La cosa té truc: aquesta és la ruta que va fer diumenge passat.
Vaja que el tema de fer bondat pel genoll s'ho va agafar una mica "sui generis"...
Després de compartir sortida amb els de carretera que ens diuen que faran una volteta i també s'arribaran a Sant Serni , enfilem via cap a Calonge tot esperant que als fondos no hi faci molt fred , doncs fa pinta de començar a canviar el temps primaveral i la fondalada d'Enfesta no és pas una zona tropical ...
Per sort un cop passat el núcli d'Enfesta iniciem la pujada i el fred queda al marge. La forta pujada que arriba fins la carena ens fa oblidar el tema de la roba d'abric.
Baixem fins l'Hostal del Vent on en Manolo i jo triem l'opció directa , cosa que ens obliga a fotre el peu a terra i acabar de coronar "a pata". Tot i així guanyem uns metres a la resta de la grupeta.
Anem pujant i de cop sentim un crit al nostre davant : "Manolo !". Cony un maillot del Bikecalaf , ara si que estem despistats!.
Són en Miki i en Xavi Busquet que van direcció Pinós. Fem petar la xerrada i de pas reagrupem al trencall. Un cop hi som tots , proseguim , ells seguint pujant i per nosaltres un tramet de baixada cap a Claret.
Passem Claret de llarg i baixem de pet per la carretereta fins agafar la darrera pujada que ens durà a Sant Serni , on és hora d'esmorzar. La gana ja la tenim feta.
Anem a saludar al senglar , tot comentant la denuncia que hi ha sobre aquesta bestiola , millor dit sobre els de la casa per tindre'l tancat.
A veure si ho resumim : fotre-li un tret està perfectament legalitzat però no pas tindre'l aqui , ben alimentat des que era xic i li varen matar la mare. Coses inexplicables !.
Quan entem a can Gou ens hi trobem ja una taula amb varis dels incondicionals calafins del lloc .
Pel que sembla la setmana passada l'Isi també hi va coincidir.
Al cap d'una estona arriben els nostres colegues de les rodes fines. De moment els hem guanyat...
Comencem a demanar per esmorzar. L'Isi diu que la setmana passada va prendre un parell d'arengades i després va tindre molta sed. Avui , la solució pressa : tres arengades ! No si tenim una manera de fer que...! Això és el que s'en diu combatre el foc amb foc...!
Al final l'aturada , una hora i mitja , inclús el carreteirus que han arribat després ens guanyen la partida. Ara sols queda buscar la ruta cap a l'Aguda.
A veure si avui trobem el cami i o ens liem com la darrera vegada que varem baixar per aqui !. Tenim la sort que l'Isi ja ho va fer la setmana passada...o no.
Avui de moment anem fent via ,tots plegats: ciclistes , arengades , el mono a les espatlles de l'Isi , ... Finalment ens arribem al Santuari de l'Aguda des d'on tenim una esplendida vista dels plans de la Segarra. Fem una breu incursió turística que no podem completar al trobar l'accés a la campana tancat. Sort en tenim...i els veins també !.
Llavors anem a l'ermita de Sant Salvador del Coll , altre temps antic escenari de sorollosos concerts punkies.
Havia de fotre pànic aqui dins tocant "música" !. I parlant de soroll , de cop en sentim un de fortissim i ens surt un helicopter al nostre davant a molt baixa alçada que sembla va a Torà a aterrar.
Una mica d'indecisió sobre per on baixar, doncs el vell cami sembla que es troba en molt mal estat , i al final decidim agafar l'opció asfaltada. És tard i vol ploure !.
Passem Torà de llarg i iniciem el cami que va cap a Ivorra , passant per costat de l'avenc d'enconills , on amb l'Isi diem de montar una sortida conjunta amb la gent de caminar i els muntanyeros. Cal fer una mica de preparació per la baixada , doncs als primers metres ens cal material (cordes i arnesos) per l'ocasió. Fa una quizena d'anys varem fer una baixada i m'agradaria repetir , tot aprofitant per portar els xics de casa a fer una activitat que segur els agradarà.
Continuem pel corriol de pujada, que es va fent amb més o menys facilitat. De fet estic força content de la tracció que dona aquest pneumàtic schwalbe "nou" del darrera. Ah i si em dura els quilòmetres que li duren al Gerard , perfecte !.
Quan arribem al trencall d'Ivorra l'Isi ens planteja les dues opcions , continuar pujant pel poble allargant una mica la ruta , o trencar a esquerra i anar directament cap a la Malland.
Agafem aquesta opció de manera que arribem rapidament a Castellfollit . Ara toca anar cap a Anfesta i començar la pujada cap a Calonge , on ens anem encigalant amb en Manolo , cosa que fa que acabem pujant pel dret , o al menys intentat-ho. Segur que una mica més fresquets i amb el premi del pernil com anys abans es feia a la festa del Club Ciclista Calonge de Segarra , pujariem un trosset més , però avui , tot i que som un parell de tossuts , i un per l'altre no tirem enrrera , al final acabem de fer un bon tros de pujada a peu fins anar a espetegar al davant de l'Església de Santa Fe i baixar al cementiri on ja han arribat la resta.
Ara sols ens queda el ja clàssic retorn de Calonge per les Quadres fins a Calaf .
Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada