En Ribi , en Manel i l'Isi són els únics muntainbikeros que hi ha al Rosa, encara que per ganes crec que també se'ns ajuntarien en Pep i en Pepe a qui veiem sortir amb en Xavi de Mirambell , una mica enmandrosits en fer quilometrada per carretera.Diuen que les rutes sense planificar poden donar les millors histories. Si és així , ho tenim perfecte i avui no té perquè ser una excepció.
No sabem ni on anar ni tant sols per on. Sols tenim resolt el punt de sortida ...vaja per tirar coets , tampoc serà!.
Enfilem pel costerut carrer Sant Jaume. Una bona opció per quan convé treure la son de les orelles al més pintat sols començar i tirem cap a Ferrera , tot trobant alguns caminaires que han començat abans que nosaltres a moure's.
Aturada breu per comprovar si una de les meves bestiesses ha estat expoliada tal i com em comenta en Ribi.
Després de la multitudinaria jornada explicativa amb els escoltes tot pot passar.
Falsa alarma !. I jo que ja havia llençat el crit al cel !.
Quan encara no hem començat la pujada cap a Ferrera , involuntariament li fotem un ensurt a una caminaire que va amb els auriculars tant tranquil.la absorta en el seu mon i al nostre pas es fot un susto de nassos.
Coronem Ferrera i baixem pel divertit sender cap a Sant Marti que a aquestes hores travessem amb total tranquil.litat.
No tenim encara el sentit de l'equilibri al 100% i a les pasarel.les dels rentadors hem de desmontar del cavall !.
Continuem per anar a buscar el corriol que surt de les "lejies" cap al Molí de la Roda. Aquest cami les darreres plujes l'han deixat gairebé impracticable . Com és possible que en tant poc temps es pot arribar a perdre un camí.
Quan acabem el corriol , travessem el cami del Moli de la Roda i proseguim per anar a buscar els senders que menen cap a can Secanella . Feia molt , molt temps que no hi passava, vaja des de la fatídica sortida del març del 2010 tot preparant la marxa de l'altiplà. Toquem fusta !.
Anem fent el cami fins arribar-nos a Mas Lloretó. Cal que passem la carretera de Veciana i comencem el cami en suau pujada que ens permet arribar a l'ermita cada cop més deteriorada de Sant Jaume de Castellnou.
Ara anem pujant pel cami que vé de Santa Maria del Camí cap els plans d'Amorós que seria l'opció més ràpida per anar a Sant Guim , però l'esperit aventurer que tenim avui ens fa buscar noves alternatives , quan veiem unes gormandes marques grogues que ens conviden a anar seguint quan s'endinsen pel bosc en un preciós sender que ja l'Isi havia provat en alguna altra ocasió.
Em reservo el qualificatiu de ciclable per un altre moment quan estigui en millor forma.
De moment , deixem-ho en una caminada tot arrossegant la meva veterana companya de fatigues, cap amunt.
En altres temps segur que hi fotariem la banya en mirar d'anar pedalant damunt d'ella. Però avui...!.Passalacabra...!. Estic perdent esperit combatiu...(serà l'edat?).
Quan ens retrobem amb la pista , veiem que el desnivell d'aquesta és de les de guanyar metres rapidament , sense manies.
Sort que finalment arribem als plans de la Tallada. Comença a fer caloreta i sortosament ara sols ens queda fer els darrers metres d'asfalt per anar a la Braseria l'Alzina on ens refresquem i reposem les forces.
Ahir vaig rebre la trucada d'un vell conegut i company randonneur, en Fernando Zendrera que torna a estar embarcat en una de les seves bogeries: del Cap de Finesterra al cap de Creus...1500 qms amb el seu patinet !. Sort Fernando ...i saps que l'enveja (sana, epp!) de veure't immers en una nova aventura farà que estiguem amb tu !.
Avui tampoc podem rebaixar el nostre temps estandard d'un horeta al pit line.
Un cop reemprenem la marxa, passem pel bell mig del poble per anar a buscar el caminet cap a Sant Domí.
Els plans de Benviure i l'Astor ens ajuden a apropar-nos rapidament a Segur passant per can Daniel on la torradera de l'hora fa que cada pujadeta ja ens costi una bona suada.
Reagrupem a peu de la creu de Segur i anem a buscar el cami de la Guardia Pilosa ,que atravessem pels seus bonics i ben acondicionats carrers per ja baixar cap a Sant Martí.
Ara Sant Martí hi ha força moviment i en Manel s'ofereix a fer-nos d'anfitrió d'un raconet que feia temps volia visitat . Anem a les tombes de Sant Valentí. Una necròpolis medieval que segons ens explica va tindre una televisiva història en la seva recuperació ja fa uns 40 anys de mans dels promotors del moviment junior quan un vei de Sant Martí en va fotre enlaire unes quantes d'elles.
Lamentablement en aquests moments el conjunt està un xic deixat i degut a la vegetació existent , amb prous feines podem observar les que queden,tot i el panell explicatiu que hi ha. Potser caldria una mica de manteniment a la zona.
Ara sols ens queda pujar cap a cal Codina tot amenitzant el pedalar amb histories de bandolers per arribar-nos a Calaf . Una arribada a temps per poder dinar a l'hora convinguda...ja és una victòria.
Fotos Picasa Track wikiloc