20120304 BTT Calaf-Sant Serni-La Torre de Vallferosa-Cellers

Diumenge al Rosa parlem una estoneta amb els carreteirus, Pep i Pepe , que em pregunten si aniré diumenge que ve al brevet 200 de la Bonavista . Quines preguntes. O és clar que si ! La meva tècnica d'entrenament és diferent a la seva , jo no vull arribar cremat i cansat de quilòmetres.Així arribo ben fresc. Per això no l'agafo. De fet encara hi ha al comptaquilòmetres la xifra amb la que varem acabar a la PBP. Haurem de treure-li la pols !.

Avui al sortir al carrer ja tenim la ruta decidida. Cosa extranya , per cert !. L'Isi ens diu que cap a la Torre de Vallferosa , encara que ell es quedarà a Claret doncs té un dinar familiar. A veure si hi arribem , i no hem de fer les fotos de la torre al bar de Sant Serni ...oi Joel !

Som una bona colleta , amb l' Isi , Manolo , Jaume , Gerard , Ignacio i un servidor que després de la conya feta per la proposta de l'Isi comencem a posar la directa cap a Calonge , mentre els carreteirus Pep i Pepe també comencen a pedalar.

Avui ha refrescat una mica i no fa el bo que feia fa un parell de dies. Tot i això som un parell els que ens hem atrevit amb els culottes curts. De moment la cosa està justeta , justeta !. I més baixant cap a Enfesta que sempre baixa el termòmetre, però just passat el poble ja tenim lloc on agafar temperatura doncs la cosa s'enfila de valent i sentim els primers renecs i comença a sobrar tot !.

O comença a ploure aviat o això semblaran sortides saharianes . Hi ha llocs on sense exagerar la roda s'enfonsa fins la llanta i et dificulta força el poder pedalar.  Hi varem passar la setmana passada pel mateix lloc cami de l'Hostal del Vent i no recordem que hi hagués tanta pols. Comentem si les batudes de caça amb el pas de forces vehicles ha pogut remoure tant el camí però en ocasions és terrible.

Al arribar a la drecera de la pujada de l'Hostal del Vent , sols el Manolo repeteix i s'hi encara. L'Isi i jo decidim que l'altre dia ja varem fer massa provant i avui no cal fer bestiesses. Xino xano anar fent !.

Al trencall cap a Pinós , on fem un petit reagrupament , ens creuem amb un 4x4 de caçadors amb remolquet atapeït de gossos "contentissims" de sortir de casa i al seu darrera ja sentim la petadora d'un quad . Sort que afluixa abans d'arribar al nostre indret, doncs la polseguera podia ser d'escàndol . I això que és un quad dels "tranquis"!.

De fet ara tot baixant les nostres bicis ja aixequen una bona polseguera , cosa que comprovo quan m'aturo breument a fer una foto a cal Petja , doncs al tornar a reagrupar ho faig ben emblanquinat.

Arribem a Claret , altres temps lloc habitual d'esmorzars i d'algun sopar de castanyada-bicicletera a Can Solé Xic, però avui amb el seu funcionament amb reserva s'ens ha tornat prohibitiu per la nostra manera de fer.

Fem volteta turística pels seus carrerons , que avui estan ciclables, doncs el traïdor verdet està ben sec i la rodes arrapen.

Després d'aquest breu incursió tornem a la ruta , ara baixant un tramet d'asfalt.

Deixem l'asfalt i pujem un tramet fins encarar els darrers plans i baixades que ens porten a Sant Serni , on sols arribar anem a mirar la fauna engabiada: el senglar , els galls dindis , colomins , ... Aqui tot ho tanquen , inclús el propi Sant Serni està enrreixat. Sense escrúpols !.

Sembla que no ens ve d'aqui d'anar a esmorzar tot mirant les bestioles. Potser no ens l'hem guanyat encara !

Trobem una colleta de Calaf que ja estan fent el cafè (això té un truc senzill: en cotxe s'hi arriba més ràpid!) i comencem aquest moment que allarguem fins gairebé l'hora i mitja. A aquest pas algun dia ens haurem de quedar al mateix Rosa a esmorzar si volem arribar d'hora a casa.

Al sortir i contra la voluntat de l'Isi que voldria buscar camins que hi van directament (la riera no sembla  cap obstacle per aquest home i menys en temps de sequera !) baixem donant una mica de volta per anar a enllaçar amb el GR.

Ara ja en terreny conegut ens arribem al pas de la riera sota la torre i enfilem els darrers metres del GR empenyent les bicis fins arribar-nos a l'esplanada de la Torre.

Curiosament no està oberta , tot i que ens semblava que era el primer diumenge de mes era el dia de visites.

Nosaltres fem la visita de rigor al geocaching que hi ha a la zona , posat per un dels pioners en aquesta bogeria i que ens constava estava trencat. La nostra nostalgia fa que li fem una petita reparació d'emergència , a base de cinta americàna a fi de que pugui continuar la seva existència.

Fem visita a les runes , tot descobrint petits detalls com els escrits que hi ha a les parets que ens alegren una estona. Entre aquests i els que va deixant anar en Manolo ja podem començar a escriure el llibre de dites!.

Ara toca emprendre el cami de tornada doncs ja són quarts d'una i el que ho té més bé és l'Isi que ha quedat a Claret , a la resta ens queda encara un bon "tute" , d'aquesta manera pujem fins la carretera per fer per asfalt el retorn fins Torà.

Parem a la Font de Porta per carregar bidons i ens arribem a Torà , on donat que es tardet s'ens acut de pujar per la banda de Cellers per així arribar més ràpid a Enfesta. L'Isi ens abandona per tirar cap a Claret i nosaltres pujem més o menys directes.  Bé donem una mica de volta al passar per costat del Monestir , però s'ho val la pena .

Un cop arribem a la carena , la baixada ens serveix per retrobar-nos amb la nostra amiga la polseguera que ens acompanyarà fins Enfesta.

Quan comencem a pujar , el Manolo tira pel corriol i el seguim l'Ignacio, que anava amb el plat gran (collins quines piles!) i jo , mentre que la resta puja pel cami.

Ens reagrupem a l'indret del cementiri. Mal lloc , però  just quan arribem a Calonge s'ens gira un vent de mil parell de dimonis que ens obliguen a parapetar-nos al seu mur , abans de fer el tramet final de Calonge fins Calaf.


Track wikiloc                                   Fotos Picasa