Despres de l'exit de la ruta de Canet , surt el tema , ja recurrent de la ruta del Cister. Un tema que anem comentant mentres ens fotem un bon trago al carrer del "pecat" de Canet. Tot això gaudint del moment , amb uns curioses notes
modernistes degudes a la presència de gent vestida d'època, amb tot una munió de curiosos detalls d'època ...inclús veiem un submari que passa fregant les nostres cadires...si , si , un
submarí de fusta....al.lucinant !.
Fa temps el Manolo em fot la tabarra i em fa una mica de dentetes per fer la
la Ruta del Cister, el GR-175 , una ruta que ell ja ha fet en quatre ocasions i ja fa temps m'havia proposat repetir ara que el dia encara dura prou , per fer-ho sense llums..., o no !.
El temps se'm tira a sobre i la Selenika està a punt d'arribar. Enguany es festa gran i amb 25 anys de la prova i 21 per mi , hem d'anar mudats ...i anar-hi una mica rodats no aniria malament del tot !
De moment estic fent una bona manera de fer quilòmetres , dos.cents de la Canet,encara que potser alguns els hauria de considerar entrenament a peu...o escalada directament i si fem el Cister , un centenar més. De conya !.
Aquesta seria una excel.lent oportunitat de fer una mica més de rodatge i poder arribar a la Selènika una mica més rodadet , i més enguany que van més enllà dels 100 quilòmetres , encara que si es tracta de la meva teoria d'arribar ...descansat ja ho estic , ja !.
Li envio una "
guasa" al Manolo , tot obrint el tema per si no xoca amb les dates d'una altra sortida que estava ja mig embastada per l'Uri: "la ruta de la Vall del Corb". De fet amb una mica d'imaginació...i cames es podrien enllaçar les dues !.Llanço
el barret a l'altra banda del riu per si algú vol nous reptes !!.
Som una bona colleta , gairebé la mateixa del dissabte passat: Manolo , el guia espiritual i la veu de l'experiència en aquest recorregut en solitari o en grup. Els germans Selva , l'Isi i en Jordi , en Jaume Mas , l'Uri , al final ha aplaçat la seva Vall del Corb per més endavant. En Gerard, , de nou aquest home s'apunta a un bombardero , L'Ignacio , el molinet no sap com es fa , pedalar amb tot el "desarrollo"engranat i en Dani , bé un xicot que té una retirada al Dani que va vindre a algunes
sortides fa un temps....cony si sembla un altre: fibrat i atletic , força diferent al que varem coneixer. S'ha posat en forma a base de bé !.
Tot iniciant la ruta , fem la foto de rigor a peu de la carretera , i quan sortim de Rocafort , després de baixar fins la riera sobtadament ja comencem a pujar un tramet empedrat a peu.
Jo duc el
track de l'amic Angelet, que a més està basat en el d'un altre ciclista , i de moment ..., no coincideix.
És allò de: "cualquier parecido con la realidad ...".
Tinc greus problemes de tracció a les pujades amb un pneumàtic amb taco petit i gastat , però al veure que tothom es queixa del mateix, vaig fent.
A les baixades però el meu desentrenat sentit de l'equilibri fa que les passi més put.. que Cain...!
En Manolo i l'Isi se'n foten , diuen que he rentat massa la bici i que la tinc desestabilitzada. Vaja parell de cabr... ! però la veritat és que ahir vaig fer masses canvis.
Hauré de tornar a la faceta grunge ...perdó, marrana , de no rentar la bici ! .
A més a més li vaig posar aire i els consells que m'han donat per fer-ho, no han estat del tot encertats. Decideixo treure aire doncs hi ha uns moments de crisi en que dic si això té 100 quilòmetres , deixem-ho correr aqui mateix i me'n torno al cotxe !.
Trec aire , desbloquejo l'amortidor del darrera i la cosa canvia un 100% . M'arribo a baix del tot on ja m'esperen preocupats per la meva tardança. Nois amb la salut no s'hi juga i aqui perillava la integritat de l'artista.
L'amortidor del darrera dura poc sense el bloqueig , i ja fot tope i queda clavat a baix. Aixeco la part del darrera de la bici , bloquejo l'amortidor i vinga...sense amortidor.
Ara be un tramet de lleugera i més suau baixades. Despres de passar pel mig d'un plà amb una colleta de cabres rebem l'escridassada del pages al veure l'estelada del maillot de l'Isi. Ens fot uns comentaris sobre el pes que duu al damunt de les seves espatlles. Al sentir el mot "noi" , crec que no sap ben bé l'edat del nostre "master"...!
Comencem a pujar per començar a afrontar el pas cap a la zona de Pont d'Armentera on tenim planejat esmorzar. Quan veniem per la banda de Querol amb la de carretera , sempre em feia gràcia venir a esmorzar a aquest poble a un bar que comparteix nom amb el dels meus sogres , el Bar La Sort.
De totes maneres no hi anem , doncs queda a les afores i ens desviaria de la ruta.
Nosaltres ens quedem al bell mig del poble en una petitona placeta on ara la nostra integritat física perilla cada vegada que un cotxe hi passa al tindre que obrir-se fins gairebé rascar-nos per poder passar per uns carrerons fets i pensats en una època en que el concepte transit sols s'entenia amb un carro.
Esmorzar en la nostra línia habitual . Sols dir que arriben un parell de ciclistes molt més tard que nosaltres i marxen molt mes d'hora ...!
Anem a proseguir. Una mica de lio al tornar a agafar el GR fa que fem un improvisat tour turistic que ens serveix per descobrir nous raconets d'aquesta població I sense l'ajut de les meves
bestieses!.
Després d'una sua pujadeta fem baixada amb ja força pols fins arribar a les portes de Santes Creus. Molts anys des que no visitava aquest indret , gairebé des que era un nen.
Aquest és un dels tres centres de la ruta .
Val la pena donar un volt per poder veure el seu interior.
En David ens ho posa bé. Fa una punxada just a l'entrada , cosa que ens permet fer una mica de turistes.
Al seu interior veiem una curiositat nascuda de les noves tecnologies. Un paio que porta un iPad al manillar de la seva bici. Ni gps , ni comptaquilòmetres , ni mòbils. Directament un enorme i enlluernador iPad !.
Prenc nota sobre el tema , doncs sempre es pot millorar, i per un picat com jo ...i si no temps al temps (jo ja aviso abans d'acabar la crònica... !).
Reemprenem la ruta que despres de tastar uns pocs metres d'asfalt ens porten a iniciar un tram que compaginem amb la ruta de les barraques de pedra seca.
Unes impressionants construccions fetes sense cap mena de ciment aglutinador que són una vertadera obra d'enginyeria civil popular fruit de l'experiència de la gent d'abans.
Avui n'hi ha algunes de fetes malbé que poc a poc s'estan recuperant , però en visitem una de força curiosa amb columnes al seu inteior que li donen un caire de petita catedral de la pedra seca.
Senzillament impressionant i val la pena donar-hi un volt. Queda pendent per un altre dia fer
la ruta de la Capona com en el seu dia gràcies a l'oferiment del club ciclista planenc i previ a la
festa randonneur es va fer.
Quan acabem de fer la primera miro el gps i no puc evitar la tentació. Som a 60m d'un geocahing. El seu nom és lo suficientment explicit ,
La Pedra Seca. Som-hi .
Sols el Gerard respon a la llamada de la jungla i quan estem signant ja veiem que la resta de la colla s'apropa tot portant-nos les bicis.
Gràcies companys. Si ja hem captat el missatge subtil : Haurem de deixar això de fer tresors ...per un altre dia. Quins nervis !.
Per cert precisament en una d'aquestes moltes construccions de pedra seca , hi el tresor final d'un multi que t'obliga a anar a veure una curiositat. Perquè si no serviria aquest joc , si no per mostrar-te coses i llocs on mai hi aniries.
És el tresor de
"El secreto de Mazinguer Z" i ens permetria poder observar una colosal escultura d'aquest robot d'uns 10m d'alçada que amb una salut " de ferro" i un bon estat porta més de trenta anys allà plantat al mig d'una urbanització emergent en els 70's, el Mas del Plata i que ara constitueix un lloc de peregrinatge de motards, geocatxers , curiosos ... i freakys !.
Si com jo sou de l'
época , vareu fer encara l'EGB i aquest dibuixos us varen marcar , tot i que no tingueu la col.laboració de la
Bibiana Ballbe com feu amb en Berto , no dubteu en arribar-vos com jo vaig fer fa uns anys amb l'Anna i els xics de camí de la platja.
I també pot ser una bona excusa per enllaçar la ruta de les barraques amb aquesta bogeria del
geocaching.
Proseguim la ruta, tot travessant la carretera de Valls i els carrers de la població de Pla de Santa Maria , una població que de la mà de l'amic Jordi Valls ha passat ha ser una nova capital del mon randonneur.
Fent poc honor al seu nom , el pla s'acaba amb les cases i aviat comencem a pujar cap a Figuerola del Camp.
Tot fent via i després de tindre una mini sessió de fotografia amb una parella que van a cavall , comentem amb en Dani les seves inquietuts competitives. El seu actual estat dista molt del que tenia fa uns mesos quan varem anar a
Cambrils , però li dono a coneixer la meva versió sobre el món de la bici , jo cada vegada perdo més esperit competitiu en benefici de poder contemplar un bon paisatge, de fer alguna foto que em doni després una millor manera de recuperar la imatge real que vaig tindre en aquell moment.
Uns minuts abans amb en Manolo comentavem a propòsit de la seva recent aventura transcantabrica la extrema dificultat que ell troba en reflectir el que realment veu al observar un paisatge, una muntanya o simplement el cel. Em diu que li costa una vegada ha fet la foto veure el mateix que està veient en viu.
És per aquest motiu em diu que potser no ha tirat gaires fotos . "No se parecian en nada a lo que realmente estava viendo Solo eran un retal !".
Certament a mi em passa el mateix , veig alguna cosa i quan faig la foto ...no , no és el mateix . Per això admiro tant als grans fotografs, i la seva màgia per poder copsar en una fotografia l'espectacularitat d'un paisatge. Tot i que al natural sempre hi guanya.
Potser la visió panoràmica real de les noves tecnologies que van arribant , com algunes
ulleres video , ens ajudin i facilitin una mica aquesta feina d'inmortalitzar els records.
Per cert, magnífic el
programa d'aquesta setmana el programa de
Temps d'aventura dedicat al mestre
Jordi Pons tot una institució en la seva doble vertent alpinista i cineasta, les seves peripècies amb les antigues i vetustes càmeres de 8mm fent història et deixen bocabadat i al mateix temps empetiteixen algunes gestes d'avui fetes amb més mitjans que coratge.
L'Isi em comenta que havia coincidit amb ell a la seva època "fondoesquiadora" i també flipa amb l'edat.
De fet et costa asimilar al veure el seu aspecte dinàmic i jove que aquest home ja tingui 80 anys.
Un autèntic pou de sabiduria , el primer alpinista de l'estat en fer un 8000 amb aquesta tralla encara a la seva edat et fa adonar de que el cami fet amb seny i constància encara que llarg es pot anar fent !
Quina enveja mes sana !
Arribem a Figuerola del Camp. Mig d'amagat li mostro a en Gerard, el que veig a la pantalla . Ni cas ...ja vindrem un altre dia ! . I mira que al tornar a arrancar arribem a passar a
30m d'un d'ells.
Tal i com deien a
Braveheart. Quietos !
De nou deixem el track de l'Angelet que continuii recte i nosaltres trenquem a dreta pel bell mig del poble. No si al final el track que jo duia amb la ruta real, té poc en comú . Que hi farem !.
Si les rampes al bell mig del poble ja començaven a ser de les de suar i anar buscant la mica d'ombreta per anar fent més fàcil la pujada, al sortir del poble la cosa s'emprenya de valent.
Anem pujant però de tant en tant alguns cedeixen i posen el peu a terra per descansar una mica.
Al cap d'una estona ens fotem de pet en un tram que ens obliga ja definitivament a posar el peu al terra.
Li foto un crit al Manolo que està un nivell per damunt del meu si es puja per la trialera. Amb un crit i una rialla sarcàstica m'ho confirma i vinga a fer una mica de caminada. Ja ho trobava a faltar de la setmana passada.
Quan arribem a dalt al trencall ,veiem l'excel.lent mirador amb una brutal vista als nostres peus i ens adonem de perquè ens ha costat , Això puja dret amb ganes!.
Fem una aturadeta reparadora que ens permet refer les nostres forces. En Gerard s'està fotent una poma del seu hort i em passa un plàtan. Jo en porto encara un parell a la meva bossa del darrera. Lluny dels famosos
906 g del brevet de 600 com sovint em recorda en Ribi !.
Avui no duc el Camelback doncs a la Canet em vaig quedar amb la vàlvula als dits i com sempre no m'ha donat temps per buscar-ne una de nova.
Aquest matí amb raó se'n fotien al veure'm arribar carregat com si fos un cicloturista.
Ja m'ho diu en Manolo : "Macho tu llevas mas carga para un dia que para dos". I això que avui anava amb la bici neta com una patena !.Quin "peligru" !.Com ell diu : "Ramón le has quitado la quilla de barro y ahora va desequilibrada..." .
Proseguim la ruta. Una mica de pla per tornar a encarar un pujadot dels que a mi m'agraden , de platet petit...però no estem "por la labor". Ens fem grans , peu a terra i fem el que la setmana passada millor feiem ...patejar!".
I al cap d'uns 600m metres del Mirador comença la primera estació , de la nostra particular via crucis....era la ruta del cister , no ?, la tematica està clara , no?.
Arribo a un trencall a dreta rètol: "GR Variant Prenafeta" a esquerra "GR Prenafeta-Poblet" : " Dubto un moment , però el fet de no veure a ningú fa que continui pel GR que és per on anava.
Continuo pedalant i entro dins d'un preciós i atapeït tub de vegetació ciclable que em porta a un cami més ample. Aqui s'incorpora el track de l'Angelet que fins ara venia serpentejant per la nostra esquerra , des que el varem deixar a Figuerola. El segueixo uns 90m fins que de nou arribo un altre trencall.
De nou el mateix dilema:. "Variant Prenafeta" a dreta "GR Prenafeta-Poblet"a esquerra. Collins i no hi ha ningú. On carai són la gent ! , On van amb tanta pressa !.
Empés per l'ajut de l'amic Isaac i veient que el track de l'Angelet hi va , començo a baixar , però pel fet de que dubti en seguir un track que poc hem seguit fa que m'entri un sentiment de que cregui que el millor es que no m'allunyi del GR , freno , giro i reculant recupero els metres de desnivell que havia baixat per tornar a encarar el GR. Cony de
Newton , tant poca estona i el que canvies d'anar a tornar!.
El recorregut segueix més aviat pla fins que en poca estona baixa fort pel mig del bosc tot fent fortes paelles plenes de pedra solta . Ara el cami es va tancant i transformant en un sender fins que al final sols és accesible a peu ...o amb bicicleta pels més trialeros. On són les wambes !.
Definitivament ells han passat per una altra banda , poso tots els sentits , el meu rovellat sentit de l'equilibri i estil trialero que està en hores baixes, no em deixen permetre el luxe de fotre'm de cap aqui.
Un geocahing a la pantalla, ...però amb nivell 5 de terreny, el del castell de Prenafeta. Algunes construccions , com un espectacular pou em conviden a quedar-me una estona , però es tard i vol ploure !. És tota una zona que mereix una visita assossegada
Arribo al trencall on entronca amb el cami que vé de Miramar i del coll de l'Illa , un parell de punts estratègics en aquella prova d'orientació que tants bons moments em va donar fa uns anys , el 2005 , quan encara amb la meva dona esperavem el naixement dels nostre primer fill , en Sergi.
Precisament aquell mateix dia va perdre la vida un amic i company ciclista igualadí a la carretera de Tous a Santa Coloma ,fruit de la barreja d'alcohol i velocitat d'un conductor que no sols no va parar a auxiliar als dos ciclistes que va envestir sinó que es va donar a la fuga i va amagar el vehicle al garatge fins que els mossos el varen anar a buscar a casa seva.
Aquella prova em va permetre descobrir també la Mola dels Quatre Termes, la balisa més allunyada de la prova i amb major puntuació. Un motiu suficient per a mi per posar-lo com a objectiu i on ara hi tinc una
bestiesa meva , que varem posar fa un parell d'anys tot aprofitant l'excusa d'una
sortida pels voltants de l'Espluga de Francolí.
Per cert aquestas és una ruta que va quedar amb temes pendents i que caldrà mirar de repetir inclús amb la proposta que vaig fer en el seu dia d'un afegit combinar amb la visita llarga a
la cova amb neoprens. Quin forat tenim al calendari ?. I van ja....!.
Travesso un cami ample i quan estic baixant per un sender tocant a les primeres cases de la part alta de Prenafeta ,sento el telèfon. L'agafo i la maleïda pantalla tactil del meu
Defy que no em respon.
M'agradaria saber lluny de les promeses comercials com cony s'ho fan perque amb la suor la pantalla respongui als moviments dels dits.
Quan finalment la pantalla funciona.Trucada perduda. Torno la trucada de l'Isi. Em pregunta on soc . Jo li dic que estic a un pam del meu nas d'un rètol vermell i blanc on hi posa "Ruta del Cister". Els gossos de la casa que comencen a bordar. L'Isi em diu: "estas aqui mateix , ja sento els gossos pel telefon i en viu".
Continuo baixant. M'aturo a la font a omplir el bidó i pregunto a una dona que va en bicicleta amb uns nens si han vist una colleta: "Si han tirat cap avall fa una bona estona".
Just quan passo per davant de l'entrada del camping que va actuar com a centre neuralgic d'aquella edició del raid d'orientació , veig al fons en Gerard i en Dani que s'estan esperant .
Al moment baixa la resta de la gent. Tinc una extranya sensació ,per una banda fotaria el crit al cel , però tampoc es moment d'esberar el galliner. Aquest és un exemple de guanyem si tots guanyem. L'esperit de cursa i de no esperar al darrer fa que passem de parlar de dinar a l'Espluga a veure'ns en la necessitat d'anar a Montblanc.
Anem de cara als llocs coneguts , entrem a Montblanc pel pont vell , el que la llegenda diu que va ser testimoni de l'encontre del drac amb Sant Jordi, just a les portes de la muralla, i la creuem just per la porta de Sant Jordi , tot enfilant pel carrer major per anar a la plaça gran , a la taberna del Mallol , on aquest estiu hi he sopat un parell d'ocasions.
Entrem a preguntar . Està plé a petar. No em saben dir per quan en tenen , però apunta a que una bona estona. Sortim i ens estem una estona sota porxos junt al joc de mesures comentant les opcions que tenim: esperar torn , agafar unes pizzes i dinar allà mateix o anar a mirar de trobar una altra cosa. Per sort , el cel s'obre , un raig il.lumina al nostre home de seny , l'Isi ens diu d'anar a provar un altre restaurant.
Primer errem el cami de la proposta que duu l'Isi , però anem a espetegar al restaurant
Miami "cal Joan" , on tal i com ells mateixos diuen , ofereixen una exquisida cuina en un entorn agradable i familiar.
Quan estic trucant a casa pateixo un episodi de maduresa del meu fill Gerard, em fot una conversa de nen gran que quan penja li dic a l'Isi que no sé si he estat parlant amb ell o amb algun dels "conyons" dels tiets amb veu de falset !.
El dinar , que dir del dinar transcorre amb la conya habitual , amb algun episodi digne de ser gravat. Disculpa Uri però la teva versió de la Font del gat es mereix un espai al
youtube.
Conya per tornar a pedalar i al final presses per tornar a la ruta Saludo al sr. Joan , l'alma mater d'aquest local. La seva aficció al coleccionisme de tot el que es pugui coleccionar (discs , monedes , ...) fa que estigui una estona fent petar la xerrada. Un plaer , però hem de continuar o se'ns fotarà fosc !.
Tornem sobre les nostres rodades, tornant a passar pel bell mig de Montblanc. Ara ja veiem que està més buit el Mallol ... que hi farem !.
Anem pujant cap a la sortida de les muralles del Foradot per deixar Montblanc per proseguir cap a l'Espluga, , tot creuant l'aqueducte , de nou un descobriment de fa uns anys de les meves
bestieses...i tirem pel GR en un tram preciós de sender que ens han de dur a la capital del mon soterrani: l'Espluga de Francoli.
Aqui se'ns obre el dilema Si anem fins a Poblet, el segon eix de la Ruta del Cister , tenim un recorregut que s'allargarà entre una hora o una hora i mitja. Anem amb retard respecte l'any passat d'un 45 minuts i ara tenim l'ocasió d'escurçar.
Dit i fet travessem la població , amb alguna escridassada fora de lloc per part d'un paio que en duia més al cap que als peus. Deu nostre senyor quina inconsciència volta pel mon: amb nou paios com uns sants paus i encara plantava cara ! El poder del mam....
Baixem per passar per davant de l'entrada de la Cova , les set fonts i comencem a pujar per travessar la nacional per començar a emprendre els camins que ens duran a pujar cap el Santuari del Tallat.
Camins polsosos i la caloreta del moment, a aquestes hores, les cinc de la tarda i encara fot una xixa que et deixa pla com un llangardaix.
Arribem a peu de la trialera . S'obre la possibilitat de fer la trialera tibant de bici al coll o bé continuar pel cami. Guanyem temps pujant per la trialera. De baixada deu ser la hos...! Bé en el meu cas ni pujant ni baixant !.
El Dani que es queixa: que es això de pujar a peu , que hem perdut elsm principis. Jo li dic que faci el que li he ensenyat i li recordo que encara té pendent el fer el geocaching que em va prometre a aquella històrica sortida de Cantonigros.
Al final entre fer fotos i la xerrameca quedem l'Isi i jo com els darrers del pilot. Em comenta que al Santuari del Tallat hi ha continuament música sonant i que és un racó de calma. Que val la pena estar uns moments per gaudir de la sensació de pau. No hi he estat mai i li dic que si hi passem m'apunto a fer-hi la visita.
Arribem a la pista asfaltada, ara continuem pujant però amb poc pendent , es produeix però un fet curiós , el grup es trenca en dos : en Manolo , Isi , Jaume i jo que ens arribem al Santuari després de veure que deixavem el cami enrrera i recuperar fent servir la tècnica del "todo tieso".
El lloc és impressionant , realment val la pena passar uns moments, clucar els ulls i deixar que els cants gregorians t'envoltin i et transportin a un raconet de calma.
Trucada de la resta. S'han perdut .
Al cap d'un estona arriba la resta del grup , trinxats, nervis , crispació i amb una certa tensió fruit de nou del fet de tibar on no cal tibar.
Mirem de treure tensió al tema tot fent una mica d'avituallament. Jo m'acabo el plàtan i en reparteixo un altre.
Omplim d'aigua que molt amablemente ens dona el monjo que hi ha i proseguim la ruta.
Decidim retallar la ruta i fer tot el que es pugui per pistes ràpides o inclús per carretera per arribar el més d'hora possible.
S'obren diferents possibilitats de retallada , però els nervis i les aturades massa frequents ens fan agafar l'opció de un cop som a la , pel meu gust , excesivament transitada carretera C-14 pujar en direcció al Belltall per començar a baixar per la carretera que mena a Rocafort.
Pujem fins a Fores , on podem assistir a una preciosa posta de sol després d'una "encesa de traca" juntament amb un encés Dani que vol guerra a la pujada...ai Dani ! No em reptis , no em reptis !!
Quan estem a uns metres de coronar , juntament amb l'Ignacio veiem una cosa sospitosa a la cuneta. Ens aturem .
Ospes tu una màquina d'escriure. Ens mirem amb ulls de complicitat i li dic si tu no la quieres yo se la llevo a mis crios". a lo que em respon: "Y donde la llevamos".
Em giro i mostrant el meu portamentes li dic : "Aqui..no?". Dit i fet !,
Encabim la màquina a la graella del darrera de la meva bici i l'assegurem amb cinta americana.
Acabem de fer el curt tram fins a la Creu de Fores , on aprofitem el moment tant per montar els llums com per fer el "ganso"...no ens costa gaire.
Ara toca un tram de planejar i de cop trenquem a dreta en baixada primer asfaltada , que es transforma en pista. Extremo la prudència , doncs cada imperfecció del terreny suposa un sorollet de tecles , de la nova incorporació literaria a l'equipament de la bici. Som bojos !. Però com deia un anunci de Nike , el que estan tancats son els que es queden a casa....!
Foto de grup i cap a Calaf i falta gent. Un poema veure els nens com al vindre a rebre'm els dono la caixeta de marres . I la de veure'ls teclejar amb ganes ....no té preu. Per tot el demes, Mastercard !
Fotos Picasa
Track wikiloc
