Quinze dies després de la
BPB , toca el brevet de casa , el de la
Penya. Ja el tenia pagat doncs vaig fer l'ingres per valor de tot el pack "Brevets de la penya 2012..." Quina diferència , d'inscrits , de preus. Tot plegat. De fet aquest és més l'esperit randonneur , sense ajudes externes , sense senyalització , sense controls organitzats , sense un lloc on et portin una bossa. Hi ha qui dirà que a la PBP et donaven tots els àpats i el maillot. El tema del maillot dona per bastant doncs tot sabem el cost d'un maillot i això sense un patrocinador que empleni gairebé la totalitat de la seva superficie...
Crec que amb el cos descansat i el cap despejat cal veure si el fet de que fossin sols uns 140 ciclistes en un event d'aquestes característiques , que se li vol donar un caire internacional que no acabem de trobar ,no vol dir que s'hauria de replantejar alguns punts. Sincerament crec que molta gent no s'ha apuntat a la prova pel preu i per uns plaços d'inscripció massa poc ajustats . Crec que si volem que la prova despegui de manera internacional cal fer alguna cosa que tibi i enganxi. Però la solució crec jo que no passa per anar augmentant el preu de les inscripcions. Amb la puntualitat que ens té acostumats en Pere "Pierre" Martin arranquem. Gairebé som la dotzeneta , en Gonçal Fernandez Mills , en Ramon Cortina , en Fons l'holandès volador, en Miquel Romagosa de Cubelles , el nostre degà del mon randonneur en Francesc Porta, en Jordi Valls del Club Planenc , en José Carlos Cruz i un ciclista de Vitoria que ve per preparar-se per fer la
1001 Miglia. Ens acompanyarà un trosset en Manel Arrufat , el webmaster de la Penya que diu que vindrà sols fins Biosca , encara que veient que duu la bossa al darrera em fa dubtar una mica.
Marxem cap el pont de Ferro per enfilar l'avinguda de les Bases de Manresa , però enlloc de sortir per la benzinera de la Petrocat sortim pel cami vell de
Joncadella . Feia molts anys que no hi passava. Una bona opció ...de baixada tal i com ho fem . Al revés ... una mica més complicada !.
Quan ens incorporem a la C-55 sols arribar a la primera rampeta la cosa es comença a trencar. Ospes tu , som pocs i ....! Queda en Porta al darrera despenjat , la micro colleta d'en Pere, en Fons , Rubio , Manel i jo a mig cami i al davant la resta , amb en Gonçal que sembla que té pressa i s'enduu alguna unitat. Anar fent que la processó és molt llarga ...i el ciri molt curt ! A les pujades el ritmet és una mica més lent cosa que aprofito a Clariana de Solsonès per avançar-me a fer una de les meves
ruqueries i anar a buscar... cargols !
Quan estic fent les fotos amb en Fons, passa la resta de la grupeta i jo m'acabo d'arribar a la benzinera de Solsona, un lloc habitual d'altres brevets i on està ubicat el primer control . Fem un mos "express" i tornem a reemprendre amb celeritat la ruta. Filosofia randonneur . Aturades breus i ritmet de fer, fer i fer quilòmetres! "Sin prisa peró sin pausa".
Pujant cap l'Hostal Nou quedem en Jordi Valls , en José Carlos Cruz i en Fons , però l'holandes afluxia per esperar en Pere. Coronem junts i iniciem la baixada amb l'esperança de que en Pere , un excel.lent baixador ens recuperi el temps perdut.
Arribem a Biosca i tot just ens incorporem a la carretera de Ponts , ens passa un ciclista , que pel ritme que porta sembla més un bomber ...que va a apagar foc! Una mica més tard se'ns enganxa un ciclista d'Igualada de rodar més tranquil que s'interessa per la nostra opció. Anem xerrant una estona.
Quedem sols en Jordi i jo , al aturar-se en Cruz a Sanaüja i l'altre ciclista al entrar a Ponts. Ara enfilem cap a Artesa de Segre , on tenim el nostre proper control. Bé aqui hi ha un petit truc , a la sortida se'ns ha dit que ja portem el segell d'aquest control i no cal entrar a dins el poble i per nassos hem de fer aquesta carretera , doncs anar per Comiols i Montanyana ...més ràpid , tampoc !. Així i després de comentar quina de les dues opcions és la millor , si la carretera vella o la nova varaint , que no hem provat , agafem aquesta opció que sembla ser la millor , estalviant-nos el baixar fins el núcli urbà per després tornar a pujar.
Se'ns reincorpora en Cruz abans del trencall d'
Alòs de Balaguer i anem fent via , passant per Cubells i olorant ja la
capital de la
Noguera.
Quan arribem a Balaguer en Jordi ens diu que para a comprar una mica de fruita tot aprofitant el mercat que s'hi celebra.
Amb en Cruz anem afrontant les llargues rectes cap a Alfarràs que per sort amb el bon temps que està fent es poden anar fent , no fot cap excés de sol. De totes maneres jo aprofito la font de Castelló de Farfanyà per refrescar els peus.
Ara mateix comencen a queixar-se i recupero la vella tècnica de fotre'ls en remull , sabatilla inclosa per allargar el pedalar sense patir . Oi Colell que recordes les aturades a totes les fonts a les primeres sortides de llarga distància , quan dos-cents quilòmetres eren llarguiiiiissima distància !.
Sempre m'han fascinat els paisatges que podem observar en aquesta zona amb aspecte desertic , amb pobles mig abandonats que ens donen una idea del dur que podia ser viure fa uns anys en aquestes contrades.
Passem de llarg Alfarràs i comencem a buscar les terres aragoneses fent el cami força planer , tot veient cigonyes que festejen i voletejen al nostre pas .
De cop abans de començar a pujar cap a Nachá , veiem en Gonçal que ens ve de cara . Sembla que ja en té prou per avui. Carai , per tot això no calia tanta pressa a la sortida !.
Abans de començar a pujar cap el coll de Saganta , faig una aturada per alleugerir els peus que tinc fets un cromo. Quan m'hi torno a posar m 'atrapa en Ramon Cortina que estava aturat. Diu que porta dinar i que té previst continuar a Benabarre. Jo no en duc doncs pensava que aquest seria el punt de trobada com en altres brevets.
Quan coronem veig en Cruz que s'havia avançat i s'està fotent una beguda. Al nostre darrera ja s'ens acosta en Jordi Valls amb qui arribem a Benabarre. Ell ja hi té la familia esperant al restaurant que hi ha. Parem a dinar.Anirem a buscar el restaurant Abet que hi ha dalt de tot sortint en direcció Vielha.
Tot i que la celeritat no és la tònica del dinar per part dels cambrers, fem un dinar ràpid. Acostumats a segons quins temps i amb poc més d'una hora ja tornem a estar en ruta. Jo em trec les plantilles de silicona . que em començaven a donar problemes al peus.
Tot i la meva consigna feta aquest matí al local de la Penya amb en Pere Martí i a la Joana de pujar al castell a buscar una de les meves
bestiesses , un cop al terreny i veient de prop que 40m segons com siguin , poden ser molts metres decideixo fer via. Hi ha més dies que llonganisses !.
Ara toca un tramet de pla i ja encarem les baixades que ens porten cap els espectaculars passos engorjats i tunels que et treuen l'alè al veure la força salvatge de les aigües tot i la calma que just ara es respira.
Veiem al nostre davant un parell de ciclistes , són en Fons i en Pere . S'han aturat breument a Benabarre i ens han recuperat el temps. La cara d'en Pere , de les vegades que l'he vist pitjor demostren que ho està pasant malament, i a les pujades el seu ritme normalment baix , es posa a uns nivells realment preocupants. Coneixent-lo sabem que les passarà putes de veritat . Ànims !.
>Afrontem la famosa rampa previa a Barbastro i ens quedem de nou la tripleta d'avui sols. El pas per Barbastro ens dona una idea de que per aquestes terres quan fa sol fer ciclisme pot ser molt dur.
Anem seguint indicacions per anar a enxampar la vella nacional. Aqui totes les referències que tinc són de quan anava o venia de la "
Quebranta" ja fa un bon grapat d'anys. Sols una puntalització ...ho feia en cotxe!. Poques referències doncs .
Toca anar fent tobogans amb el vent de cara , que transformen aquest en el tram més dur i pestós de la jornada.Aqui perderem bous i esquelles !.
I parlant de perdre, a mig camí de cop veig una cosa groga al fanàs . Dono mitja volta tot despistant als meus colegues que em pregunten que passa i recullo un carnet de ruta . És el d'en Miquel Romagosa . Avui ja hem fet la bona obra. En aquests moments el nostre particular
capità Haddock deu estar maleïnt-ho tot.
Sols imaginar-ho ens fotem un bon fart de riure.
Ens aturem a la benzinera d' Angüés a fer una paradeta consistent. Sort que sols són 40 quilometrets i que el vent tot i que de cara encara alleugereix una mica la xafogor !.
Finalment ens arribem a Siétamo on ens cal trobar un lloc on segellar. Les dues benzineres que hi ha uns metres abans del poble no ens donen gaire bona imatge , una està tancada i l'altra no sembla que tingui gaire vida i al final després de creuar la mitjana de la via de servei en plan ciclocross ens enfilem cap el nucli de la població on anem a la posada de l'
Abadia on podrem segellar . En un principi no anavem a beure però davant la pregunta del jefe , vinga som-hi !
El poble té molt bona pinta per fer una escapada amb les opcions de la serra de
Guara i fer alguna activitat ...o simplement relax , que de tant en tant també va bé!
Ara toca tirar en direcció a
Sariñena , on amb el vent a favor comencem a tornar a remontar aquest comptaquilòmetres que el teniem un xic castigat amb numeració baixa.
A les 21h passem per la càpital dels
Monegros i comencem a veure que tot i que la cosa s'adreçat una mica, no anem bé.
La idea inicial de molta gent era d'arribar-nos a Mequinensa a sopar.
En Jordi a més a més s'hi queda a dormir doncs la seva familia després de dinar amb ell a Benabarre ja l'espera. Per cert durant la tarde han anat a correr la prova de BTT de la kids de Lleida , on el
junior ha quedat segon .
Veient que la cosa ens ve més ajustada que un pany de cop , truca a l'hotel on té la reserva per veure fins quina hora tenim de marge. Tres quarts d'onze. "Cagada l'hemus".
Anem tard, més val assegurar i parar a Fraga que en principi és força gran i amb possibilitats de trobar un lloc obert que no pas arribar a Mequinensa i quedar-nos a dues veles!.
Quan arribem a Fraga a les onze de la nit entrem al nucli urbà esperant trobar un lloc on sopar. Veiem que la cuina dels restaurants comença a estar tancada i alguns locals oberts són sols per fotre el trago. Malo !.
Al final anem a espetegar a un bar on ens diuen que ens poden fer uns entrepans.
Al seu interior fot una caloreta que fa que demanem si podem treure les taules fora.
El propietari ens diu que per ell cap problema però que les relacions amb l'ajuntament estan una mica tibants pel tema dels permisos i millor no esverar el galliner!.Cap problema , anem per feina . comencem a endrapar els entrepanets !
A mig sopar en Cruz es fot dret , sembla que vagi al lavabo , surt cap a fora del local i es desploma aparatosament al mig del carrer. Collins quin susto.
Truquem a emergències que se l'enduen per fer-li una visita amb més detall i eliminar cap dubte. Ens acabem el sopar , encara que jo ja he quedat tip , aquests sustos després són una anecdota però en aquells instants et foten passar una mala estona.
Llavors anem cap el centre d'urgències per veure quines noves hi ha.En Jordi sobre la seva bici agafant el manillar de la bici d'en Cruz. De fet no hem de fer gaire estona de circ i malabarismes, doncs al cap de poc ens el trobem que ja està tornant a peu.Ens diu que li han fet una visita força completa , amb electro , analítica i les pressions , tot correcte, una mica baix els nivells de glucosa. Això juntament amb la calorada del local hauran estat el detonant d'aquest episodi. Evidentmnet li han trobat un nivell de pulsacions baixes...sense comentaris !.
Ara toca un canvi de plans. Anem cap a Mequinenza, allà si trobem un lloc on dormir farem una aturadeta reparadora.A l'una de la nit arribem a Mequinensa que encara es veu amb més gent que Fraga. L'Hotel d'en Jordi és a la sortida just abans del pont que creua el riu.
Demanem si els queda cap habitació i decidim fer una dormideta per tornar a pedalar a les cinc del matí.
Això d'anar a buscar un hotel sols ho vaig fer una vegada en un brevet de 1000 de Donostia però la veritat poder dutxar-te , treure't el culotte , posar crema i fer una dormideta a un llit em va de nassos.
Darrerament tota la meva fe en els culottes del Bikecalaf del qual sempre havia dit que la badana era d'una excel.lent qualitat se'n va enlaire , a la Perpignan ja vaig acabar encetat i avui poc li falta. Serà que ha arribat el moment de la seva jubilació !.
Hem quedat amb en Jordi per marxar de nou a les cinc del matí. . Ens retrobem a l'ascensor quan comencem a baixar trastos .
Just en el moment d'anar a començar a pedalar , arriba un autocar amb uns nuvis i tots els convidats , més contents que unes pasqües ! Un paio ens diu que hem d'anar ben ensofrats per anar en bicicleta de nit. La seva novia li diu però que no tant com va ell. Raó no li falta a la noia. A un altra extrem de la colla , la dama d'honor , amb un pet a sobre de campionat que reclama el seu ram ...vaja les acaballes de la festa !.
Nosaltres iniciem la nostra ruta . Jo m'aturo breument al mig del pont , a veure si trobo una de les meves
ruqueries , però ni pel tamany ni per l'hora ni les presses és el millor moment de buscar. Deixem-ho correr !.
La temperatura a aquestes hores és excel.lent i el rodar es fa força bé.Està fent una nit perfecte pel rodar ciclista.
Quan arribem a Seròs trenquem a dreta per començar a enfilar-nos cap a Maials on podrem de nou planejar una mica i fins i tot baixar.
L'alegria dura poc , de fet hem d'anar a espetegar a la Granadella , vella coneguda de molts brevets de la penya , encara que gairebé sempre hi hem arribat per Bovera , en una pujada que normalment es fa llarga de pebrots.
Parem a fer un bon esmorzar al restaurant de la plaça. Jo sempe m'havia quedat a l'entrada del poble i desconeixia aquesta part del poble.
Un cop reposades les forces reemprenem la ruta , cap a les crestes de la Llena , on ja varem passar al "humit" brevet 300 d'enguany.
Durant tot aquest recorregut fins arribar a Ulldemolins la bellesa ferestega et deixa bocabadat. Molt terreny abrupte per perdre't-hi una bona estona.
Coronem les crestes de la Llena i comencem a baixar cap a Ulldemolins. Fet a l'inrrevés com en el brevet de 300 , no sembla tanta pujada com ara que ho estem baixant.
Un cop passat el pont d'Ulldemolins iniciem la pujadeta que ens ha de dur al sostre d'aquest brevet: Prades , la càpital roja , una mena de santuari de ciclistes, motoristes , caminaires. A la plaça em trobo amb un parell de coneguts: en Jaume "Llarg" i el Josep Maria de Sant Ramon , que estan fent l'esmorzar a la Botiga.
En Jaume sembla estar-hi abonat a aquest indret , molt sovint s'hi atansa . De fet el lloc ben val l'esforç i més si acaba recompensat per un bon esmorzar.
La dona d'en Jordi ens informa que una quinzena de minuts al nostre davant van en Miquel de Cubelles i al seu "rebufo" el duo d'en Pere i en Fons.
Nosaltres segellem i fotem un trago ràpid per començar a baixar cap a l'Espluga de Francolí , en un tram que inclús als que com jo no som baixadors , ens agrada , amb un paisatge espectacular i unes paelles cargolades i recargolades que et conviden a gaudir de la bicicleta.
Ens arribem a l'Espluga de Francolí , ara toca terreny planer cap a Montblanc on agafem la carretera cap a Santa Coloma de Queralt.
A Pira m'aturo a la font per fotre els meus peus en remull , definitivament les plantilles de silicona les he de fotre al carai. He anat força bé amb les plantilles a la bossa!.
Amb els peus fresquets proseguim la nostra ruta per una carretera que cada cop em resulta més familiar , encara que a la pujadeta sortint de Rocafort , en Jordi m'obre un ventall de possibilitats de fer rutes als diferents trencalls que mai he provat. Sempre hi som a temps !
Passat Santa Coloma de Queralt un grupet de ciclistes gairebé ens fan desenterrar la destral de guerra. Finalment toca pipa de la pau , ells tiren cap a Aguiló ...! Sort.
Afrontem la rampeta dels molins de vent tot veient com està a prop de coronar en Pere Martí. Les rectes de Bellmunt ens serveixen per contactar amb ell i amb en Fons, el seu fidel escuder.
Veig en Pere molt millor que ahir. Li foto el comentari , dons no l'havia vist amb tant mala cara ...o almenys no ho recordo !.
Coronem la curta rampeta dels repetidors i baixem cap a la Panadella on tenim el darrer control abans del de la penya.
Segellem i comprem una mica de provisions. En Pere ens diu de fer una aturada i carregar líquid a la benzinera de Calaf i comença a marxar. Nosaltres apurem el nostre traguet i ens reintegrem a la ruta.
Els vint quilometrets que ens separen de Calaf es fan força ràpidament. Ja tenim ganes d'arribar.
A Calaf , quan comencem a enfilar la recta dels bombers veiem en Fons i en en Pere que passen la rotonda de la Pineda. Suposem que s'aturaran breument a la benzinera. Nosaltres trenquem a casa de la meva sogra . Fem una visita sorpresa i de pas puc veure els dos trastos dels meus fills , encara que la vergonya fa de les seves. Ens fotem una mica de coca cola i unes pizzettes que baixen de perles.
Ara toca un parell de pujades , la primera just per sortir de Calaf. La pujada dels bombers. Curta. Sols es pot considerar una petita rampa de llançament per una prolongada baixada d'uns vuit quilòmetres fins gairebé Aguilar de Segarra. Allà , voltar a la rotonda ,passar per sota l'eix i de nou començar a pujar el darrer collet del dia , el Pallarès. Un cop coronat ens deixa baixar amb poc esforç i passar pels diferents punts claus que tenim de referència : Fonollosa. el Molí de Boixeda , els ponts de les "10 ultimes" , la recta del Goscan i finalment ens arribem a Sant Joan de Vilatorrada.
A la rotonda de la Petronor m'avanço per l'esquerra per enfilar cap a les Bases de Manresa, però els meus colegues inexplicablement trenquen a dreta per anar cap a Manresa. Els foto un crit i m'aturo esperant veure'ls girar i recular , però continuen cap a Manresa. Jo decideixo enfilar recte. Tot i que aquesta opció no li agrada al mestre Colell , jo la trobo força directa. Sols té la pega dels 700m de pujadeta fins arribar a la rotonda. Trobo que per l'altra banda la pujada és més dura...Sobre gustos !
M'arribo a la Penya on ja hi han en Pere i en Fons recuperant les forces. Al final ens han fotut la cartera!
Em diu que mai havia baixat tant ràpid de la Panadella fins Manresa i que a Calaf han decidit deixar estar el tema de la paradeta...cap a Manresa hi falta gent. Quin gat vell aquest Pere...!
Al cap d'uns minuts arriben els meus colegues juntament amb en Miquel . Quan li demano on té el carnet de ruta comença a ensenyar el paper del mapa ple de segellats que ha anat fotent com a recurs d'emergència. Miquel ja saps a qui li hauràs de pagar el trago aquest estiu al proper festival de Jazz de Cubelles...!!!
Fotem una mica de refrigeri que allarguem una bona estona mentre comentem tant la passada
BPB , com la
Quebrantahuesos , l'event cicloturista per excel.lència , que marca les pautes del cicloturisme a casa nostre , ai quins collins !!. Inclús en Miquel diu que segons com l'acabi s'apunta al
Brevet 1000 del Cami de Sant Jaume. Jo per part meva aquest brevet el veig complicat sobretot encaixar la logística de tornada....Ja veurem !
Rutòmetre Fotos Picasa Catalana de randonneurs
Som una bona colla , passem de la dotzena i amb tanta gent , mai passa cap contratemps , no ?
Fem la foto de la sortida , gairebé sense molestar el trànsit que passa a aquella hora , o això creiem , i comencem a rodar tot buscant el cami dels rierols sota alguna escridassada de la gent de les terrasses que ens veuen com una colla de benaventurats. Raó tampoc els falta !.
