Avui hi havia la caminada i pedalada organitzada per Altasegarradecideix , una bona raó per donar suport tot fent una mica d'exercici .
Ahir a la nit no varem dis res al Sergi per no tindre després desenganys com a la darrera Marató que el fred em va fer "acollonir" . Avui el dia pinta molt bé i a les vuit del matí comencem a preparar les màquines i els maquinistes. Després d'una mica de plors i "mentides piadoses" amb el petit de la familia , el Gerard,al veure al seu germà vestit de ciclista, marxem d'estranquis cap a la plaça dels arbres , on ara ja hi ha força gent de la caminada. Pel que fa a la pedalada, poques bicis ...i tot i així al final encara hi hauran opcions diferents: la llarga amb l'Isi i companyia, la curta per sota Ferrera amb la familia Bonastre-Morros , la curta pels plans del Cortadelles per la familia Malet-Raich ...vaja com a a l'anunci de la Coca Cola ...per a tothom!
El més xic del grupet , en Biel al seu remolc als trams planers va bé , però quan agafem algún tram pedregós amb els sotracs es comença a engoixar , anem poc a poc i al passar per Sant Martí decidim agafar cap a la carretera i baixar pel cami buscant la solució més planera del tot. Els camins quan vas sols són més planers que quan portes un remolc o una bici de remolc ..., llavors veus i intentes esquivar tots els sots que en altres condicions ni tan sols notaries...i ho dic per experiència !
Al trencall de cal Grau ens trobem a la familia Malet-Raich que han sortit una mica més tard i baixem plegats fins al Molí de la Roda , on arribem quan tot just estan començant a preparar el tiberi i decidim fer temps amb els xics ensenyant això d'anar a buscar tresors. Anem a fer el geocaching que hi ha ....o millor dit que hi havia doncs quan troben unes bosses de plàstic buides, veiem que la caixeta no hi és. Ha estat expoliat ! Mala sort , un mal inici pel Biel ja que no els podem mostrar ben bé com funciona tot plegat! Que poc costa donar un desengany a una criatura!
Tornem cap el Molí i llavors ens arriba l'Isi provant la bici del Gerard: Acaben d'arribar la colla de la sortida llarga de bicicleta i quan som a l'indret de la font també comença la procesó dels caminants. La xocolata ja està llesta i no val a badar! Anem a buscar la coca i la xocolata que el Sergi es va menjant tot inventant històries de les seves.
Un cop hem menjat i xerrat ,i després de les paraules d'agrïment de l'Antoni Miret , poc a poc els caminants prosegueixen la ruta direcció cap a Sant Martí.
Esperem una estoneta i arranquem cap a Sant Martí. Just a l'entrada al sender que mena cap a l'Apliclor quan entronquem amb les darreres unitats dels caminants , reagrupem la colleta de les bicis de la curta i continuem pel camí més bo fins arribar a la carretera.
Al trencall amb la carretera veig passar un ciclista , és el Fletxa , li foto un crit ,m dona mitja volta i fem petar breument la xerrada, gairebé en porta cent...i ja és hora d'anar cap a casa!
Entrem a Sant Martí pel camí de cal Grau i ens barregem amb els caminants que comencen a arribar. Aqui la colleta decideix tornar agrupats per carretera doncs el Biel va adormit al remolc i tampoc és qüestió de trencar-li el son.
Nosaltres amb la "cabreta" del Sergi decidim anar per sota Ferrera on despres de coincidir a la trialera amb una colla de trialeros amb moto que continuen com aquest matí intentant pujar per allà on no es pot , enfilem la pujadeta de Sant Sebastià. fins on ens arribem i per treure e mal gust de boca li dic al Sergi si vol anar a fer el "seu" tresor de Sant Sebastià i em diu que si que vol agafar el monstre que en una altra ocasió no varem poder agafar doncs jo no portava res per deixar. Quina memòria que té aquesta canalla !
Breu visita de cortesia al nostre catxé , tot correcte, i quan arribem a l'esplanada davant l'ermita veiem que han arribat els de la llarga: l'Isi , en Gerard, en Joel , el Manolo. L'Isi porta la roda del darrera feta un cromo ,amb un joc terrible ! Toca anar xino-xano cap a casa vigilant no es plegui tot plegat com un paraigües !
Baixem cap a la creu i ens topem amb els caminants que comencen a baixar , per no interferir la seva marxa donem la volteta pel cementiri cap a les portelles i ens arribem a casa de la iaia on el Gerard ens espera . Ha estat tot el matí vestit de ciclista i esperant al papa i al Sergi . Que cruels que som! El pujem al seient .
Ha de creixer una mica més per arribar als pedals . Em diu que menjarà més per fer-se gran ! A veure si és veritat !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada