Calaf-Les Oluges-Sant Ramon

Sortida per l'alitpla calafí ....bé la paraula plà no se si és la més adeqüada!
Avui poca gent al Rosa , el carnaval ha fet de les seves!. Sortim els germans Selva i en Manolo Romero que s'ha agregat a les nostres sortides i ja ha passat a ser un habitual .

Decidim seguir més o menys una ruta que hem baixat del wikiloc ruta de l'Altiplà d'en M2C. Anem cap a Sant Martí , pujem a les mines, trenquem cap a Segur fins la creu on tirem dret tot baixant cap a cal Daniel.
Ens arribem al parc eòlic dels plans Durban on el terreny està enfangat i comencem a patir la falta de tracció a les pujadetes. La neu ha fet que els camins remoguts de prop de l'Astor siguin un fanguineig i costi moltissim fer qualsevol petita pujadeta que en sec seria un passeig i avui siguin un impossible.
El bo del GPS és que et serveix per descobrir rutes que a vegades tot i ser prop de casa no hi passariem mai.
Passem per unes cases que són un reflex del que abans s'anomenava Cal Drapaire , amb una veritable col.lecció completa d'electrodomèstics de gama blanca , papers , plàstics , ampolles de vidre,...i tot en un entorn que ens obre interrogants que no fan més que donar uns moments de disertació sobre el possible ofici dels propìetaris de la finca.

Arribem a Gàver on els mostro el naixement del riu , una curiositat també descoberta gràcies de nou a aquest invent que és el GPS , i concretament al geocaching , aquesta nova versió de la recerca del tresor que ens ha enganxat d'un temps ençà a tota la familia i que recomano fermament a tothom.
 Continuem pujant cap a Vergós Guerrejat on hi fem un breu incursió turistica abans de baixar cap a les Oluges tot i agafant la carretera on decidim esmorçar. El bar està ple , pinta bé i decidim fer un àpat com Déu mana...que pebrots!
Una vegada acabem decidim tornar a enganxar la ruta que passa per dins les Oluges i davant la creu del trencall de Castellnou d'Oluges puja cap a Sant Ramon .

Passat Sant Ramon i després d'uns petits puja i baixa per passar per el Guspí arribem a Portell on el cel ens comença a fer mala espina. No desaprofitem per això per fer el tafaner a una barraca de pedra , però quan passem pels plans de Conill comença a nevar i jo que ja faig tard ho trobo una excusa perfecta per decidir escurçar la ruta i tirar pel dret per carretera, com diu la dita "és tard i vol ploure" que en aquesta ocasió encaixa perfectament. La resta de companys al trencall de la Sala tiren cap a Farrera per allargar una mica més la ruta.

Galeria de fotos