Després d'aquella primera edició , de descoberta per l'any 94 sols vaig fer una sortida flash acompanyant-los fins a l'hora d'esmorzar a Can Parellada a finals dels 90's encara amb la meva Cannondale rígida...i d'això també ha plogut força!.
A la reunió de dimecres veiem que dels quatre gats de la darrera sortida passarem a sis. Home no n'hi ha per tirar coets , tampoc , però ...!
Al final divendres al matí som l'Isi , Gerard , Ribi , Oriol, Jaume i jo , els que comencem a dos quarts de set aquesta historia .
Bé , dos quarts ben bé , tampoc , tenim un petit ajust horari de la mà del Jaume a qui se li enganxen el llençols.
Fem la foto de rigor i endavant les atxes !
Ara estic a tope , no he gastat ni un gram en entrenaments absurds , ni sèries , ni tot aquestes coses que la gent que no n'enten fan , i que els deixa completament buits. La meva innovadora teoria diu que cal arribar amb tots els diposits plens i així el cos no sofrirà un sobreentrenament , que diuen que és tant dolent.
No diré que fa molt temps que no toco la bici doncs ahir a la tarda vaig anar amb els nens fins el camp d'aviació...deu n'hi do !.
Amb aquest panorama més valdrà agafar-se les coses amb calma o farem el que és normal aquests dies de Setmana Santa: arrosegar la creu !.
Tirem cap a Prats per Solanelles tot fent via baixant directe per la pista pavimentada. Ja tindrem temps de fer trialeres. Avui n'hi ha un bon fart !.
L'Uri se'ns ha presentat amb un juguet d'allò més llaminer.
Degut a que té la seva Specialized a revisió del Brain , li han deixat una Epic de 29" . Una màquina de fer milles i menjar-se obstacles !.
Els que no en tenim , de brain , no tenim aquests problemes...o aquesta sort !
De fet jo crec que aniria una mica acollonit amb una bici deixada i anar a fer aquesta ruta plena de pedres i sender trialero. Segur que li han fet firmar l'host...fins i tot m'atreviria a dir que li han donat l'extremunció , a la bici !
Quan comencem a pujar cap a cal Bartomeu un cabirol ens surt al mig del cami. Sols em dona temps a fer-li una foto al mig del camp quan fuig a tota velocitat d'aquesta colla de tronats. O es pot considerar del tot normal veure una grupet d'homes grans com sant paus a aquestes hores anar de colors fucsies i amb malles apretades, i molt menys si sabés que anem cap a Sitges...!
Enfilem cap a la baixada dels enanitos amb una bona temperatura. Tot apunta que hem triat un bon dia i sols hi ha previsions de pluja per les darreres hores del dia.A veure si tenim sort !.
Si tot el que s'ha de baixar al final s'ha de pujar ,ara s'acaba la baixada , i alguns aprofiten el breu regrupament al trencall de la pista de Castellar per treure roba doncs a partir d'aqui comencem la pujadeta llarga cap el repetidor de les Palomes.
Quan arribem a la pista que ve de les Maioles baixem per la variant més salvatge , menys civilitzada i menys "arreglada" pels cotxes. Cosa que és d'agraïr. Ara inclús el pas per cal Serrano ha sofert una modificació i ens fan passar per fora de la finca.
Encarem els plans per anar a buscar la carretera de Maians, i aqui l'Uri pot treure avantatge a la maquinaria de roda gran i quan enxampem l'asfalt , ell , en Jaume i en Newton es foten cap avall com uns possessos!.
La cosa canvia al arribar a Maians , ara toca anar pujant per encarar cap a can Maçana , amb unes vistes de Montserrat envoltat de boires que li donen un caire encara més especial a la muntanya màgica.
La consigna era d'esmorzar a la Beguda Alta però a la proposta de l'Isi de parar al Bruc a comprar alguna pasta no li fem cap fàstic . Així que parem a la pastisseria "El Timbaler" , no si trencadors i innovadors amb posar noms als locals no seran, no !.
Tots amb diferents opcions , quina més gormanda , anem atacant a la pobre depenenta que ens va oferint els bunyols de quaresma , encara que sense gaire exit. No si no som gent de gaires misses , i això que alguns ja sabem que el Garraf és un bon lloc per redimir les nostres penes i fer el nostre particular Via Crucis, arrosegant la bicicleta en comptes de la creu !.
Jo aprofito per anar a buscar un parell de plàtans, amb la conya d'en Ribi de si amb un parell en tindre suficient tot recordant el "viatjet" amb el quilet de plàtans del BRM600 del 2011 .
Una mica més amunt hi ha una mena de fruiteria-taberna-garatge , dels de ves a saber que cony hi venen, on el paio de la barra i un client s'estan fotent un preparat d'aiguardent que fot pinta de servir d'anticongelant per baixissimes temperatures.
Mentre la mestressa va a pesar els platans no sé ben be on , em conviden al "mejunje" però amablement declino l'oferiment. Merci però he de conduir !.
Ens reincorporem a la ruta fent un tramet dels millorables , segurament l'opció de baixar directament des de can Maçana fins a Vinya Nova sigui un tema a tindre en compte. Ja n'hi ha prou d'asfalt. Paraula de carretero!.
Passem pel pas soterrani de l'A-2 i comencem a enfilar les primeres rampes que ens van deixant clar que tot i anar de cara al mar no tot serà : plans i vinyes com varem dir incoscientment aquell llunyà 94 quan planejavem la ruta. Ai , ai , ai Santa inconsciència !!!
Un cop arribats a dalt , novament baixades bestials. De fet que carai hem d'esperar d'un urbanització que és diu la Serra Alta, aqui ningú ha vingut enganyat !.
Quan passem les urbanitzacions iniciem el nostre periple pel llit arenós de la riera de Pierola , un recorregut que amb en Ribi coincidim , ens porta en ment el de la Cursa de l'Esquiador dels Hostalets. Una zona a explorar i plena de petites joies pel pedalar, sense cap mena de dubte.
Més endavant després d'un bonic corriol de pujada , un tramet de vinyes , aqui si que amb plans de veritat , i un cop passada la riera de Masquefa ens arribem a can Parellada , on ens adonem que Sòcrates, gran filòsof no era bo dissenyant carrers , ja ho deia ell allò del "sols sé que no sé res.." i el mateix passa amb un tal Can Marcet. Quines pujades !. Ospes aqui seria un bon lloc per portar els nens a aprendre a anar en bici...de descens !. No si ja ho sabem que anem cap a la Beguda Alta però collins que alta que l'han deixada l'ampolla , ospes tu !.
Dalt de tot Can Parellada , on abans haviem esmorzat . Avui reagrupem i de nou baixem per anar a buscar el pas soterrani dels catalans i ...tornem a pujar , que si no !
Ara ja arribem al lloc on esmorzar : cal Ramon on ens tracten de meravella .
Fem conya amb l'episodi de robatori que varen patir fa uns anys amb la bici del Pep , i que sortosament , o millor dit per avaricia del lladre al tornar a buscar-ne una altra , va acabar en robatori frustrat i anècdota.
No podem baixar dels 50 minuts reglamentaris...tampoc fem gaire per millorar-los ! Que carai !.
Quan anem a continuar veiem que en Jaume ha trencat el tirant del seient . "Oju ... peligru" !
Un puntet més a "l'orgull" : de colors rosats , amb malles apretadetes , cap a Sitges...i ara amb el seient trencat !
Sortim per començar a baixar de nou a buscar la riera , on en Gerard dubta entre menjar-se en Jaume o provar la duresa del terra. No li tiba ni amb malles ni amb el seient trencat...que dur que n'és el terra !
Aturada per tornar a lloc la mecànica de la bici i pel que fa al ciclista , diu que per les quatre esgarrinxades no cal gastar iode ...No si quan un és de les afores de Bilbao !
Proseguim el cami que ens durà a Sant Llorenç d' Hortons. Lleuger tramet de carretera i afrontem l'entrada espectacular a Gelida , primer vorejant les instal.lacions annexes a l'estació per començar a pujar pels seus costeruts carrers fins la plaça del Pi , on fem una aturada per treure roba, posar-nos crema solar i reposar una mica les nostres forces.
La ruta ara ha sofert variacions respecte la primera edició i fem un tram per la carretera fins a l'urbanització de El Martivell , de nou carrers amb uns pendents descomunals que fan que el ritme baixi a uns nivells insultants per la moral de qualsevol ciclista. No és el meu cas aquesta condició de ciclista la tinc en standby ...això si tinc moments en que penso perque no em vaig afeccionar al golf i ara sols tindria la "feinada" en triar amb quin bastó fotre-li la garrotada a la boleta dels nassos !
A una cruïlla veig en Jaume que espera tot donant una volteta. "Ja vindran", em diu.
Es veu que el "gps" de l'Isi s'ha desmarxat i els ha fet anar erroniament amunt cap a l'esquerra.
Ja baixen tots de nou. Que maco que és el turisme !.
Per unes dècimes torno a ser cap de cursa. Ospes tu , quina ilu ... !
Per sort el temps encara és una mica benevolent i no fa aquella torradera que et pot deixar fet un cromo. Aqui pujar a meitat de Juliol ha de ser l'host...!
Un tramet més amunt s'aprofita el ara si desviament correcte a esquerra cap un caminet per fer una mica d'agrupament i descans reparador. Jo estic a punt de demostrar que si vas justet , justet de forces , el treure el peu del pedal pot ser una tasca dificil. Vinyes i plans ....! Vinyes verdes vora el mar que deia el poeta ...!
Aprofito per menjar un dels dos platans. Home , tampoc es tractava de portar-los a passejar fins a Sitges avui !.
Proseguim la ruta que ara ja és fa molt més benevolent amb les nostres forces , almenys les meves i comencem el descens cap a l'Ordal on hi arribem gairebé a dos quarts de dues . Hora de dinar !.
Anem a cal Min , on a més a més de emplenar uns diposits i buidar-ne d'altres , toquem diferents temes , política , sexe (?) , corbates colombianes , utilitats dels sifons , remeis cassolans pel mal de queixal...
Si Sòcrates , el dels carrers , aixeques el cap ...Quan més grans més porcs !
L'Uri ens convida a un bon cava (de fet en tot aquesta zona , el qualificatiu de bon , sobra ) pels seu aniversari.
Salut Uri . Que per molts anys puguis fer aquestes obres , ...amb aquests manobres!.
A un quart de quatre iniciem de nou el pedalar. Tot just sortim del nucli d'Ordal anem a fer un geocaching dels rapidets a l'esglesia que ens ve de pas. L'Isi ens diu que en altres ocasions havia aprofitat per fer una migdiadeta aqui al costat però avui té una mica de fred i va tirant.
Ara ens endinsarem a la part més tècnica de la jornada . Encara que la memòria diu que és molt sel.lectiva , els meus pensaments em retornen uns trams pedragosos terribles ....ai , ai , ai !
Al trencall d'inici del corriol ens retrobem amb l'Isi que ja du la 29" de l'Uri per provar com va la maquinota. No és el millor lloc doncs aviat hem de baixar de la bici i empenyer cap amunt.
A la sortida del corriol li proposo de fer un canvi. Dit i fet !. Als tres segons ja s'està penedit de fer-ho i comença a gemegar. Jo per contra vaig la mar de bé. Llàstima de les meves cales Time que no s'enganxen als pedals Shimano , que si no ....!
L'Isi li passa la meva Super-V a l'Uri que també comença a queixar-se . Ospes no n'hi ha per tant . Bé em queda el consol de dir que la culpa de que vagi malament és de la màquina ...mode Cardús activat !
Em retornen la meva estimadissima Super V . Hola guapa, que t'han dit aquesta colla d'impresentables que ja no tenen respecte ni per la gent gran !
De fet conyes a part les geometries i el pes han canviat una bestiesa, tot i que la meva en el seu temps era una molt bona opció. En fin que hi farem no tot dura eternament !.
El seguit de corriols que iniciem em creen una doble sentiment .
Per una banda són d'una espectacular bellesa al transcorrer per zones amb la vegetació tant característica com el margalló , cosa que els fa atractius de fer i per altra banda el meu sentit de l'equilibri damunt la bici està completament rovellat , sols foto que enganxar la roda del davant , ja no sé com portar la forquilla , si bloquejada i rebotar com una pilota o tova cosa que fa que estigui a punt de sortir per les orelles en forces ocasions. Per tirar la gorra al foc....!
Quan passem de llarg per Olesa de Bonesvalls , tot just creuem el petit pont , la colleta va de pet a tafanejar l'edifici que hi ha a la sortida , l'antic Hospital de Cervelló , de nou els dic que a la zona hi ha una bestiesa de les meves. Tornen a flipar. De fet la gràcia del joc , a part del trobar la caixeta amagada és descobrir racons o curiositats com aquest , un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya.
Ai , ai , ai que ja no tenim edat de fer numerets del circ du Soleil !
Ara ja deixem enrrera l'Alt Penedes i ens endinsem en el Garraf ,més salvatge .
Em quedo al final del pilot i quan arribo a una cruïlla on hi ha un parell de munteres de pedres enormes, penso que si ha estat l'Isi amb el seu costum tibetà de fer fites ...vaig cardat , cardat !
Finalment els trobo al següent creuament on s'estan esperant, fent un muntet , ...més petit !. Però deu n'hi do !
Hem de tornar a agafar la bici ...o comprar unes rodetes per posar a cada costat per l'equilibri.
Ens arribem a la pista i ens atansem a un altre dels punts curiosos del Garraf, l'Avenc de l'Esquerra , la cota màxima de profunditat del Garraf , tot un mite de l'espeleologia , ple d'històries curioses , que fot esgarrifor sols veure la boca .
Fa pocs dies precisament buscant informació sobre el nostre modest objectiu de baixar al forat de la Bòfia vaig topar amb un petit reportatge sobre el nou record en profunditat asolit recentment aqui mateix: -336m...increible !
Fem amb en Jaume el geoamagatall que hi ha al seu costat , em foto el segon dels plàtans i marxem amb l'esperança que les gotes que sembla que cauen siguin sols això: quatre gotes.
Reagrupem de nou , amb un Isi que potser nota l'influencia de la proximitat del temple de monjos budistes i no té cap mena de pressa en continuar .
Arribem a l'observatori del Garraf i al iniciar el descens ràpid girem a esquerra per un pedregós corriol , on de nou em quedo al darrera del tot.
Al cap d'uns 300 o 400 pedregots , quan ja fa una estoneta que vaig completament sol , de cop veig un ciclista vestit de negre que està reparant la punxada de la seva bici al marge del cami. Jo creient que es tracta de l'Isi m'hi atanso i començo la conversa com si res. El paio es gira. Cony si aquest no és l'Isi !. Un "guiri" que em diu que no m'enten. Amb el meu perfecte anglès li demano si li falta alguna cosa. Davant la resposta de que té de tot i no li falta res , reemprenc la ruta , amb la sensació que el paio ha degut flipar en colors . Al que potser li faltava alguna cosa és a mi...!
Quan no porto ni un centenar de pedres me n'adono que el gps està "out" i aprofito per fer el canvi de bateria. Torno a reemprendre la ruta i em trobo , ara si amb l'Isi , el de veritat , que ja tornava a rescatar-me per la meva tardança.
Li faig cinc centims de l'episodi digne del ""Benny Hill" que acabo de tindre . Potser he tingut una indigestió de pedres !.
Finalment arribem de nou a una pista on ens trobem a una familia sencera que van baixant, mig damunt la bici , mig empenyent.
O l'avorreixen avui o es tornen d'aquells incondicionals d'aquest esport!
Tirem avall per la pista engravillada fins el trencall del GR on l'Isi ens diu que millor desestimem doncs en altres ocasions es va provar i la cosa s'emprenya de valent. I no seré jo qui li porti la contraria !.
Passem per La Fassina , un bell mas reconstruït que fa molt bona pinta.
Ara el cami es transforma en una pista ample i ràpida on inclús ens trobem algun cotxe.
Amb ganes afrontem la darrera pujada cap el coll de la Fita que ens deixarà ja amb Sitges als nostres peus. Accesible gairebé sense pedalar , sols amb l'ajut d'en Newton ...
Quan arribem a Sitges , al final serà l'any que hem arribat més d'hora , anem de pet al nostre punt de referència , l'hotel Calipolis, però amb una inusual celeritat al no veure ningú conegut anirem a un altre dels punts claus de Sitges , "El Chiringuito" on farem una llarg trago tot esperant que ens arribin a rescatar ...i després quan arribin la Fina i la Gemma , proseguim el trago mentre elles van a donar la volteta de rigor de botigues , abans d'anar a sopar unes merescudissimes pizzes !.
Track wikiloc Fotos Picasa
