar al núcli de cases prenem el cami que surt a esquerra cap els boscos de cal Frare.
Al cap d'un estona abandonem el camí per trencar a dreta tot baixant pel marge. Malauradament el vell cami ha desaparegut per la feina gratamarges del pagès. Són sols uns metres , doncs la resta del cami continua intacta , amb l'encant que tenen els camins mig oblidats pel pas del temps. Sols alguna recent rodada d'algun vehicle motoritzat ens van trencant l'ànim explorador que tenim avui.
Retornem al cami que haviem abandonat , ara ja més transitat i que va baixant cap a cal Frare, per trencar al cap de poc a dreta fins arribarnos a la pista que mena a Les Basses.
Ara tot just comença la pujada prenem el cami que al trencar a esquerra va cap el Seguers dels tres colls tot passant per la font de l'Espona.
Aquest tram de gran bellesa d'uns anys ençà ha guanyat en ciclabilitat al haver-hi passat forces vehicles i fer alguna tasca de desbrossat del bosc.
Anant al nostre ritme i per no deixar una excusa per fer fer una breu aturadeta , ens aturem tant a fer el badoc a les velles mines com a la mateixa font de l'Espona . Un raconet que de manera estratègica es troba en un punt ben fresquet. Com ha de ser l'aigua que hi brolla ,si senyor !.
Ara l'Isi que va recordant la ruta diu de pujar un tramet cap el castell per agafar el sender pel bell mig del bosc. Som-hi !. Aquesta parsimonia que duem avui fotaria nerviosos als integrants de la recent sortida pels terrenys del Miki. Sembla ser que les presses varen ser la tònica general de la sortida !. Ai , ai , ai !.
Aquest breu sender pel mig del bosc ens duu a la trialera que baixa del castell fins la bassa dels ADF que hi ha al darrera de les Bassetes. Anem seguint , ara cal que anem pel cami en direcció a cal Gironella.
Per la proximitat comentem fugaçment el tema de la costella de la balena que després de tot un periple torna a ser a Sant Pere de Boixadors. Curiosa i rocambolesca la seva història.
Ara prenem direcció cap a cal Moliner. De cop , un cabirol travessa el cami i està una estoneta mirant-nos . No sembla que fem cara de perillosos. Continuem tot fent algun tramet de sender , algun trobat de xiripa , algun buscat amb insistència. Ai , la memòria !.
Passem per costat de cal Ibanyez i seguim pujant en direcció cap a cal Butzems.
Ara toca un tramet de baixada cap a cal Baldiri.
Sortim a la carretera i hem de fer una mica de volta per anar cap a la Font de Russimort , doncs el cami que baixava de la casa fins la riera passant pel vell molí ha desaparegut , i tampoc tenim ganes que ens aviin els gossos.
Aprofito per fer una visita de cortesia al geocaching . Tot correcte. Pujem la rampa a peu. Aqui sempre hi ha una mica de fang que fa que pujar damunt la bici sigui tot una proesa. No cal amoïnar-se. No ens cauran les medalles !.
Anem fent via fins arribar a Sant Pere on anem a esmorzar a la Pala.
Retornem a la ruta tot pujant fins a Còdol rodó.
Quedo força sorprés pel bé de deu de senyals que hi ha a cal Butó . No sé si els cotxes passsaven molt ràpids però amb tanta senyal i tant pirulo ara això sembla un pas fronterer !.
Ens arribem a l'indret de Còdol rodó i comencem a baixar.
La fresqueta d'aquest matí ha passat a una agradable dia primaveral i en alguns trams ens sobra la roba d'abric.
Pujem per la trialera de Seguers cap a Les Coromines. Tinc el sentit de l'equilibri una mica en hores baixes . Mira que anem malament ! . Qui ho diria que això ho feiem sense posar el peu a terra! . Ens anem fent grans...
Coronem la trialera i una mica ajudats per l'amic Isaac ens arribem fins les Coromines on enfilem tot seguint a l'inrevés les marques de la ruta de la batalla en direcció cap a l'Hostal del Bou.
Breu aturadeta per mostrar-li a l'Isi un dels amagatalls divertits de la sèrie. Fem la darrera pujada cap a Solanelles i acabem aquesta volta , doncs ja comença a ser tard i tampoc és qüestió d'arribar a quarts de quinze ... i sovint mai millor dit !.
Track wikiloc Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada