Em trobo amb els organitzadors, el Jordi Valls , la seva dona i el nano que al veure'm dubtar en un creuament em fan senyals de que els segueixi per arribar-nos junts al poliesportiu on hi ha la sortida. Quan hi arribem ja hi ha cotxes esperant , inclús gent dormint al cotxe , com en "Domi" un altre dels bojos de la llarga distància.
Espero que acabin de montar la paradeta i passo a recollir la paperassa. Així quan m'acabo de preparar ,encara tinc temps per descansar una estoneta al seient del cotxe. Ja tindre temps de fer anar les cames més endavant !
Quan torno a sortir , tampoc es qüestió de tornar a endormilar-se , saludo als coneguts en Àlex Roca ,el duo de Valls en Rueda i l'avi Joan Manel , en Fernando Zendrera , qui m'ha passat un esborrany del seu proper llibre sobre les seves vivències a la PBP.
Per cert gràcies Fernando per fer-me arribar aquesta primicia. M'han encantat alguns flashbacks. I que petit és el món , varem coincidir fa força temps en un parell d'edicions de la Marxa Cicloturista Internacional d'Andorra a finals dels 80's. A veure quan veu la llum aquest llibre que segur que als bojos dels brevets ens farà passar unes bones estones!.
Dels tretze preinscrits , mal número , ara resulta que serem el doble , cosa que fa que la sortida s'endarrereixi una mica, doncs augmenta la feinada per la dona d'en Jordi que ha d'anar omplint nous carnets de ruta. Ai aquests inscrits a darrera hora!.
Al final fem la foto de rigor i comencem a pedalar pels carrers de Pla de Santa Maria. en direcció cap a Valls. El rodar és lleuger i el grupet va fent via rapidament fins arribar a la capital del Baix Camp.
Jo avui no duc el meu habitual gps , l' Aventura doncs el tinc a reparar el connector usb que no em deixava carregar la bateria al darrer brevet i porto el gps del mòbil que em va fent un pito de tant en tant per indicar-me que estic dins el track que té desconcertat al grup. Vaig creant el desconcert al pilot . Qualsevol para a descobrir com collins es treu ara!.
A dins a Valls no em dona temps ni tant sols de fotografiar el monument als castellers , m'agafa desprevingut i no és moment de perdre pistonada. Quan estem a punt de sortir dels seus carrers em trec el frontal que em cau dels dits i s'entortolliga als radis de la meva roda davantera. Paro a treure'l i m'espera en Fernando . Sols es un moment , però el grupet s'ens escapa com si es calés el foc. Això fa que montem uns improvisats relleus fins a tornar a recuperar el grupet. Aqui a la que et despistes un moment el bus s'escapa...!
Quan tornem a agafar el grupet veiem com l'Àlex s'està despenjant. Ara ens toca agafar la rotonda anar per la estreta carretera del Morell. . Una opció desconeguda per a mi força més tranquil.la que la carretera d'Alcover.
Arribem a Reus , en Fernando em pregunta si també avui buscaré alguna de les meves bestieses, Oi tant que si , precisament en una rotonda amb uns grans llapisos de colors li dic que n'hi ha un que no tinc , però ara mateix no vull deixar aquest grupet i val la pena fer una mica de via amb tota la colla . Ja quedarà temps més endavant ! Seria un pecat no aprofitar l'avinentesa.
Arribem a Cambrils i anem a segellar a la benzinera de la Shell , una vella coneguda doncs al seu costat acostumem a deixar el cotxe quan anem a pujar el Montcaro i també de segellar en algun radi.
El grup compacte que ha arribat al control s'esmicola i cadascú torna a reprendre la marxa a la seva manera. Formem un grupet de nou ciclistes , però el ritmet es força diferent al nostre i en Fernando al final diu que no va amb ell. Anem fent tots dos sols . Deixem passar unes unitats que ens agafen una mica desprevinguts , avui no duc el meu inseparable retrovisor que s'ha quedat a cal Pesarrodona en el canvi de cinta de manillar , però quan ens enxampa la colleta més nombrosa ens hi enganxem com piparres. Sort que no fa vent , totes les meves pors a aquest tram per sort s'esvaeixen. Aquest tramet fins a l'Aldea amb vent pot ser un autèntic calvari...ho dic per experiència !
A l'indret de l'Ampolla en Fernando dona una parell de relleus al davant tot aprofitant la baixada , però llavors desapareix sobtadament . Segur que ha parat a menjar , doncs duu la carmanyola a l'esquena.
Arribem a l'Aldea i encarem cap a Amposta on ja podem veure els arrossars al nostre voltant . Passem el conegut pont d'Amposta i seguint la roda dels locals que ens duen com si estessin a casa seva pels carrers i carrerons amb una fluidesa que es d'agraïr.
Al carrers d'Amposta assisteixo a una acció que em fa gràcia i em porta una nota de nostalgia. Un ciclista del Poblenou encara duu els canvis al quadre de la seva Olmo i està reajustant el canvi manualment. Li dic que li faig una foto . Es fot a riure per la meva proposta. Que curiós , aquesta acció que era tant normal fa uns anys , avui ha passat a millor vida i ens extranya ! Gràcies Victor per portar-me per uns moments als inicis d'aquesta bogeria !
Finalment ens arribem a Ulldecona , on hi ha el segon control. Portem gairebé 130 quilòmetres i jo vaig en dejú. Al costat d'un bar ens surt la dona del Jordi que ens diu que hi ha un bon lloc per deixar les bicis. Segellem i aprofitem per carregar les piles. Fem petar la xerrada però rapidament tornem a reemprendre la marxa . Carai les meves aturades pole position de cinquanta minuts queden en eternes al costat d'aquestes!.
Ara ens acompanya un ciclista de Santa Barbara que farà un tramet amb nosaltres. Amb ell comento el tema de la via verda que hi ha a Tortosa i que vull fer amb la canalla quan poguem. M'en parla força bé de l'estat de la via i de les instal.lacions. Ho provarem.
Juntament amb en Francesc del G.C. Tortosa que es coneix el terreny passem pels carrerons de Sant Rafael del Rio. Som ja a la provincia de Castelló , es veuen ja retols de la comunitat Valenciana.Aqui hi ha pela de la Generalitat...!
Quan comença a enfilar-se la ruta , m'en vaig cap al darrera , el meu genoll de sèrie s'en resenteix i baixo el ritmet. Al mateix temps recordo l'existència d'un geocaching al Santuari de Vallivana , on m'hi apropo quan passo pel davant. Per desgràcia el neguit al tindre que deixar la bici i la presència de gent fa que la busqueda no sigui tot lo efectiva i al final he de decidir deixar-ho correr.Al final han estat tretze minuts amb un regust a derrota.El pitjor és que aquest resulta que era el fàcil ...que hi farem!
Corono el port , faig la foto de rigor , un vell costum que tenia un xic oblidat i vaig a veure si tinc sort en el segon geoamagatall , aquest de tamany micro , és a dir d'un contenidor de carret de 35mm , al mig del bosc , i camuflat , les meves idees preconcebudes d'on podia estar mimetitzat al veure les fotos del lloc, s'en van enlaire i la pluja que comença a fer acte de presència fan que hagi de decidir de nou deixar-ho correr. Segón fiasco del dia !.
Començo a baixar el port en direcció cap a Morella , tot i que la carretera és de bon pis , amb les primeres gotes i sense saber si està neta o no , vaig baixant tranquil.lament . No cal correr per arribar tard.
Així a dos quarts de tres arribo a Morella , amb la bonica estampa del poble murallat enfilat a dalt del turó.
Al bar restaurant "El cazador" em retrobo amb els companys de ruta que ja han dinat. S'esperen que la pluja passi. Quan em pregunten per la meva tardança , els comento les meves bestieses , mentres escolten amb cara d'incredulitat. En Jordi i en Josep de Canet que s'esperen una estoneta més que la pluja passi i em diuen que els atraparé. Els comento que no , que dalt el coll he de tornar a fer una paradeta. A veure si hi ha sort. Tal i com dic: En això de la bici no n'hi ha ni un que volti rodó. Qui no té una nap té una col !.
Em foto un parell de pinxos que em fan a la brasa amb una coca cola. Aqui els preus semblen anclats al passat. Trobo molt barat ...i bó el dinar.
Al acabar tornem-hi cap a munt que fa pujada. Ara toca el port de Torre Miró. Amb aquest nom , tant ... familiar no pot ser dur amb mi !. El port puja sense estridències amb una carretera nova i ample. Quan estic a punt de coronar veig que el gps em marca a la zona de parking que hi ha abans del rètol, agafo un ramal de la vella carretera i deixo la bici mig amagada al darrera d'uns esbarzers. Algun dia tindre un susto i em quedaré "compuesto y sin novia..." i amb aquestes sabatetes de "bailaor"!
De ment recargolada com soc pujo per la banda més ferestega de la muntanyeta, amb unes sabatilles que per anar enganxades als pedals , perfectes,però per fer el cabra ..."como que no"!.
Al final trobo la ditxosa caixeta. Ja pensava que me n'anava a casa amb un fiasco total. Logejo , faig alguna foto i cap avall. Això és més complicat i si em trenco la crisma aqui no em troben fins d'aqui uns dies.
Recupero la bici i retorno a la carretera a fer-me la foto del cartell que duu el meu segon cognom i que és pel que més em coneixen al meu poble.
Baixada amb bon estat de l'asfalt encara que m' he d'aturar sota un pas protegit per posar-me l'impermeable , doncs comencen a caure unes bones gotes.I com gairebé sempre passa tant és posar-se l'impermeable com per què pari de ploure.
Quan passem a la provincia de Terol la carretera veiem obres , encara que el pis continua essent molt més que correcte. Serà veritat que finalment "Teruel tambien existe...!".
M'arribo a Monroyo ,o Mont-roig_de_Tastavins , coneguda població per les tòfones i per uns entorns ferestecs. Veig una benzinera i al seu davant un bar tancat i decideixo anar a omplir els bidons a un bar que hi ha al seu costat.
Demano un parell d'Aquarius. Aqui no obtinc la resposta-pregunta de: No en tenim , tenim Nestea , em diuen que tenen una beguda similar a l'Aquarius. Vaja això em deixa una mica perplexe. Normalment ens catalogeun com els dels Nestea , Aquarius, Seve Up . Tots al mateix sac !. Vinga anem a provar aquest pseudo Aquarius !. De nou em sobta el preu de les coses 3€ per tres llaunes.
Omplo els bidons , em foto una coca cola i torno a reempendre la marxa.
Tot seguint direccció Alcañiz, passant per llocs curiosos com el riu Matarranya que dona lloc a aquesta comarca , o el pas pel meridià Greenwich , potser no tant espectacular com el que es troba a l'Autopista dels Monegors , però un petit detall . Llavors un tramet de més aviat baixada fins a Calaceite on tinc el proper control. Quan hi arribo veient que molts bars es troben tancats , vaig a espetegar a una botiga de pernil de Terol on un senyor està a la porta, pensant que és el depenent.
Erro , doncs resulta que està demanant informació sobre un hotel que es troba a la població de Creta i està tocant el timbre . Carai a veure si tot estarà xapat.
Finalment surt la mestresa de la rebotiga i ens obre la botiga. Carai quina oloreta que fot la botiga de pernil !
Amb les ganes de fotre'm un bon tall segello el carnet i prosegueixo la meva ruta, ara toca un curt tramet nou per mi fins retornar a Catalunya i enllaçar amb la carretera que baixa del Clot del Moro fins a Gandesa , una vella coneguda del brevet 600 de Manresa.
Passo la capital de la terra Terra Alta , també Corbera d'Ebre i finalment arribo a Mora d'Ebre , des d'on veig els darrers rajos de llum caient sobre el riu. La darrera vegada que vaig passar per aqui va ser en el històric radi de Gandesa del 2003 amb en Colell i en Marcel.lí , amb una calorada també de les històriques amb el mercuri arribant als quaranta graus. El Marcel.lí va arribar mig mort a Falset. Quin estiu , varem coincidir en varies ocasions el màxim de temperatura a TV3 amb el lloc on varem passar nosaltres (Tremp, Gandesa) semblava que anavem a buscar les màximes!.
La variant que no t'obliga a passar per Falset té uns pujadors que foten esgarrifor. Quina llàstima el portet recargolat i distret d'abans per dins el bosc ha canviat per uns ponts penjats que foten vertigen.
La meva dona abans m'ha dit que avui hi ha una lluna amb unes condicions de claror exepcionals. Així és , quan corono , veig la lluna plena al meu davant sortir pel mig dels penyasegats que hi ha al coll. Una bonica imatge que no atino a fotografiar. Llàstima , després la lluna s'anirà enterenyinant i li treurà una mica de màgia a aquesta situació.
No recordava la baixada , que resulta que no fa honor al nom doncs hi ha un tramet de gairebé un parell de quilòmetres que tornen a pujar amunt. Ara quan tens mig coll avall que tot és baixada , qualsevol rampa se't fa eterna. Quin poder té la ment !.
Finalment veig els llums de Reus. M'aturo abans d'entrar per buidar diposits i posar una mica de ritmet a base de MP3 . Si ja sé que està prohibit , però comença l'hora de les bruixes!.
Dubto a la primera entrada de Reus i llavors veig que m'he equivocat. Així que faig un tramet fins a la segona entrada i entro a Reus per donar una volteta turística a la ciutat. Per sort em conec una mica la ciutat i no faig gens de volta , encara que passo pel bell mig. Els carrers estan plens . S'està jugant el darrer partit d'en Guardiola al Barça i això sembla una festa. Veig molts xiringuitos oberts , però decideixo passar de llarg, i anar a la bnenzinera que hi ha a la sortida de Reus a la mateixa carretera de Montblanc. No cal fer el prèssec amb aquesta guarnimenta.
Total que la benzinera està ja tancada i el bar del costat estan vivint els darrers mninuts del futbol . Quan demano el segell em diuen que no en tenen. ës igual donem una coca cola i el tiquet.
Glopada de coca cola i tornem-hi ara toca agafar la carretera del Morell cap a Valls
A Valls no faig cas a les indicacions de passar per fora a la circumval.lació. De totes maneres aprofito per fer la foto al monument als castellers que aquest matí amb les presses m'he quedat amb ganes.Soc d'idees fixes !.
Darrers quilòmetres , que s'em fan més llargs doncs als darrers metres es comença a girar un ventet da cara que dona per allà on no sona.
Arribo a el Pla i vaig de pet al poliesportiu on hi arribo a l'una en punt de la nit. Al seu inteior en Jordi i la seva dona que em donen la benvinguda. Gràcies per tots aquests petits detalls que tant s'aprecien al arribar.
Fem petar la xerrada sobre la meva bogeria , convidant-los a que provin aquest mon amb la canalla . Segur que els agrada.
Una talladet , una madalena i cap a casa i falta gent. amb
Ens veiem dissabte vinent a Manresa. Repetirem brevet de 400. Com els mals estudiants, enguany les repetirem totes !.
Crònica ccplanenc Fotos picasa BRM 400 P.C. Bonavista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada