20101211 Volta pel Port del Comte...si vols neu ...

La proposta de l'Isi d'anar a "xafar" neu ha tingut resposta ràpida (i intercomarcal), doncs al final som 8 els que ens apuntem a la festa: en Joel , Manolo ,de Gironella venen en Miki Viladrich i l'Alfredo un colega seu, de Manresa l'Angel Soler i un colega seu, el Pau , el promotor de la història : l'Isi i jo mateix.

Després de quedar els de Calaf a les 7 al Rosa per haver quedat a les 8-8h15 al Coll de Jou , el Joel s'ens adorm (o s'equivoca al posar el despertador) i això fa que sortim una mica més tard del previst.

Fem les salutacions , presentacions i foto de rigor i comencem a pedalar amb una temperatura que sort que anem tirant cap amunt , la veritat així el fred passa ràpid i encara no hem fet un parell de quilòmetres alguns ja paren a treure roba.
El fet de que el terra estigui glaçat , el cruixir de la roda del davant ho va delatant de tant en tant  , curiosament ens facilita l'ascensió en aquest tram on normalment el sauló faria que la roda patinés i et quedessis aturat , cosa que avui no passa.

Als quatre quilòmetres a l'alçada del mirador i on hi ha la zona de vol de parapent Alioth aprofitem per fer un catxé de geocaching (com no!) amb el Joel i admirar la impressionant vista que tenim de Sant Llorenç amb una bona blancor.
Al cap de poc coronem i comencem la baixada que ens durà al Refugi de Bages , que novament està tancat. Darrerament no estem de sort amb aquest local!. No importa anem cap al restaurant que hi ha davant les telecadires i fins i tot decidim esmorçar a fora amb un solet que fins i tot ens fa una mica de mandra quan hem de tornar a pedalar.

Després de una petit referendum , per dir-ho d'alguna manera, decidim pujar per les pistes , ens juguem que ens fotin una bronca , ben merescuda , per part del personal , però la poca gent que hi ha esquiant (la neu es tota de canó i sols a les parts més ombrivoles ) fan que anem pujant un bon trosset per les pistes fins que deixem la pista , també i la neu; i comencem a encarar cap el camí de les zetes a la banda d'Estivella.
A les zetes comencem a trobar neu al camí , i aquesta no és de "pot", és de veritat , però el pitjor és quan trobem glaç que et fan tant perdre direcció com tracció i t'obliguen a posar peu a terra rapidament.

Anem pujant fins els darrers metres de la Tossa Pelada que coronem a peu, en realitat es pot anar pujant bastant tram damunt la bici , encara que amb neu gelada segurament es podria anar molt més , com ja fa un plegat d'anys varem comprovar en aquella històrica sortida fa un grapat d'anys (amb les autèntiques raquetes de tenis retallades del Jordi Melich) al pujar fins el repetidor que hi ha al Puig de les Morreres.

Lleugera baixada i tornem a enfilar fins el Pedró dels Quatre Batlles on podem arribar pedalant fins dalt del tot.
Foto ( o millor dit sessió de fotos completa , les darreres inclús amb fotògraf eventual que aprofitem) i tirem cap a el coll de Gespeguera , on es gira un fort vent de mil parell de nassos que ens ajuda a no perdre gaire temps. Reculem un trosset per baixar (amb acrobàcia aeria inclosa del Miki tipus "Cirque du soleil") pel mig de la neu a buscar el caminet que s'intueix al fons de la vall i que mena cap l'antic refugi de la Bòfia amb una baixada de les bones.
Enllacem amb el cami del Pla d'Encies , passem per davant el petit llac que avui es troba completament glaçat i comencem la forta baixada que ens durà en pocs minuts fins Coll de Jou , on donem per acabada aquesta bonica volta amb un dia que ni buscat expressament i amb dues propostes gairebé fermes: una sortida per l'Espluga de Francolí cap a la Serra de Prades que proposo per gener i una sortida per part del Miki a les Gavarres o a Calella de Palafrugell.
Seguiremos informando.

Track wikiloc           Fotos Picasa        
Fotos Joel &      




        

20101127 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Quan l'Àngel Soler Angelet s'ens va oferir a fer-nos de cicerone i ens prepararia una sortida pels seus dominis , ens va semblar molt bona idea i una garantia d'exit , ja que una cosa es baixar els tracks i una altra molt diferent és anar amb un bon coneixedor d'uns paratges captivadors.

Quedem a les 8h al Parc de l'Agulla. Hem aconseguit ser una bona colla: Gerard, Joel , David, Manolo , Miki Viladrich , Ramon Ribalta, en Xavi , en José el Presi i el seu cunyat i en Jaume Mas. A la gent li tiba de tant en tant fer alguna excursioneta d'aquest tipus. Quan estem preparant les màquines arriba amb puntualitat britànica l'Àngel i ens fa cinc cèntims de la ruta que ens té preparada.
Amb un fred de nassos anem tirant vorejant el Parc per anar fins la pasarel.la dels Bombers i d'allà passem per davant del Santuari de la Salut , on uns metres més endavant agafem la primera trialera que ens durà fins la carretera del Pont de Vilomara.

Una petita aturada per repassar els cables de la bici d'en Manolo ( no es pot anar amb aquestes bicis tant noves , que sols donen problemes,...jeje, de fet avui gairebé s'estrenen dues bicis , aquesta i la d'en Gerard, sembla que no noten la crisi aquesta gent ! ) , i agafem l'únic tram d'asfalt fins arribar al Pont de Vilomara.

Comencem a enfilar una pujada que ens durarà gairebé fins l'hora d'esmorçar. El terreny és un vell conegut d'altres edicions de la Selenika i va bé per treure el fred començar a pujar una miqueta, tot pujant en direcció cap el Farell , passant per costat de la casa nova de Sant Jaume.
Al arribar al trencall de l'ermita de Santa Creu de Palau, aprofitem deixant les bicis a la petita presa que hi ha i anem a fer un catxé , el Tresor Profanat  i seguim pujant per les dures rampes que hi ha fins el trencall que mena cap el Farell on s'espera la resta de la colla.

Uns petits tramets de lleugera baixada (poca, però) i ens tornem a enfilar per passar per costat de Matarrodona.

Uns cinc quilòmetres més endavant de nou passem pel costat d'un altre tresor , l'Hospital de Sang però tot i marcar 113m anem tirant doncs és tard i encara no hem esmorçat i la gent no està per gaires osties.Abans era el pesat de les fotos , ara soc el pesat de les fotos i els tresors!.Hi ha més dies que llonganises!

 Poc després una pujada de les impossibles , de les de fer el repte de pujar sense posar el peu al terra: el famos nou cami de les 1500 alzines tallades (meravelles i misteris de la Diputació) , on algun tram de sauló fan que si la roda derrapa i has de posar peu a terra la feinada és per tornar a pujar i pedalar.

Dalt del tot ens creuem amb algún caminant i també amb altres ciclistes. La consigna ha estat molt clara: deixem pas i comportament cívic , no volem que la gent associi la paraula BTT amb comportaments poc civilitzats, al final tots som uns amants de la natura , per això som aquí en aquest indrets i sols ens diferència el mitjà de locomoció!  Amb lo fàcil que hauria de ser aquesta convivència pacífica!

Una vegada reagrupats iniciem la baixada pel sender per trams força ferèstecs que ens portarà fins la Font de la Pola , on seiem a esmorçar.
Jo per part meva ofereixo l'oportunitat de fer un nou catxé , el d'una escletxa que tenim just al davant a uns 60m  , anomenat Arqueobservatori doncs sembla ser tenia unes funcions relacionades amb l'estudi dels solsticis que dataria de l'edat de bronze. M'acompanyen una petita comitiva i una vegada trobat i fet el registre corresponent tornem cap a la font on decidim proseguir la ruta doncs es tard i tot plegat estem a meitat del recorregut.

Continuem pel sender donant el volt al turó de La Pola i tornem a arribar al punt de reagrupament anterior , on anem seguint per senders de gran bellesa dins el bosc o altres totalment descoberts amb típics passos de pedra , passant costat de l’Alzina bonica, que certament es mereix una foto de tota la colla!

La tornada ara ja és cap avall i anem seguint per bonics trams de sender per dins el bosc  que ens enllacen amb el tram  del Torrent del Sol de l’Infern (suposo que en altres èpoques aquests passos et poden donar algún problema al coincidir amb la riera , però els trobem força bé) fins que arribem al trencall de l’ermita de la Santa Creu de Palau. A partir d’aquí retornem pel cami d’anada fins el Pont de Vilomara , ara ja de baixada , però on la pressa per arribar a final ens obliga a mirar d’escurçar al màxim el recorregut i  fem el retorn per  la carretera fins Viladordis i d’aqui desfem el cami fins el Parc de l’Agulla, donant per finalitzada aquesta aventura .

Track Wikiloc                Fotos Picasa                    Fotos Picasa Joel &


          

Previ sortida pel Parc Natural de Sant llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Divendres a les 21h reunió a la Cuina del mercat per parlar del tema dels cotxes.

Sortida dissabte 27/nov (dia de reflexió !!) de Manresa a les 8h del Parc de l’Agulla .

Recorregut d’uns 50 qms. Trams del GR del Camí Ral (de gran bellesa)

“La ruta es basa en dues parts, una primera de pista, i a partir que arribem al GR del Camí Ral, farem un bon troç de sender,pràcticament tot ciclable ( si està sec, és clar), després tornarem a fer pista, i un altre troç de sender per una carena fins arribar, ja de tornada, al Pont de Vilomara. Així farem content tant a qui vol pista, com qui vol sender.”

Esmorçar a emportar (a l’indret de la Font de la Pola).

Dinar a Calaf

20101121 Cursa de l'Esquiador a Hostalets de Pierola

Una setmana abans de la data habitual per les eleccions tornem a tindre la Cursa de l'Esquiador que enguany te la sortida i arribada a Hostalets de Pierola.
A la graella de sortida veig en Ramon Ribalta que em comenta que del club sols hi ha en Joaquim Fonoll una mica més endavant.
Amb puntualitat britànica donen la sortida i comencem a enfilar pels carrerons del poble que al ser petit rapidament ens condueixen a la sortida del poble.
Plans i una mica de baixada que em comencen a donar les primeres impressions del nou pneumàtic del davant. La baixada no ha estat mai el meu punt fort però a les darreres sortides havia començat a preocuparme. Em dona una seguretat que no havia tingut abans i fa molt més noble el comportament de la direcció...fàcil solució no? Ja m'ho varen dir l'altre dia que no es pot anar amb uns RIP onza de fa un pilot d'anys...de tant en tant convé renovar el material!

Enguany cal felicitar a l'organització per la tria del recorregut , doncs aquest és d'un gran bellesa tant en els trams trialers seguint els rierols com els trams més oberts amb les muntanyes de Montserrat de teló de fons, com el pas per Pedres Blanques i finalment el sender de pujada del Matarrucs pel mig de boscos frondosos amb el plus afegit de que es pot fer una bona part damunt la bici .

A l'arribada lrecollir la ja tradicional botifarra , llaunes de begudes , una revista i aprofito per parlar amb en Jordi Reixach i en Josep Ausas sobre el malograt Joan Vives, aquell home enamorat de l'esqui de fons tan meticulós amb el material . Sempre recordaré aquells esquis RCS perfectament estructurats que em va deixar en ocasió d'un dels cursets que orgatnitzava a Tuixent i que em van demostrar la importancia en l'elecció del material : anant molt més ràpid i segur que amb els meus propis esquis.
Descansis en pau , Joan!.

web                                  Resultats                     Track Wikiloc

20101106 Ruta de l'Aigua

Ja hi tornem a ser la Ruta de l'Aigua , enguany hem estat una bona colla , a més a més dels vuit de Calaf  (Jaume, Joel , Manolo , Pep , Isi , Gerard ,Ramon  i jo ) s'ens han ajuntat els germans Soler de Manresa.

Hem quedat a les 7 al parking que hi ha al davant del Portal del Pont i després de fer un cafetonet al Trabucaire i de veure la maquinota de l'Àngel amb el Rohloff comencem a pedalejar pel bonic caminet ple de fulla caiguda que mena cap a la Mare de Deu de les fonts . Un cop arribats a la font trenco massa ràpid i agafo per error un caminet que va a parar a un mas...mitja volta ,i tornem a buscar el cami de l'ermita de Sant Pere Martir on agafem una pista primer asfaltada i després de terra que ens durà pel bell mig del bosc típic del Solsonès fins l'Hostal de la Cirera , evitant passar per la carretera: l'opció és més offroad i això sempre és bo! Que Sant Google ens guardi la vista!

Un quilometret de carretera i trenquem a dreta pel caminet que baixa fins passar els rierols i més tard s'enfila amb algún pujador dels bons fins a Timoneda on m'avanço una mica per fer un nou tresor  que hi ha a la zona. Continuem i ara comencem la baixada cap a la riera de Canalda on s'inicia la forta pujada del "Quatre". Les pluges des de l'any passat han fet de les seves doncs els aragalls que es veuen a la pujada del quatre han començat a descalçar els tubs.


Arribem a la pista d'Orrit i fem el tramet de pista que ens durà fins a la tradicional parada que fem al costat de l'antiga escola d'Oden a peu de la carretera de Coll de Nargó-Coll de Jou on fem l'esmorçar de rigor.

Travessem la carretera L-401 i després de fer una mica de pujada i despres baixada fins arribar a la pista que a costat de Cal Pinassa va pujant de manera pestosa cap a Coll de Mata. Enguany han asfaltat aqui dalt de tot fins el trencall vora les runes típiques on enllacem amb la pista que puja desde Coll de Jou fins als plans de la Bòfia. Aviat es podrà pujar amb el cotxe de línia , no hi ha millor manera de preservar la natura !...increible. 

El darrer tram de pujada fins el petit llac l'anem fent amb l'Isi i en Jaume amb més pena que gloria.Això de la bici no té secrets , si no hi vas ...merda! 

Després del refugi de la Bòfia anem fent la lleugera pujada pel mig dels prats fins el coll de Tancalaporta on aprofitem per fer una foto de grup abans de començar el descens passant per costat del forat de la Bòfia fins arribar a les pistes d'esqui i finalment al complex turístic del Port del Compte, on anem directament a l'Hotel Restaurant Golf on tenim taula encarregada.

Fem un bon àpat i no ens vé d'un minut per tornar a pedalar cap a la pista que puja cap al Refugi de Bages i continuem fins el mirador des d'on veiem Busa, l'embassament de la Llosa del Cavall , Sant Llorenç i fins i tot un altre ximplet que va en parapent (cada loco con su tema !).

Arribem al Coll de Jou , on aprofitem per arreglar (tipus MOPU : 9 mirant i un pencant ) una punxada del petit dels germans Soler.

Un cop abrigats comencem a baixar per la carretera en direcció cap a Coll de Nargó fins Canalda on agafem un preciós caminet amb una gran bellesa cromàtica tot i que un cop passada la rasa d'Encies , s'ens comença a fer fosc , moment que aprofitem per fer un petit pica-pica i acabar de montar llums.

Fem de nit tot els camins que ens porten fins Cal Sarri , Lladurs i aqui comencem un tram que l'any passat la por a quedar-nos tirats ens va fer agafar la carretera fins a Solsona. El tram tot i la negror de la nit és d'una gran bellesa a la que ja ens té acostumats aquesta comarca del Solsonès i ens porta fins Solsona on hi arribem a les vuit del vespre on uns quants ens quedem a sopar a la pizzeria "El cobert" on a part de menjar una immensa pizza també puc fer un altre geocaching ...a cinc metres del parking del cotxe...!

La propera trobada del mon de la bicicleta , aquest divendres a Cal Felip , amb la xerrada de l'Isi sobre la seva segona aventura a l'Himalaia.


I l'any que vé ...si Deu vol : La Ruta de l'Aigua XXL desde Calaf.




Track Wikiloc                     Fotos                       Fotos Joel

Track Wikiloc Àngel  Fotos google (nou)

20101030 Nocturna'2010

A dos quarts de vuit anem cap a la Plaça dels Arbres davant el Rosa. Enguany som menys ciclistes, no sé si la crisis també ens afecta. Jo mateix aquest matí no he pogut anar a marcar el traçat com haviem quedat i he estat a punt de no vindre i de fet no porto el Sergi com a les dues darreres edicions, però la por del fred i el fet de no haver fet migdiada ha fet que finalment ho deixem per una altra ocasió.

Gairebé sense la foto de rigor , comencem a pedalar cap a la Pineda on els de la curta capitanejats pel Manolo "de la Michelin" continuen tot recte cap a Solanelles, mentre els de la llarga anem tirant cap el cami de la Fortesa.
Passat la Fortesa fem la trialera de l'Espona , on reagrupem per anar cap a la Romagosa on tenim la pujada més forta del circuit fins el camp d'aviació. Feia un bon grapat d'anys que no passava per aquesta pujada i de fet està força arreglada.
Al passar per la vora del camp d'aviació , els llums d'un cotxe sospitós ens posen en tensió , serà aqui on tindrem la sorpresa del tunel de la Por ? . Falsa alarma , al final resulta ser en Miki Viladrich que venia tard i s'incorpora aqui a la ruta.

Tirem cap a la font de la Llavinera i abans d'arribar aqui si que ens ens trobem amb la porta d'entrada a l'infern que ens han preparat la colla .
 L'ambientació del tot genial i cada any millora en els detalls. Una bona currada , sols amb la lluminaria que portem a sobre (putos xinos i els seu focus !) potser els hi treiem una mica de la magia de la foscor. Per l'any vinent caldrà fer obligatori apagar els llums per donar un aire més de cangueli al tema i no espatllar la sorpresa que ens han preparat...

No tot és por , també ens han preparat unes coques que encara que no ens les haguem guanyat del tot pels quilòmetres que hem fet , baixen la mar de bé.

De cop veiem uns llums que ens venen pel caminet que baixa pel bosquet  ..són la colla de la pedalada curta , que es trobaran tot el recorregut de la por al reves.Una llàstima!.

Tornem a reemprendre la marxa i pujem cap a la Llavinera , fent una mica de volta turística pels seus carrerons, que ens menen cap a la carretera fins anar a travessar el pont de l'Eix . Trenquem per pujar cap a la Portella i després tirem cap a Els Prats de rei , una mica massa agrupats cosa que fa que en Miki s'enganxi amb el David i es foti de cap ...una caiguda flash ja que al moment torna a estar damunt la bici. Aquesta canalla !
Passem pels carrerons de Prats cap els horts i enfilem la pujada cap a can Bartomeu , tot fent una paradeta de reagrupament a mig camí que s'aprofita per fer una pixarada.

Quan som al cami asfaltat que va de Can Bartomeu a les Coromines , una petita classe de mecànica a càrrec del Lluís i baixem cap a Can Pepa , on fem una visita al forat de Can Pepa i de pas una petita visita al tresor de geocaching que hi tinc amagat.
Una vegada acabades les explicacions , reculem i agafem el cami de baixada que enllaça amb el guapissim corriol de la font del ferro que va a parar al Seguers .
De fet aquesta ruta es podria anomenar la dels catxés dels racons de l'Alta Anoia , doncs passem a tocar a tres d'ells : La Font de la Llavinera   La Roca Foradada de Can Pepa  i la Necròpolis de Seguers

Una vegada arribem a Cal Seguers tirem per la pista fins Sant Pere on ja toca sopar. Jo per la meva part continuo cap a casa per la carretera...un altra dia (o nit) serà!

Track wikiloc                        Fotos Bikecalaf

20101016 Montsant ...l'aventura és l'aventura ...o una altra manera de fer MTB

Divendres a les 9h quedem una colleta per discutir el tema dels cotxes. Finalment serem 7 els ciclistes, en Manel , Jaume , José "Presi" , Joel , David , Gerard i jo que farem una volta sortint des d'Ulldemolins i passant per Prades , Siurana Cornudella de Montsant.
El nostre "guia espiritual" és en Manel ...cap problema amb el coneixement del terreny, en té els .....pelats de la seva època de "muntanyero" i de fer estades al camping d'Ulldemolins i això n'és una garantia d'èxit.

Quedem a 2/4 de set a la plaça dels arbres , però la puntualitat i la distensió en el trajecte en cotxe fins a Ulldemolins fan que comencem a pedalar a les 9, una mica tard .
 Això si la temperatura 4ºC (17 segons el termòmetre del Joel) , el termòmetre no s'ha mogut des de Calaf...i això comença a ser fred per l'època que estem . Sort que sols sortir ja enfilem per la carretera cap a Prades i agafem temperatura (excepte el termòmetre del Joel que va baixant (ai , ai , ai aquest mètode científic !).
Agafem algun tramet del GR pista i sender , però la major part del recorregut és asfaltat ...crec que m'he equivocat de bici !

Arribem a Prades .No cal que ens preguntem perquè aquest poble surt tantes vegades a TV3 amb velles postals de nadal amb nevades històriques ,...
Porto les dades d'un catxé múltiple de Geocaching per fer i aprofito que esperem per entrar al bar per agafar algunes pistes , i mentre esmorzem al Restaurant La Botiga resolc les coordenades finals. Al sortir ens decidim a fer el catxé i mostrar com funciona aquest joc que et serveix per descobrir llocs interessants.
En aquest cas no és una excepció, i ens deixa a tots bocabadats certament. En David m'ajuda a localitzar la carmanyola , sembla molt interessat en aquest tema del geocaching.

Una vegada fetes les fotos pertinents del lloc i canviar impressions amb una colla de bikers que van cap a l'altra banda , tirem cap a l'ermita de l'Abellera i després d'un petit dubte agafem la pista asfaltada i finalemnt arribem al lloc, en Manel ens diu que la clau de l'ermita l'has de demanar a l'Oficina d'Informació o bé al bar del costat tot deixant el DNI. Fem una mica de conya amb el Joel i li diem que s'arribi en un moment a buscar la clau...no es pot ser el més jove de la colla.
Estem de sort i quan estavem fent una mica el tafaner i fent fotos "espia" ens arriba una parella que duen la clau ...Bingo!
Fem una visita llampec...però quan tornem a passar per Prades són dos quarts de dotze...anem a horari de professional !

Agafem una mica de carretera i finalment trenquem per un camí cap a les runes del "Mas de l'Extremeñu" , la ruta és de bon fer i es comença a intuïr les bones vistes que al arribar a Siurana es transformen en algún lloc en un acolloniment als que tenen vertigen i als que no.
Fem les fotos oportunes , anem a veure el salt de la Reina Mora , (llastima que no porto les coordenades del catxé ...he passat a menys de 150m d'ell) i entremig dels busos de l'Inserso tornem per la carretera per baixar un bon tramet.Ara estem anant paral.lels a la cornisa on abans estavem , però un centenar de metres per sota. Anem fins el llindar del riu i aqui comencem a veure que acabarem amb els peus molls, creuem el riu una vegada, una altra , i una altra per l'antiga resclosa de la pressa elèctrica, fins aqui l'he pogut anar esquivant amb una mica de cames llargues, però finalment tenim el darrer pas fins agafar el cami fressat que es veu que surt de la pressa, i aqui no hi ha tu tia...peus a l'aigua per pebrots.

Tots es descalcen i jo decideixo rentar les sabates...ja havia fet el mateix amb la bici al pou de costat de la presa  en un pou d'aigua verda..verda que no veus el fons ...vaja com per que et caigui la bici amb la càmera , el GPS , etc.
El millor pels refredats diuen que són la teràpia de xoc...si és així ho estic fent de collons!

El Presi es fot un tall de maria santissima al peu, segur que ha xafat un vidre al passar el riu !
 Anem tirant pel cami que voreja el pantà fins arribar a la presa on un tram asfaltat d'un parell de quilometrets ens durà a Cornudella .És tard i ja tenim gana!
Anem a buscar un lloc per dinar . Això que semblava la part més fàcil de la sortida , s'ens complica . Al primer lloc ens diuen que al coincidir amb el Raid d'Aventura que es cel.lebra avui , sols tenen samfaïna de tomàquet amb llonganissa  (botifarra per nosaltres!) , tots semblem estar d'acord , però en David diu que és alergic. Merda anem a un altre lloc., A la fonda del poble ens diuen que estan desboradats , provem un mica a la deseperada al costat a un bar pizzeria i quan ja esperavem una negativa ens sorperenen amb una variett , pizzes, plats combinats que fan que ...després de passar una bona estona lligant les bicis ( fions i tot la mestressa va sortir a veure si voliem dinar o no) finalment fotem un dinar de nassos.
Sortim després d'una horeta de dinar i tot i les indicacions d'un xicot que inclús ens fa un mapa amb les estovalles , finalment decidim anar pel camí que inicialment ens diuen que no és del tot ciclabe. Anem pujant per una pista amb algjuns trams de formigó que arriba a l'ermita de Sant Joan del Codolà.
Atravessem per dins l'ermita ...en sentit més que literal i agafem un corriol que a votació popular és transforma en el tram més bonic de tota la ruta , amb una elevada ciclabilitat , sols reduïda pel fet de que alguna llosa i el sauló no donen gaire confiança a la roda daventera i la por de que una relliscada no donaria gaire marge d'error i a la cornisa on ens trobem , no és per fer el burro!

Arribem finalment a Albarca , on al portar un retard considerable i estar a una hora de que el sol baixi i comenci a fotre fred , fan que enlloc d'anar per camí , decidim baixar de pet per la carretera fins a Ulldemolins.
Al final seran 60 qms i 1040m de desnivell positiu acumulat....ja hi tornarem un altre dia per aquestes contrades!



Track wikiloc               Fotos Picasa          Fotos Joel
.

20101010 No mirem el Tomas Molina , oi ?

Després d'una nit on el soroll de la tormenta donava una idea del que estava caient , al Rosa ens hi presentem cinc que es veu que sols ens mirem al Tomas Molina ens els shows de Cap d'any vestit de Miguel Bosé!
Sense una ruta definida ...això no es gaire nou enfilem pel carrer Sant Jaume per anar direcció Ferrera, a on ja hi arribem amb un xipi-xapi que deu n'hi do.

Baixem pel sender de la Massi i quan agafem els darrers metres de caminet abasn d'entrar a Sant Martí em puja un parell de vegades el canvi, per sort i soc a temps i no trenco. A la font de Sant Martí faig una neteja a fons de   pinyons , cadena i plat.
Aqui tenim la primera baixa , en Pep que diu que massa fang i que s'en torna . Ai , ai , ai que això ja comença a semblar la setmana passada!
Quedem els quatre mosqueters: en Joel , Manolo , Isi i jo , que comencem a pujar cap a les mines de la Guardia i trenquem cap a Segur.
A la rampa de Segur , tornem-hi , peu a terra doncs la cadena s'em torna a sortir , suposo que s'ha doblegat . Decisió salomònica : No fer servir els dos darrers pinyons i anar fent!
Anem tirant fins arribar al trencall de la carretera de l'Astor , que agafem per anar a esmorçar al restaurant La Figuera , on ja hi varem provar d'anar el dia de la nevada , però estava tancat. Avui tenim més sort i el local està obert exclusivament per nosaltres! . Parlem amb la mestressa de la possibilitat de fer el sopar de la nocturna aqui ... amb en Isi queden per pasar pressupostos.
Sortim i fem una mica d'aventura buscant nous corriols i al final després d'un breu excursió pel mig del bosc anem a parar a Pujalt . A mig camí abans d'arribar a Ferrera fem un bucle de propina al voltant d'un camp buscant un camí que més tard ens adonem que teniem més endavant ,
Es tard i anem tirant de dret cap a Ferrera on després d'atravessar uns llargs tolls hi arribem amb un lleuger plugim , que fan que fins i tot sigui possible veure una salamandra a una zona tant de secà com al sender que puja cap a Ferrera.

Pujem fins a la creu de Sant Sebastià i arribem a Calaf on passem per les Portelles per donar per acabada una matinal passada per aigüa però divertida!

20101003 BTT MOLI DE BOIXEDA 13 , 8 , 4 , 3 ...

Vaig al Rosa a les 8h i avui ..."pleno al quince"! ...gairebé doncs som tretze entre els del Rosa i els del Canet això promet....de moment!
Sembla "el dia dels cagadubtes", després d'una mica de dubtes anem cap a la Fortesa, dubtem al anar a agafar la trialera de l'Espona , indecisió al reagrupar a la sortida al diposit , sembla que ningú vol tirar al davant. Finalment en Joan Garriga pren l'iniciativa i tira al davant. El segueixo, i quan comencem a pujar conec a l'Oriol , el fill de l'Antonino , amb qui no havia coincidit mai.
Arribem a l'esplanada del Castell i tenim la primera escisió de la colla , en Manel ens diu que no està per gaires alegries i que per no dificultar la marxa de la colla va per lliure cap a Sant Serni , perdem tota la colla del Canet (Presi , Manel , Gerard , Oriol i Jaume ) . Ja sols som 8.

Tirem cap a Can Cardona i quan arribem a Castelltallat iniciem la trialera en Isi , el Pep i jo al darrera. Està força bruta d'esbarzers i al trencall ells tiren per l'esquerra i jo per la dreta . Arribo a baix al camí em preparo per començar a fer fotos: En Manolo , en Joel i l'Isi.
Faig intenció d'esperar els altres i l'Isi em diu que han girat cua. Ospes ja sols quedem 4!.

Anem tirant cap a Camps i al cap d'una estoneta sona un mòbil ...el de l'Isi . Un parell de trucades i diu que no el contesten ni al mòbil ni a casa. Reprenem i al cap d'un minutet tornem-hi , és la seva filla que està a l'aeroport i cal que la vagi a buscar.

Anem tirant fins a Camps on ens trobem la Fira del Menestral. L'Isi diu que aprofitarà per comprar una mica de coca i que tira directe cap a Calaf per carretera. Ja sols som 3....a qui no queda ni l'apuntador!

Amb les paradetes i botiguetes ens despistem sortint de Camps i agafem una pista que després ens portarà a descobrir uns caminets que porten molt de temps perduts i poc fressats, l'error ens ha ajudat a trobar noves opcions. Quan retornem al GR a l'indret de Oliveres de la Costa desestimem baixar directe per la trialera cap a Can Tico Vell doncs l'inici pinta ple de vegetació (veient com estava el tramet de Castelltallat no cal jugar-s'ho ara) i és tard, decidim continuar pel camí bo que ens mena finalment a la carretera vella de Manresa.

Arribem al Molí de Boixeda a les onze i esmorcem com els senyors.
Sortim i vinga cap a Sta.Maria del Grau ,anem pujant cap a Can Xamal i després de trobar varies parades de caçadors "simpàtics" arribem a les plaques solars al costat del circuit de motocross de Fonollosa .
Agafem la pista alquitranada fins a l'inici del Pallares , agtravessem la carretera vella de Manresa i comencem a pujar cap a cal Moliner de Boixadors , el Seguers del tres colls , la Fortesa i finalment arribem a Calaf, abasn de les dues.
Al Manolo encara li queden una quinzena de quilòmetres fins a casa seva...no m'extranya que estigui fort aquest home, fins i tot porta els llums instal.lats...a veure si es decideix a fer l'opció "Ruta de l'Aigua XXL" que tinc en ment per enguany el proper 6 de novembre...a veure , a veure !

En tot cas tant si trobo gent interessada en aquesta opció més salvatge desde Calaf-Solsona-Ruta de l'Aigua-Ogern-La Bòfia-Port del Compte-Canalda-Solsona-Calaf , rememorant aquella històrica bestiessa que fa gairebé una quinzena d'anys varem fer amb l'amic Jordi Melich ,com si sols hi ha gent interessada en fer "sols" la ruta de l'aigua ,  farem la ruta amb l'opció classica com l'any passat sortint desde Solsona , dinant al Refugi de Bages al Port del Comte i tornant a Solsona pels bells paratges de Canalda.

Crònica Bikecalaf 2009  Fotos 2009  Track 2009 Fotos 2007  Fotos "viejunas" 1era edició 1993 

Fotos                         Track wikiloc              

Selenika 2010...18 anys ja som majors d'edat !

Qui ho hauria de dir que aquella bestiessa que varem decidir provar a fer amb l'amic Caballol aquell maig del 93 aniria continuant fins on som avui...divuit edicions a les espatlles...i això que enguany la tenim una mica tocada!
Això de la Selene... o com ara diuen Selenika s'ha convertit en una mena de droga que t'enganxa...i fa que desitgis que arribi la data per tornar-hi . Enguany l'organització ens va trucar als 3 participants VIP que tenim més de 16 edicions i ens ha pagat la inscripció...fa un parell d'anys ho varem dir mig en broma i finalment ha estat així...ja ens ha costat prou !
Baixo sol cap a Navarcles , sols en tinc constància dels germans Estany que hi vagin , la resta no se si es miren massa la previsió del temps o què , però semblava que seriem una bona colla.
Una vegada aparcat i escalfat una mica per a la pujada de la carretera del coll d'estenalles (fot un fred que pela  a Calaf marcava 8ºC i el termòmetre no s'ha mogut (Deu n'hi do!) finalment vaig cap a la sortida. Coincideixo amb en Pujol (un company de la PBP'2007 i el seu nebot amb qui vaig anar un tramet durant els BRM200 d'enguany , però quan donen la sortida hi ha més de 300 ciclistes al meu davant ...d'on cony surt tanta gent. Donen la sortida i tot i els consells del comisari de piano-piano i no passar el cotxe de neutralització ,queden en nores quan aquest es queda parat davant la sortida i rapidament es engolit per tot el pilot que sols sentir el petard de la traca de la sortida , surt esperonat.
Per dins els carrers de Navarcles de cop aturada i ens estem un minutet aturats i no sabem que ha passat , ens hem avançat als controls? S'ha errat el recorregut ? No era aquest el recorregut ? La gent s'ho agafa una mica a conya!
Tornem a reempendre i quan arribem als carrers del poligon el pilot que es veu al davant es considerable, no obstant en aquesta edició s'han superat els 1300 participants.
Rapidament agafem un caminet que queda estret i obliga a parar la gent ...aquesta serà la tònica dels primers 15 quilòmetres , és el que odio de les marxes i la veritat mai m'havia trobat amb aquestes parades tant fortes. Potser l'organització haurà de tornar a fer els recorreguts amb una forta pujada a la sortida a l'inici que trenqui una mica el pilot i arribem als camins una mica més separats!

Uns trenta quilòmetres després arribem al control de Moià. No paro però seguint el lema de la Selenika de fer-la neta , aprofito per llençar el gel buit que porto a sobre.
A partir d'aqui el recorregut passa per paratges de molta bellesa i en algún cas dona la sensació de que estem al mig del Pirineu amb algún prat on les vaques ens miren amb cara de no entendre que cony fem.
Abans d'arribar a les coves del Toll en un pas trialero per unes grans pedres tinc una caiguda de les tontes però espectaculars , no puc desenganxar el meu peu dret i em foto de cap com un plom. Els meus pensaments sols es centren en l'espatlla i en autoprotegir-me tant com puc. Al final un susto , un parell de rascades al braç, esquena i al genoll i tornem-hi !. He de canviar aquests pedals que ja m'han donat algun susto d'aquest tipus en altres ocasions.
Tot els tramets que hi ha fins a les Coves del toll són preciosos amb uns passos amagats per dins la vegetació espectaculars. La zona pinta molt bé , me l'apunto per anar´hi amb la familia i aprofitar per fer un tresor de geocaching que hi en aquest punt.

Passem els controls de Collsuspina i de l'Estany i llavors comencem el tram més llarg de baixada que ens durà fins el coll de Calders on de cop sento al meu darrera: "ei Miró !" , em giro i veig el petit dels Estany ,l'Eloi que extranyament va aqui al darrera i em comenta que ha punxat un parell de vegades,. També em diu que el seu germà ja l'ha trucat que havia arribat a meta (sense comentaris...un altre mon).
A la pujada se m'escapa com un llamp...és un altre ritme i jo tinc les cames que a la mínima s'em poden quedar clavades, anem fent sense estrebades ( i el decontractyl a casa al damunt de la taula , és que no n'apredrem mai !).
Coronem Calders i llavors fem una colla de senders ja coneguts d'altres edicions fins a Navarcles.
A l'arribada vaig directament a les manegues per rentar la bici, deprés la carrego al cotxe i vaig a buscar el diploma , l'obsequi i a dinar que ja toca , avui tenim : meló amb pernil i botifarra amb patates que baixen rapidament!.
Saludo al Pep Lluís i quedem fins l'any que ve.

web Selenika              Track wikiloc              Fotos selenikes       Classificacions

20100918 Brevet 300 Qms ... revàlida de setembre !

Tenia pendent el brevet 300 , des quan el Nasi de la Bonavista em va preguntar fa uns mesos si el faria quan estava amb l'espatlla trencada i ...una promesa és una promesa!.
A meitat de setmana , per no anar sol com un mussol truco al Colell si té alguna cosa a fer pel dissabte ....i hem diu que quilòmetres. Què si no ! Aquest home és incorregible ! Perfecte !
El passo a buscar a dos quarts de sis del matí i anem a cap el Congost . Arribem al parking , anem a descarregar , i al minut passa la patrulla dels Mossos que ens pregunta sobre les nostres intencions...lo més normal del món ...anem a fer 300 quilòmetres ...en bicicleta....després d'una tormenta de mil parell de nassos, ...val , que vagi bé ...en fin , aquelles situacions que semblen de còmic!
Sortim cap al Molí de Boixeda, passem Fonollosa (variant respecte la ruta marcada , doncs al Colell li fa més gràcia per aqui , coronem el Pallarés i ens comença a xispejar una mica, una barreja de lleu plugim i boria pixarrosa . Malament , pinta això , però al baixar el collet torna a parar.
Anem pujant cap a Calaf i passat la pujada de la Llavinera torna a xispejar que és converteix en pluja quan arribem a Calaf , fet que aprofitem per posar-nos els xubasqueros davant casa del Colell , moment en el que aprofitem per fer petar la xerrada amb el Gerard i la seva xicota , que m'en fa cinc cèntims de la reunió del Bikecalaf que ahir hi va haver previa a la sortida en BTT a Andorra.
Tornem a tirar i la boira i el pluja ens van acompanyant de manera intermitent fins vora Tarroja. Siguem positius , puc mig provar la "versió 2.0" dels parafangs SKS que des de la PBP'2007 porto instal.lats a la bici , caldrà seguir treballant en ella, però de moment funciona millor que l'original que porta en Colell protegint més de l'aigüa.
I després que s'en riguin dels que portem parafangs ...però com deia un vell anunci de Nike ...ens diran bojos però els que es queden tancats a casa són ells!

Passem Agramunt i a 3/4 de nou quan portem uns 105 qms arribem a Balaguer on anem directament al restaurant "La Barretina" , on ja som com de la casa i esmorzem.
Acabem d'esmorçar i després de coronar la sortida de Balaguer direcció Alfarràs fem les llargues i pesades rectes on un "fill de la grandissima p..." ens demostra com anant en fila india , cosa rara amb el Colell per cert, amb xaleco reflectant , llum al darrera , sense boira ni pluja i arramblats a la dreta , encara hi ha gent que els molestem ...sort que el R-11 vermell no el trobem parat uns quilòmetres després sino s'hagués pogut trobar amb alguna sorpresa...
Arribem a Alfarràs i entrem al bar a fitxar , de fet porto el carnet de l'any anterior i ja hi figura el seu segell . Aprofitem per fer un breu pausa per beure i seguim cap a Almacelles .
La carretera en aquest tram i aprofitant el canvi de provincia està molt ben asfaltada i ràpid arribem a Almacelles on comencem a pujar cap a Sucs , Gimenells i cap a Alcarràs , ...res a veure amb el tram de ciclocross que ens varem fer l'any passat , això ara és asfaltat de nou i les obres ja han acabat.
Arribem a la benzinera d'Alcarràs on timbro i aprofito per comprar un parell d'aquarius i un paquet de galetes. El Colell ni entra , no vol res ...diu que ja dinarà d'aqui a poc, aquest home és sorprenent. El vent ens va bé i amb un pet ens arribem a Lleida , creuem la ciutat i en un no res ens planem a Bell-lloc d'Urgell on teniem previst dinar, sols en faltaran un centenar per arribar.
Res a veure amb el vent que varem tindre l'any passat que ja ens va costar força arribar aqui.
Lliguem les bicis , truquem a la family , dinem i podem continuar rapidament cap a Mollerussa.
Tota la ruta ara transcorre amb el vent de cua fet que fa que enguany aquest brevet sigui més fàcil que no va ser l'any passat. Passem per Tàrrega , encara hi ha un tramet d'obres! i ens arribem a Cervera.
El Colell em pregunta on fem el piscolabis a l'Eix (Les Oluges) o a Sant Ramon , li dic que tant més i ens decantem per anar a visitar al Juanjo. Quan arribo a Sant Ramon li faig un truc a la dona i quan li pregunti com van els nens , li dic que d'aqui a uns 40 minuts hi passarem . Al passar per Calaf aprofitem per posar-nos els xalecos i abrigar-nos una mica i els xics surten a veure al papa ...el Gerard ja va amb el casc posat ! Petonets i tirem cap a Manresa , tot fent el darrer esforç del dia : la pujada del Pallarés que ens portarà de nou a Fonollosa , Molí de Boixeda , Sant Joan i finalment arribem al parking del Congost amb una horeta i quart amb menys temps que l'any passat i menys cansats...coses del vent!.


track GPS

20100724 Pujada al Puigsacalm

Dissabte 24 de Juliol , primer dia de vacances i nova sortida programada amb la colla de la feina. Hem quedat al parking de la serradora per anar a fer el Puigsacalm. Vaig amb la furgo d'en Jaume "Llarg"  Sortim puntuals  i després d'una lleugera "volteta extra" fins donar amb la sortida dels tunels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on iniciarem la sortida , tot deixant els cotxes al parking del restaurant Cal Turó de Sant Privat d'en Bas, i on després hi dinarem .En Joan Vila sembla que ho té tot lligat!

Comencem pel camí en bon estat però al cap de pocs metres ja entrem a l'espessa vegetació de la Garrotxa amb uns camins preciosos ( i xafogosos!) plens de molsa i falgueres que ens menaran fins sota l'indret del salt de Sallent.

Iniciem l'ascensió per les escales cap el salt i després d'una parada per guardar els bastons , on en Joan ens fa una demostració de com fer una escampall de bastons damunt una lliscosa llosa en un plis plas !
La bronca matrimonial i la conya per la situació fa que amb celeritat tots anem disimuladament fent via i desaparexient rapidament cap amunt.
Arribem a dalt de tot i damunt les lloses que hi ha just abans del salt fem un petit esmorçar , tot comentant les anècdotes de la jornada .

Reiniciem la marxa just quan quatre gotes que cauen ens disparen totes les alarmes .Al final no és res ,  Falsa alarma! .
Passem a l'altra banda al mirador del salt per contemplar des d'un altre angle l'espectacularitat del penyasegat.
Aqui comencem un tram de camí que va pujant molt suaument , fins arribar a una fita on la ruta que duc al GPS no coincideix amb la que porta en Joan en paper..
Al final ens decidim fer la meva . El traspàs de responsabilitats sobre la ruta coincideix amb un tram dur i de forta pujada per dins el bosc . Els metres es guanyen rapidament al mateix temps que surten alguns dubtes sobre el mon del GPS ...que hi farem !.

Finalment arribem al trencall on es veu ja la creu i arribem al Puigsacalm. Hi trobem un matrimoni gran que estan escrivint al llibre de visites. Ens fem fotos i establim conversa. Ell és d'Olot i en les seves paraules es nota la passió per la terra al explicar-nos cada detall del paisatge tot aprofitant el moment en que la boira s'obre de cop i ens deixa quedar bocabadats.

Continuem carenejant cap avall anant fins el Puig dels Llops on tinc previst fer el catxé Pail sacalm. Fem les fotos de rigor ajudats per un bon home que acabarà fent de fotograf-provador de tots els tipus de màquines que portem al damunt.

En Jaume Duocastella vol veure més de prop en que consisteix això del geocatxing "Pail sacalm". En Gerard també s'hi apunta. Baixem el nostre particular "esglaó Hillary garrotxí" i anem de dret cap el catxé. Abans ens trobem un curiós pessebre dins una carbassa!.

Un cop baix trobem el catxé que inclús fa que el Gerard timidament intercanvii un objecte ...ja hem guanyat un nou adepte ...crec jo!

Tirem cap avall en una ruta preciosa tot per dins el túpid bosc amb alguns trams més lents per la dificultat del terreny.
Arribem a la Mare de Deu de les Olletes on reagrupem i fem un petit mos. Al anar a tocar la campana hi veiem una balisa d'orientació , hi deu haver una cursa ! Un altre tema que tinc pendent !

Reiniciem la baixada fins arribar al Restaurant , on ens tenen parada la taula en un entorn digne d'un conte de follets i fades.
Tot i la previsió del cambrer de pluja cap a les quatre , mengem allà mateix i acabem amb una bona sensació tot i que l'arròs de la paella que ens mengem està a punt de fotre enlaire la màgia del moment , amenitzat per una abella que traba una peculiar amistat amb en Jaume tot i les recomenacions de la Graci de mètodes antiabelles.

track wikiloc                              Fotos

20100704_Calaf-Pinos-Sant Ponç-Busa-Sant Llorenç de Morunys

Primera sortida en BTT després del fatídic 20 de març ! Potser ahir vaig fer una bogeria anant al Pedraforca , però soc així ..sense mesura. Ja ho diu la meva dona ...no hi havien més dies, oi?

Sortim a les 7 ...passades de davant del Rosa , gairebé la mateixa colla que aquell dia: l'Isi , Joel , Manolo , Gerard i Jaume Mas. Anem cap al Castell de Boixadors i a lo lluny es veu com el cel és fosc , fosc ! Això pinta en bastos!

Fins a Vallmanya arribem força bé , però tot passar el poble comença a ploure i ens fot un petac que en poc moments fa que els camins s'inundin i corri l'aigüa de valent . Ens posem els xubasqueros i esperem un moment sota l'aixopluc i quan sembla que para una mica tornem a pedalar...que fins a Pinós va pujant !

Arribem a Pinós i encara no estem entaulats que ja es veu com el sol surt amb força... falsa alarma!
Després d'un bon esmorçar i de fotre'ns una mica amb en Joel ...no es pot ser el més jove de la colla, tornem a pedalar , ara un bon troç de baixada i sobre asfalt.

Passem Su , Freixinet i després d'un curta pujadeta arribem davant el restaurant que hi ha al trencall de la carretera de Solsona-Manresa amb la carretereta que mena a l'embasament de St.Ponç.

Arribem a l'embassament de Sant Ponç  que amb un intens color verd turquesa i estant ple a vessar convida com a mínim a fer un foto.
Pel caminet que voreja el pantà ple d'ombres i força planer és un plaer pedalar inclús amb canalla , Ho estudiarem per un futur fer una excursió amb la familia!.
Arribem a la cruïlla de la carretera i comencem a pujar fins el trencall de la pista de Busa , avui totalment asfaltada, feia molts anys que no hi pujava . Aviat caldrà canviar les rodes i posar rodes de carretera per anar amb BTT!

Fem un parell de paradetes a mig cami , una inclús amb unes maduixes silvestres que estan fresquetes i bonissimes i que ningú havia vist, encara no estic tant malament!
La pujada la vaig fent com puc , ahir el Pedraforca va fer estralls, sort d'en Gerard que em va entretenint i distraient tot donant una mica de conversa.

Arribem al trencall dalt de tot i trenquem a dreta cap el Pla de Busa, però al arribar al pla decidim que millor no arribar a la presó , doncs anem tard i a Sant Llorenç ja ens espera la Fina. Foto de grup i mitja volta , un altre dia serà!.
Comencem a baixar , la precaució i el fet de que el terra estigui ple d'arrels , pedra i moll fan que baixi amb una prudència extrema. Al cap d'un estona plou: ens posem els xubasqueros!. Al cap de poc para de ploure i el sol pica de valent : fora xubasquero!. Arribem a la carretera i anem veient com al fons darrera el Port del Comte es veu un cel negre , negrissim! Els darrers dos quilòmetres fins el poble amb pujada es fan llargs , tots volem ja arribar i dinar. I jo fotre'm una coca cola com Deu mana!. Al final la cosa és arribar a la plaça on hi ha la nostra taula preparada i als pocs minuts comença a caure una de forta que deu n'hi do! . Si arribem a anar fins la pressó ara estariem xops com polls!.
Al final un bon àpat i un fart de coca coles que ja tenia en ment durant tota la pujada!.

      Fotos                                    Track wikiloc                    Fotos Joel

20100703 Pujada al Pedraforca

Ja havia rebutjat varies vegades i per diferents motius les sortides a peu que s'havien fet a la colla de la feina i enguany tornava a tocar la del "Pedra" i no podia fallar. A més a més tenia entre cella i cella el catxé del Pelaroques ("Santasusana") que fa uns temps ens va fotre un susto molt gran amb el seu accident de BTT...

El punt de reunió era el parking de l'antiga serradora a les 6 del matí i una vegada feta la reunió previa per discutir breument on quedem , arranquem direcció Berga.

Quan arribem passem de llarg el mirador de Gressolet i aparquem just al costat de les escales d'accés al refugi Estaseny, ens guarnim i quan estem ben equipats:  vinga cap amunt al refugi!.
La pujada pel mig del bosc està força arreglada i ben marcada , no la recordava així , però ja fa un munt d'anys de la darrera vegada(14) i la vaig fer amb boira. Parem a fer un mos un quilòmetret abans del coll del Verdet al mateix lloc on l'any passat ja hi varen parar , tot veient i escoltant pel walkies de les seves companyes com n'hi ha gent que pujen pel dret a base de cordes ...lluny de les aglomeracions!

Arranquem de nou i després d'un petit canvi de ritme del Juanmi ...no sé que li passa la veritat ! arribem al collet on jo em despisto un moment per anar a buscar el catxé que hi ha allà.La zona està plena de gent que fan un mos i aprofiten l'avinentesa abans de començar per la pedra.
Un cop trobat el catxé tornem-hi i ara ja comencem a ensumar la primera grimpada! Abans d'arribar em foten un crit: "ei , Calaf !". Em giro i veig en Joan Morales pujant a peu , collons que petit és el mon !
M'explica histories de la BPB d'enguany fins que la cosa es comença a enfilar i hem d'anar de cara a la feina.

Coronem així el primer collet , seguim pel segon i finalment fem el cim amb un munt de gent que sembla ben bé que siguin les rambles. Inclús fem conya sobre els torns amb una colleta que estan esmorçant a dalt i estan a punt d' ennuegar-se amb la taronja que es jalen!.
Fem les corresponents fotos al cim i comencem a baixar , novament em torno a perdre a fer el catxé del Pelaroques , un 5 estrelles en dificultat del terreny , i evidentment no apte amb la canalla petita, almenys els meus!.
Em reincorporo al grupet gairebé a l'enforcadura i llavors em trobo amb en Jaume Busquet de cara que em diu: "hostia si això sembla Sant Sebastià , a veure si m'he equivocat !" .
Comencem a baixar la tartera junts. El començament de la tartera pinta mol malament , està sense pedra gran i patina moltissim , trec els bastons i vigilant cap avall.

Fins un bon tros avall no tornem a trobar la pedra grossa que et dona més seguretat i finalment arribo al començament del caminet on ja fa una estona que hi han arribat els primers.
Anem tirant fins el refugi on ens fotem un parell de rondes de coca cola i cervesa i també aprofito per fer el darrer catxé , iniciant al geocaching en Gerard i en Jaume , que per cert s'estrena trobant ell la carmanyola.
Finalment arriba tothom al refugi , foto de rigor i anem cap el jalo , que el farem a l'hostal Pedraforca, un lloc molt recomenable amb una molt bona vista i on varem gaudir del'arrelat sentiment per la muntanya del seu amo que ens va explicar histories i que encara ara ens estaria explicant amb el seu bon tarannà milers d'annecdotes!.

Fotos                      track wikiloc