Quan amb el "muntainbikeros" es comenta quina ruta fer, jo que soc una mica tossut els proposo d'acabar la feina que varem començar l'altre dia amb en Manolo. Dit i fet. A Fonollosa hi falta gent !.
Comencem a pedalar l'Isi , en Manel , el Casanovas i l'Adam que avui ha canviat la bici de rodes primes per una de rodes gruixudes...i altes , molt altes. Cullins com les gasten aquestes 29"...!
Tirem cap a la Fortesa i anem a buscar el sender de l'Espona , encara que en Manel i en Casanoves decideixen fer via pel cami.
El terra està un xic relliscant i sembla que no els fot gaire gràcia la baixada.
Un cop l'hem passat tot fent petar la xerrada , al trencall del Seguers ens retrobem i comencem a pujar cap al Castell de Boixadors tot plegats.
Els ritmes són ben diferents : L'Adam puja que ni bufa. Avui li toca dia de relax. En Manel i en Josep van una mica tocats de la sortida d'ahir. No hi ha pressa , anar fent!. De fet a l'esplanada sota el castell reagrupem per encarar junts el bell sender que baixa pel mig del bosc.
L'estampa és encara de tardor . Una tardor que enguany anem allargant sense fred i amb dies gairebé primaverals, tot esperant els dies més hivernals a que estem acostumats en aquestes contrades. De fet quan passem pel costat de can Cardona , una verdor inusual fa destacar el lloc i li dona un caire especial.
Despres d'un bon troset de pujada ens arribem al cami asfaltat que ens durà fins a Castelltallat on seguim les marques de GR , tot baixant per un tramet inicial una mica brut , encara que essent relatius menys que fa uns anys !. Aquests GR's són per anar a peu...
Quan som dalt la carena , al costat de la senyera , aprofitem per fer alguna foto . Avui el telèfon de l'Isi treu fum . La seva darrera aventura , el jersei català el porta de corcó. Aquesta gent del textil no para...!.
Després de la breu aturada , quan comencem a baixar , sento un cop sec al darrera .
Al moment veig que la roda està totalment desinflada i ja toca la llanta al terra.
Paro a canviar la cambra. Mentre vaig fent feina la gent comença a buscar pel voltant , primer en conya es diu que sembla que hi podriem trobar bolets, però en Josep es deixa de teories i passa a la pràctica tot trobant un rovelló.
Acabo de canviar la cambra i aprofito per posar aire al davant. L'Isi encabeix com pot el rovelló dins la meva motxilla. Ens el fotarem per esmorzar !.
Reemprenem la ruta però per poca estona doncs ara és la roda del davant la que fa figa.
De nou ens aturem breument . No canvio cambra , sols manxo una mica a veure si puc arribar fins a l'esmorzar. Abans he aprofitat per inflar la del davant i potser ha quedat la vàlvula enganxada.
Quan continuem veiem a l'Adam que s'endinsa dins el bosc i gairebé sense baixar de la bici comença a trobar bolets. Això es una bogeria. A tocar del cami , algun inclús al bell mig !.
Rovellons , algunes llanega i finalment uns pocs fredolics. Ara les feinades es giren per on posar-los. Primer el buff de l'Isi serveix , però al cap d'una estoneta aquest es queda petit i cal agafar-ne un altre per proseguir amb la collita.
Caldrà fer un pensament doncs ja es tardet i la gana apreta. A veure si a partir d'ara caldrà decidir si anar a collir bolets o a pedalar amb bicicleta.
Finalment decidim acabar d'arribar-nos a Camps, l'Isi amb un buff a la mà i l'Adam amb un altre , per després agafar la pista asfaltada fins a Fonollosa.
Quan hi arribem a pocs minuts de les onze , anem al local social on l'any passat varem presenciar els assajos dels Pastorets mentre esmorzavem.
Avui els fadrins molt amables ens tornen a obrir les portes del local i es presten a fer-nos l'esmorzar i fins i tot els bolets.
Els donem el parell de Buffs i ens preparen una sucosa plata de bolets que anem deleitant . Que aprofiti !.
La seva voluntat i bon fer supleixen les carències de material i inclús van a casa seva a buscar algún ingredient. És d'agraïr aquestes atencions que tenen amb nosaltres.
Quan sortim del local ja és tard , un quart d'una i jo decideixo fer via tot tornant per asfalt fins el Pallarés i d'allà agafar la ruta asfaltada fins a l'indret del moliner de Boixadors.
Tot i dur una cambra de recanvi que m'ha deixat en Casanoves faig un parell d'aturades per posar aire , amb això puc fer una vintena de minuts fins que la roda torni a fer figa.
El proper dia muntaré una cistelleta al davant com a les bicis dels nostres avis. Que n'eren d'espavilats , i no pas com ara nosaltres amb tanta mariconada de carboni , titani i tant mirar el pes !! Cal ser pràctics , que cullins!
Fotos Picasa