20110122 Pels boscos de l'Espluga de Francolí

Feia molt de temps que tenia en ment tornar als boscos de l'Espluga de Francolí en uns paratges on varem començar a fer BTT fa uns quinze anys i vaig tornar a fer un raid d'orientació durant el 2005...ja fa uns dies!

Quedem a les 6h30 al Rosa, però l'amic Jordi sembla que té el rellotge a mig cami entre l'hora peninsular i la de canaries. Després d'una mica de descontrol en els cotxes que fa que un parell de la colla en Ramon i en Joel facin un escalfament a peu fins atrapar el cotxe (perdoneu nois!) marxem cap a l'Espluga amb un fred de nassos (-7ºC).
Quan arribem a l'Espluga anem fins davant de l'Hostal del Senglar on anirem a dinar , i després d'un petit tomb per buscar parking degut a la possibilitat que ens apunten els rètols informatius de quedar tallats per la Fira que hi ha aquest cap de setmana trobem parking just al costat dels germans Soler: l'Àngel i en David ...que s'apunten a les darreres sortides!
Baixem bicis , ens acabem de vestir de romans , anem a reservar taula , fem la foto de rigor (gairebé "rigor mortis" per la temperatura) sense en Jordi que ara ha d'anar a fer greixatge de la cadena fins els cotxes (aquest home és un pou de sorpreses !) i comencem a pedalar cap a l'ermita de Sant Joan i moure una mica les cames que s'agraeix!. Som 11 : l'Isi , el seu germà Jordi , en Jaume Mas , el seu cunyat Xavi , en Ramon Ribalta , en Joel ,Gerard Granados, Manolo Romero , els germans Soler i jo mateix.

Els primers quilòmetres no prometen gairé doncs el terreny és asfalt fins l'ermita de Sant Miquel que poc a poc es va degradant fins acabar essent una pista que ens durà anar pujant fins la cadena que hi ha a la Santissima Trinitat.
A partir d'aqui passem la cadena ( o millor el que fa uns anys era una cadena , avui és una sirga de grans dimensions !)i comencem a guanyar alçada per pistes de terra fins que trobem un pal indicador del sender que puja cap a l'ermita de Sant Joan. Baixem de les bicis doncs l'inici és un pujador "tremendu" que fa que els més esceptics de la colla creguin que faci broma quan em veuen començar a caminar envers ella. Una vegada pujat aquest pujador comencem a remuntar per un bonic sender ciclable en bona part fins sota mateix de l'ermita on uns esglaons de pedra ens fan novament posar peu a terra , a alguns abans que altres.

L'ermita de Sant Joan

A l'arribar a l'ermita , i després de fer un geocaching: Sant Joan ( com no ! , i avui que comptem amb quatre equips de geocatxers no seria menys! ) visitem breument l'ermita que està essent restaurada per una colla d'ermitans que amablement ens fan cinc centims de la feina que s'està fent.  Una iniciativa a aplaudir certament!.

El pou de glaç...petitó, oi?

Mitja volta i tornem pel mateix sender fins a retrobar la pista que ens durà fins la font del Boixet i després agafem un bonic cami on el sol ens surt timidament i ens alegra una mica més aquesta baixada que es transforma en un bell corriol per dins del bosc amb tints gairebé màgics i pròpis de qualsevol conte de follets del bosc.

A la sortida del corriol del bosc anem a espetegar al pou de glaç i la cascada on les estalactites de glaç ens demostren que de fred en fa!

La cascada ...glaçada!

Anem pujant pels camins que menen a la Pena per després trencar cap a la Font del Boixet i anar al Mirador dels Frares Encantats , on aprofitem les excel.lents vistes ...i la gana que ja apreta per fer l'esmorçar tot aprofitant que el solet finalment es digna a sortir i donar-nos una mica d'escalf que ja comença a ser hora.

Els Frares Encantats

Mitja horeta ben justa per menjar una miqueta i tornem a arrancar , som prop del pla del cap d'amunt i la pujada està a punt d'acabar. Dalt de tot a l'esplanada tirem pel sender que coincideix amb el GR cap a Rojalons i el pedregat ens fa apriar el que acabem de menjar. Al final del sender trenquem a dreta per camins plens de sorra cap a la Mola dels Quatre Termes no sé si avui veurem el mar , però sembla que anem a la platja!
Quan hi arribem trobem altres ciclistes que aprofiten la bona vista per fer un mos. Nosaltres també fem una bona paradeta i inclús posem un nou catxé a la zona (ben segur el lloc s'ho mereix i curiosament no n'hi havia cap!)

La Mola dels Quatre Termes

Retornem un tramet pel mateix cami d'anada i després fem un seguit de divertits corriols que llevat d'algun tram complicat que ni els germans Soler s'atreveixen a passar damunt la bici , ens porten fins el Mirador de la Pena on a més a més de la bona vista que tenim podem parlar de política , fer el geocatxing del Mirador de la Pena , fer algunes fotos i començar a enfilar la baixada doncs hem dit que a dos quarts de dues seriem al restaurant i ja ho són . Anem tard!

Baixem cap avall i després d'una petita volta al no enfilar correctament el sender , agafem finalment el Sender del Colom , una baixada espectacular plena de pasos totalment coberts de vegetació i que fa que a la seva sortida i veient les exclamacions i cares de pasar-ho bé tots coincidim en titllar com la millor del dia!
Ara ja sols ens queda una ràpida baixada per bones pistes de diferent gama cromàtica que van dels vermells als negres que fan que en alguns trams amb la pols sembli que baixem pel llindar d'una mica de carbó!
Arribem a l'Espluga amb 41 qms i anem de pet a l'Hostal del Senglar on  un menú "anticrisis" (no fós perque tenim gana , el lloc és una bona tria per banquets i calçotades però per tornar a anar amb bici , la veritat es fa una mica dificil tornar a pujar a la bicicleta!

El Joel esbarallat-se amb els calçots !

El Joel que ens obsequia amb un bon cava (18 anys no es fan cada dia !) és l'únic que s'atreveix amb uns calçots.
Després de pagar anem als cotxes a preparar les bicis amb els llums i decidir fer el que puguem de la ruta del Dragon Khan doncs la baixada promet , però en els fons som conscients que inclús les variants que haviem previst del tallafocs les tenim una mica lluny i el ritme que portem no ens donen bones sensacions de poder fer aquesta baixada de nom tant llaminer. Un altre dia serà ...hi ha més dies que llonganisses!
Ni la conya d'amagar-nos en una caseta a peu de carretera serveixen per avivar el ritme , n'hi ha que porten pocs quilòmetres i el desnivell acumulat comença a pesar i s'haurà de prendre alguna decisió.

Al trencall que hi ha un quilòmetre abans de la Casa Forestal de Castellfollit decidim anar a dreta pel camí de terra que marca cap a Poblet a veure si enllacem amb la ruta del matí o si ens durà a Poblet tal i com indica el rètol infomatiu , que tot sigui dit molt maco però el fet de no tindre cap anotació d'on ets fa que sigui més desinformatiu que una altra cosa!.
Comencem a enfilar la pujada amb alguns trams on la foscor dels bosc ens fan adonar que d'aqui a pocs minuts serà negre com la gola del llop . Quatre quilòmetres de pujada més endavant , 200 metres de desnivell , alguns problemes amb les  llums d'alguns de nosaltres, diferència de ritmes i el cansament fan que decidim tornar enrrera , reagrupar i tornar a l'Espluga per carretera . I com bé diuen: Una retirada a temps és una victòria ...ja podem anar buscant una data per acabar aquesta  ruta (aplicant el meu lema de que no podem tindre assignatures pendents ni pel setembre !) i fer el famós Dragon Khan , que pel nom té molt bona pinta !
Al final gairebé 70 quilòmetres i 1530 m de desnivell acumulat no són tampoc tant dolents.

Fotos                Fotos Xavi           Track Angelet (1er sector del bucle)       Track Wikiloc
Geocaching La Mola dels Quatre Termes