Vaig quedar amb el Colell per sortir amb bici i quan arribo al Rosa , el trobo arrepenjat a la barra i em diu que si no fos per la meva trucada aquestes hores s'hi hagués girat i encara estaria dormint! El temps pinta malament , malament , tenim tots els números per mullar-nos...o no! Mai se sap !
Sols hi ha el Colell i el Bacardit , com en els vells temps , feia gairebé quatre anys que no anavem plegats!
L'altre colla que hi ha al Rosa són els caminaires que estan fent el cafetonet i temps. Després de que el Virreta , em recordi alguna caminada de les sonades amb pluja de cap a fi , finalment decidim sortir . Ja ens ha costat prou , si ho sé em quedo a veure la F1!. Cap o anem ? Doncs cap a Ponts (a on sinó !).
Quan el Segarreta olora la baixada , no sé com nassos s'ho fot però baixa com un llamp. Total que passat la rotonda de l'eix amb un girar d'ulls ens fot un grapat de metres ...i ni es digna a pedalar el tio!
Poc a poc la por a mullarnos va desapareixent i arribem al Xalet de Ponts secs i estalvis .De fet si volem començar a preparar la PBP , anem pensant que el motiu de que el color predominant de la Bretanya sigui el verd , alguna explicació tindrà , no? A més a més quina altra utilitat tenen els parafangs SKS que duc. Definitivament l'edició del 2007 va deixar empremta...
Fem un esmorçar "ràpid", dels nostres ...una horeta ! i tornem cap a Calaf , ja surt el sol i la roba que portem ens va sobrant poc a poc , un matí perfecte per anar en bicicleta , qui ho hagués dit a primera hora del matí.
Fuig Tomas Molina !
2011/03/20
20110319 Raquetada ...amb nocturnitat i traïdoria !
Ens trobem a les 7 de la tarde a la plaça dels arbres i tirem cap el port del Comte. Quan arribem al parking d'Estivellla , la sorpresa és majuscula doncs ens trobem un bé de deu de cotxes...No som els únics en aprofitar aquesta nit la combinació de unes condicions de lluna plena que segons els entesos feia uns quinze anys que no es repetien juntament amb la gran quantitat de neu que ha caigut els darrers dies!
Ens abriguem , doncs fot un ventet fi , fi i tant ràpid com podem comencem a enfilar per la pista cap amunt en direcció a la bassa dels canons !
Som una bona colla : 22 i un gos, la Laika , el cadell del Manolo, i les diferències de ritmes lògiques amb tanta colla les anem trempejant amb paradetes de regrupament. La més llarga la fem aprofitant el pas a tocar del refugi-restaurant , que tot i estar tancat ens dona una mica d'abric i ens permet menjar una mica arraserats del vent. De fet n'hi ha uns quants que porten de tot , cafè , cafè amb llet , ...jo inclús m'atreviria a dir que gotes ! això sembla més una cafeteria que un pica-pica . Com diu l'Antonino aquest mon no s'ha vingut a patir ! Millor ens agafem les coses així.
Mentre estem fent el mos comencem a veure algunes ombres que baixen per l'esquena d'ase . Són un parell de gossos que segueixen al seu amo , que baixa esquiant . Al seu darrera podem veure una bona colla , una mitja dotzena d'esquiadors ... i no porten les llums enceses ...de fet amb aquesta lluna plena magnifica no fa falta !
Comencem a pujar cap al mateix indret on abans veiem baixar els esquiadors, i de nou trobem una altra colleta d'esquiadors que paren a fer petar la xerrada amb nosaltres .
Anem continuant pujant però a meitat de la pujada el grup es divideix en dos . La pujada pel dret amb un fort desnivell lateral es força compromesa i amb les punteres que porto a les meves raquetes és l'unic tram on veig més probabilitats d'anar relliscant fins avall que de continuar pujant.
El segon grupet donarà una mica de volta per encarar el Pedrò venint per la banda sud , un recorregut un xic més llarg però més planer i menys perillós amb el gel.Quan arribem al cim on trobem amb un parella d'esquiadors que estan acabant de posar-se els esquis per començar a baixar, la cara de l'Isi és un poema ...quan els diu que els canvia les raquetes pels esquis , de debó que no fa broma . Estic segur que n'hi ha una bona part dels de la colla que ara mateix donarien qualsevol cosa per tindre uns skis i passar-s'ho pipa baixant!
Quan estem a l'indret del coll , enlloc de baixar per les pistes cap el forat de la Bòfia , baixem pel mig del bosc en un tram preciós tot seguint la torrentera fins sortir a les pistes ,que hi ha a tocar del parking. I parlant del forat de la Bòfia , parlant ha tornat a sortir el tema que l'any passat ja varem encetar de fer una baixada amb cordes a l'estiu a aquest indret curiós...En Virreta no diu pas que no ...bé que algú et digui que si ja és una garantia . A veure si podem enrredar algú més i fer alguna coseta divertida! ...
L'anècdota curiosa del dia , o millor de la nit , ens la trobem quan dedidim parar a fer el trago al bar que hi ha abans d'arribar a les instal.lacions del Port del Comte i ens trobem amb un concert en viu i el local ple com un ou . De fet amb l'animació per part no sols del cantant sino de tota la gent que hi havia , les feinades són per treure a l'Isi del garito , que es troba engrescat i ara qualsevol li diu per anar a dormir!Senzillament flipant...i quan finalment quan amb la seva filla i el seu gendre decidim marxar , encara hi deixem al Manolo i la seva dona que no semblen cansats i continuen la festa...que hi farem !
S'han de repetir aquesta mena d'històries ....que almenys avui si que en podem dir històries de llunàtics !
Track Wikiloc Fotos Geocaching
2011/03/13
20110313 Primera sortida per carretera...
Després d'un dissabte de no parar de ploure que fins i tot va fer tirar enrrera la clàssica sortida del Bikecalaf de la Ruta dels Castells , semblava que avui fer una sortida en BTT era anar a buscar quedar enganxat amb fang fins les celles. Per aquest motiu dissabte de carnaval ja vaig decidir que millor agafar la bici de carretera i varem quedar amb el Ramon.
Al Rosa no hi havia ningú més així que hem anat fent la ruta a la nostra mida , preveient que a les onze jo ja volia estar a casa.
La boira que hi havia a primera hora del matí , tot sortint semblava que s'havia aixecat però de manera timida l'hem anat trobat tot tirant en direcció a Sant Guim.
En Ramon està il.lusionat amb l'opció d'anar a fer la Paris-Brest-Paris , la reina de les cicloturistes , l'anomenada "bastó de mariscal" almenys en la modalitat randonneur ,una manera de fer quilòmetres que va guanyant adeptes a casa nostra.. És un mon que enganxa , una manera de viure la bicicleta que no es pot concebre a les nostres terres , un espectacle que es fa cada quatre anys , una prova de les més decanes ,de finals del 1800 , inclús més veterana que el propi Tour de França , de fet els primers guanyadors del Tour eren els guanyadors d'aquesta prova.
Poc a poc la prova va anar canviat la seva dinàmica , és va prohibir als ciclistes professionals i va acabar passant al món dels cicloturistes de llarga distancia , ja sigui en modalitat randonneur com audax. Dues maneres força diferents per afrontar les llargues distancies !
Passem per dins Sant Guim i al arribar a la Panadella ens encarem cap a Cervera per l'antiga N-II , en un tram de completa calma i sense trànsit. Qui ho havia de dir fa uns anys !
Aquest recorregut possiblement serà la variant que farem enguany a la Flecha Iberica , la versió espanyola de les Flèche Velocio una prova per equips que ja varem fer en la seva primera edició l'any 2007 amb el Colell i en Marcel.lí , anant de Calaf a Calatayud. Enguany en Ramon serà el substitut del Marcel.lí que s'ens ha passat a la BTT i de curta durada! Vaja un equip que es podria anomenar "los Ramones".Que heavy no!
Al arribar a Cervera tirem cap a les Oluges i després de fer una mica de tram turístic per les Oluges , ...amb aquestes bicis anar a fer geocaching per camins de terra no sembla una bona opció , i menys avui , i ho deixem per un altre dia !.
Anem pujant cap a Sant Guim per Freixenet fins a completar la volta amb una puntualitat gairebé britànica: falten quatre minuts per les onze quan entrem a Calaf , i si bé en un principi semblava que seria una sortida aquatica , al final la cosa s'ha aguantat i hem arribat a casa secs i estalvis. I que duri ..no sigui un altre any plujós com el 2007!
Al Rosa no hi havia ningú més així que hem anat fent la ruta a la nostra mida , preveient que a les onze jo ja volia estar a casa.
La boira que hi havia a primera hora del matí , tot sortint semblava que s'havia aixecat però de manera timida l'hem anat trobat tot tirant en direcció a Sant Guim.
Poc a poc la prova va anar canviat la seva dinàmica , és va prohibir als ciclistes professionals i va acabar passant al món dels cicloturistes de llarga distancia , ja sigui en modalitat randonneur com audax. Dues maneres força diferents per afrontar les llargues distancies !
Passem per dins Sant Guim i al arribar a la Panadella ens encarem cap a Cervera per l'antiga N-II , en un tram de completa calma i sense trànsit. Qui ho havia de dir fa uns anys !
Aquest recorregut possiblement serà la variant que farem enguany a la Flecha Iberica , la versió espanyola de les Flèche Velocio una prova per equips que ja varem fer en la seva primera edició l'any 2007 amb el Colell i en Marcel.lí , anant de Calaf a Calatayud. Enguany en Ramon serà el substitut del Marcel.lí que s'ens ha passat a la BTT i de curta durada! Vaja un equip que es podria anomenar "los Ramones".Que heavy no!
Al arribar a Cervera tirem cap a les Oluges i després de fer una mica de tram turístic per les Oluges , ...amb aquestes bicis anar a fer geocaching per camins de terra no sembla una bona opció , i menys avui , i ho deixem per un altre dia !.
Anem pujant cap a Sant Guim per Freixenet fins a completar la volta amb una puntualitat gairebé britànica: falten quatre minuts per les onze quan entrem a Calaf , i si bé en un principi semblava que seria una sortida aquatica , al final la cosa s'ha aguantat i hem arribat a casa secs i estalvis. I que duri ..no sigui un altre any plujós com el 2007!
2011/03/06
20110306 A Rajadell hi falta gent !
Avui som poqueta gent de la MTB i tot i així ens costa posar-nos d'acord sobre on podem anar ! Finalment en Joel proposa per enèsima vegada anar a Rajadell....i som-hi !
L'Isi diu que no està gaire fi, no sabem si degut a la lumbalgia que va tindre a mitja setmana o bé els "estragos" d'ahir nit al Carnestoltes de Sallent ...Isi , ja no tenim edat de fer quines bestiesses !
Anem xino-xano fins la trialera de l'Espona on el breu pique amb el Joel té això : caracter de breu, quan ens enganxem amb el Gerard i ... patam , tots dos per terra ! I la feinada per desenganxar els mitjons del Gerard del meu plat ...No fotem , no fotem que aviat farà un any que una granota em va fotre un bon susto!
Quan estem encara refent-nos de l'ensurt passsa en Jaume Roig que va cap el Castell de Boixadors. Continuem pedalant un trosset junts però l'Isi ens diu que va molt malament i que l'esquena li fa molt mal. S'arribarà fins el final de la trialera i tirarà cap a Calaf. Com diria en Rafeques "no es pot matar tot el que és gras"...
Protesta d'en Joel que sense l'Isi diu que no sap ben be com s'arriba a Rajadell. Ai carai quin guia ! Ara si que estem arreglats !
En Jaume s'encara per pujar cap el castell i nosaltres tirem per la pedrera fins sortir a cal Moliner de Boixadors on enfilem cap a cal Camps , tot començant a trobar marques de l'edició d'enguany de la Marató d'Aguilar. Anem un tramet improvisant però la cosa encara ens surt força bé , i finalment després de trobar un cami-sender força interessant ens arribem a la pista asfaltada que dona al coll del Pallarés. Missión cumplida , ara el recorregut ja em resulta més familiar .
Travessem la carretera i agafem el cami que va carenat cap a Fonollosa. Just quan som a l'indret davant el castell d'Aguilar , el Joel ( o millor la seva roda ) diu prou !.Ha costat el seu però al final decideix canviar el seu tubuless que de tant en tant li dona per perdre aire i decideix posar una cambra. Si a les curses tarda el que ha tardat amb nosaltres , decididament o no punxava mai o si punxava recuperava de nassos , doncs vint-i-cinc minuts no són ...un plis-plas que digue'm!
Després de l'avaria continuem tot baixant fins gairebé les cases de Fonollosa , passem per costat del camp de plaques fotovoltaiques i emprenem la ruta en direcció a cal Xamal. Quan hi arribem comencem a baixar pel preciós sender que està força trillat i marcat de passar-hi pels Anbasos. Així anem baixant cap els plans de Rajadell fins arribar al pont d'abans de l'estació on ens trobem la gent de les obres que fan jornades maratonianes ...fins i tot avui diumenge!
Aqui mentre la resta va cap el restaurant a fer l'esmorçar , jo inicio el meu retorn per carretera fins a Calaf , donant per acabada per avui la historia ciclista ...o gairebé , de fet acompanyar al Sergi a anar en bici sense rodetes en ben dinat em deixa l'esquena més baldada que la volteta matinal !.
L'Isi diu que no està gaire fi, no sabem si degut a la lumbalgia que va tindre a mitja setmana o bé els "estragos" d'ahir nit al Carnestoltes de Sallent ...Isi , ja no tenim edat de fer quines bestiesses !
Anem xino-xano fins la trialera de l'Espona on el breu pique amb el Joel té això : caracter de breu, quan ens enganxem amb el Gerard i ... patam , tots dos per terra ! I la feinada per desenganxar els mitjons del Gerard del meu plat ...No fotem , no fotem que aviat farà un any que una granota em va fotre un bon susto!
Quan estem encara refent-nos de l'ensurt passsa en Jaume Roig que va cap el Castell de Boixadors. Continuem pedalant un trosset junts però l'Isi ens diu que va molt malament i que l'esquena li fa molt mal. S'arribarà fins el final de la trialera i tirarà cap a Calaf. Com diria en Rafeques "no es pot matar tot el que és gras"...
Protesta d'en Joel que sense l'Isi diu que no sap ben be com s'arriba a Rajadell. Ai carai quin guia ! Ara si que estem arreglats !
En Jaume s'encara per pujar cap el castell i nosaltres tirem per la pedrera fins sortir a cal Moliner de Boixadors on enfilem cap a cal Camps , tot començant a trobar marques de l'edició d'enguany de la Marató d'Aguilar. Anem un tramet improvisant però la cosa encara ens surt força bé , i finalment després de trobar un cami-sender força interessant ens arribem a la pista asfaltada que dona al coll del Pallarés. Missión cumplida , ara el recorregut ja em resulta més familiar .
Després de l'avaria continuem tot baixant fins gairebé les cases de Fonollosa , passem per costat del camp de plaques fotovoltaiques i emprenem la ruta en direcció a cal Xamal. Quan hi arribem comencem a baixar pel preciós sender que està força trillat i marcat de passar-hi pels Anbasos. Així anem baixant cap els plans de Rajadell fins arribar al pont d'abans de l'estació on ens trobem la gent de les obres que fan jornades maratonianes ...fins i tot avui diumenge!
Aqui mentre la resta va cap el restaurant a fer l'esmorçar , jo inicio el meu retorn per carretera fins a Calaf , donant per acabada per avui la historia ciclista ...o gairebé , de fet acompanyar al Sergi a anar en bici sense rodetes en ben dinat em deixa l'esquena més baldada que la volteta matinal !.