Aquest dissabte tocava fer una mica de caminada per Montserrat aprofitant que hi havia l'event del 10è aniversari de la publicació del primer geocaching de Catalunya (i també de la Peninsula Ibèrica).
Finalment som l'Isi , en Manolo , Joel , Gerard i jo per part dels "ciclistes", També s'hi apunta l'Adrià que no es vol perdre una ocasió d'aquest tipus en un entorn captivador.
Per fer una mica de temps , ja que l'hora de trobada és dos quarts d'onze , varem decidir començar la nostra ruta al parking que hi ha uns tres quilòmetres més enllà de can Massana , tot just on s'enfila el sender que mena a la Plaça Catalunya , ( si , si Plaça Catalunya , no m'he equivocat , no !), on fem el primer tresor del dia.
Seguim pujant pel GR fins arribar a l'indret de sota la cadireta i la Roca Foradada , a on ens hi enfilem per anar a fer el nostre segon geoamagatall .
El terra és prou humit com per anar amb precaució, el conglomerat de Montserrat moll ens avisa que no fem ruqueries!...o com a mínim les justes !
 |
| A la Roca Foradada |
Dalt del forat , la vista impressionant , gairebé tant com el fred ventet que hi corre. Fotos de rigor i tornem a buscar el camí que ara va planejant fins el coll de Guirlo on tirem recte direcció a l'esplanada .
Abans però farem una breu incursió a Sant Pau Vell , on el Joel se'ns avança i troba abans que l'Adrià i jo la caixeta de marres !
Visitem les runes de Sant Pau i continuem tirant cap a l'aparcament . Al arribar veiem força activitat . Decidim anar a buscar el tresor que hi ha al parking i al mateix temps comencem a veure grupets que fan tota la pinta d'estar aqui també per l'event.
Tenim la sort de coneixer en Francesc Comellas i la Coral , l'alma mater de l'event , la persona que ara fa deu anys va tindre la brillant idea d'amagar una caixa a Montserrat , després d'haver llegit un article sobre aquesta nova activitat que havia nascut feia uns mesos als Estats Units.
 |
| Sant Pau vell |
Tenim la sort de coneixer en Francesc Comellas i la Coral , l'alma mater de l'event , la persona que ara fa deu anys va tindre la brillant idea d'amagar una caixa a Montserrat , després d'haver llegit un article sobre aquesta nova activitat que havia nascut feia uns mesos als Estats Units.
Una taula amb sucs , coca i moscatell , obsequi dels organitzadors (gràcies pel detallàs !) fan que gent profana en el tema com l'Isi , decideixin apropar-se a la taula ...segurament el moscatell en té part de culpa!
La mitjana d'edat també els xoca , no tot és gent jove com un podia esperar, al contrari la mitjana d'edat supera els quaranta llargs. Hi ha uns quants entradets en anys disposats a brincar , pujar i baixar cordes , tot per aconseguir una capsa plena d'enrredos amagada amb un catxarret electrònic ...quina colla de torrats ! Benvinguts al mon del geocaching!
Conec en racoseral qui fa uns dies em va fer un manteniment a una geocoin que teniem donant volts per aquests mons sense una tarjeteta de la seva missió i amb el perill de que algú ens la perdi. Moltes gràcies per les molesties.
Després d'un sorteig de travel bugs , aquelles plaquetes metàl.liques numerades que enganxades a un objecte li permeten que qualsevol objecte pugui donar la volta al mon i a través d'internet fer el seguiment, enfilem cap el catxé , tot coincidint amb noms il.lustres d'aquesta disciplina com en cacheitor que ens expliquen anècdotes del mundillo que n'hi han ...i forces!
Arribem a la primera grimpada cap el coll de la Portella i just a dalt ens separem en dos grups : una colla van directament al refugi Vicenç Barbé pel camí més planer i la resta continuem per la ruta que està plena de grimpades i pasos amb cordes que faciliten el pas.
Tot i que el grup va esperant-se , anem fent una colleta més o menys compacte amb en roblaf de Manresa , en Powerdavi , i un parell de noies en bunbun79 de Barcelona que porta una amiga Pbarbara a qui ha enrredat en això del geocaching i que flipa amb tot el vocabulari que fem servir. De fet veure a gent digue'm adulta , alguns inclús amb cabells blancs posant i treient ninos a una caixeta amagada al mig del bosc crec que és impactant en un primer moment!
La ruta és una autèntica muntanya rusa , un puja i baixa ple de bones vistes i sensacionals paisatges . Per sort que fa uns mesos vaig consultar si la ruta es podia fer amb canalla , ja que voliem fer coincidir aquest catxé amb el número 100 i vindre amb els nens...quina passada ! Sort que varem deixar-ho per més endavant !
Tenim un dia perfecte , solejat però sense calorades. Ni fet a mida es podia triar un dia millor!.
Finalment arribem al lloc on es troba amagada la caixa ...de les autèntiques metàliques tipus ammobox , i comencem tot el protocol: signar , intercanviar algún objecte , tafanejar els logs vells , fer fotos , ...I anem tirant doncs comencen a arribar més equips i el lloc es queda petit.
En roblaf ens fa coneixedors de la seva mania de deixar CD's de música als tresors...de fet en tinc un de Joncadella i té bones cançons. Li dona un a l'Isi , que segur li agradarà . El grup és diu Clepton i la cosa té truco ...el seu fill n'és un dels integrants.
Nosaltres continuem la ruta . La nostra intenció inicial era d'anar a dinar a casa , però és tard i decidim arribar-nos al refugi Vicenç Barbé per menjar una mica i així tornar amb la panxa plena a la ruta.
Ens arribem al refugi on hi ha una bona colla de coneguts geocatxers: Fifties, Tecnics , Jucar ,...
Fem el tresor i dinem una mica tot compartint el que duem a sobre i tornem-hi , anem cap a coll de Port ( o de Porc) . El nostre track diu de tornar fins el pas estret , però el cami que surt del refugi ens indica l'opció del PR . Decidim fer aquesta . Un tramet més endavant enrredo a tota la colla al veure a la pantalla del GPS la possibilitat d'enllaçar amb el track inicial tot tirant pel recte enmig d'una mena de rierol. Mala sort , el cami ( ...i en ocasions res , pel mig del bosquet) s'acaba dalt d'un frare.No estem per fer l'indi . Bronca de l'Isi ...que ja em coneix i reculem per tornar al PR, que comença a pujar i ens porta fins el coll de Port.
Busquem el geocaching que hi ha al coll i llavors comencen els dubtes. Ens comencem a enfilar a l'escala del pas de la estreta i quan soc dalt veig que sols el Gerard em segueix. La resta no està d'orgues , els mostro el paper impres , el track al GPS , no hi ha manera , comença una petita historia de por , que si tornem enrrera que si anem cap a Montserrat i tornem per la carretera a peu . No hi ha manera , al final es decideix recular fins el refugi i d'aqui pel cami directe cap al coll de Guirló i retornar cap a la Plaça Catalunya.
Just quan arribem abans de la Plaça Catalunya , veiem un rètol de 20' fins a Coll de Port...proposo d'anar a veure el que ens haviem perdut , però sols em respon en Manolo que ja comença a enfilar (aquest home ...no té limits ! ) , la resta diu que la gana apreta. Decidim acabar d'arribar als cotxes i anar a fer un mos al Bruc i d'aquesta manera donar per finalitzada aquesta història.
Agafem els cotxes i baixem fins la A-2 , parant a la benzinera on fem un petit berenar que ens retorni una mica les energies gastades. L'Adrià encara tindrà temps de fer el micro que hi ha a la benzinera...és que avui era el dia !
Tal i com em deia en malfieten , la muntanya de Montserrat enganxa i ja tinc ganes de tornar-hi a fer una bona colla de catxés més ...i perquè no d'acabar algún tramet que ens va quedar pendent...Ja veurem , ja veurem !
Fotos Picasa Vocabulari Fotos Picasa Joel Picasa bunbun79
Arribem a la primera grimpada cap el coll de la Portella i just a dalt ens separem en dos grups : una colla van directament al refugi Vicenç Barbé pel camí més planer i la resta continuem per la ruta que està plena de grimpades i pasos amb cordes que faciliten el pas.
Tot i que el grup va esperant-se , anem fent una colleta més o menys compacte amb en roblaf de Manresa , en Powerdavi , i un parell de noies en bunbun79 de Barcelona que porta una amiga Pbarbara a qui ha enrredat en això del geocaching i que flipa amb tot el vocabulari que fem servir. De fet veure a gent digue'm adulta , alguns inclús amb cabells blancs posant i treient ninos a una caixeta amagada al mig del bosc crec que és impactant en un primer moment!
La ruta és una autèntica muntanya rusa , un puja i baixa ple de bones vistes i sensacionals paisatges . Per sort que fa uns mesos vaig consultar si la ruta es podia fer amb canalla , ja que voliem fer coincidir aquest catxé amb el número 100 i vindre amb els nens...quina passada ! Sort que varem deixar-ho per més endavant !
Tenim un dia perfecte , solejat però sense calorades. Ni fet a mida es podia triar un dia millor!.
Finalment arribem al lloc on es troba amagada la caixa ...de les autèntiques metàliques tipus ammobox , i comencem tot el protocol: signar , intercanviar algún objecte , tafanejar els logs vells , fer fotos , ...I anem tirant doncs comencen a arribar més equips i el lloc es queda petit.
En roblaf ens fa coneixedors de la seva mania de deixar CD's de música als tresors...de fet en tinc un de Joncadella i té bones cançons. Li dona un a l'Isi , que segur li agradarà . El grup és diu Clepton i la cosa té truco ...el seu fill n'és un dels integrants.
Nosaltres continuem la ruta . La nostra intenció inicial era d'anar a dinar a casa , però és tard i decidim arribar-nos al refugi Vicenç Barbé per menjar una mica i així tornar amb la panxa plena a la ruta.
Ens arribem al refugi on hi ha una bona colla de coneguts geocatxers: Fifties, Tecnics , Jucar ,...
Fem el tresor i dinem una mica tot compartint el que duem a sobre i tornem-hi , anem cap a coll de Port ( o de Porc) . El nostre track diu de tornar fins el pas estret , però el cami que surt del refugi ens indica l'opció del PR . Decidim fer aquesta . Un tramet més endavant enrredo a tota la colla al veure a la pantalla del GPS la possibilitat d'enllaçar amb el track inicial tot tirant pel recte enmig d'una mena de rierol. Mala sort , el cami ( ...i en ocasions res , pel mig del bosquet) s'acaba dalt d'un frare.No estem per fer l'indi . Bronca de l'Isi ...que ja em coneix i reculem per tornar al PR, que comença a pujar i ens porta fins el coll de Port.
Busquem el geocaching que hi ha al coll i llavors comencen els dubtes. Ens comencem a enfilar a l'escala del pas de la estreta i quan soc dalt veig que sols el Gerard em segueix. La resta no està d'orgues , els mostro el paper impres , el track al GPS , no hi ha manera , comença una petita historia de por , que si tornem enrrera que si anem cap a Montserrat i tornem per la carretera a peu . No hi ha manera , al final es decideix recular fins el refugi i d'aqui pel cami directe cap al coll de Guirló i retornar cap a la Plaça Catalunya.
Just quan arribem abans de la Plaça Catalunya , veiem un rètol de 20' fins a Coll de Port...proposo d'anar a veure el que ens haviem perdut , però sols em respon en Manolo que ja comença a enfilar (aquest home ...no té limits ! ) , la resta diu que la gana apreta. Decidim acabar d'arribar als cotxes i anar a fer un mos al Bruc i d'aquesta manera donar per finalitzada aquesta història.
 |
Tal i com em deia en malfieten , la muntanya de Montserrat enganxa i ja tinc ganes de tornar-hi a fer una bona colla de catxés més ...i perquè no d'acabar algún tramet que ens va quedar pendent...Ja veurem , ja veurem !
Fotos Picasa Vocabulari Fotos Picasa Joel Picasa bunbun79
 |
| La volteta feta (en vermell) |
Bona jornada per Montserrat !
ResponEliminaQueda pendent la travessa sencera d'agulles, l'Adri segur que s'hi apunta.
Crec que vareu fer bé de no tirar escala amunt... a partir d'allí el pas és lent, a voltes feixug i llarg...
Pactem un dia.
Salut !