El passat divendres vaig aprofitar per treure la pols de la meva oblidada bici. Desde el brevet 600 de l'any passat que es va quedar aparcada a un racó del taller i tenia literalment un dit de pols al damunt.
Enguany tinc una mica descuidada la bicicleta i en particular aquesta. Faré aquests dos brevets que són els de "casa" i tornarem a deixar que crii pols.
Baixo a les sis del matí pel nostre entranyable Eix transversal , que als indrets de Castellar , Sant Amanç i Rajadell s'ha convertit en una pista de bamps , Quina joia ! Si passes a més de 100 pots sortir volant !. Clar tant trànsit , tant èxit per fer les coses ben fetes , fa que en poc més de quatre mesos la cosa sembli el parc de dunes d'Almeria. Potser masses vehicles han volgut veure i tastar aquesta obra exemplar i l'han acabat espatllant...!
No si és veritat allò de que tenim el que ens mereixem està clar que ens hem portat molt però que molt malament...!
Al parking tota la penya: en Jordi Valls , l'Agustí , els de Sant Celoni , els dos Francesc Garcia , pare i fill.
Mira que ja s'havia fet la festa al dinar randonneur una mica d'acta de reconeixement per jubilar-lo , però aquest veterà ciclista encara té corda per estona! Diu que els de 200 encara els vindrà a fer.
Vaig cap a la penya on hi ha una bona cua de ciclistes que a darrera hora , tot veient que faria bon temps , han decidit apuntar-se. M'acosto a la taula on en Pere ja em té el carnet preparat. Em diu que agafi un rutòmetre . Declino l'oferiment dient que ja el tinc imprés...mal asunto, ja us explicaré més endavant !
Al sortir coincideixo amb l'Àngel Soler , "Angelet" , que em diu que té intencions de fer la Ruta del Cister a nivell turistic i altres a nivell més canyero. Jo li dic que a la primera si que coincideixo i a veure si fem un parell de sortides que ja comencen a fer pudor, entre elles la Ruta de l'Aigua XXL .
Saludo a l'Àlex Roca que aquesta setmana ha sortit , bé no pas ell sinó les seves fotos, varies vegades al temps de TV3 i a l'Ignasi que avui va guarnit d'autoritat. Em comenta que anirem amb una mica de retard degut a l'allau d'inscripcions de darrera hora.
Finalment el Presi ens dona la sortida que serà neutralitzada fins a sortir del nucli urbà.
Enfilem el pot de ferró , avinguda de les Bases de Manresa i enllacem cap a la carretera de Cardona. Poca falera als primers quilòmetres però jo em vaig deixant caure cap a la part baixa del pilot. No cal correr per arribar tard !.
Els comentaris de la gent són referents al fred. No sobra gens la roba. No sabia com vestir-me i he agafat els culottes llargs. Potser em sobraran més endavant , però ara mateix vaig de nassos.
La resta veig que van forçá lleugers gairebé soc l´únic que duu bossa al davant...i per sort no he montat la del darrera!.
A l'indret del trencall de Canet surt l'Àngel Soler que ha parat a fer un "pit stop" .
Més endavant m'enxampa el seu germà , que pel que es veu també és amic de les rodes finetes.
Mira que és petit el món , l'any passat se'l varen trobar l'Isi i el Manolo a la seva travessa dels Pirineus.
Abans de Fonollosa fem un petit grupet amb els de Sant Celoni , entre ells els dos Garcia , l'Angels , la banyolina , vella coneguda de penuries especialment en aquella històrica edicíó de la PBP del 2007.
Amb tots ells acabem els plans de Fonollosa i iniciem la pujadeta al Pallarés.
La baixada ens serveix per reagrupar-nos amb varies colletes que anaven pel davant i per encarar la darrera pujada cami de Calaf.
A Calaf hi arribo amb l'Asensio "el cartero" de Barberà del Vallés. Li comento que tinc intenció de deixar una mica de roba doncs de fred ja no en tindre més, i així puc treure una mica de pes que sempre és bona feina.
Ens avancem , deixo la meva armilla i just quan anem a sortir , veiem el pilot que passa de llarg per la carretera. Els recuperem tot fent drecera per la plaça dels arbres. Avantatge de ser del poble !.
Quan estem a punt de sortir del poble veiem que ja hi ha gent que puja cap a Sant Sebastià. Avui primer de maig és tradició pujar a l'ermita tot conmemorant que el sant ens va lliurar als calafins de la peste.
Jo per part meva arrossego la meva creu , sobre dues rodes ...!
Al arribar a la rotonda amb total seguretat tiro cap a Mirambell tot seguint les indicacions del meu rutòmetre que em vaig descarregar divendres.
Crasso error ! Resulta que diumenge es va canviar la ruta a fi i efecte d'estalviasr-se de fer controls el control de l'alt de Clarà es trasllada a Solsona i per reduïr aquest quilometratge adicional a Calaf es fa baixar directament cap a Torà.
Total canviem els 14 quilòmetres de baixada i pla per 23 quilometrets de puaj i baixa. Jo per la meva part continuo direcció cap a Sant Ramon tal i com haviem fet a les dues anteriors edicions. Sols un cop passada la baixada de Mirambell se m'acut mirar-me amb més calma el carnet de ruta. Merda ! El primer control no és a Portell com a les dues anteriors edicions. Enguany l'han passat al de la cruïlla de la carretera de Vilanova de l'Aguda. Que carai , oi que he de fer quilòmetres , doncs vinga !
Per sort , o desgracia per ella , l'Àngels em segueix , tot pensant que jo per la meva condició de local , sé on vaig.
Ho sento Àngels . Ja veus l'experiència es un grau , ...però avui de dificultat afegida...i gratuïta !.
Agafem nos les coses per la part positiva , anirem a veure els camps de colsa dels plans de Conill , els inmensos molins de vent , els sembrats que comencen a fer patxoca ...Qui no es conforma és perquè no vol !
Ens arribem al "pseudo-control" de Portell i comencem la baixada que ens durà fins a Torà , amb un extra de 9 quilòmetres , però sobretot de desnivell positiu. Vinga cap a Vilanova hi falta gent.
A les rectes de Sanauja comencem a veure al nostre davant un ciclista de pedalar inequivoc.
És l'Àlex que s'atura al restaurant de la Maiola just en el moment en que anavem a prendre contacte amb ell.
Nosaltres proseguim el nostre cami que en breu passarà a ser la ruta asfaltada que uneix la C-1412 amb la C-14 tot passant per Vilanova de l'Aguda. Just al mateix trencall enxampem en Jordi De La Fuente amb qui anirem fent petar la xerrada sobre triatlons , la seva nova deria.
Arribem a Vilanova i comencem la forta pujada que ens durà al primer control .
Aqui trobem la plana major de la Bonavista.
Segellem i encarem el tramet més "lleig" , pel trànsit que trobem en direcció cap a Andorra.
La convivència però serà curta, sols sis quilòmetres fins arribar al trencall de Madrona on començarem a rodar totalment sols en un entorn gairebé idíl.lic.
Manelic, fugim de la terra baixa ...!
De manera distreta anem guanyant alçada. De cop la pau i tranquil.litat a la que aquest cami rural ens té acostumats es veu trencada per una munió de cotxes que es troben aparcats i de gent que va caminant.
És tracta d'una celebració a l'ermita dels Apostols, un altre exemple de festa típica del primer de maig que es celebra en aquest entorn del municipi de Castellar de la Ribera.
Ara queda molt poc del cami rural i ja ens arribem a la carretera de Basella . Seran un parell llargs de quilòmetres fins arribar a coronar a l'alt de Clarà. La nostra il.lusió seria que la plana major de la Bonavista haguessin montat el control però no és així. Toca baixar fins Solsona per timbrar !.
Ens escridassen el Jordi i ens diu que s'aturaran un moment aqui dalt. Amb l'Àngels decidim continuar baixant.
Quan portem una estoneta de recuperadora baixada , ens creuem amb un parell de ciclistes que estan pujant i els saludem de manera gairebé autòmata. Però de cop un d'ells ens fot una escridassada. Ens aturem .
Carai és en Josep Morros , un vell conegut del BRM300 de Tàrrega de l'any passat que m'ha reconegut.
Fem petar la xerrada breuement tot mostrant al seu colega mig al.lucinat els gadgets de la meva bici. I mira que avui no em funciona el termo de l'aigüa calenta ...!
Ens despedim i proseguim el cami per aturar-nos abans d'entrar a Solsona a la Mare de la font ,on segellarem i aprofitarem per fer una mica d'avituallament.
Rebo una mica d'esbroncada , de manera carinyosa , per part del barman quan per error em refereixo a la Mare de Deu de la Font. Em diu que aqui hi sobre Déu !.
Aquest curiós i bonic indret es troba molt ben conservat i resulta l'escenari perfecte per fer un picnic.
Enguany es troba força verd gràcies a les plujes d'aquest hivern.
A part de l'opció picnic , la del restaurant té molt bona nomenada i la recomanació de primera mà d'algun conegut solsoní fa que entri dins les opcions futures de planejar una escapadeta , com fa uns anys ja verm fer amb la canalla.
Mentres estem discutint la jugada amb l'Àngels i tot sentint la paraula Monegros , se'ns afegeixen a la conversa un matrimoni d'allà que s'interessen pel tema. La dona és originaria de Sarinyena , on va tindre lloc la multitudinaria prova de la Marathon Orbea Monegros 2013 on una colla del Bikecalaf hi varen participar el passat cap de setmana.
Finalment decidim deixar la conversa per un altre cop i retornar a la ruta.
Ara toca un parell de quilòmetres fins passar pel bell mig de Solsona i anem a buscar la carretera que puja cap el coll de Torregassa. Amb calma i xerrameca la pujada es va fent distreta i en pocs minuts coronem els cinc quilometrets.
Ara toca un tramet de fals plans amb algunes rampetes que enganyen.
Al trencall de Sant Climent enxampem a un ciclista que està treient-se roba i ens pregunta per quin cami hem de triar.
S'uneix a nosaltres i anem plegats continuant la ruta, que es va fent força pestosa , doncs no és fins l'ermita de l'Ascensió que la cosa no comença a baixar de valent.
No em puc estar de preguntar si no va massa abrigat al nostre nou company de ruta , al veure la jaqueta emblanquinada de suor. En Eduard em diu que encara porta un polar a sota. Ospes em fot picor sols de pensar-hi !.
Arribem a Sanaüja ,on mostro el cami que puja indicant l'opció de si volen anar a fer un geocaching meu tot pujant a dalt del castell...obtenint evidentment la resposta previsible ! Qualsevol puja ara que toca baixar ... i a més a més amb les sabatetes de "bailaor" !
Ens incorporem a la vella coneguda C-1412 , escenari de tantes i tantes sortides amb esmorçars al xalet de Ponts. Dues rampes , la de la sortida de Torrecombelles i la de la sortida de Biosca i ens arribem a Torà. Veiem un ciclista que surt de Torà però el seu ritme és molt més elevat que el nostre i desapareix rapidament de la nostra vista.
A Castellfollit hi entrem doncs hem de timbrar , cosa que fem a cal Pau. No obstant veient que triguen a demanar-nos si volem alguna cosa per beure tot i la nostra insistència , decidim finalment anar a la Torre a fer el trago.
Li foto "bronca" al jefe per la falta d'enguany del Ribibike. Sembla que no està prou motivat per les rodes estretes i s'ha decantat per les de "tacos" .
Omplim bidons , ens fotem un parell de bosses de patates i reemprenem el cami.
Ara agafem la carretera d'Enfesta. Ves per on, avui trobo molt més ciclable la brutal rampota de cal Marquès. Les coses són sempre relatives...!
La ruta cap el pont de les dues aigúes l'anem fent tot "enganyant" sobre la duresa a l'Eduard.
Són mentides piadoses que intenten de bona fe treure ferro a l'asunto , doncs sembla que va molt justet de forces.
Cada rampeta resulta un suplici i el sentim renegar. Iniciem la baixada final cap a la Colonia Valls però les suaus rampes minven les seves forces i finalment quedem de nou sols l'Àngels i jo.
Acabem de fer el tram final fins a Manresa en solitari. Ara si que agafem l'opció que em va ensenyar el mestre Pere "PierreMartin" i en un plis plas ens arribem a la penya on rebo una petita bronca per no agafar el rutòmetre actualitzat. Ho sento Àngels, ja veus , ves fent cas dels locals ... i et duran a l'hort (de Portell) !.
P.C.Bonavista Brevets 2013 Resultats Brevet 200 Fotos Picasa Wikiloc
Per fi Ramon. aquesta vegada has fet esperar els teus lectors. Ja tinc ganes de saber com et va anar el Brevet 300 nocturn de Manresa el 4 de maig. Jo ho vaig fer molt poc a poc i de tota l'etapa recordaré el tram des de la Granadella a Les Borges Blanques a les dues de la matinada sota la pluja pujant i baixant quan al mapa abans de sortir m'havia semblat gairebé pla.
ResponEliminaFernando Zendrera