PASSIÓ PER LES DUES RODES...O MÉS

20120304 BTT Calaf-Sant Serni-La Torre de Vallferosa-Cellers

2012-03-04T23:04:00.325+01:00

Diumenge al Rosa parlem una estoneta amb els carreteirus, Pep i Pepe , que em pregunten si aniré diumenge que ve al brevet 200 de la Bonavista . Quines preguntes. O és clar que si ! La meva tècnica d'entrenament és diferent a la seva , jo no vull arribar cremat i cansat de quilòmetres.Així arribo ben fresc. Per això no l'agafo. De fet encara hi ha al comptaquilòmetres la xifra amb la que varem acabar a la PBP. Haurem de treure-li la pols !.

Avui al sortir al carrer ja tenim la ruta decidida. Cosa extranya , per cert !. L'Isi ens diu que cap a la Torre de Vallferosa , encara que ell es quedarà a Claret doncs té un dinar familiar. A veure si hi arribem , i no hem de fer les fotos de la torre al bar de Sant Serni ...oi Joel !

Som una bona colleta , amb l' Isi , Manolo , Jaume , Gerard , Ignacio i un servidor que després de la conya feta per la proposta de l'Isi comencem a posar la directa cap a Calonge , mentre els carreteirus Pep i Pepe també comencen a pedalar.

Avui ha refrescat una mica i no fa el bo que feia fa un parell de dies. Tot i això som un parell els que ens hem atrevit amb els culottes curts. De moment la cosa està justeta , justeta !. I més baixant cap a Enfesta que sempre baixa el termòmetre, però just passat el poble ja tenim lloc on agafar temperatura doncs la cosa s'enfila de valent i sentim els primers renecs i comença a sobrar tot !.

O comença a ploure aviat o això semblaran sortides saharianes . Hi ha llocs on sense exagerar la roda s'enfonsa fins la llanta i et dificulta força el poder pedalar. Hi varem passar la setmana passada pel mateix lloc cami de l'Hostal del Vent i no recordem que hi hagués tanta pols. Comentem si les batudes de caça amb el pas de forces vehicles ha pogut remoure tant el camí però en ocasions és terrible.

Al arribar a la drecera de la pujada de l'Hostal del Vent , sols el Manolo repeteix i s'hi encara. L'Isi i jo decidim que l'altre dia ja varem fer massa provant i avui no cal fer bestiesses. Xino xano anar fent !.

Al trencall cap a Pinós , on fem un petit reagrupament , ens creuem amb un 4x4 de caçadors amb remolquet atapeït de gossos "contentissims" de sortir de casa i al seu darrera ja sentim la petadora d'un quad . Sort que afluixa abans d'arribar al nostre indret, doncs la polseguera podia ser d'escàndol . I això que és un quad dels "tranquis"!.

De fet ara tot baixant les nostres bicis ja aixequen una bona polseguera , cosa que comprovo quan m'aturo breument a fer una foto a cal Petja , doncs al tornar a reagrupar ho faig ben emblanquinat.

Arribem a Claret , altres temps lloc habitual d'esmorzars i d'algun sopar de castanyada-bicicletera a Can Solé Xic, però avui amb el seu funcionament amb reserva s'ens ha tornat prohibitiu per la nostra manera de fer.

Fem volteta turística pels seus carrerons , que avui estan ciclables, doncs el traïdor verdet està ben sec i la rodes arrapen.

Després d'aquest breu incursió tornem a la ruta , ara baixant un tramet d'asfalt.

Deixem l'asfalt i pujem un tramet fins encarar els darrers plans i baixades que ens porten a Sant Serni , on sols arribar anem a mirar la fauna engabiada: el senglar , els galls dindis , colomins , ... Aqui tot ho tanquen , inclús el propi Sant Serni està enrreixat. Sense escrúpols !.

Sembla que no ens ve d'aqui d'anar a esmorzar tot mirant les bestioles. Potser no ens l'hem guanyat encara !

Trobem una colleta de Calaf que ja estan fent el cafè (això té un truc senzill: en cotxe s'hi arriba més ràpid!) i comencem aquest moment que allarguem fins gairebé l'hora i mitja. A aquest pas algun dia ens haurem de quedar al mateix Rosa a esmorzar si volem arribar d'hora a casa.

Al sortir i contra la voluntat de l'Isi que voldria buscar camins que hi van directament (la riera no sembla cap obstacle per aquest home i menys en temps de sequera !) baixem donant una mica de volta per anar a enllaçar amb el GR.

Ara ja en terreny conegut ens arribem al pas de la riera sota la torre i enfilem els darrers metres del GR empenyent les bicis fins arribar-nos a l'esplanada de la Torre.

Curiosament no està oberta , tot i que ens semblava que era el primer diumenge de mes era el dia de visites.

Nosaltres fem la visita de rigor al geocaching que hi ha a la zona , posat per un dels pioners en aquesta bogeria i que ens constava estava trencat. La nostra nostalgia fa que li fem una petita reparació d'emergència , a base de cinta americàna a fi de que pugui continuar la seva existència.

Fem visita a les runes , tot descobrint petits detalls com els escrits que hi ha a les parets que ens alegren una estona. Entre aquests i els que va deixant anar en Manolo ja podem començar a escriure el llibre de dites!.

Ara toca emprendre el cami de tornada doncs ja són quarts d'una i el que ho té més bé és l'Isi que ha quedat a Claret , a la resta ens queda encara un bon "tute" , d'aquesta manera pujem fins la carretera per fer per asfalt el retorn fins Torà.

Parem a la Font de Porta per carregar bidons i ens arribem a Torà , on donat que es tardet s'ens acut de pujar per la banda de Cellers per així arribar més ràpid a Enfesta. L'Isi ens abandona per tirar cap a Claret i nosaltres pujem més o menys directes. Bé donem una mica de volta al passar per costat del Monestir , però s'ho val la pena .

Un cop arribem a la carena , la baixada ens serveix per retrobar-nos amb la nostra amiga la polseguera que ens acompanyarà fins Enfesta.

Quan comencem a pujar , el Manolo tira pel corriol i el seguim l'Ignacio, que anava amb el plat gran (collins quines piles!) i jo , mentre que la resta puja pel cami.

Ens reagrupem a l'indret del cementiri. Mal lloc , però just quan arribem a Calonge s'ens gira un vent de mil parell de dimonis que ens obliguen a parapetar-nos al seu mur , abans de fer el tramet final de Calonge fins Calaf.

Track wikiloc Fotos Picasa

20120226 BTT A buscar el Dolmen de Casacremada

2012-02-26T23:04:00.115+01:00

Poca gent al Rosa. Es veu que el Carnestoltes ha fet de les seves i al Rosa sols hi ha els "carreteirus" Pep i Pep , que avui estan una mica mandrosos i no els ve d'aqui de començar a pedalar i per part dels "mountainbikerus" l'Isi, Manolo , Manel i jo.

Com gairebé sempre sense ruta definida , faig un parell de propostes que tenia en ment: anar cap a Torà a la torre de Vallferosa o acabar la feina començada fa uns dies i anar a buscar el Dolmen de Casacremada.

Guanya aquesta darrera opció això si avui anirem primer cap a Pinós tot passant per Enfesta, no sigui que s'ens foti tard de nou !.

I parlant de Dolmens , en Manel em comenta la presència d'un de nou (bé la paraula "nou" no sé si és la més correcta en aquest cas i menys parlant de monuments megalítics...) el de cal Marquet prop de la Grevalosa , entre Castellar i Castellfollit del Boix. Un altre dia serà, és una zona a visitar i després podem anar a gronxar-nos a les Baumes de Palaci !.

Tirem cap a Calonge on li mostrem al Manolo una vella pujada de les impossibles , a veure si s'anima, la del pernil a l'antiga festa del soci del club Calonge. Ara tenim tard i ho deixem per un altre dia, però és un bon lloc per provar aquests reptes.

A Enfesta en Manel em fa adonar de la nova "campana" que hi ha al casalot. Ara una mitja lluna no deixa dubtes de l'origen dels nous amos.
Ha començat la re-reconquesta...en fa tota la pinta ! Despertaferro !

En Manel diu que no es troba gaire fi , abans d'ahir no va dormir gaire i avui la pujada se li fot costa amunt , mai millor dit. Anem fent , no tenim tard.

Quan passem per costat del mas enrrunat sentim una bafarada , Un porc mort que gairebé surt del contenidor. Si no el retiren aviat això serà una "porcada"...

Baixem fins l'Hostal del vent i comencem la llarga pujada final fins arribar-nos al Santuari de Pinós on farem l'esmorzar i de pas en resguardarem d'aquest cony de vent que sempre bufa . No podia ser a un altre lloc més idoni la rosa dels vents ,no ...!

Caçadors, endureros, "tot terrenerus" , caminants i ciclistes compartim també taula, en el sentit literal de la paraula, doncs avui la distribució de les taules fa que en algún moment sigui dificil distinguir a quina colla pertanyem. Segurament no ens diriem ni mu en altres ocasions o en una ciutat però és aquesta màgia del cap de setmana i d'estar al camp .

Després del moment mític del cafè ... i algú gotes , reemprenem la ruta , ara toca una bona baixada per asfalt i ens cal abrigar-nos una mica. Estavem molt calentets a l'Hostal!.

Al cap d'uns cinc quilòmetres arribem al dolmen. Tantes vegades que hi haviem passat pel davant i cap de nosaltres s'hi havia fixat.

Coses del geocaching que et fa veure les coses amb una altra òptica !.

Ens fem les fotos de rigor i llavors s'obren varies opcions de tornada: directament cap a Pinos , anar cap a Ardèvol i tornar per Torà o fer una mica d'aventura i anar a buscar un cami que enllaci amb el cami de l'altre dia. La colleta d'avui és breu però aventurera i decidim provar sort , tot prenent el cami que surt de costat del dolmen mateix.

La ruta va passant per bells entorns molt típics solsonins , encara que castigats pels focs amb una bona part del cami coincidint amb la ruta de la sal de pinos a cardona . Al poc veiem la senyalització d'un altre dolmen,de fet estem al mig d'una ruta dels dolmens , que un altre dia amb més calma caldrà investigar.

Tot passant unes tanques de bestiar i coincidir amb varies parades del senglar , finalment ens arribem al cami ja conegut de Matamargó a Pinós.

Tot veient l'ampli horitzó al nostre davant des d'aquesta magnífica talaia , de nou torna a sortir l'esperit aventurer , tot veient un trinxat cami que baixa als nostres peus i que ens pot atansar a Vallmanya, la resposta és unànime: Som-hi !

Vigilem amb les tanques pel bestiar, no sigui cas que fem un sobtat espectacle del Cirque du Soleil sobre rodes i anem trobant cami fins que arribem a la pista avui asfaltada que arriba a Vallmanya , tot passant per alguns trams on l'Isi rememora el pas històric del Rallye Catalunya Costa Brava i ens explica la polèmica curva de la retallada del recordat i malograt Henri Toivonen. Quins temps !

Passat Vallmanya iniciem la pujada llargueta que al agafar amb calma i al fer un reagrupament , mentres esperem inflo la roda del darrera amb tant mala pata que degollo la vàlvula i em veig obligat a canviar la cambra. Que hi farem darrerament és la tònica general.

Ara toca planejar lleugerament fins afrontar el coll de Trilla , que es troba completament gelat. No val a badar. Em despisto un moment i em foto pel mig del cami i .. peu a terra!.Ospes quin vidre!. Per sort al Manel li passa el mateix. I jo que pensava que era un problema de les bicis velles com la meva ...sense control de tracció !.

Ara toca baixar una mica i acabar de rematar amb la darrera pujadeta al Castell de Boixadors on ens tornem a retrobar amb la colleta de caminants amb qui haviem esmorzat plegats a Pinós i que van cap a Sant Pere tot seguint el GR.

Baixem cap el Segues , fem la darrera apretadeta amb el Manolo abans d'arribar als plans de ls Fortesa i ara ja toca el tram final del Tourmalet com diu el Manel , el pas per cal Ribalta i som-hi baixada fins Calaf .
I no són quarts de quinze. Ja era hora !

Track wikiloc Fotos picasa

20120219 BTT Territori apatxe Ribibike ...tot ciclable !

2012-02-19T23:54:00.165+01:00

Després de les darreres noticies d'en Ribibike que el teniem perdut pels boscos de Castellfollit amb un xerrac obrint cami ,el fet de que diumenge s'ens presenti al Rosa fa que la ruta quedi a les seves mans i a més a més amb ell fent-nos de mestre de cerimonies , farà que no ens perdem...o menys que si anessim sols !

Som una bona colleta ,en Ribi , Manolo, Isi , Manel , l'Ignacio i jo , tot i que ahir es va sortir per la festa d'obertura del Outdoor Center Catalunya a els Prats de rei. Una excel.lent ocasió per pedalejar i fer-se alguna foto al costat d'en Miguel Indurain.

Fan una mica de conya amb l'estat de la meva bici : tota lluenta , amb pedals nous i amortidor del darrera nou , el Fox Vanilla ha dit prou despres de gairebé tretze anys...és que aquests amortidors no duren gens. I a més sense garantia !

Tirem cap a Ferrera , trobant els camins força glaçats. Quan això es deglaci pot ser una veritable trampa .

Encarem pels plans de Conill on anirem a buscar els primers senders prop de cal Nillo , que ens foten pel mig del bosc amb algun punt on encara a falta de traçada fa que el propi Ribi dubti en alguna ocasió.

Sort en tenim d'en Manolo que ens aconsella sobre els pasos i ens dona el grau de ciclabilitat de la ruta , encara que per ell gairebé tot es ciclable.

Deu n'hi do de la feinada feta , un bon plegat d'hores gastades a desbroçar i fer pas , però que ara una vegada obert sols és qüestió d'anar mantenint.

Inclús s'hi troben alguns detalls com troncs fent de baranes per millorar el pas . Excel.lent aquesta iniciativa que és d'agraïr per descobrir noves rutes. I sense ajudes de cap estament ...!

Després d'una punxada a la meva roda del davant , reemprenem la ruta que ens dura passant per costat de cal Mardenàs en un bonic corriol fins el peu del tossal de la bala on hi ha una bona ocasió per aquells que busquin el repte en les pujades dificils.

Ara menys de mig quilòmetre pel ramal vell de la carretera i ens arribem a Castellfollit , on avui no cal discutir a quin dels dos bars anirem a esmorçar . Oi Ribi !

Fent-nos de cambrer i abusant una mica de l'amfitrió ens fotem un bon àpat , no ens ve d'una estona i fem una paradeta de les llargues: una hora i quart , on al final torna a sortir un company de sobretaula de les darreres sortides: l'anis del mono. I no pas per tocar nadales !. Ai , ai , ai ...

Al sortir anem a buscar un vell conegut , el corriol que va fins als peus de la Malland i que teniem força oblidat doncs fa una bona pila d'anys que no hi passavem. Al sortir al cami , per no perdre el costum tornem a pujar agafant el cami que ens aproparia al castell , però que llavors triem de baixada per anar a espetegar a la Font .

Tornem a prendre uns metres del cami per novament agafar un bonic però tècnic sender que ens porta fins el cami de cal Morera. Ara anem agafant senders per arribar-nos al cami a l'indret davant l'ermita de Magrà on reemprenem el retorn , que fins dalt als plans de Conill on en Ribi ens acompanya per retornar a Castellfollit on ha quedat amb la familia.

La resta tornem per la ruta d'anada fins que per no pujar a Ferrera decidim passar cap a Sant Martí amb l'esperança de no trobar fang, cosa que malauradament no és possible ens els darrers quilòmetres (i gairebé sols metres) abans d'arribar a Calaf. Fanguem d'allò més i deixem les bicis fetes un cromo malgrat haver anat tot el dia força nets i polits.

Que hi farem , ja hauria de saber que no puc anar molt de temps amb la bici neta !

Track wikiloc Fotos Picasa

20120205 BTT Pels terrenys del Manolo. Territori comanxe ...nevat!

2012-02-05T22:51:00.382+01:00

Després del email-proposta rebut a mitja setmana :
En Manolo, proposa per aquest diumenge (si el fret Siberià) ho permet, una sortida a fer un Geocaching especial al " territorio comanche de Rubió "
Sortida com cada diumenge del Rosa a les 8:00

Normes básiques:
1.- Si la ruta te algún problema, la culpa és del Manolo
2.- Si ens perdem en algún lloc, la culpa és del Ramón Catalan
3.- Jo no tinc mai cap culpa

Amb aquestes referències ,i de bones a primeres , no és d'extranyar que hi hagi poca gent al Rosa.

A part de l'organitzador de l'event , en Manolo som: l'Isi , en Ribi , , en Miki Viladrich , que a darrera hora s'ha apuntat a aquesta historia , i en Joel que ahir va anar a caminada fins Castellfollit i ens avisa que ha de tornar d'hora.

Anem cap a Solanelles on ja comencem a veure com serà la ruta d'avui: els llocs on la neu ha estat trepitjada queda convertit en una perillosa pista de patinatge que et pot fotre a terra en un clucar d'ulls. No val a badar !.

En Ribi , l'home del xerrac , ens comenta que ja té la ruta propera a Castellfollit desbrossada i que el tram és de gran bellesa. Cal montar una sortida ja i provar-la !.

Passem pels horts d'els Prats de rei i enfilem la pujada cap a can Bartomeu. Sols és el camí d'aproximació al territori comanxe i ja estem suant la "gota gorda". Ai , ai ,ai !!!.

Quan som al trencall de la carretera de les Maioles i veient que la cosa va tard, el nostre guia (espiritual) ens diu que millor anem directament per la carretera fins l'Hostal Vell doncs si baixem pel camí arribarem a mises dites.

Així doncs carretera ...i manta !

D'aquesta manera , ens arribem al trencall , moment que aprofiten en Ribi i en Joel per girar cua i tornar cap a Calaf. Ara que venia el bó !

La mateixa entrada al camí ja és una pista de patinatge i ens torna a posar en tensió. Passats uns metres , caiguda de l'Isi que trenca la maneta del canvi. Ja se sap , aquestes bicis noves : tot plasticot !

Anem agafant algunes congestes fins arribar al trencall que va a espetegar a la valla . Ara si que comença l'hora de la veritat. "El camino sin retorno" com ens diu en Manolo, tot donant-li emoció al tema.

Passem les bicis per damunt la valla i nosaltres passem pels filats , vigilant no quedar-nos enganxat.

Ara comencem a seguir al "jefe" que als seus dominis es fot a correr com un boig. Per sort amb la traçada sobre la neu serà dificil que s'ens escapi.

Primer planegem però de cop comencem a baixar . Tot i que fem tramets de la sortida d'ara fa justet un any , el fet de trobar el terreny nevat li dona un caire totalment diferent. En ocasions sort en tenim de la neu que ho tapa una mica tot doncs fot pinta que hi ha força aragall i pedra.

Així ens arribem a una esplanada on el mateix Manolo dubta de per on baixar. Ai , ai , ai . Finalment trobem el cami (?) pel mig del bosc que amb penes i treballs , tot baixant margeres ens porta fins un entorn conegut , la Font de Buimira.

Prenem el cami que va pujant suaument fins que de cop s'encabrita amb mala llet. No és d'extranyar que estigui fort. Amb aquestes zones d'entrenament ho has d'estar per pebrots!.

Anem pujant i guanyem alçada amb poc temps. Ara ens comenta que avui l'esmorzar el fem a casa seva. Aquest és el geocaching especial. Una bona troballa !.

Comencem a veure la seva casa al fons. Ens ve a rebre la Laika , la seva gossa que es fot a correr com boja al veure l'amo.

Quan arribem a l'era de la casa , la Sonia ens dona la benvinguda. La sorpresa consisteix en un bon tiberi que ens té preparat, , l'excusa és el seu 39è aniversari del Manolo. Com ben diuen els sants tenen vuitada i a més a més qualsevol excusa és perfecte per aquest tipus de celebracions!.

A la vora del foc a terra , anem fent desapareixer el formatge , la llonganissa , botifarra , coca i tot un bé de deu de menjar que ens tenia a punt.

Per no desmereixer , també fem els honors amb els vins i fins i tot l'anis del mono , que serveix per ambientar una mica l'esmorzar...quan més grans ...!

Fa una mica de mandra tornar a pedalar , però el rellotge ens mostra que anem tard. Hem de tornar cap a casa.

Primer anem a veure els cavalls i llavors comencem a baixar pel cami , vigilant els famosos i lliscants tubs negres , no ens facin interessar per la geologia d'una manera massa propera !.

Primer en Manolo s'escapa sol ,al deixar la gossa a la casa , però la Laika finalment s'en surt amb la seva i ens acompanya durant el cami de retorn , tot i que no estem segurs de que la roda del davant de la seva bici aguantarà , doncs la Laika no para de mossegar-la.

Els senders tant de pujada com de baixada es fan força bé , tot trepitjant la neu verge , encara que de cop comencem a trobar unes ensangonades petjades de senglar. Sols ens faltaria trobar una d'aquestes bestioles ferides , de cara i amb neu !.

El Manolo ens mostra a l'altra banda del barranc i a baix les runes de la Font Solana . I diu que hi hem de passar. Ospes quina volteta que ens falta!

Jo continuo esbarallant-me amb els meus pedals , doncs les sabatilles tenen poca sortida i queden massa sovint les cales plenes de glaç que fa impossible enganxar la cala.

Es tard ...i vol ploure ( o millor nevar) . Ara ens toca baixar fins el pas de la riera , començar a pujar cap a les runes , seguir la pujada cap a la Font de la Solana, que per acabar de rematar , en Manolo em fa memòria que l'any passat anavem pujant damunt la bici tota l'estona. O ens fem grans o avui és diferent !.

Finalment arribem a la tanca i agafem de nou el cami . Ara torna tocar la part més perillosa. Als trams aixafats pels cotxes i glaçats tenim varis ensurts que ens fan comprovar la duresa del terra. L'Isi torna a trencar més peces. Més val que tornem a casa o es quedarà sense bici !.

Abans d'arribar a la carretera ens comença a nevar amb uns grossos flocs de neu , que n'avancen a cobrir-ho tot.

Sort que dura poca estona , encara que l'alegria que es viu al grupet fa que sembli que ens haguem fumat el contingut de la boseta que trobem al mig del camí !. I ja en van dos trobats!.

En Manolo ens acompanya fins el trencall de la carretera on novament li agraïm el detall que ha tingut , i sols li podem desitjar que continui fent semblants obres ... amb aquests manobres !. Nosaltres degut a que és tard agafem la carretera per arribar el més aviat possible a Calaf.

Fotos

20120129 BTT Cap a Matamargó o mata....rile rilero !

2012-01-29T23:36:00.306+01:00

Avui som una bona colleta al Rosa: Jaume Mas , Jordi Selva , Joel , Gerard , Manolo , Isi i jo. Ja havia anunciat que davant la publicació d'un nou geocaching a la zona de Pinós proposaria anar cap allà a fer-lo i per no anar-hi directament ...cosa que varem fer fa unes setmanetes, així és que busquem el segon camí més curt després de la línia recta: Per Salò , esmorzant a Roquerols i després passar per Matamargó!.Com deien els romans : Alea jacta est.

El paisatge sortint de Calaf semblà més propi dels documentals del National Geogràfic sobre la sibèria que d'una jornada ciclista .

Quan som a l'indret de casa de l'Isi el fem arribar-s'hi a buscar el xubasquero al comentar en Manolo que plourà i preguntar-li on va sense si la ruta la he decidit jo. Ja de bon matí hi ha una certa conya a l'ambient !.

L'Isi ens comenta que ahir va anar a donar sang. Si senyor , després de donar sang el millor que es pot fer és com avui...unes carreretes només començar. No anem bé , no !

Enfilem cap a La Fortesa per anar al Castell de Boixadors tot passant per la trialera de l'Espona que es troba ...com dir-ho : cruixent , cruixent.

Al rodar pels camins més remoguts , el terra va cruixent com si fos cartró que es va trencant. Això si hi passem quan desglaçi pot ser un xipi-xape de nassos ! .

L'esplanada davant el castell ens ofereix una bella estampa amb tots els arbres i el terra ben emblanquinats .

No és qüestió de quedar-nos gaire estona. El paisatge és molt maco però , anem rodant o ens fotarem de fred !.

Baixem per les divertides variants de sender pel bosc i tirem cap a can Cardona per pujar cap a Castelltallat.

Passem Goberna , la creu Grossa , el trencall cap a l'observatori de Castelltallat i reagrupem a l'indret de cal Ferrer on entronquem amb el GR-3.

Després d'un petit titubeig al anar a buscar el sender que cal predre, comencem a baixar per un vell camí ple d' esbarzers que ens foten unes punxades de maria santissima. Com per baixar-hi amb culottes curts i maniga curta !.

Forta pujada i tornem a baixar cap els fondos , on just al creuar la riera. Pam. Primera Estació del nostre particular Via Crucis: punxada del Gerard, encara que sembla que amb líquid i una mica d'inflada aguantarà .

Ara l'Isi ens guia ...ai , ai , ai com diu el Manolo : "yo hasta el lunes a las 8 no tengo que ir a trabajar". Quina confiança !.

Comencem a pujar per un cami que té bona pinta fins que pam al mig del tros. La nostra tossuderia fa que continuem,. De fet fa una anys ( 100 ?) segur que aquestes feixes eren un cami , però ara mateix sols són un obstacle per una colla de tossuts com gats bornis.

Al final entre uns que pugen per la margera i altres pels trossos ens arribem al cami . I com diu el Manolo , "todos los caminos van a Salo". Doncs vinga cap allà anem !. Encara que pensant-ho bé , abans era Roma !. Però ja em diràs que hi farem a la plaça del Vaticà ...

Tot just quan enfilem el cami cap amunt. Segona estació : Punxada al davant del Gerard. La roda torna a estar ben baixa i ara cal canviar la cambra doncs no aguanta.

Canviem cambra , encara que el Gerard no les té totes doncs la que hi monta és menys de la meitat de voluminosa que la que treu i no li dona gaire confiança.

Reemprenem la marxa. Aviat toca el tramet per dins el bosc fins la carretera. Des la darrera vegada que hi vaig passar ha canviat força , aquell divertit pas que en algun tram semblava un tub , s'ha convertit en una ràpida pista , encara que els arbres li confereixen encara una bellesa calmada i d'agradable passar-hi.

Així ens arribem a la carretera de Salo. Sols ens cal fer uns metres fins el trencall i ens arribem a Roquerols. Pels comentaris sembla ser que a l'hora standard de les darreres vegades, gairebé tres quarts d'onze. Vaja creiem que el bar ja estarà obert !.

Despres del llarg esmorzar fins i tot amb uns perillosos xupitos anem tirant direcció cap a Matamargó, per un cop passat el pont , agafar pujada ... i valenta !.

Ens arribem als peus de la creu que hi ha dalt el turó de Matamargó i tots ens posem a buscar la maleïda caixeta. No s'escaparà , no !. Com diu el Manolo : "Después tu diras que has encontrado 600 , con tanta mano de obra barata...así cualquiera !"

Finalment en Jaume el troba. Ja tenim un 50% de l'objectiu d'avui (a part de l'esmorzar...) Ara diem d'anar direcció el dolmen de casacremada. Tot plegat són quatre quilometrets...en línia recta !. Fet...o no !

Comencem a enfilar i ....Tercera estació: punxada a la meva roda del darrera.

Encara que rebo alguns comentaris sobre l'eficàcia de les bandes antipunxades que duc, pel color de la cambra de recanvi , queda clar que el tema de punxar fa un cert temps que no tocava...toquem fusta !

Reemprenem la ruta , que pica cap amunt de valent , convertint aquesta sortida en un autèntic calvari pel nostre Joel que comença a notar durament els quilòmetres. Al reagrupament que fem a mig camí sembla més una centreleta telefònica tots trucant a casa que vagin fent que arribarem tard. Ara l'objectiu ja és arribar el més d'hora possible , doncs ara el temps passa ràpid.

Arribem al Santuari de Pinós i fem una parada llargueta tècnica i obliguem al Joel que faci un pica pica reconstituent , a lo que no s'hi oposa. I nosaltres gustosos tenim una excusa per fer el trago i descansar ...que les forces ja van justetes!.

Ara baixem fort per la carretera i continuem per la pista que puja cap a Prades.

Sort en tenim que encara el terra està glaçat doncs la pujada cap el coll de Trilla seria un patiment amb el terra estovat , però així es va pujant més o menys bé i sense perdre tracció.

Quan ja baixem per enfilar la darrera pujada del castell, a mitja baixada , pam !. Quarta estació: nova punxada a la meva roda.
Li diem al Joel que vagi tirant per no perdre temps i vaig canviant cambra , mentre l'Isi s'ho passa bé immortalitzant el moment. Es veu que aquesta és la manera de sortir a les fotos...sobren els comentaris .

Reemprenem la marxa , ara sense passar per les variants amb senders fins arribar a l'esplanada del castell i encara la llarga baixada fins els Segues dels tres colls i fer la darrera pujada , on en Manolo ens diu que està fet pols. Ospes tu , i jo que pensava que no era humà !. Foto del moment . Aquesta si que té valor !.

No sabem si per la proximitat dels seus dominis o el fet de que arribarà tard als Pastorets de Calaf fa que ja no atrapem al Joel .

Ara sols ens queden els plans de la Fortesa , on el Manolo em demostra que encara que estigui fotut , encara té corda per rato...!

Arribem deu minuts abans de les quatre. Just a temps per berenar . Avui enrredada de les bones!.

Fotos Track wikiloc

20120122 BRM Dinar Randonneur ...una diada sense casc !.

2012-01-22T23:23:00.236+01:00

El dinar d'entrega de recompenses de la PBP ha estat una bona excusa per veure'ns sense casc , cosa que de tant s'agraeix.

El lloc escollit per aquesta celebració és al Restaurant “La Fonda” situat al centre de congressos Món Sant Benet a Sant Benet de Bages.

Arribem un xic d'hora a St. Benet fet que aprofitem per anar a saludar els organitzadors de l'event i anar a donar una volteta pels seus indrets , doncs a part del pas fugaç a la darrera Selenika , sols hi havia estat fent una nocturna del Bike Night de Sant Fruitòs per parelles amb en Jordi Melich emparrats en unes tirolines que passavem de banda a banda del riu ...ja fa uns quants anyets.

Al arribar coincidim amb en Pere Simon amb qui entrem a la sala que ens tenen preparada i saludem als organitzadors que encara estan una mica atrefegats acaban de preparar les taules. Nosaltres ara que ja tenim estudiat el terreny anem a donar una volteta i de pas fem temps.

Al sortir fem petar la xerrada amb en Martí Flores , un dels més veterans de la PBP que a la darrera edició va acabar la prova amb fisura de varies costelles degut a una caiguda . Lamentablement l'organització no li han permes homologar al arribar un parell d'hores fora de control. Una veritable història de força de voluntat !.

Quan tornem a la sala ja hi ha força gent , saludo als coneguts:en Zarrias , a qui se li ha girat feina enguany amb els brevets de Granollers, en Josep Maria Pujol (amb qui anem veient-nos a la Selenika ,en Julià Martinez (els seus xics , ...ja no són tant xics i li diuen papa ves-hi tu !), en Jordi Suñer (que em fa memòria d'aquell brevet 400 quan em va fer d'àngel de la guarda, la "parelleta brevetera"el Nasi i la Joana , la tri-PBP i primera catalana en fer la prova .... Bé aquesta feina és més difícil del que sembla doncs amb alguns passem moltes hores junts però les nostres referències amb casc i guarnits són força diferents a com anem avui vestits de persona com deia el meu avi.

La canalla menjaran ( és un dir... !) a la taula 8 solets amb més nens. A nosaltres ens han posat a la taula del costat , amb la representació de la "grupetta" : Pere Martí , Manel Arrufat , Manel Calderó i Salvador Nadal. També hi ha un vell conegut d'aquell llarguissim brevet 400 en Fernando Zendrea i la seva esposa Laura. Amb en Fernando recordo haver parlat prop de Guimerà quan feia fotos i em va parlar de la seva passió per escriure sobre els viatges. El que jo no sabia és que això no és un hobby sinó la seva feina doncs és editor de llibres . Em comenta que està a punt de un parell de bogeries: publicar el seu llibre de rutes en bicicleta (aqui té una mica d'avantatge el fet de ser editor...!) i la segona : vendre patinets com el d'aquell finès amb qui varem coincidir a la PBP del 2003 i el que té l'amic Grané i a qui hem vist fugaçment voltant per Manresa.

No renuncio a cap de les dues: encara que ara per ara veig més factible llegir aquestes vivencies sobre rodes.

En aquest mon de la bicicleta , tot i que anem sobre rodes, la veritat és que no n'hi ha ni un que volti rodó...qui no té un nap té una col !

El dinar tal i com ens havien comentat consisteix en tallarines de ceps amb cruixent de parmesà de primer i de segon, melós de porc amb puré rústic i la seva salsa , seguit d'una crema catalana amb carquinyolis de postres.

Al finalitzar el dinar en Francesc Porta procedeix a fer entrega dels diferents guardons , els dels campionat de cicloturisme de llarga distància , que la colleta de Massagramell acaparà , els dels SR5000 que repetim amb en Pere Simón , també un guardó honorífic a en Martí Flores pel seu gest , del premi com el de la P.C.Bonavista a qui en un 50% en soc culpable d'enguany no haver fet una nova edició de la PBP sense cap abandonament , que curiosament aquest guardó està atorgat per la Unió Ciclista Fougeraise . . . sobren les paraules ! oido cocina : en prenc nota! També hi ha sorpresa per a en Francesc Porta , el nostre decà en el món randonneur.

L'entrega no s'allarga excessivament doncs hi ha gent de molt lluny que han de fer encara un tip de quilòmetres (en aquest mon randonneur ...que serà, no?) per tornar a casa.

Enguany el tema dels brevets randonneurs s'ha disparat i es podran realitzar a diferents llocs , o si algú vol repetir , podrà fer-ho. A més a més tenim de nou la BPB Barcelona-Perpignan-Barcelona i torna a tocar la Luchon-Bayona. I si algú encara en té poc , hi ha un super brevet de 1200 pel massis central francès Le douze cents. Brutal !Així doncs tenim un calendari d'allò més atapeït:

DIJOUS	DIVENDRES	DISSABTE	DIUMENGE
		Entrenaments randonneurs web
		10/03	11/03 BRM 200 P.C.Bonavista
		17/03	18/03 BRM200 GRANOLLERS WEB RUTÒMETRE
		24/03 BRM200 C.C.Planenc	25/03
		31/03 BRM200 La Pobla	01/04
	06/04 BRM300 C.C.Planenc	07/04	08/04
		14/04 BRM300 MANRESA WEB	15/04
		21/04 BRM300 La Pobla	22/04
		28/04	29/04
		05/05 BRM300 GRANOLLERS WEB RUTÒMETRE	06/05
		12/05 BRM400 MANRESA WEB	13/05
		19/05	20/05
		26/05 BPB Barcelona-Perpignan-Barcelona	27/05
		02/06	03/06
		09/06 BRM600 MANRESA WEB	10/06
		16/06	17/06
		23/06	24/06
		30/06	01/07
05/07 BRM 1000 CAMI DE SANT JAUME	06/07	08/07	09/07

bpb2012 P.C.Bonavista Luchon-Bayonne

Fotos Àlex Fotos

20120121 GC Puigsacalm...una qüestió de temps !

2012-01-21T23:30:00.370+01:00

Divendres a la Cuina del Mercat , a la meva proposta "indecent" sols hi ha resposta positiva per part del Gerard, l'Adrià i un sorprenent Jordi Selva que ara en procés de recuperació li ha agafat per això de caminar ...Bé de caminar , caminar , digue'm que la sortida no serà ben bé !

Sortim a dos quarts de set del matí de Calaf i així podem deixar enrrera Joanetes uns deu minuts abans de les vuit.

D'aquesta manera podem veure sortir el sol mentre anem pujant les primeres feixes. Al cap d'una estoneta l'Adrià es queixa del seu genoll , sembla que el ritmet inicial i el començament en fred fa de les seves. Serà qüestió de baixar el ritme. No cal correr , tenim tot el dia i avui no cal que anem amb el coet al cul com el passat 5 de desembre quan amb el Gerard varem fer una sortida express amb l'intenció de buscar el catxé i tornar a casa abans de les dotze. Quin parell de benaventurats !.

Ens arribem a l'esplanada que hi ha sota el barret i podem ja observar l'escletxa a la muntanya per on puja la canal dels ganxos nous. La cosa no enganya cap amunt i de valent...!

Passem la placa d'agraïment al ferrer per equipar el cami i iniciem la pujadeta que com molt ben diu la placa està farcida de ferros. Quina feinada pujar tot aquesta ferramenta aqui dalt !.
Així arribem a la campaneta on podem tindre una magnifica vista de tota la Vall d'en Bas amb un cel força despejat. Tota la setmana hem estat immersos en la nostra sempieterna boira calafina i avui hem anat a despejar-la aqui dalt !

Continuem la darrera part de la canal i ens arribem a l'enforcadura que dona al mirador del Puig Corneli . L'altre dia amb els nervis i un xic embalats varem pujar i baixar un parell de vegades al deixar-nos d'agafar pistes per trobar les coordenades del catxé final.

Ara ens toca el moment de la veritat, deixem la pujada equipada i comencem a baixar per la canal que s'intueix , plena de fulles traidores que ens amaguen tots els perills . Alguna relliscada i cop de cul . Oi Gerard ! fan que anem baixant poc a poc.

Sembla que fa força temps que aquesta via està mig perduda. No obstant hi veiem restes de cintes d'alguna prova. Finalment ens arribem a l'indret on el gps ens marca amb algun rebot que estem al punt on cal desviar-se de la canal ( de fet tirar recte és una bogeria) i anar cap a la dreta.

Veiem un sender que cada cop es veu més clar i amb no poca alegria per part de tots veiem com ens comença a baixar la distància al geoamagatall , amb unes magnifiques vistes d'uns penyasegats a la nostra esquerra i els castellets a la nostra dreta.

Avui sembla que l'hem encertat. De fet l'altre dia les presses no ens varen deixar arribar-hi. Com diu aquella dita: "Visteme despacio que tengo prisa...".

Amb un final equipat inclús amb línia de vida ens arribem al peu del castellet on aconseguim trobar l'anhelada caixeta del tipus Ammo box (una nova i més pacífica utilitat que se li pot donar a aquestes robustes caixes !).

Som el dinovè equip en trobar-la des que la varen posar aqui dalt l'agost del 2005. Aquest geocaching no és pas dels que tenen molta requesta , i menys avui que sembla que si no ens fas cinquanta no has fet res. El CSJ ens ha mal acostumat !!!.

És per tot això que el fa certament especial i l'hem triat. Serà el número 600 del nostre equip , encara que els petits haurà de passar uns anyets fins que hi puguin arribar. Una fita amb un bon record !.

Aprofitem el solet que fa davant el mateix amagatall i fem el nostre merescudissim esmorzar tot llegint les anotacions dels equips anteriors i discutint la jugada.

Un cop ben tips i fetes les fotos de rigor , cal recular fins el collet. Com diuen molt bé tot el que baixem ho hem de pujar i ara toca una bona pujadeta pel mig de les fulles .

L'altre dia la nostra intenció era tornar a casa i baixar novament pels ganxos nous , però avui allargarem la ruta ...

S'ha de ser positiu: una petita derrota del desembre i una gran victoria del gener ens farà passar una bona jornada per aquests bells paratges !

Ens arribem de nou a l'enforcadura , gairebé dues hores més tard. Aqui coincidim primer amb una noia suïssa que espera la resta dels companys , una colleta que van equipats amb cascs que van pujant des de la campaneta mentre un d'ells va fent un autèntic reportatge fotogràfic indicant en tot moment la pose que han de fer. Fem una mica de conya amb ells mentre s'enfilen cap el mirador que hi ha al costat del repetidor.

Nosaltres anem cap el pla davant l'estel que es troba totalment emblanquinat. Semblava que enguany això de xafar neu seria una utopia i per aquest motiu , com si fossim canalla aprofitem per xafar neu!.

Al fons veiem el Cadí i el Pedraforca lleugerament enfarinats. De moment mal any pels esquiadors !.

Baixem pel prat enfront el Puig Corneli fins Sta. Magdalena i anem pel cami fins el trencall del pas del llops, que amb aquesta neu no fa gaire gràcia . Per sort la neu no està glaçada.

Quan som al davant del Puig dels Llops ens enfilem fins la senyera i baixem el petit "esglaó Hillary" per anar a buscar el geocaching que l'Adrià no ha fet.

Mala sort , sembla que ha estat expoliat. Reculem i quan tornem a pujar l'esglaó veiem una bossa sospitosa sota la carbassa-pessebre. Algú l'haurà trobat fora del seu lloc i l'ha amagat allà.

Ara toca acabar de fer el tramet fins el Puigsacalm trobem bastanta gent ( fins i tot gent d'Aguilar , que petit és el mon !), inclús algun ( o millor dit alguna ) de ben valenta que va corrent i no sembla que sigui una cosa anecdòtica.

A peu de la creu del Puigsacalm n'hi ha que dinen aprofitant el solet. Nosaltres de moment seguirem cap a buscar el pas dels burros . A mig cami i despres de comprovar personalment amb les parts menys nobles que la neu no es tant toba com semblava... anem al Puigsacalm Xic on ràpidament ens fem amb la caixeta de marres.

Ara toca agafar el camí que baixa cap el coll de Bracons fins el trencall del pas dels Burros . Ens trobem de nou al quartet de la suissa. Venen del cami dels ganxos vells fem petar una mica la xerrada i anem tirant . Al cami de moment hi ha força xipi-xapi de neu que s'acaba al arribar al trencall , quan passem a cara sud i ara el cami es transforma en un corriolet amb alguns esgalons , passos encordats , de poca dificultat però força divertits.

Parem a dinar just abans del trencall dels ganxos vells. Ja portem un bon tute i cal omplir diposits i que millor que aqui on toca un bon solet.

Quan reemprenem la marxa dubtem uns moments sobre si agafar el cami dels ganxos vells o continuar pel cami .

Finalment ens decidim per l'opció dels ganxos vells , que resulta un autèntica gimcana , fent que en Jordi ens proposi provar algun dia amb les ferrates.

Li comentem que tenim en ment les Baumes Corcades a Centelles on novament podrem tornar a combinar aquestes dues modalitats : geocachng i ferrades. De fet el tresor és del mateix usuari que el del Puigsacalm (joanmire) i per tant això ja és tot una garantia d'exit i de passar una bona jornada.

La ruta va combinant passos amb cadenes , ganxos, trams de passamans i esglaons fins arribar al cami que va planejant fins la pedra marcada "El barret".

Ara ja sols ens queda desfer el tramet comú d'aquest matí fins a Joanetes i ja ens arribem al cotxe.

Els números freds no són per tirar coets: uns 10qms 1218m de desnivell positiu acumulat i gairebé 9 hores de caminada (encara que amb moltes hores parats...).
Però com deia un famós anunci : passar una bona estona no té preu...

Senderisme i teca Fotos Picasa Track wikiloc Fotos Jordi

20120115 BTT El llac de les Maioles ...ple !

2012-01-15T23:52:00.149+01:00

Al Rosa sols un parell , en Gerard i en Ribi que s'esperen fora doncs hi ha les darreres unitats del concert d'ahir i no s'atreveixen a deixar les burres soles. Bona canalla ...però amb aquestes pintes !.

Degut a que ahir es va fer una sortida a peu al Puigmal , comenten que tots els que som som els que serem i que sols falta l'Isi que espera un colega seu. Anem doncs a casa seva.

Aixi doncs un Isidre, un Gerard i tres Ramons comencem a pedalar força tard ,gairebé 25 minuts. Pole position !.
Sense un rumb molt determinat comencem a pedalar , però fugint de la boira que fa pinta hi ha a la zona de Sant Guim. Jo comento que tornaré d'hora i sense parar i ells volen anar ca p a Jorba o Rubio ...ja veurem. Vaja avui si que s'en pot dir anar navegant.

Comencem a veure alguns arbres gebrats, encara que ahir va fer una mica de bo i va caure un bon tou del gruix que s'hi va posar aquests dies.

Anem pels plans del Codina tot seguint un radial de la Ruta de la Batalla del 1711 per baixar fins a els Prats de rei i enfilar el sender que mena a la Torre de la Manresana tal i com varem fer fa uns dies.

No ens estem gaire estona a la Torre , tot i alguna proposta de pujar-hi que al final no fructifica. De fet hi ha la boirina que hi ha limita les excel.lents vistes que s'hi poden tindre.

Seguim tot passsant per costat dels cups Cups de cal Sala i fem via per anar cap a cal Barrusca per baixar cap al llac de les Maioles ,que avui esta ple , donant una imatge que costa bastant de veure.

Mostro el geocaching que hi tinc preparat al nouvingut que es mostra interessat pel tema. Millor un exemple pràctic i quan anem a reempredre la marxa: punxada. La roda de l'Isi està al terra. Amb el líquid antipunxades sembla que es pot reparar i tornem a pedalar ara cap amunt.

Quan arribem a la cadena al trencall amb el cami ample , en Ribi i jo decidim tornar pels enanitos , mentre ells prosegueixen la ruta...programada. O no !.

Passem la carretera i iniciem una baixada que enllaça amb un sender que passa per zones que algú de les motos fa servir com a zona d'entrenament.

Aquestes visions donen una mica de mono de moto i ara m'hi donaria unes voltetes com en els vells temps !.

Ens arribem al trencall de Maçana , a partir del qual ens anem trobant marques grogues , que sembla ser son de la ruta Cervera-Montserrat (caldrà investigar ...) i comencem a pujar els enanitos que avui es fan fora més curts que la darrera vegada , tot i que l'esmorzar ...a casa !

Així arribem a Prats , i ja que anem bé de temps i decidim anar a buscar la pujada de Solanelles per les cares misterioses per no fer asfalt i allargar una mica més la sortida.

Arribem a Calaf a una hora prudencial. Missió complerta ! Encara em donarà temps per arribar-me a buscar un dels darrers exemplars del Posa't les vambes , aquest llibret-homenatge a en Joan Anton Vilaseca un bon coneixedor de molts d'aquests raconets i un excel.lent comunicador.

Fotos Picasa Track wikiloc

20120107 BTT Cambrils-Cambrils

2012-01-07T23:11:00.156+01:00

Curiosament la proposta de l'Isi , astutament encoberta amb "en Manolo i jo us proposem...") no ha tingut l'exit esperat i sols som quatre els que anem a fer la ruta ...segurament els quatre Batlles doncs la ruta vol anar a fer el sostre dels Solsonès: el Pedró dels Quatre idems!.

Quedem a les set ...o més ben dit una mica més tard, hora Isi , al final som l'Isi (home si l'organitzador no ve , malament aniriem...) , en Manolo (el segon organitzador , encara que ell no ho sapigués...) , en Dani ,que s'apunta a totes les sortides (enrredades) mítiques i jo.

Abans d'arribar a Cambrils , quan som a l'indret del monument fet en motiu del pas del Tour de França s'endevina un dia ben despejat doncs no es veu cap núvol a l'horitzó i tenim una magnifica vista de Montserrat (la de sempre , doncs a la nostra esquerra hi ha una formació que rep el nom de les Montserratines per la seva semblança amb ella) i el Montseny tot just quan està sortint el sol del darrera de les muntanyes.

Arribem a Cambrils, aparquem a Ca l'Agustí , descarreguem les bicis, ens acabem de vestir de romans i anem a iniciar la pujadeta per asfalt d'uns quatre quilòmetres fins a trobar el camí que puja cap el Pedró.

L'Isi ens mostra part dels "seus" reis , unes sabatilles Mavic de Gore-tex que fan bona pinta per condicions una mica extremes. A veure que tal van. De fet avui ja podran mostrar una mica les seves aptituds!.

La pista inicial combina camins amples engravillats amb un parell de trams emportlanats. Sort n'hi ha doncs algun tramet de cami vell que s'intueix sembla més un pedregar que una altra cosa i segur que la pujada en els trams més costeruts no seria damunt la bici amb tanta facilitat.

Aprofitant un reagrupament per treure'm una mica de roba (mai n'aprendre prou !) , ens aturem a costat d'una mena de mirador per contemplar una curiosa bauma amb les restes d'unes edificacions on inclús hi ha un carro que li dona una imatge bucòlica digna de veure.

Un cop reprenem la marxa , després de pujar una mica més , ens trobem una petita bassa glaçada encara que la temperatura potser pel fet d'anar pujant , no sembla gaire rigurosa. Com si fossim canalla , no ens en estem de tirar algunes pedres a veure si peta el glaç . Avui no portem el Joel per provar si aguanta el pes ...Ai, ai ,Isi !

Ara la pista va pujant suaument deixant impressionants vistes a la nostra dreta de la serra de Turp , amb uns espectaculars penyasegats on encara en Manolo hi veu alguna trialera . No hi ha manera ! .

Una lleugera baixada , malament doncs tot el que hem baixat s'ha de pujar ,i ens arribem a uns prats on veiem uns cavalls que campen lliurement.

Despres de passar uns camps de les reconegudes patates de Cambrils (com a mínim la seva fama es pot comprovar despres d'un bona suada a la muntanya a ca l'Agustí , com nosaltres hem fet !) i d'unes lliçons de com fer foc quan no portem llumins per part del duo Isi-Manolo ...sense exit per cert ! ens arribem al Pla Gran on fem una mica de volteta al errar el cami .

Tornem a enfilar la pista correcta i despres d'una petita aturada per fer una mica de mecànica , doncs al Manolo li rasquen les pastilles de fre ( sort n'hi ha de que va frenat del darrera !) finalment ens arribem a un pla on ens disposem a esmorzar , tot i que per posar-nos a repar del vent que comença a insinuar-se ens fotem a la paret com si fossim la mare de Deu a l'altar !.

Al nostre davant , a lo lluny i a baix podem, veure el castell d'Oden i l'antiga escola on sempre fem la parada a la Ruta de l'Aigua.

Deu n'hi do de l'alada a la que estem ara mateix. D'això s'en diu un esmorzar d'altura. De fet l'Isi va ben preparat i fins i tot porta un parell de cerveses negres que ens anem passant juntament amb la famosa "leche de Iak" del Manolo (potser el seu secret...?) . Tot plegat ens serveix per amenitzar un esmorzar que es converteix com tota la pujada en una mena de discurs filosòfic amb una gran quantitat de dites i frases suficients per començar la nostra particular enciclopedia del bon viure. Deu ser coses de l'alçada!.

Tornem a continuar la pedalada. Ara anem pel bosc cada vegada més a descobert i ens comencem a trobar amb un fort vent de nord que ens dificulta la nostra ascensió.

En Dani no va molt fi i quedem que anirà pujant fins on pugui .

Coronem el Gespeguera amb una ventolera impressionant. Foto de rigor ...gairebé mortis, patint més per la càmara no l'haguem d'anar a buscar a cal collins i proseguim rapidament cap el nou cim. Fem tot el pla de la carena amb fortes rafegues laterals que et dominen la bici i ens fan posar peu a terra en més d'una ocasió.

En Manolo puja com un llamp , no sé si serà qüestió de la bici tal i com ell afirma , diu que li va millor que mai , (i que duri !) o de la llet de Iak , però va pujant pedalant tot i el vent i el pedregar que fan que massa sovent es perdi tracció i t'obliguin a acabar de pujar a peu.

No hem vist a ningú des que hem sortit del cotxe i ara quan estem arribant al cim coincidim amb un parell de colles d'excursionistes que estan a punt de coronar com nosaltres.

Veiem en Dani que ha fet cim al Gespeguera però ha reculat cap a la banda de Cambrils . Nosaltres ens fem fotos mutuament aprofitant la cordialitat de la muntanya , faig una mica de manteniment del geocaching que tinc a la zona i cap avall doncs la ventolera i el fred no conviden a estar-s'hi gaire estona i llavors per unanimitat decidim modificar la nostra ruta inicial d'arribar-nos fins la Tossa Pelada que deixarem per una altra ocasió.Així guanyarem una mitja hora o tres quarts segurs. Hi ha més dies que llonganisses!.

Baixem per encarar de nou el Gespeguera que sens dubte en aquests indrets és el campió en quant a rafegues de vent cada vegada que hi he passat.

Ara baixant als llocs més desprotegits del vent hi ha algun moment en que semblem més trialeros o equilibristes damunt les bicis que una altra cosa .

La baixada un cop passat aquesta zona ventosa , es converteix en una guapada, encara que força esgotadora. Deu n'hi do del que hem pujat !. I semblava que no!.

Al mirador on abans haviem esmorzat finalment veiem a l'altra banda del Prat Gran en David que va tirant.Li fotem una escridassada i continuem baixant .

Quan l'atrapem ens comenta que ha passat un fred de collins a les mans i que a més a més s'ha quedat sense mòbil. Vaja com diuen "la guinda al pastel". Ara ja gairebé és tot baixada i ens espera unes patates que en diferentes opcions tots tastem a ca l'Agustí on el foc a terra ens fa treure els colors.

De tornada cap a Calaf encara tenim temps de fer unes fotos al monument al Tour i fer un geocaching al pont del Clop.
S'anoten un parell de propostes: una pujada nadant pel riu , quan faci caloreta! i anar a veure les germanes bessones de les muntanyes de Montserrat, les Montserratines.

No si de propostes les que vulguis, el que falta són dies !.

Fotos picasa Track wikiloc

20111204 BTT Fent el Pi ...o buscant-lo!

2011-12-04T23:35:00.249+01:00

Havent ahir la sortida a Ulldemolins , era previsible que avui no hi hagués ningú al Rosa, però m'hi atanso igualment , on em trobo amb els "carreteirus" Colell , Segarreta, Castillo i Pep , que em diuen que al Canet sembla hi havia alguna bici. Hi passo però no són de la colla.

La meva idea és anar passant pel llac de les maioles cap a Copons a fer un geoamagatall que tinc pendent doncs pels comentaris pinten molta pujada per fer-ho amb canalla i ha quedat com a assignatura pendent. Un bon dia per no emprenyar a ningú amb les meves ruqueries...!

Així doncs passo el soterrani de la Renfe , faig els plans cap a la masia de l'Indiano i pujo cap a Solanelles. Baixo per les cares enigmàtiques , on m'aturo doncs veig que la xapa protectora està fora de lloc. La torno a lloc i continuo cap als Prats de rei .

Al passar per darrera el camp de futbol veig fugaçment , de fet el llampant color rosa dels equips els delata , com pel camí del cementiri en baixen un parell del Bikecalaf. Són en Gerard i en Jaume.

Em comenten que ahir no varen anar a Ulldemoins i avui tenen intenció d'anar cap a fer unes trialeres cap a Maçana. Jo els comento les meves intencions geocatxerils , els sembla bé i s'hi apunten. Així doncs tirem cap a cal Bartomeu , on fem el tramet de carretera fins el trencall de cal Barrusca i comencem a planejar fins enganxar el cami que mena al llac.

Ens arribem al llac , fem la paradeta de rigor i proseguim la nostra ruta ara pujant fins el cami de l'Hostal Vell. Volem anar a Rubio i la nostra intenció és baixar per un corriol que fa temps no faig , però ens despistem de trencall i arribem als plans de Rubio abans d'hora i per camins bons. Que hi farem! Millor ens entaulem ...gairebé son les deu i ja ens l'hem guanyat també !

Avui ens comenten que és el darrer dia dels llogaters , que deixen el negoci i per cel.lebrar-ho ens proposen un menú especial força atapeït. Jo em trio una cosa nova per esmorzar: truita amb un tall de pernil salat. Digueu-me clàssic ... i previsible !

A part dels ciclistes que ja hi trobem , van arribant , trialeros, caminants (alguns ben coneguts de Calaf). Això del tec si que ens fa iguals ...

Fem el nostre temps estandard,una horeta i llavors decidim anar a buscar el pi del Quildo tot fent el geoamagatall que hi ha. De moment anem cap el divertit caminet que va al llac de Jorba , passem el rierol ( avui no ens hi gronxem...!) i anem a buscar el bellisim sender que mena a Copons tot seguint la riera. Tot el tram és sempre un plaer pels sentits.

Quan arribem a Copons , sortim a l'antiga carretera , on coincidim encara que sols sigui fugament amb en Josep Fitó que puja cap a Calaf amb la bicicleta de carretera , doncs les indicacions del gps ens diuen que cal girar a l'indret de les piscines i anar a buscar el vell sender per on baixavem a la Cursa de l'Esquiador del 94 (i que va guanyar en femines la nostra "nena" , la malograda Roser , al cel sia ! )

No fent cas als comentaris que figuraven a la web , anem pujant el sender , arrossegant la bici una bona estona.

Arribem al primer punt on cal buscar pistes, i trobem abans l'eina de repassar la pista que la pròpia pista. Finalment la trobem , esculpida a una pedra ... molt bona , molt ben buscada la pista si senyor!. (I qui vulgui desfer el misteri...ja sap !)

Ara introduïm les dades i el gps ens envia a la Llacuna. Ospes tu ...no anem bé no !! Al final decidim anar a buscar la propera pista que sembla ser es troba en una font , on hem de mesurar la llargada del broc. Per error ens estem una bona estona buscant a la font de Sant Joan , que la tenim a prop, fins que al Jaume se li encen la bombeta ...o se li inflen els... , tornem a repasar la formula. Ospes tu , ja no sabem ni sumar , ens faltava afegir un 10 a la formula de la latitud. Bingo ara ens dona la situació de la font , a l'altra banda. Reculem el sender , per sort ara de baixada i anem de pet a la font.

Fem les mesures que ens donaran la darrera pista (per quin altre motiu es pot anar arrosegant una cinta mètrica a la bossa !) i ara ja sols toca posar les coordenades finals que ens faran pujar unes quantes margeres.

Som més tossuts que uns gats bornis, i en alguna ens hem d'apalancar amb força doncs el fanguet i la poca adherencia de les sabatilles d'en Gerard ens ho foten difícil , però uns minuts més tard tindrem la nostra recompensa al trobar finalment la caixeta. Missió acomplerta !

Ens acabem de pujar fins el pla on es troba el majestuós i centenari Pi del Quildo i ara ja toca pensar en la retirada cap a casa., fotent el turbo a la part final , agafant un tramet de carretera doncs toca dinar familiar i voldria arribar abans de les postres !.

track wikiloc

20111127 BTT Cursa de l'Esquiador Vallbona d'Anoia

2011-11-27T23:31:00.159+01:00

Definitivament aquesta cursa enguany ja començava malament , inclús a les inscripcions.
Tot i que hi participo des de l'any 93 , al llegir al llibret la normativa sols veig la negreta i no me n'adono que era el dia d'inici via web i m'hi presento la setmana abans. Sort que no era l'únic ...

A la sortida , una vegada han arrencat els de marxa , encara que algun crec que es passava la normativa pel forro i semblava més de cros..., anem a la graella .

Seguint les indicacions del speaker anem a donar la tarja de control a la persona que ens indica. Rebem algunes esbroncades i males maneres.

Quins nervis per una prova que haurien de fer amb els ulls tancats. ! Que hi farem ja se sap això és el campionat del "món" d'Igualada i comarca...!

Sortim cap amunt i començo a agafar un ritmet suau doncs pel perfil sembla que això de pujar ho farem una bona estona. Ja tenim temps de passar-les magres...!

A mesura que ens apropem a la zona del tunel del Bruc , el paisatge va guanyant en bellesa , i comencem a agafar alguns bonics corriols que em recorden una part del recorregut de l'any abans i de l'edició de Piera.
Ara toca un tramet de baixades i plans que començo anant a roda d'un parell de nanos joves que tenen un estil una mica més esbojarrat i descontrol.lat que el meu. Diferències d'edat .

De cop en un pas pel bosc veig a càmera lenta com una branca se m'enganxa a la banya dreta del meu manillar, es va tensant , tensant , fins que pam ...surto disparat per l'esquerra en direcció a un toll de fang. Per sort no hi arribo però poc em falta. Garrotada forta al genoll i una bona ferida.

Em passen alguns corredors i torno a agafar la bici i vinga no ha passat res.Som-hi !.

Començo a baixar i em noto poc comode , la bicicleta s'em descontrol.la , primer penso que amb la caiguda no s'hagi trencat alguna cosa o s'hagi afluixat la tanca de la roda.

Finalment m'en adono a meitat d'una forta baixada que porto punxada al davant. Paro just a la sortida d'un rasant on la gent baixa que se les pela , mentre jo vaig canviant la cambra.

Començo a inflar i ... ara ve quan el maten!. Vaig inflant i no hi ha manera , la manxa no va bé .

El lloc és una mica compromés per demanar una manxa i al final decideixo baixar a peu fins el pla a veure si trobo algú que em pugui deixar la bici doncs aqui la gent passa a tota h... .

Arribo a baix i ...eureka un participant que ha trencat el canvi i em deixa la seva manxa. Va de perles ! , Quina finura! . Em diu que es nova , de fet l'estreno jo, i es nota . Li agraeixo i torno a tirar.
No ha estat res ...sols uns vint i cin minutets més o menys . A la merda el temps standard de les dues horetes.Ara ho recuperem...!

Comencem a enfilar la pujada al castell i després d'ensumar baixada ens trobem amb alguna pujada sobtada que fa que la gent malaeixi als de l'organització.

Finalment comencem la baixada final on atrapo en Toni Roca que em diu que no duu frens ...mal lloc per quedar-te sense.

Arribo a Vallbona , i faig l'scratch de les meva historia particular amb la cursa : 2:34:53 i a sobre veig que enguany hi ha l'opció de descarregar-te un diploma. Ho faré i l'emmarcaré !

Vaig a buscar la bossa de la coca cola i em diuen que he de fer tota la cua de l'entrepà. No n'aprendran mai amb el poc que costa com a altres llocs com la Selenika on al creuar la mateixa arribada ja et donen la beguda . Si no vull l'entrepà per que nassos m'haig d'esperar que facin l'entrepà!.

Malauradament i conyes a part la noticia tràgica és la mort d'un dels participants en cross just creuar la meta .

Des d'aquest blog el meu condol a la familia d'en Julian Ramirez.

Web Cursa Recorregut Track wikiloc

20111120 BTT De Calaf al pou de glaç del rector ! Quina fe!

2011-11-20T23:55:00.170+01:00

Era previsible poca gent avui al Rosa ,i així ha estat , molts "carreteirus" en Colell , Paradell , Segarreta, Pep , Pepe que quan arribo se n'en foten al veure'm en culottes curts...si encara passaré calor !

Al final sols els de sempre l'Isi i en Manolo a qui proposo anar a buscar al Castell de Boixadors la ruta de la Selenika en sentit contrari fins a Fals i allà anar a veure el pou de glaç del rector. Cap objecció al respecte i per tant ...som-hi!
En Manolo continua amb la seva incombustible B-Pro , sembla que la reparació de la Cannondale és una veritable historia de por.
Enfilem cap a la Fortesa i fem la trialera de l'espona que allarguem una mica un cop sortim del diposit.

Al anar a pujar al castell també allarguem la pujada i anem a buscar el cami vell anant cap a la banda de corregó. Una opció que gairebé teniem oblidada doncs el cami ha estat a punt de perdre's i és una zona poc transitada.

Arribem al castell i pujem fins dalt per anar a buscar el camí que baixa cap el Molí de Boixadors , tot trobant-nos colles de caçadors que es van preparant pel porc. Ep, fotem el camp d'aqui !

Baixem a trobar la cruïlla de la carretera del coll del Pallares a l'indret de cal Riera per pujar cap al repetidor . Un cop som dalt , enfilem la ruta que mena cap a Fonollosa i ens comença a ploure. Avui si que l'hem anat a buscar . La negror estava a la banda de Manresa ...i nosaltres de cap. I sense impermeable! Ni l'Isi ni jo en portem i en Manolo que n'estrena un , diu que no se'l posarà per solidaritat ...de moment! Per sort nostra , no dura gaire la cosa , quan sortim al trencall de Fonollosa que puja cap el circuit de motocross comença a sortir el sol timidament . Falsa alarma.

Agafem el divertit sender que puja cap el camp fotovoltaic, encara que avui amb la pedra molla alguns trams hem de fotre el peu a terra, excepte el Manolo que és més valent o té millor ajustada la suspensió del darrera !.

A dalt als plans de Xamal breu parada al pou i comencem a baixar ,encara que primer ens despistem i fem una lleugera volta.

Baixada rapida fins els plans de Fals i encarem cap el parking del pessebre , on avui hi ha un avituallament. Es tracta de la marxa a peu la caminada popular Joan Vila . Els nois del control ens conviden molt amablement a menjar o beure una mica. L'Isi en fa els honors. Anem a donar una volteta per l'entorn preciós de les Torres de Fals i ens enfilem fins a l'esglesia de Sant Vicenç fent una part del bonic recorregut del pessebre.

Al baixar proposo l'enrredada del dia (la primera) a veure si el corriol que surt a esquerra ens porta cap el pou de glaç del Rector. Comencem a baixar per un sender que sembla fa temps no hi transita ningú , de gran bellesa amb abundant vegetació que sembla més la selva que una altra cosa. Anem a parar a la riera que creuem passant per unes relliscoses lloses fins anar a buscar les marques del GR.

Despres de demanar confirmació a una dona , trobem un pontet que amb l'humitat té pinta de traïdor i cap de nosaltres s'atreveix a creuar damunt la bici.

Finalment ens arribema al pou de glaç del Rector , una construcció que ha estat excel.lentment restaurada per una colla d'entusiastes.A veure si prenem nota a les nostres contrades!.

Ja és tard, són vora les onze i quan anem a tirar seguint les marques blaves que pujen cap el parking de les Torres ens trobem un home que per anar al Molí de Boixeda ens recomana tornar a baixar i anar a buscar el cami que mena a la carretera de Manresa. Serà l'opció més ràpida o esmorçarem a l'hora de l'Angelus!

Després d'un bon esmorzar de gairebé una hora i omplir els bidons tornem a la marxa. Ara tenim un parell d'opcions : a tornar per la banda de Xamal cap a la banda d'Aguilar o pujar per can Ticó vell cap a Camps. Agafem aquesta segona. Segona enrredada del dia: la pujada pel GR , força feta malbé inclús per fer-la baixant , de pujada no cal dir res més.
Ara si que no tenim fred , en aquests moments recordo els "carreteirus" segur que no els sobra la roba com a mi.

Despres de la caminadeta-païdora retornem al cami que va pujant cap a Camps. Un cop passem les cases , el cami ens porta al tramet de les lloses on iniciem la pujada que un per altre anem aguantant estoicament damunt la bici fins que les rodes ens diuen prou. Deu n'hi do del tram que hem pujat , a priori no haguessim apostat per tant.

Decididament aquesta volta feta al reves es gairebé del tot ciclable, en canvi en aquest sentit hi ha alguna rampa que és de les de pit i c...! i a més a més hi ha la propina de la part "caminable" en pujada del GR. Que hi farem som així d'esplèndids !

Ara ja comencem a notar els quilòmetres a les cames i cada vegada el ritme és més feixuc.

Passem per la creu Grossa de Castelltallat, fem tot els plans per sota Goberna i enfilem la baixada cap a can Cardona.
A mig cami quan anem baixant amb en Manolo , ens topem amb una image que gairebé sense dir ni paraula ens fot un fart de riure. Un pastor dins un tot terreny mirant una revista de les "guarres" i al seu davant el ramat amb les ovelles mirant amb cara d'.. idem degollades. Sobren els comentaris!

Ara ja sols toca la pujada al castell que a aquestes hores ens deu semblar poc doncs el Manolo inclús allarga una mica el cami d'arribar al castell. Aquest home no en te mai prou o que ?

Fotos Picasa Track Wikiloc

20111113 BTT Calaf-La Manresana-Llac de les Maioles-Rubio-Copons-Calaf

2011-11-13T23:40:00.135+01:00

Arribo tard al Rosa i sols trobo a l'Isi que estava a punt de marxar sol. Li proposo anar donant una mica de tomb per fer temps a la Torre de la Manresana on està previst una recreació per part del Miquelets de Catalunya en motiu dels 300 anys de la batalla d'els Prats de rei. Dit i fet, anem tot donant una mica de volta cap els plans d'en Codina i ens arribem a Prats per anar a buscar el sender que puja de cal Segura fins a la Torre.

Molt ben arreglat el sender que havia estat molt de temps mig oblidat i ara és totalment ciclable i l'han arranjat una mica per ser tram radial de la ruta de la batalla.

Quan arribem al peu de la torre enxampem al Miquelets per la reraguarda. Saludo en Marc que està atrafegat fent els darrers preparatius abans no arribin els caminants que faran una parada tècnica aqui i aprofitaran per esmozar al peu de la Torre on està muntada la plana major de l'exercit.

Nosaltres no duem entrepans i hem de continuar la nostra ruta , encara sense decidir si anem a Rubio o a Copons . De moment continuem i abans parem breument a veure els cups de cal Sala que hi ha al costat de la Manresana
.
Reprenem la ruta improvisada total. Ara encarem cap a cal Barrusca , des d'on podem veure la pedra foradada de cal Espanyol a lo lluny , llàstima que el fet d'estar al mig dels camps ens impedeixen el seu accés sense aixafar els sembrats. Haurem d'esperar al segar!

Seguim la nostra ruta ara cap el llac de les Maioles , amb l'esperança que les darreres plujes hagin omplert una mica aquesta curiositat tant dificil de veure plena.
A mig camí una inesperada cadena i un rètol de cami particular ens despisten.

No sabem molt bé lo dels drets particulars , però no sé fins a quin punt aquest cami es pot considerar particular. Nosaltres amb precaució continuem, doncs no coneixem pas altra manera d'atansar-nos.

Finalment hi arribem. Mala sort, està sec, sec.

Sembla que ha plogut però el terra està molt assedegat i la pluja no ha estat suficient per que el llac faci honor al seu nom. Que hi farem !.

Comencem a pujar el caminet a buscar la pista cap a Rubio i llavors l'Isi em comenta que passarem molt a prop de casa d'en Manolo. Ens hi arribem fins a la valla i el truquem. Té feina doncs està amb avaria al tractor . Un altre dia serà. De totes maneres l'Isi insisteix en que estarem esmorzant a Rubio ...per si s'ho repensa!

Baixem per anar a buscar el cami que ens porti a Rubio on farem l'esmorzar. Aqui me n'adono que duc el gps engegat però sense gravar el track . Alguna cosa haurem de fer doncs la ruta tot i ser improvisada de moment estem veient llocs peculiars de la zona i pot ser interesant per gent que vulgui gaudir d'una bona passejada per les nostres contrades.

A Rubio ja hi ha trialeros i caminants que estan repostant, sols falten els bicicleteros i els caçadors per acabar de fer la quadricomia típica que composen l'estampa d'un bar d'esmorzars un diumenge al matí.... Nosaltres per no ser menys ens fotem un bon tiberi tamany XXL inclús la meva coca cola . Quan li demano de les grans i el paio del bar que és un "conyon" em porta una ampolla de dos litres ! Cap problema si ell és animal ...jo no em quedo curt!.

Quan anem a pagar ens saluda en David , que resulta també estava esmorzant i no ens haviem vist mutuament. Li preguntem per quan es ven la bici , ja que fa temps que no ve amb nosaltres ...ara se li ha girat altra feina ! Aquest jovent !

A la sortida agafem el bonic GR per anar a buscar el camí de la riera .A mig cami ens trobem una trempada colla de veterans , veterans d'Igualada. Fem petar la xerrada una estona i després d'arreglar el pais (no tot , sols una mica , deixem que la resta ho faci els nostres estimats polítics ... ) proseguim la ruta.

Aquest caminet té trams de gran bellesa com la pressa , amb els seus ànecs , el gronxador o els pasos per la riera on la coloració de tardor i la caiguda de la fulla donen força color a un paisatge que conviden a donar un tomb.

Així ens arribem a Copons on trobem en Sergi Fitó i familia que venen de fer el meu geocaching del gorg d'en Nafre. Despres de fer petar la xerrada ens hi arribem per fer una visita de revisió mentre una colla de nens encallen una barqueta de radio control al mig del gorg.

Reemprenem el cami cap a al Molí de la Roda , passant pel mas Lloretó on l'Iis em mostra un antic pou de glaç força amagat.

A aquestes hores fot un bona caloreta i la pujada pel sender del Molí sembla una caldera. Quin canvi aquest temps mig boig ! Mira que hem sortit abrigadets de bon matí i ara anem que ens sobra tot.

Al final la volteta tot i la continua improvisació ens ha sortit força completa i amb forces punts interessants a visitar.

Fotos Picasa

20111106 BTT Cantonigros - L'Esquirol

2011-11-06T23:55:00.185+01:00

Amb l'excusa de veure els canvis de colors de la fulla haviem quedat en organitzar una sortida i que millor que la zona del Collsacabra. En principi la ruta era un mix entre un parell de propostes sortint de Cantonigros i anant a Santa Maria de Corcó, Tavertet i Rupit , encara que la pluja durant tota la semana ens donava una idea del que podia ser l'excursioneta.

Per començar ja sortim una mica tard , doncs a les 8h40 comencem a pedalar. Per no tindre sorpreses ja anem guarnits per la pluja. Anem a buscar el cami cap a la Foradada , que acaba essent un pedregós sender que amb l'aigua sembla que anem pel mig del llit d'un riu . Encara que les pedres primer et donen una mica de respecte, deu n'hi do del que arrapen les rodes malgrat la mullena i els tolls que hi ha.

A mesura que ens apropem , el brogit del salt de l'aigua cada cop és més fort , encara que no podem veure res.Anem immersos en un bonic i tupid bosc ple de falgueres que li donen un caracter màgic.
Finalment arribem a un trencall on hi ha un retol forjat amb el nom de la Foradada .Aqui potser hagues calgut deixar les bicis , doncs quan iniciem la baixada per aquest corriolet poc a poc la cosa es va emmerdant fins que els darrers metres d'accés a la Foradada es transformen en una caminata. Sort que la colleta d'avui hi estan acostumats. A més a més la preciositat de l'entorn ens té una mica bocabadats a tots i ningú protesta.

Quan finalment arribem a la cascada veiem l'espectacularitat del salt , fot goig de veure'l avui amb tota la força de l'aigua com surt a pressió.

En Dani em pregunta sobre això del geocaching i li faig cinc cèntims del que consisteix i li comento que aqui n'hi ha un però sembla que està perdut doncs desde maig que no el troben i els darrers visitants no han tingut sort. Segur que està perdut o expoliat.

La curiositat però pot més i intento passar per la corniseta que hi ha a la dreta de la cascada a tocar de l'aigua però quan estic a punt de donar mitja volta i deixar-ho correr en Manolo em diu : "Deja que lo pruebo yo" . Collins quina tècnica té , es nota les maneres d'aquest exmilitar, doncs es fot estirat per l'escletxa de la pedra i passa cap a l'arbre . Jo no m'en refio amb aquestes sabatetes anirem a espetegar a l'aigua , amb tota la catxerreria electrònica que porto a sobre pot ser un desastre. Passa en Joel i després en Dani que m'ajuda a passar el tronc. El terra està lliscant lliscant i sino que li diguin que per poc no ha va a espetegar al mig del riu. Gairebé aniriem millor descalços doncs les cales no foten més que donar pel sac i sereno.

El pas per sota de la cascada , espectacular.A partir d'aqui ja no cal que tinguem por a la pluja.. D'això s'en diu teràpia de xoc !.
L'Isi no les té totes, però veient que tots estem a l'altra banda també acaba juntant-se a la festa.

Comencem a buscar per sota de la pedra triangular que hi ha al mig del forat sense sort , fins que finalment fent llum amb l'ajut del mòbil : eureka ! apareix la caixeta dels nassos amb alegria per part de tots .

Quan més grans més animals ! Si algú ens veu fotent-nos xops com polls buscant una carmanyoleta farcida d'enrredos i paperets segur que truca directament als de les camises blanques.

Tornem a les bicis però donant el volt per l'altra banda de forat, travessant com podem el rierol. Ara el que no s'ha mullat els peus també , és un miracle. Però com diuen ...si no vols pols, no vagis a l'era. Tornem a la ruta que és tard... i vol ploure !
Tot el caminet fins a l'Esquirol és un plaer pels sentits , finalment ens arribem a Sant Maria de Corcó on despres de passar pel pont romànic anem a buscar un lloc on esmorzar , que ja són hores!

Mirant els números fredament , són per tirar la gorra al foc: portem sols cinc quilòmetres , una hora de pedalada , tres quarts d'hora a la Foradada i tretze minuts a les Fontiques , ... Ja vaig avisar que seria una sortida on els quilòmetres no seria el més important , una sortida diferent ...però tant !

Al restaurant hi arribem just quan surten un parell de ciclistes. Ens diuen que s'han llevat d'hora. Com si nosaltres no ho haguessim fet !
Entrem xops , inclús ens conviden a deixar trastos a una cambra annexa on s'eixugui la roba . Això si la gana no ens l'han tret , i ens fotem un bon esmorzar fins i tot repetint.
I la sed ...tampoc! . Al sortir es nota la diferència entre el grupet de la coca cola i els del vi. Mentre en Joel i jo pujem pel carreró donant una mica de volta , la resta tiren pel dret pujant per les escales on els trobem encara mig enganxats. Ai , ai Bacus!

Mentre anem tornant cap a Cantonigros , rialles , conyes , van acompanyant tota la ruta feta pel bonic cami ral d'Olot a Vic per on transcorre el cami de Sant Jaume i que ha format part d'aquest macroprojecte el CSJ que ha estat la noticia de l'any en el mon del geocahing al publicar una sèrie de 1001 catxés al llarg d'aquest cami. Una bona inciativa dels geoPelegrins que apropa aquest mon amb el del pelegrinatge.

Així passem per costat del dolmen de Puigsespedres i anem pujant per les lloses del cami que hi ha estones que sembla que correm pel llit d'un riu, donc baixa un bon cabdal d'aigua , però nosaltres tossuts. Aigua que de vi ja en venen!.

La pluja va augmentant a mesura que anem arribant a Cantonigros i quan finalment hi arribem ja es tard, un quart de dues . Decidim anar a buscar un lloc on dinar i despres d'una mica d'indecisió anem al Xampanyet de Cantoni.

Despres de dinar , tot i una timida revifalla per fer alguna cosa per la zona encara que sigui una excusioneta caminant , queda ofegada , mai millor dit , amb la que està caient ara mateix. Tornem cap a Calaf , ja en tenim prou d'aigua per avui!

Quina vergonya , sols deu quilòmetres (encara que molt intensos). Això gairebé es de jutjat de guardia! Aquesta sortida quedà suspesa , no sé si per setembre o juny , però hem de repetir segur !.

Fotos Picasa

2111030 BTT Diada Montserratina...o "Gorilas en la niebla" !

2011-10-30T22:54:00.140+01:00

La proposta d'anar a Montserrat en BTT per part de l'Isi no ha tingut l'exit esperat , potser la por a un xàfec o als quilòmetres poden més que l'esperit aventurer.

Avui darrer diumenge d'octubre es fa la clàssica diada Montserratina organitzada per la FCC , la concentració ciclista a l'emblemàtica muntanya màgica. Fa un bon grapat d'anys que no m'hi atanso , des de l'època del A.C.Calaf i de fet tampoc avui arribaré a la plaça , doncs giraré a mig camí ja que tinc que ser d'hora a casa.

Sortim del Rosa, amb el nostre gurú de la ruta d'avui , l'Isi , en Manolo i en Dani un colega seu , pel que em diuen un supervivent de la sortida a Andorra , que tot i l'experiència de l'any passat sembla que enguany també ha estat durilla, durilla i ha marcat un abans i un després...!.

Abans de sortir no hi hagut manera de posar en marxa el gps. Aquest matí a casa he gravat un track "sorpresa" a la tarja i l'he tret massa ràpid del PC i ara no hi ha tu tia. Que hi farem , ja sabem on anem!

Tirem pel dret cap a Solanelles i baixem directament pel cami del cementiri cap a Prats sense perdre temps.
Just passar els horts de Prats , quan enfilem la pujadeta , tot i la pluja que ha caigut , el terra es troba en perfectes condicions, sense fang. Aquesta terra assedegada de pluja ha engolit aquestes primeres aigües ràpidament i no ha deixat els camins entollats.
Amb el temps que feia que no plovia ja convenia...! Ara que no sigui no parar i ho foti tot enlaire l'aigua!

Avui el Manolo s'ens ha presentat amb la seva veterana B-Pro. Tornem als origens. La flamant Cannondale es veu que ens ha sortit una mica "rana"...Tot i així a la pujadeta del Bartomeu amb el pedregar que hi ha al pujador ...i sense suspensió al darrera comença a fotre el seu ritmet trencador.

A la baixada dels enanitus es comença a veure una bona gama de colors. Comentem amb l'Isi que hem de montar una sortida per veure els canvis de colors a les fulles. A veure si trobem un forat a aquest calendari ...però ha de ser ja , o s'ens acabarà aquest temps de canvi!

Quan arribem a la carena dels ventiladors proposo baixar pel cami del recte més divertit que la pista engravillada i sense el trànsit motoritzat que sempre és millor evitar. Dit i fet , a més a més ara és un plaer baixar ! Santa Magura prega per nosaltres!

Fem els plans pel cami de cal Prat fins arribar a la carretera de Castellfollit a Maials i llavors ens toca agafar un tramet d'asfalt fins anar a buscar la darrera baixada que ens acosta fins a cal Frare.

Ara toca un tramet més "pastoset" de pista que compartim amb algun 4x4 fins que trenquem a esquerra per enfilar els darrers quilòmetres fins a can Maçana on trobem els primers grupets de ciclistes que es dirigeixen cap a la trobada.

La segona proposta del dia és fer el tramet de can Maçana fins a la plaça Catalunya passant per sota de la Foradada i així estalviarnos un tramet d'asfalt que amb aquesta boira també és perillos. Dit i fet !, avui la colleta és breu i està receptiva a aquesta mena de propostes.

El primer tramet fins arribar al trencall cap el refugi Barbé són ciclables però amb forts pendents , però després la memòria ens juga una mala passada . Semblava que seria tot pla i baixada. Però la pedra solta i molla ens obliga a no refiarnos ni un moment , cal anar amb molt de tacte i fem una bona part a peu doncs trobem forces esglaons que no recordavem de quan ho haviem fet a peu .

Anem amb força cura doncs ara aquest tram està prohibit a ciclistes , i millor mostrar un respecte per l'entorn i pels caminants , que per sort en el tramet que hem coincidit ens hem respectat mutuament. La muntanya es prou gran per anar-hi tots amb respecte!.

Llàstima del dia que ens està fent , doncs les vistes serien espectaculars amb aquesta gama cromàtica que tenim en aquest tramet , amb les fulles amb mil i un colors : els grocs , vermells , verds , els fruits d'arboç o cireres de pastor fan que el tram sigui un plaer per la vista , encara que amb la boira pixanera que hi ha , no veiem ni la Foradada ni res. Quina llàstima !

Al final quan arribem a la Plaça Catalunya decidim provar de memòria el que recordava d'un track d'uns ciclistes d'Igualada tot seguint el corriolet enlloc de baixar cap a la carretera. Al final tot quedarà en una "enrredada" de escales i escaletes que a peu serien l'h... però que amb les bicis es foten una mica pesadetes i que si ens descuidem li donen un susto a l'Isi que rellisca abans d'arribar a la carretera, baixa totes les darreres escales a cops de cul i fent malabarismes per evitar al màxim fotre la seva flamant Treck pels terres.

En Dani , el rookie , a partir d'avui ja coneix una mica el que entenc jo per "podem fer una ruta molt maca "... De totes maneres sembla un paio valent! Tornarà !

Mentre ells acaben per l'asfalt el recorregut fins arribar al Monestir on es farà la concentració , jo dono per acabada la meva ruta i torno per carretera fins el coll de can Maçana per desfer tot el recorregut fins Calaf, passant uns enanitos més llargs del compte, doncs noto a faltar l'esmorzar ...! Aquests costums no es poden deixar així de cop...

Fotos Picasa

20111023 VF Regina de Peramola...vertigen..no! No poc !

2011-10-23T23:04:00.266+02:00

Feia temps que havia dit que tenia una arnes i un disipador per estrenar d'abans de la garrotada que s'estava fotent de fàstic a un racó , . ..i la trucada a mitja setmana d'en Gerard ja no mereixia cap mena d'excusa, així que quedem a dos quarts de set per passar a buscar-lo i enfilar cap a Oliana per fer la Regina.Una de les millors vies ferrades que podem trobar a Catalunya.

Arribem tant d'hora al parking del pont d'Esquella que l'opció d'iniciar l'aproximació amb frontals i després tindre que guardar aquest a l'atapeïda motxil.la fa que proposi recular fins la presa d'Oliana a fer un geocaching dels rapidets i deixar que la cosa s'esclareixi una mica.

Dit i fet , al Gerard li sembla una bona opció i anem , fins i tot amb l'arnés posat ,cap a la presa. Just aparcar , travessar la carretera i ja el trobem essent gairebé un drive-in i retornem al parking.
Ara ja s'hi comença a veure i ens posem en marxa iniciant l'aproximació anant a buscar els punts vermells que ens guiaran durant tot el recorregut. Quan sortim de l'esplanada del parking tot just arriba un cotxe. Si no hi ha sopreses , no haurem de fer cua!

Tota la ferrada està en molt bon estat sobredimensionades les mesures de seguretat i amb les normes bàsiques de seguretat no comporta cap perill a part de la dificultat pel tema psicològic de l'alçada.
Abans d'arribar al pont al trencall que puja cap el mirador , el gps del Gerard li pita que el geocaching es troba a prop, i sembla que està dalt del cim de l'agulla. Em diu que no hi havia pujat abans i l'ocasió la pinten calva ...com diuen.

Toca pujar fins l'agulla. La veritat les vistes des d'aqui són espectaculars. A més a més de veure ja forces cotxes a la zona d'aparcament , podem començar a veure els voltors com planejen damunt dels nostres caps.Quina enveja donen aquests "pajarracus" imponents planejar amb tanta facilitat! Dona goig veure'ls en acció!

Despres de signar com es degut i fer alguna foto , retornem a la ferrata , ara toca baixar, millor del que semblava en un primer moment, i retornar al trencall per anar a buscar el primer punt crític: el pont. I d'aquesta manera iniciar el segon tram.
Sense que "lo cortes quite lo valiente"...ejem , passa primer en Gerard. La construcció del pont és veu prou segura i dona bastanta confiança. Res a veure amb la de les Baumes Corcades...! Sols et fot una mica enrrera el vent que bufava fa un moment a l'accés a l'agulla. Per sort ara a la zona del pont no fa gairebé gens d'aire.

Just acabar de passar el pont , tornem a enfilar-nos verticalment fins arribar a la gran feixa.
Al arribar-hi veiem el sender per on hi tornarem a passar al baixar , i busquem un lloc una mica arrasarats del vent i fem un mos, no sigui que ens quedem esvaits pel darrer tram que és molt més exigent fisicament.

Aprofito la parada i em trec roba doncs fot un bo que enamora i feia una bona estona que m'estava coient . No es pot ser tant fredolic. Sempre surto pensant que em fotaré de fred i acabo suat com un poll!

Un cop reposades les forces reemprenem la marxa . Ara ve un tram amb forces trams verticals espectaculars que per una persona amb vertigen com jo, no et deixen indiferent. Tot i la excel.lent feina feta pels seus creadors , dotant la via d'una excel.lent equipació que en ocasions fins i tot sembla excesiva , quan mires cap avall la sensació és una passada.

Arribem al pas desplomat que és on trobo a minvar més les forces dels braços. No faig cas al consell del Gerard a fer el pas lo més ràpid possible i noto com les forces tot i l'esmorçar no són les de primera hora del matí. Solució : La baga d'assegurar i un kit-kat...!

En canvi al pas de la fe , tinc la meva llargada a favor i arribo facilment a l'altre banda de paret. Ara entenc el rètol de nens no. Aqui els més baixets han de tindre els seus problemes.

Després d'un nou pas vertical ens arribem a la bustia , que un cop oberta sembla més una paperera que una altra cosa. Mira que som desendressats !
Signatura allà on podem i vinga que falta poc per coronar.

El darrer pas el fem per la nova via de l'esquerra , una opció més fàcil i asequible que l'original de la dreta. En Gerard em diu que ell no l'ha feta mai i tampoc és qüestió de fer estrenes avui ! Hi ha més dies que llonganisses!

Arribem a dalt de tot, foto de rigor i contemplar unes vistes que tot i una mica de calitja són espectaculars.

Al fons es veu el pont inacabat d'Esquella i la zona d'aparcament ...tot plegat petit,molt petitó realment estem lluny , molt lluny!

Sense més temps a perdre , iniciem la baixada que en alguns trams està equipada amb cadenes i esglaons.

Quan arribem a la feixa on haviem esmorçat fem una mica de parada tot observant els voltors que estan força actius. Una bona colla , en puc comptar fins a una dotzena , estan voltant pel damunt dels nostres caps i a vegades sembla que estan buscant menjar. És prop de l'hora de dinar i no voldriem tindre res a veure amb aquestes bestiotes al seu àpat!

A dalt , a l'esperó veiem una noia que li fot crits al seu company que es troba una mica més avall pujant més lent. Collins quin caracter té la paia!

A l'agulla on abans haviem anat a buscar el tresor , hi feiem una bona colla de gent que està fent el mos.

Nosaltres ja en tenim prou per avui , iniciem la baixada pel sender que passa a tocar de l'impressionant desplom , i despres podem contemplar a la llunyania com els altres grups passen el pont.

Anem seguint el corriolet que no per fàcil fa que sigui impossible fotre un cop de cul ...ho dic per experiència ! i finalment arribem al parking.

Una bona ferrata, amb un excel.lent dia i una bonissima opció per passar una matinal "aeria".
Una asignatura pendent que podem donar per aprovada amb nota alta.

Per quan la propera....?

Fotos Picasa Descripció & fotos

20111015 BTT NOCTURNA BIKECALAF

2011-10-15T23:59:00.038+02:00

A l'octubre , i amb una setmana d'antel.lació respecte la data de sempre , torna la nocturna , un clàssic que enguany s'ha ampliat afegint també l'opció de caminada.

Potser el recorregut de la llarga ha estat una mica "d'emergència" ja que l'havien acabat de preparar el mateix dissabte al matí ,pero per aquesta prova el més important és que el tram del túnel del terror ha estat un any més genial . Curradissim i millorant-se edició rera edició.

Però anem per pams , a dos quarts de vuit haviem quedat a la plaça dels arbres. Enguany haviem decidit que els nens no hi anirien , el fet d'anar pel matí a Clickània a Montblanc i que podien acabar rendits com ja ens va passar fa dos anys quan el Sergi s'adormia damunt la bici , juntament amb la por al fred que semblava faria van fer que ens tiressim enrrera.

Així doncs em presento sol a la plaça , on esperem que s'acabi d'enfosquir el panorama. Potser s'ens titllarà de clàssics , però no seria una nocturna si no anessim de nit , no?
Al final comencem a pedalar tot donant el vol pel poble anant a buscar el pont nou al costat de la constructora per agafar el cami del rentador.

Un cop arribem a la carretera d'Igualada , reagrupem per travessar-la i anem tirant pels plans cap a Sant Martí tot seguint el nostre guia espiritual que avui és en Joel. Tancant files anem fent amb l'Isi i fotent-nos de pols fins les orelles. Si no plou aviat aqui si podrà organitzar la Baja.

Mentres anem pedalant comentem algunes idees que tenim : per part seva em diu que voldria fer una sortida per la zona de la Garrotxa o de les Guilleries aprofitant el canvis de color de la fulla que experimenten els boscos en aquestes dates. Em diu que busqui alguna ruta a wikiloc . Aquest serà el menor dels problemes , doncs la cosa hauria de ser ja , i tenim el calendari bastant apretadet.

Per part meva avui que estat a Poblet he agafat més informació per fer la ruta del Cister , que ell ja ha fet un parell de vegades amb el Manolo.
També la ruta de l'Aigua que haurà de ser ara al novembre amb la doble opció: sortida des de Solsona i opció XXL des de Calaf

I per acabar una opció dual a l'Espluga de Francolí com l'any passat , a veure si fem d'una vegada el "Dragon-Khan" però combinant la bicicleta amb una espeleo-aventura-aquatica guiada al acabar. Aquesta opció cal fer-la amb temps per fer les reserves.

No si d'idees...les que vulguis , sols ens falta temps!

Tornem a la ruta , anem força juntets la qual cosa fa que a una pujada amb força pedra solta , trobo tràfec al davant i no puc desenganxar el peu a temps del pedal ,i em foto una galeta caient com un plom. Ens fem grans. Tot i que al moment ja torno a ser al damunt de la bici , la veritat és que ja no estem per aquestes mogudes , segur que l'endemà tindre un blau de mil parell de nassos!.

Quan baixem per la pista que ve de Ferrera veiem una renglera de llums al davant. És la colla dels caminants amb qui coincidim al trencall que puja cap a Sant Sebastià.

Breu paradeta a fer petar la xerrada i cadascú agafa el seu cami , ells pujant cap a la creu i nosaltres seguim en direcció cap a Mirambell.

No hem fet ni mig quilòmetre quan enxampem els de la curta en bicicleta que venen de cara abans de la pallissa del Palà. Això va més just que un pany de cop. Quina sincronització!.

Ara fem un recorregut al'estil galleg , amb una mica de indecisió , anem a Mirambell pel cami vell , donem la volta als seus carrers i tornem per anar a buscar el corriol i llavors desfem aquest tramet per pujar cap a la creu de Sant Sebastià. No si la volta que estem fent vista des de l'aire deu ser ...

Arribem a la creu ,on podem gaudir d'una vista esplendida de Calaf , amb la lluna groga de fons, abans de baixar cap a buscar els carrers de Calaf , i concretament les Portelles on es troba el pasatge del terror.

Per aquesta edició els carrerons de les Portelles han estat l'escenari d'aquesta posta en escena tétrica i fantasmal , amb fum , boira , música , sorolls i les sorpreses que anaven sorgint de cada racó. Una feinada de mil parell de dimonis muntar tot aquest "tinglado".

I a la sortida del túnel , un avituallament per reposar les forces i fer passar el susto , abans d'anar a donar la volta fins la Fortesa i acabar sopant a la Cuina del Mercat. En definitiva una nocturna de nou genial!.

Fotos Picasa

Fotos Picasa Bikecalaf

20110925 Selenika 2011 : 18+1 , tiralínies i ... rampes!

2011-09-25T19:50:00.020+02:00

Ja hi tornem , finals de setembre i toca la clàssica de cada any : la selene o selenika.. I van 18 (a Navarcles) + 1 (a Callús) i aquest any ja m'havia avançat en Pep Lluis Jurado , un dels "alma mater" de la prova , que aniria fins ben a prop dels meus dominis, inclús em va demanar alguna informació sobre algun dels meus tracks per fer el recorregut. No ha estat el recorregut que em parlava inicialment , doncs sembla que no el varen deixar passar gaire dels cent..., però deu n'hi do!

Dissabte baixo amb la canalla a buscar el dorsal com de costum i diumenge després de deixar el cotxe una mica més apartadet que de costum , enguany tancaven a 1300 participants , i fer una de les meves bestieses , tiro cap al pont al cami de Sant Benet , on ja trobo tot una bona cua sota la pancarta.

Esperem fins que donin la sortida amb la ja tradicional traca que fa que els primers metres s'olori fortament a polvora ...no si ja anem cremadets sols començar de bon matí !.
Cami asfaltat estret , o millor massa gent per aquesta amplada , frenades , gent que passa com bojos , ...tot allò que cada vegada em fot més por d'aquestes proves.
Finalment passem per les instal.lacions de Sant Benet per enganxar el cami engravillat que va cap a Sant Fruitós . Aqui la pujada ja fa una primera tria , fent la selecció , que poc a poc ens anirà deixant cadascú al seu lloc natural.
Una vegada hem pujat , tocar baixar i entrem d'esquitllada a Sant Fruitós per agafar el GR , que va força planer per costat dels rierols , amb algún pas que ens fot mullar els peus.
Seguim cap els Casals , Torres de Bages i passem la C-55 de Solsona-Manresa , en contradirecció amb el beneplàcit dels mossos. Aqui una mica de cua al tindre que passar per un corriolet a costat de la valla. Algun nervios que no pot esperar com fem tots i que es creu que això és el mundial . Quietos....!
Ara ja comença a tocar pujar , enfilem cap a les Torres de Fals on hi ha el primer control. Vaig ple i no paro , continuo fins travessar la carretera del Molí de Boixeda i seguim pujant per buscar la carena de can Xamal ,.en una zona força trillada a les proves de l'Anbaso. Després de coronar i quan ja s'entreveu Fonollosa començo a sentir els primers avisos a les cames. Això avisa i és qüestió de parar breument a veure si tot es posa al seu lloc. Tibo d'un Decontractyl que em va donar el Colell. Ai , ai , ai ...que la procesó és molt llarga i el ciri molt curt!

Reprenc la ruta , passem per costat de la finca amb plaques solars que hi ha sobre el circuit de motocross de Fonollosa, descobrint noves variants no tant asfaltiques i que va bé coneixer , i tornem-hi , ara anem a buscar la carena de la serra de la Vall per anar cap al castell d'Aguilar. Al fons veiem el castell de Boixadors , majestuós en aquest dia clar i soleiat. Encara és veu lluny i de moment no ens serveix de consol pensar que hi hem d'anar a parar.Massa lluny encara !

Passem la carretera del Pallarès pel trencall de can Riera i pujem cap a cal Camps tot buscant alguns camins més ferestecs que la pista. Ara be un tramet més conegut per mi , agafem la pista cap a cal Moliner de Boixadors , i anem pujant per la part del darrera del castell , on la sequera fa que la pujada es converteixi en un calvari de gent pujant a peu . Perdo tracció al darrera , aquest Larsen 1.9 es queda un xic estret , i he de fer uns metres a peu fins tornar a poder-m'hi enfilar , encara que sols sigui per pundonor. Les cames estan a punt a punt de petar, hem d'anar molt amb compte amb les apretades doncs tot sembla que vagi a trabar-se en qualsevol moment. Toca apretar amb tacte...

Finalment encarem el darrer corriol on hi ha en Palomino i en Joan de la Penya de Navarcles que estan animant (o fotent-se un fart de riure ...!) els nostres darrers metres fins els peus del castell on hi ha un altre control. Jo prenc un plàtan i continuo la ruta cap a Prades , em conec una mica més el terreny i sé que la cosa té poca broma , la pujada cap a la carena és de les que piquen i em tornen a donar un parell d'avisos. Torno a tibar del cartronet de Decontractyls , aquest producte que varem coneixer al 99 de la mà d'en Pere Marti a la meva primera incursió a la PBP , i no és un producte dopant pels més mal pensats ! Normalment sempre duc a sobre un parell de pastilles d'aquestes i un parell de Fortasec pel mal de ventre...sobren les paraules !

Passem Prades i anem cap al punt més alt de la ruta , Goberna , on aprofito per aturarme al peu del vertex per contemplar el paisatge...i descongestionar una mica aquestes cames que estan tibants , tibants !

Agafem el cami cap a Castelltallat , ara toca un tram de baixada i pla que cal aprofitar. Als trams de baixada cap a Camps m'ho passo teta disfrutant com feia molt de temps no ho feia. Tinc les referències d'ara farà un any quan hi varem passar i les sensacions sobre la bici sobre totalment diferents. Dia i nit. D'anar de banda a banda i sense control a baixar per allà on vols com si dibuixessis amb tiralínies amb seguretat i precissió. Gràcies Santa Magura!
Al començar a baixar atrapo a una veterana de la prova , la Sandra Palomino , que enguany havia fet l'escrit de presentació de la prova , anem una estona plegats.
Arribem a Camps on hi ha el tercer control , omplo d'aigua el bidó , menjo mig plàtan i continuo pedalant. , de nou fortes baixades on continuo sorprenen-me del tacte de la forquilla.
Ara arribem a cal Serra a Canet de Fals , on a l'ombra de la casa aprofito per posar una mica d'oli a la cadena , que ja començava a grinyolar. D'aqui cap a l'ermita de Sant Joan , un lloc conegut , coses del geocaching, i comencem a baixar cap a Callús on hi ha el darrer control.

Arribo a Callus , aqui va començar aquesta historia gairebé d'amor amb la Selene, allà el 93 , abans de que el foc ens deixés sense els boscos de Castelltallat, per on hi varem correr.

Al control omplo d'aigua novament , i inicio el darrer tram. Sols queden una vintena de quilòmetres , ja li tenim el peu al coll , encara que la cosa es pot fer llarga de pebrots .
En un corriol de baixada torno a enxampar a la Sandra , em diu que passi , li dic que vaig mig enrrampat i que no tinc pressa per arribar tard ! Tal dit tal fet , la Sandra em presenta la darrera pujada , cap a la Serra i allà torna l'agonia, he de reduïr la velocitat a uns límits baixissims per no quedar amb les cames enrrampades i així veig com la Sandra s'escapa. Bé el podium de femines se m'escapa..que hi farem !
Al cap d'una estona també m'enxampa la Carol dels Bisonte Team , i es repeteix la mateixa historia , veig com poc a poc s'escapa. Al final gairebé cent corredors quedaran entre ella i jo i una vintena de minuts. Aqui una parada significa un fotimer de gent que et passi. He de parar un parell de cops amb les cames enrrampades. Ja m'he acabat tot el cartronet de pastilles , 5, això ja no té remei. Paciència i pa torrat! I el que és més frustant és que ja es comença a veure Navarcles al fons...tant a prop ...i tant lluny!
Passem per sota del pont , en un pas que ja comença ser clàssic, enfilem pel pont vell i pujem pels carrers cap al poliesportiu on hi ha la meta. Quin patiment!. Ja està , m'ho he passat molt bé , excepte aquestes rampes , però el recorregut ha estat dels de repetir.. un altre dia !
Ara rentar la bici , dutxarme i anar a dinar que ja ens ho tenim merescut.

Video youtube

Fotos Pep Lluís (Generals)

Classificació

Track

20110918 BTT Calaf_Les Oluges_Sant Ramon_Calaf

2011-09-18T23:19:00.047+02:00

Avui dia de bicicletes a Calaf , doncs hi ha la Copa Massi de BTT , però al Rosa per pedalar sols som tres , en Pep , el Pepe i jo. Ells han quedat amb en Ribi i el Fitó que anaven per carretera al restaurant de les Oluges així doncs tenim clar on hem d'anar però no gaire per on i arribar a l'hora. Al final decidim tirar cap a la banda de Ferrera per despres enfilar per Conill.

Avui estreno forquilla al davant , ni Lefftys ni Foxs ,al final una Magura. Ja em perdonaran els entesos però d'aquesta marca sols coneixia aquells mítics frens hidraulics de color groc de finals dels 80's.
Tant en Francesc Sala com l'Angel Soler que en té una em diuen que és una bona opció. A mi que no llegueixo revistes de MTB , per prescripció mèdica , m'és igual una marca que una altra. La qüestió és que funcioni. Ja veurem com va la cosa !

Comencem a pujar pel carrer Sant Jaume per anar a buscar el cami del cementiri . Mentre anem pedalant ens passa algun dels corredors que va escalfant tot entrenant el circuit. Nosaltres ni mu ...no sigui cas que es piquin amb nosaltres !
Al arribar a Ferrera veiem que el tramet de baixada cap a Sant Martí no s'hi veuen cintes , vaja un corriol que semblava dels divertits ...i el treuen. No gaire bona crítica pel traçat , diuen que és el més pestós de tot el campionat . I mira que hi ha terreny per allunyar-se de les pestoses pistes...!

Tot baixant de Ferrera ja puc començar a comprovar com això de la forquilla sembla un altre mon, poder anar cap allà on tu vols és una sensació que feia temps que no tenia...Ja m'ho va dir l'Angelet , divendres quan vaig anar a buscar la bici a Manresa: ara has posat una forquilla al davant !

Aviat agafem les pistes que ens han de dur a la Sala , travessem la carretera de Conill i repetim un tramet de la setmana passada però avui a l'indret de cal Millars trenquem a esquerra per anar cap a Santa Fe de Segarra tot passant per Farran.

Quan ja és l'hora i apreta la gana decidim que baixem per la carretera de Montfalcó murallat per fer els darrers quilòmetres d'asfalt fins arribar a les Oluges.

Al fons de la recta veiem un parell de ciclistes. Resulten ser en Ribi i en Fitó . Per un parell de minuts no arribem plegats . Això és sincronització i el demes punyetes!.

Avui deu ser dia de clàsiques doncs a part de les tres bmw's amb sidecar que hi ha al parking , quan estem esmorzant passen els de la concentració de clàssics de Cervera . Cada loco...

En Ribi a qui no havia vist des de el retorn de la PBP i que m'havia dit que segurament no tornaria a la PBP ja em comenta sobre que s'ha de fer per anar a la LEL , ...això de la llarga distància enganxa!.

L'esmorzar a part d'algun plat que porten sense haver demanat , al final el Pepe el que vol es esmorzar i no discuteix , té la durada en la línia habitual gairebé una horeta i cinc minuts. Bien!.

Sortim plegats, els de carretera per acabar de donar el volt i nosaltres amb l'intenció inicial d'anar cap a Castellnou de Segarra i després cap a Sant Ramon. La liem als carrers de Les Oluges el que ens obliga a pujar, fins a buscar el cami que hi mena directament . Collins quin poble més planer aquest de les Oluges!

Arribem a Sant Ramon , la tornem a liar per anar a buscar el cami cap el Guspi i després el Portell i al final decidim anar de cara a la feina , tirant pel dret fins a Farran.

Ara desfem un tramet del cami d'anada per trencar cap als plans de Conill pels ventiladors cap a Cal Sèneca , la Guardia Pilosa i baixem a Sant Martí.

Davant la possibilitat de trobar-nos amb els de la Massi anem pels plans de Sant Martí per anar a espetegar al cami del rentador (ull amb els gripaus!) , passar cap a l'estació i jo encara puc anar a buscar el diari tot esquivant algunes valles doncs els corredors encara estan donant voltes.

Track Wikiloc Fotos Picasa

20110911_BTT Calaf-Ivorra-Torà-Calonge de Segarra-Calaf

2011-09-11T22:43:00.274+02:00

Sembla que la gent va gastar tots els cupons la nit del divendres al dissabte i avui al Rosa dels betteros sols hi han els incombustibles Isi i Manolo. Sort en tenim que ha acabat la temporada de carretera i tenim en Pep i el Pepe que han decidit passar-se a les rodes de tacos. Així doncs som cinc.
Al final decidim que anirem a veure l'avenc d'Ivorra que fa un temps em volien mostrar i que millor que avui. Ja fa un bon grapat d'anys (+o- 20...) i varem baixar una colleta amb cordes , però uns anys més tard m'hi vaig voler arribar i no m'en vaig sortir. Amb el gps ara ho tindrem més fàcil això de tornar a un lloc !.

Tirem cap a Mirambell agafant el ja clàssic corriol, amb acabament a dretes impossible , que t'obliga a fer maniobra i llavors fem el tramet passat i repassat tantes vegades quan preparavem la ruta de l'Altiplà. Amb aquesta sequera espero que no trobem granotes ni gripaus!.

Una vegada passat el nucli de Mirambell , baixem ràpid fins el torrent per tornar de nou a pujar. La sequera fa que la pujada ja normalment dura , sigui amb la pedra solta algunes estones més un exercici d'equilibri i control de tracció que una altra cosa.

Una vegada som dalt , tenim una curiosa vista dels molins mig amagats per la boira abans no proseguim la nostra ruta cap a Can Xip Xap , on com sempre ens ve a rebre el gos de la casa. No ens diu res , però amb el seu morro xato no et venen gaires ganes de tindre-hi tractes.

Tirem cap a la Sala , travessem la carretera per enfilar cap els plans de Conill. Les obres de l'eix ens fan variar la ruta i hem de seguir per la variant que s'ha preparat , pujar fins el pont que creu per damunt l'eix i que ens porta a enfilar les pistes cap a cal Millars.

Seguim per les rectes polsoses fins que agafem el trencall que baixa cap a Ivorra , on ens esmunyim pels seus carrerons fins la Torre on també podem veure la cisterna que malauradament està tancada amb clau. Aprofito aquest fet per donar a coneixer la meva opinió a l'Isi sobre les obres de restauració del castell de Calaf. No coincidim en els criteris. Soc una mica provocador de mena, que hi farem ! Sobre gustos...!

Sortim del poble i després d'algunes breus indecisions i tindre que recular al haver canviat els camins , doncs hi ha terra remoguda , ens arribem a l'entrada de la bauma. Be la trobem o gairebé ella ens troba a nosaltres. Si ens descuidem ens hi fotem a dins. Com per passar per aqui de nit !
De fet el cami està tot senyalitzat com a GR i de tant en tant també s'hi troben alguns rètols indicadors.
Continuem sender avall fins el cami ...i llavors recordo que no li he fet cap foto, doncs he estat mirant des d'on es pot lligar les cordes per baixar i m'he despistat. Dubto un moment i decideixo recular . "Ja ens trobarem a l'esmorzar" , els dic , dono mitja volta i corriol amunt. Llavors veig que també em segueixen en Manolo i l'Isi . Si la meva intenció és fer una foto , deu ser l'equip fotogràfic al complet : Un dispara , l'altra aguanta el trípode i el darrer diu allò de "mireu el pajaritu". Quan més grans més animals !. Fem la foto i tornem avall on ens esperen els dos "pepes" que no estan del tot familiaritzats amb les nostres excentricitats.

Ara ja ve un bon tramet pla fins a Torà on anirem a fer un mos al bar que hi ha al ja finalment arreglat passeig just al davant del Gòtic.

Fem un esmorzar curt , una hora i cinc minuts...com per tindre pressa! Llavors quan anem a arrancar l'Isi amb fa una mica de dentetes tot deixant-me la seva novedosa màquina : la treck doble de carboni. Jo li deixo la meva Cannondale Super V del 99 , no serà menys no?. Tant del club de la Cannondale i ara es passa a la competència ... encara que a la nocturna va vindre amb la Jekill...! Nostalgia ?

El primer que em sobte és la potència dels frens. Mosseguen salvatges, de manera potser una mica brusca pel meu gust, l'altra diferència és la lleugeresa sobretot de la part del darrera. Al davant no hi ha color ,va per allà on tu vols, a part de l'amplada del manillar molt més ample que el que porto, cosa que ja vaig veure al provar la Cannondale del Manolo. Ara si que estic del tot convençut que la meva Fatty mereix ser jubilada. Veig que dels cinc que avui estem aqui tres van amb Fox i l'altre opció és la Lefty , encara que en Sala no me la vol vendre . A més tinc intenció de montar una dinamo al davant com a la de carretera i amb aquest tipus de forquilla la cosa tècnicament es pot complicar.Un tema a revisar ja , doncs estic perdent tota la confiança, tot i montar pneumàtics gairebé de descens i això d'anar descontrol.lat a les baixades ...no pot ser !

Enfilem pels corriols que pujen pel calvari , jo més lleuger que un ocellet (gràcies Isi) i proseguim pel cami més ample i bo , on retorno la joia al seu amo , fins arribar a coronar a cal Sec.

Ara toca una mica de baixada amb algun repetxó que ens porta a Enfesta , havent alguns trams dignes d'una Baja , hi ha una polseguera tremenda . Faig una breu parada per engreixar cadena al passar la carretera de la Molsosa doncs ja començava a fer sorollets !.

Ara el sol pica de valent i decidim pujar pel tram més tècnic però també a l'ombra i quan tornem al cami ample , de nou una polseguerada de nassos. Deu n'hi do de com està aquest cami !.

A Calonge fem una paradeta i ens arrafaixem al mur del cementiri aprofitant l'ombra. Quines poques ganes que tenim a aquestes hores!

Arribem a Calaf , prou d'hora com per anar a fer una coca cola abans de les sardanes, i inclús veiem passar una colla mudats però molt sospitosos amb unes maletes...com de gansters!.

No tenim pas tard per anar cap a casa , amb aquesta caloreta s'hi està prou be aqui a l'ombra i la coca cola fresqueta!.

De fet les sardanes les deixarem per un altre moment ...una qüestió de calçat, no?

Fotos Picasa Track wikiloc

20110910 BTT Nocturna Solsona a Calaf

2011-09-10T12:30:00.250+02:00

Una trucada a mig matí per part del Joel i una altra a migdia per part de l'Isi són l'inici "super planificat" d'una nocturna per avui de Solsona a Calaf. El plan és anar a sopar a Solsona , després engegar motors i tornar en bicicleta.

Amb el precedent de la raquetada nocturna, i el fet de poder anar a sopar amb tota la familia al Cobert de Solsona , la pizza del divendres nit és sagrada! , no dubto de que la cosa pugui sortir de nassos i per tant a migdia poso a carregar les bateries dels llums.

Passa pel meu cap l'idea de montar la Ruta de l'Aigua XXL i em sembla molt bona idea per aprofitar l'ocasió per treure un track actualitzat del tram Calaf-Solsona , doncs la darrera vegada que el vaig fer va ser fa molts anys. Si mal no recordo a la ruta de l'Aigua des de Calaf que varem fer amb en Jordi Melich per allà el 98....Molta pluja per entre mig, si senyor !

Hem quedat a les nou. Millor dit , i per no tindre problemes amb el concepte de la puntualitat entre nou i dos quarts de deu , al davant de casa del Jaume.

Estem acabant de carregar la bici i els xics al cotxe quan arriba l'Isi que em comenta que va cap al punt de trobada. Jo li dic que acabo de lligar la bici i passo per casa seva a buscar la Fina , doncs va amb la "pota tiesa".
Quan arribo a casa del Jaume els trobo atatxonant les bicis a la furgoneta del Manolo. Les que no hi caben les posem al meu portabicis i arranquem. A Solsona hi falta gent !.

El sopar , gairebé tot a base de pizzes , excepte algun entrecot , que collins les barretes energètiques per una altra hora, comença tard i per tant ...comencem a pedalar a quarts de quinze !. Bé per ser precisos a la una de la matinada, després d'un parell de talls del trànsit per fer la foto de rigor de la sortida.

Al final som nou els que estem pedalant : l'Isi , en José el presi , en Jaume Mas , Manel , Gerard , Joel , en Manolo , el Jesus de cal Ribera d'Anfesta i jo. Per haver estat un improvisat "pim-pam-pum" deu-n'hi do !

Comencem a pedalar pels carrers de Solsona per anar a buscar el cami dels rius cap a Freixinet. Fa temps que no plou i amb els llums es veu una polseguerada de pebrots que fa que per estones no vegis ni papa. A més porto des de març sense tocar la bicicleta de muntanya i tinc tot el tema de la tècnica "off road" una mica rovellat.

Al cap d'una estona comencem a passar els rierols. No fot fred. Sort en tenim doncs al tercer pas és ineludible fotre els peus a l'aigua i tots acabem xops com polls.

De cop ens hem d'aturar . Punxada. El nou de la colla , en Jesus ha punxat. Com a la quadrilla del MOPU cadascú fot la seva : en Jesus desmonta la roda , el presi s'eixuga els mitjons, en Jaume els centrifuga , en Joel ajuda a canviar la cambra (ai quin "peligru") , l'Isi dona instruccions sobre el manxar ideal i la resta anem veient l'espectacle.

Quan ja tenen la cambra canviada i comença la part de la funció corresponent a manxar. M'estalviaré els detalls sobre els comentaris que evidentment es comencen a generar sobre tamanys de manxes , cadència de manxada , etc. Quan més vells més porcs ens tornem !

Llavors problema: surt més aire que no pas entra . Solució: la proposada pel presi de anar a buscar una manxa més gran que entri molt mé aire del que surt no progressa i es decideix canviar la cambra per una altra que no tingui forat. Sembla que és una bona idea. Final de la lliço: "Com nou tius grans com uns sant Paus canvien en un plis-plas ( o dos) la cambra d'una roda punxada a les tantes de la nit mentre s'eixugen els mitjons molls."

Proseguim el camí amb un parell de nous pasos per la riera , no calia tanta bugada per tornar a mullar-se els peus, fins finalment arribar a la pista asfaltada de Su a el pantà de Sant Ponç. Quan portem una estoneta i iniciem la pujadeta que ens mena a Freixinet ens fotem dins un banc de boira que fa que l'arribada al poble sigui d'allò més tètrica.

Ens aturem a reagrupar a peu de l'olivera que hi ha al mig del poble. Comentem l'existència d'un restaurant-hotel de luxe prop d'aqui. Quan fa una estoneta que hi som en Isi ens diu en veu baixa: "hi ha un paio que ens està espiant des d'un balcó".
Llavors ens dirigim a l'home i amb un to afable tot preguntant : "que us hem despertat?" A lo que l'homenet ens diu: "No si et sembla he sortit a veure la teva cara . I tu ja ets pots treure les ulleres de sol. Cal Villaró del Bosc ha canviat d'amos. Bona nit" . Gira cua i es fot cap dins a casa emprenyat com una mona. Una autèntica lliçó de bones maneres i d'educació a l'estil de Freixinet. No és que siguem gent silenciosa però tampoc hi estem acostumats a aquestes maneres.

Llavors arriben la resta de la colleta , que per cert és una mica més sorollosa , els avisem ràpidament i decidim proseguir amb la ruta , no sigui cas que ens aviin els gossos , ens truquin els antiavalots o ves a saber quina cullonada !.

Passem per davant del trencall de Villaró del Bosc , un restaurant regentat , en altres temps segons les oportunes matitzacions del paio del poble , per un pilot d'aviació amb una espectacular piscina i spa al seu costat i a on estan força acostumats a l'arribada de gent en helicopter a menjar l'especialitat de la casa , l'entrecot de Paris, però si hi vas amb canalla petita i demanes una trona.... et miren amb mala cara. Vaja semblava més un picadero d'hostesses de vol que no pas una altra cosa.

Al poc cal trencar a dreta per anar a buscar un cami que ens durà a Su , on arribem la meitat per un cami i l'altra meitat per l'altra banda. Coses de la nit !." La noche nos confunde...".

Agafem la pista cap a Pinós. Un tramet més d'asfalt. Potser una asignatura pendent , el trobar una alternativa "off road" ja que cada vegada ens foten més dificil això d'anar pels terrossos.

Al trencall d'Ardevol parem per reagrupar. La boira és pixanera , pixanera però una mica abans de coronar s'esclareix donant-nos dalt de tot una bella imatge amb tot un mar de boira que ens envolta el turó de Pinos.

L'Isi s'ens estira al terra davant la creu per posar-se a mirar el cel. Aquest home cada vegada esta més romantic!.

Comencem a baixar per l'asfalt cap avall i a mitja baixada , de manera sobtada ens endinsem a la boira que gairebé es pot tallar a ganivet. Sort que l'asfalt està marcat doncs quan no hi ha la ratlla pintada tenim feinades per veure alguna cosa.

Travessem la carretera de Vallmanya i comencem la pujada , a veure quan tornem a treure el cap de la boira un altre cop doncs estem xops com polls.

Amb un parell de sortides d'animalots pel damunt dels nostres caps , sortim de nou del banc de boira i arribem a la part més planera del cami que ens ha de dur fins el trencall de Prades.

Ara toca la pujada sobtada cap el corregó , amb molta pedra solta que dificulta força el tema de la tracció. No sé si aquest tram que ens conduexi cap al Castell de Boixadors serà part del traçat d'enguany de la Selenika , però comenten la jugada . Enguany hi ha alguns que estan interessats en baixar a provar aquesta prova i si passa per tant a prop ...millor !.

Fem un reagrupament a l'esplanada davant el castell . Es veu una curiosa imatge amb el perfil del castell , la lluna gairebé plena , el banc de boira baixa als plans amb alguns núclis de llum de fons. Si fos per l'Isi encara hi seriem ara...aquest romanticisme gairebé ens preocupa. Aquest home està massa tibetà darrerament!.

Quan comencem a tirar cap avall , ens quedem els darrers doncs el Manolo s'ha quedat a les fosques. Fem alguna comprovació doncs no hi hagut avís previ però al final han estat les bateries. El pack s'ha esgotat de cop. Decidim baixar plegats il.luminant-li el cami.

Ens esperen abans d'arribar als plans del camp d'aviació i llavors al ensumar la baixada , ens comencem a engrescar amb l'Isi fins que en Manolo ens fot un crit : "Ei que voy sin luz !".

Les bateries deuen estar al límit doncs passada la Fortesa també s'acaba la llum de l'Isi. Sort que estem a punt d'arribar o feinades tindriem !.

Arribem als carrers de Calaf , són tres quarts de sis del matí i cadascú cap a casa seva . Llàstima d'arribar "tant d'hora" d'aqui una estona encara podriem trobar el Rosa obert i despistariem a més d'un sobre si anem o en venim ...!

Track wikiloc Fotos Picasa

20110821-25 Paris-Brest-Paris (2) Tornada

2011-08-25T22:11:00.039+02:00

Som a Brest , a una creperia fotent-nos el sopar. Hi ha alguns clients que ens demanen per fer-se una foto amb nosaltres abans de començar a pedalar de nou. Vaja que som un espectacle...i barato!

Gairebé fa dues hores que hem passat pel control quan arranquem de nou , ara toca pujar el Roc Trévezél . Quan portem una mitja horeta corrent , de cop veig que em falla el llum davanter i es queda en standby. Paro a reparar el cablejat i fins a donar amb l'avaria perdem setze minuts. El que faltava !

Això no és tot, al cap d'una estona s'acaba la bateria del MP3 , curiosament aquesta per mi és pitjor , intento connectar el cable USB de la sortida del e-werk al MP3 però aquest cable està fotut , ja que és el causant de que de tant en tant em pari el gps. La pluja no li va anar gens bé. Curiós que tot el connexionat d'aquest magnific invent sigui estanc , però al final hi hagi un trist connector usb domestic. Que hi farem!.Un punt a millorar.
Sense música el ritme va caient i aquella marxeta que portava al sortir de Brest es converteix en una llarga agonia . Ara no sona la música ...o si ho fa deu ser la marxa funebre !.

Tot sol vaig encarant el port i sols veig les llums dels "japos" que s'acosten pel darrera però deuen anar pitjor que jo i al final no m'atrapen, cosa que demostra que sempre hi ha un pitjor. "Siempre positivo ...nunca negativo", que deia en Van Gaal...

Abans de coronar em passa un ciclista i això em fa desvetllar una estona. Amb ell arribo a les antennes i comencem a baixar. Cal posar neguit per vencer la son i converteixo els quilòmetres fins a control en una mena de contrarrellotge individual.
La tensió per arribar fa que la son desaparegui , l'adrenalina corre a tot drap i amb aquesta marxeta enfilo els darrers quilòmetres abans de Carhaix. Ara si que ja torno a anar sol , doncs el meu company de viatge ha tingut ara ell la crisi i s'ha quedat enrrera.

Al control de Carhaix estan a punt de plegar trastos , de fet el que mengem ens surt de franc , estan acabant les existències. Barra lliure!. Mengem una mica i sortim de nou. Encara que tot i que sembla breu la nostra estada a control ha estat d'una hora.Aqui a la PBP el temps a control passa i ràpid!.

Portem una mica més d'una horeta pedalant cap a Carhaix i arribem a un control improvisat que un paio anomenat Max té montat pel seu compte al davant de casa seva.

Aquesta és una de les parts més curioses de la PBP , la de la cordialitat i la hospitalitat de la gent que vas trobant a peu da la carretera. Quan ho expliques no et creuen . En Max té un bé de deu de begudes i cafè que serveix de manera altruista. Jo vaig cardat de son i els dic als meus colegues que vagin tirant , que vull fer un breu cop de cap per trencar el son . Continuar amb son és un perill que no vull assumir.

Li pregunto al Max si em puc estirar un moment al seu cobert per estar més resguardat de l'aire. Llavors tot i que va coix i duu una crossa, ràpidament m'acompanya cap al cobert i m'ensenya una mena de traster amb ordinadors i un llit i un matalàs al seu costat , on ja hi ha un altre ciclista dormint i em diu que dormi , sense por que m'avisarà a l'hora que li digui. Li dic que sols fins a un quart de sis. Dit i fet , marxa i tanca el llum i jo dormo com a la glòria.

Al cap d'una estona em desperta , és l'hora convinguda , sembla un rellotge suís. Jo tinc la sensació d'haver dormit tota la nit. Ha estat menys de mitja hora però el seu efecte ha estat genial .Li agraeixo a en Max la seva entrega per nosaltres. Merci Max , gent com tu fan gran aquesta prova!!!. Aquest tipus de situacions formen part d'aquesta magia que té la prova , una màgia que et captiva i t'atrapa i et fa tornar a ella cada quatre anys i oblidar les estones dificils que hem passat.

Quan torno a agafar la bicicleta , em trobo eufòric. Surto d'allà amb una bona cadència a les cames. Les sensacions són molt bones , aquell estat en que el cansament desapareix i el cos et respon a tope. Curiós el cos humà i aquesta capacitat per sorprendre't , com es possible que passis en uns instants de no poder donar una pedalada a anar com una moto.

Quan arribo a Corlay trobo un americà aturat a la cruïlla. M'ensenya el seu casc bonyegat, ha patit una forta trompada. Em diu que havia parat a descansar. Primer em fot por però llavors veig que està plegant un sac bivy i em diu que ha fet una becaina per refer-se. Reacciona bé, sembla que tot plegat sols ha estat un susto. Trompades a la caixa dels trons...poques !.

Al cap d'una estona arriben en Colell i en Ribi , i es sorprenen de veure'm al seu davant . El fet de portar el gps i el track m'ha ajudat a no donar volta.
Els comento tota la pel.licula d'en Max i anem tirant fins a Saint Martin des Pres on a costat d'un bar hi ha uns bancs i uns toldos , com si fos una mena de control , aquest pagant ,no ens mal acostumem! . S'està fent de dia i aprofitem per fer una xocolata ben calenta , doncs el que ens queda fins a Loudeac és un continu trencacames de pujadors i baixadors , i hi ha molta humitat a l'ambient.Cal escalfar motors!.

Arribem a Loudeac, el control dels 400. Anem una mitja hora tard respecte els meus temps del 2007.

El control sembla que té els minuts comptats. Nosaltres esmorzem una mica i al sortir ja han desaparegut totes les valles que delimitaven tot el recorregut d'entrada i de sortida , cosa que inclús fa que momentaniament perdi les referències i rebi una escridassada d'ajuda per trobar la sortida.

Al sortir vaig a una botiga de material informàtic que he vist al entrar a veure si trobo un cable usb nou. Estic una bona estona fent cua però al final val la pena i l'acosegueixo. Als trams nocturns el tindre música que em trenqui el son és un punt a favor i trobo ben emprat el temps de l'espera. Qui no es conforma és perque no vol !.

Continuem cap a Tinteniac , passant abans pel control secret d'Illifaut i belles poblacions com Saint Meen-le- Grand , ara més il.luminada que quan hi varem passar al anar.

Durant el trajecte qualsevol llogarret és bo per trobar controls de gent espontania , que són feliços amb la nostra breu aturada ,xerrar una mica i amb el simple gest de donar les gràcies et retornen un somriure com a gest d'agraïment.

Una gent entregada a "la petite reine" com coneixen aqui a la bicicleta. És aquesta festa en que transformen el teu humil pas per casa seva , tant se val si som els primers o els darrers. Aquesta sensació de festa que et transmeten els carrers guarnits amb qualsevol cos , unes flors, una bicicleta vella , unes cintes de colors,... no importa tot fa festa!.

Nosaltres al nostre país , podem organitzar grans proves d'aquest tipus però encara ens queda molt per arribar a obtindre aquestes sensacions pel públic entregat.

Quan ens manquen una trentena de quilòmetres ens aturem a una area de descans i aqui es comencen a torçar les coses.
En Ribi seu a menjar una mica mentre en Colell diu que tira una mica per anar a buscar un lloc on beure.

Al cap d'uns breus moments reprenem la marxa esperant trobar el Colell aturat a algun bar més endavant.
Al trencall de Quedillac anem seguint les fletxes de color taronja i no veiem que en Colell s'ha aturat a un punt d'avituallament i dormir. De fet , tant en Ribi com jo ni tant sols veiem el punt d'avituallament.

Continuem i al no veure'l al primer bar que hi ha a la plaça del poble per on passem pensem que el tenim al davant inclús fem una persecució en els tobogans per atrapar un ciclista amb maillot blanc i blau , que al final resulta no ser ell.

Al final coronem les antenes i ja sols ens queda baixar cap el control de Tinteniac , que per no perdre el costum trobem amb la restauració tancada.

En Ribi aprofita per portar la bici al mecànic i mentre jo em foto un entrepà i en reservo un altre per més endavant. Mai se sap!

En Colell arriba deu minuts més tard , diu que ha fotut un esforç molt gran per atrapar-nos i com és que no l'hem vist.

Una vegada m'he acabat l'entrepà veig el Colell sortir del control i llavors vaig al mecànic a veure si encara queda en Ribi. Tampoc hi és. Collins ja han marxat !. M'acabo ràpidament la coca cola i surto del control. A la sortida del poble em trobo amb en Ribi que està esperant. Li comento si ha vist passar en Colell. Em diu que no . Ospes tu! Comencem a fer una persecució a veure si l'atrapem fins que decideixo fotre el pilot automàtic. Ja n'hi ha prou , aquestes escalfades sols duen a malgastar inutilment les energies i per aquestes proves de tant llarga durada no duen enlloc. Si està al davant ja ens trobarem al control. I si està al darrera també.

En Ribi veig que continua apretant , però al cap d'una estona el trobo aturat al mig d'un poble menjant un plàtan . Em diu que ha atrapat un ciclista que anava per davant pensant que era en Colell i que al final ha resultat que no ho era.
Continuem i al cap d'uns quilòmetres veiem al mig d'una recta en Colell assegut a l'ombra d'un arbre. Quan hi arribem ens diu que ja n'hi ha prou. Que ha fet molt desgast. I que ho vol engegar tot a rodar, amistat inclosa. Hi ha molts nervis. Tenim una forta discussió sobre si haviem vist o no el punt d'acollida de Quedillac. Sobre si l'haviem deixat tirat.
Porto més de vint anys pedalant amb en Colell , n'hem passat de tots colors i mai l'havia vist així ni havia viscut una situació com aquesta, un cúmul de circumstàncies que en una prova extrema exploten.

Al final arribem a una solució de compromís quan ens diu que el que necessita és descansar una mica allà mateix.
Una mica de temps reparador potser és el que a tots ens convé. Quedem que ens arribem fins el control de Fougeres , que està a una vintena de quilòmetres d'on som.

Proseguim la ruta i uns minuts abans de les 18h ens arribem al control de Fougeres. Jo que soc tossut de mena faig una breu aturada de nou a les muralles per intentar fer l'assalt del castell , però al final decideixo que millor ens deixem de romanços i vagi cap el control.
Passo pel control , compro un entrepà de pernil dolç i vaig fins al davant de la restauració on ja hi ha en Ribi i ens disposem a esperar l'arribada d'en Colell.
Aqui comença l'agonia , van passant els minuts i en Ribi em diu que si a les vuit del vespre no arriba en Colell que li sap molt de greu però plega . Jo encara faig números per veure quines mitjes cal fer per continuar dins la prova. Serà que soc més tossut que un gat borni però encara tinc esperances en veure entrar en qualsevol moment en Colell pel control.

El fet de que el telèfon del Colell no funcioni i no ens poguem comunicar fa que tot sigui encara més complicat.

Irremediablement veiem com el temps s'esmunyeix entre els nostres dits i no hi podem fer res. Continuar suposaria deixar en Colell i trencar la paraula unes hores després de tindre una fortissima discussió sobre deixar tirat o no.

Al nostre darrera als menjadors per part de la gent del control comença la festa de clausura. Vestits amb roba identificativa de color verd veiem com van agrupant-se per inicar aqeusta clausura. Per megafonia parlen de l'exit de l'organització, sonen paraules d'agraïment a la feina feta , se senten aplaudiments , crits , brindis i una euforia en l'ambient que contrasten amb la nostra situació.

Prop de les vuit demano a un d'ells si em pot dir si el dorsal del Colell els figura com a retirat al control anterior, no sigui cas que hagi reculat fins a Tinteniac.

Molt amablement em fa acompanyar per un controlador i caminant ens arribem fins a la zona de cronometratge i control , on ens topem amb els responsables que ja estan tancant el local amb clau. Ens diuen que ja ho han desmontat tot , inclús les catifes lectores dels xips i que ells ja marxen. Ara si que ja no hi ha opció , la prova ha finalitzat per en Colell doncs no podrà passar per aquest control. La PBP 2011 ja és història per nosaltres.

Quan finalment arriba en Colell , la seva cara és un poema . Està destrossat. Mengem una mica . Ara ja de franc . Estan acabant les existències i ens conviden .De nou ens trobem amb barra lliure. Ja ho podien haver fet abans , m'han cobrat dos euros per un parell de talls miserables de pernil dolç!

Per aconseguir l'adreça d'un hotel em diuen que ho comenti a una controladora que porta una samarreta de color diferent que pel que puc entendre li confereix algun càrrec de responsabilitat. Començo a parlar amb ella i quan portem una estoneta conversant , amb el meu perfecte frances de la Sorbona amb un accent del mateix Bilbao em diu: "Hablas español ?" . Jo li dic: "si" . "Pues entonces lo hablamos los dos, no !".
El seu nom és Cècile , i resulta ser professora per adults de castellà. Ens diu que quan acabi de despedir-se de la gent ens acompanya fins a un hotel F1 que hi ha a Fougeres. La seva cara de son es gairebe pitjor que la nostra. Les tasques d'organització també són una autèntica prova de resistència , no ens en queda cap mena de dubte.

Al final es despedeix de la resta de gent del control i ens fa seguir amb el seu cotxe, fins al mateix hotel i despres ens deixa el telefon per l'endemà la truquem per anar a Vitré , la població on hem d'agafar el tren, doncs ha quedat amb altres ciclistes per fer aquesta "operación retorno".

El seu gest en aquests moments l'agraïm profundament , però creiem que ja hem abusat prou de la seva hospitalitat i decidim que l'endemà farem el trajecte d'una trentena de quilòmetres en bicicleta. De totes maneres , merci Cècile per la teva ajuda!.

L'endemà després de dormir com troncs i esmorçar a l'hotel iniciem el nostre periple "extra PBP" , així ens diriguim cap a Vitré.
La meva idil.lica idea de moure's per França amb bicicleta combinant-ho amb el tren s'en va una mica al canyet al treure els bitllets. Sortosament al final trobem solució i agafem un tren de rodalies que en pocs minuts ens porta fins a Rennes. Allà caldrà que fem una horeta d'espera fins que passi el nostre TGV amb les reserves de places per les bicicletes oportunes. A Rennes sortim de l'estació per fer el trago just a l'altra banda de la plaça tot agafant-nos uns merescuts minuts de relax. Al final som nosaltres tres i un holandès , els que ocupem el vagó i el tenim tot per nosaltres fins a Le Mans quan puja un paio tot trajat que ens mira una mica rars. Raó no li falta la veritat. Per cert que l'holandes anava amb un bicicleta plena de gadgets elèctrics , caixa d'interruptors per derivar l'alimentació dels llums des de qualsevol de les dues dinamos: una a la roda del devant i una altra al darrera , gps per que la seva familia li faci el seguiment per internet , ... vaja semblava més del profesor Franz de Copenhague que una altra cosa.

Tota aquesta moguda ens ha d'apropar fins a Paris. Concretament a l'estació de Montparnasse , al bell mig del rovell d'ou. Després agafo un taxi fins a Plaisir per anar a buscar el cotxe i retorno a Paris a buscar els altres dos Ramons i les bicis. Enguany si que podem dir que hem fet la Paris-Bret-Paris , fins a la mateixa capital.
Per a mi ara ja ha començat el compte enrrera per la PBP'2015 però toca esperar quatre anys ... o menys !

Fotos Picasa web Paris-Brest-Paris

20110821-25 Paris-Brest-Paris (1) Anada

2011-08-23T23:59:00.026+02:00

Sembla que era ahir i ja hi tornem a ser , quatre anys més tard tornem a anar carregats fins dalt en direcció cap a Paris. Bé , per ser més exactes als extrarradis de Paris, prop de Versailles a un ciutat dormitori anomenada St.Quentin en Yvelines, que des fa una bona pila d'anys ens acull a tots els que estem enamorats d'aquesta bogeria que és la PBP , l'anomenada Olimpiada del Cicloturisme. Una prova que qualsevol amant de la bicicleta que pugui hauria de provar. Encara que després es transformi en una mena de droga que fa que hi tornis i en resultis addicte tot i passar estones dures.
Enguany la nostra estada previa a la prova ha estat sota mínims.ja que hem pogut disminuir els costos al poder fer les verificacions diumenge els ciclistes que sortiem a 84h.
Com a contrapartida les nostres verificacions han estat més pobres i deslluïdes , doncs hem vist menys ciclistes , eliminant una mica la màgia de poder contemplar aquells "trastos" a les verificacions que semblen fruit d'un viatge en el temps.

El fet de dormir a un hotel F1 a Plaisir , a deu quilòmetres de la sortida , fa que a les 3h30 ens llevem per sortir cap allà. No volem repetir el neguit de la sortida del 2007 quan dormiem al F1 de Trappes i varem arribar els darrers a la graella i amb nervis. Enguany no volem que ens agafin amb els pixats al ventre...!
Quan arribem a la plaça dels Drets Humans i després de seguir les indicacions que la gent de l'organització ens fa , entrem a l'estadi on podem fer una mica d'estona tot fent petar la xerrada amb la colla de Sant Celoni i els de Granollers fins a tres quarts de cinc , moment en que comencem a circular per sota les carpes per segellar els nostres carnets i passar a la graella de sortida a esperar el moment clau del "pistoletazo".
Amb puntualitat ens donen la sortida , però quan portem menys de dos quilòmetres comencen a caure les primeres gotes. Ai , ai , ai que això ja ho coneixem!.

Tot i sortir més endavant que en l'edició anterior , en molt pocs quilòmetres quedem amb un pilot molt reduït que de sobte es trenca al despistar-se un del davant a l'indret de les nombroses rondes que fem. Això ens obliga a recular i és suficient per perdre pistonada amb aquesta colleta. Ara ja quedem sols i anem fent a un ritmet no tant alt com en altres ocasions, però amb la voluntat de que es vagin fent quilòmetres sense fer mal.
Quan ja s'ens ha fet de dia i estem enfilant les llargues rectes direcció Montargne de cop sentim el xiular d'una roda. En Colell que ha punxat al darrera , té la roda feta merda. No ens avenim de que pugui estar tant feta pols. Canviem coberta tot veient com van passant grans colles , entre elles en Julià que para breument quan li fotem un crit. Havia sortit uns vint minuts al nostre darrera. S'està menjant un entrepà i ja en porta un altre a la bossa del darrera preparat. Porta una PBP més que jo i està disposat a parar poc , aquest és el seu lema , el principi fonamental de la manera de fer Randonneur. Nosaltres no hi estem acostumats , la veritat.

Una vegada arreglada la roda continuem , hem d'arribar a Mortagne-au-Perche , primer control , on ara al anar no s'ha de segellar , sols a la tornada però si que es pot avituallar. Així ho fem , ens estem 38 minuts, i jo encara que vull agafar poca cosa no puc evitar fotre un plateral que no sé ni com acabar-me. Una petita decepció , per un freaky d'aquesta prova com jo. En aquest control he menjat en altres ocasions el famós pastisset Paris-Brest , un bonissim pastis en forma de roda que va neixer per conmemorar aquesta prova a inicis del 1900. Però en aquesta ocasió no n'hi ha. La dona que em serveix el menjar em respon : Je suis desolé!. Que hi farem !, "Moi aussi".

Sortim del control , que com la majoria dels pobles de la ruta es troben dalt d'una muntanyeta i quan portem poc recorregut ens comença a ploure ,sembla que anirem alternant els trams en que al 2007 no varem agafar aigua amb un bon ruixat enguany. Temes pendents potser ?.I això que fa temps que no em foto amb en Tomàs Molina.Deu m'en guardi !.

A l'indret de la Hutte , per passar la carretera de Le Mans a Alençon la gent de l'organització ens fan senyals. Ens aturem tots tres però ens diuen que anem bé , sols que en Colell es posi el xaleco reflectant per seguretat dons està plovisquejant i hi ha poca visibilitat.
Al cap d'una estoneta deixa de ploure però quan ja estem secs i estem a punt d'entrar al control de Villaines-la-Juhel , aigua un altre cop , i entrem amb un parell de canadencs companys de ruta xops a control.

Sols passar per la catifa de control del xip , m'en vaig a fotre'm un té ben calent abans de dinar per evitar que amb aquesta aturada s'em foti el fred al cos. Enguany el control està més buit que en altres ocasions. Anem un quart d'hora més tard que en la darrera edició però el menjador es buit.
Arranquem cap a Fougeres , un tram que va pasant per poblets força castigats durant les guerres mundials com Gorron amb els seus típics monuments en memòria als soldats caiguts a les guerres mundials. Sempre hi ha un moment per pensar en aquesta bestiesa que és la guerra.

A mig cami coincidim amb un vell conegut , el paio australià que va amb una microbicicleta i que ja varem fer un bon tramet. Em diu que la bici és la mateixa que en aquella edició, una mena de prototip que li costa varies hores de muntar però que li permet viatjar sense tindre que embarcar la bicicleta, tot en una maleta. Quins invents...!

Quan a les vuit del vespre arribem a Fougeres , aqui calco el temps del 2007 quan vaig arribar amb el colega Asensio del P.C. Barberà, i llavors ens queda el dubte de si continuar per sopar més endavant i aprofitar una mica la llum de dia o sopar ara i fer el mateix que en aquella edició.
Una vegada hem passat per control , tot mirant la grisor del cel , gairebé a cara o creu decidim quedar-nos . Estem de sort. Tot just ens hem assegut a taula cau un petac d'aigüa dels que foten por , amb una espectacular tormenta de trons , llamps i vent dels que et gelen la sang. De moment l'hem encertat , ara estariem molls com polls.

Al acabar de sopar ja no plou. sortim i jo m'avanço a intentar fer una de les meves bogeries. Un geocaching a les muralles del castell, encara que sols porto les coordenades i gairebé no sé ni quin tamany té.No hi ha sort , just quan desconnecto el gps per agafar-lo i anar-hi a peu, es para la pantalla del gps. Sembla que l'aigua i el conector USB no són bons amics. Deixem-ho correr. Espero que arribin els altres Ramons i comencem a enfilar la pujada cap a les antenes i els jardins de l'anomenat Versailles Bretó.
A mig cami abans de Tinteniac trobem el control secret on decideixo fotre'm una dutxa. L'opció de dormir i pagar quatre euros em sembla ara massa cara i llençar els cales doncs sols volem fer un cop de cap , no pas estirar-nos a dormir bé.Així ho fem al menjador fem un breu trencason i tornem-hi.

Arribem a Tinteniac i jo passo pel mecànic que m'afini el canvi del darrera. Quan el té ajustat l'home em fa adonar que tinc el cable del canvi de plat també fet malbé. Em diu que agafi un tarja i que li envii un email si acabo. Li dic que tant si acabo com si no li enviare una foto , encara que la camera ha agafat humitat internament i les fotos surten amb una aureola divina.No hi ha manera de fer fotos amb una mica de decència a aquesta prova , el 2007 em va entrar sense voler el mode nocturn i tinc la meitat de les fotos d'aquell any o cremades o de color verd....!

Despres anem als menjadors tot i que tal i com m'ha explicat el mecànic que ha estat un drama , la gent de la restauració ha tancat i ha deixat als darrers corredors sense opció. A la zona de control sols es poden agafar algun entrepanets i nosaltres ja no en trobem. Tal i com hem diu aquest home amb un poblet de poc més de 1000 habitants si surts d'aquests serveis extres de l'organització, a aquestes hores és impossible trobar solució.

Al mateix menjador que es troba tancat decidim habilitar la nostra habitació i fer-hi un cop de cap juntament amb uns "japos" que estan tirats per terra i foten mala pinta. Sort que no ens veiem les nostres !.

Dormim una estona abans d'encarar cap a Loudeac , un dels controls claus de la PBP, el dels 400+400+400 ,tal i com vaig fer a la meva primera participació del 99 on hi vaig dormir al anar i al tornar de Brest.

A Carhaix , just quan estem a l'avituallament ens trobem en Jordi Ballester que ja torna cap a Paris. Parlem dels avituallaments i ens aconsella una pastisseria just al sortir del control.Li farem cas!.

Quan soc fora em trobo amb el colega de Bilbao del brevet 1000 , en José Luis Gonzalez, amb qui varem passar el pas de la Yecla. Em comenta sobre el Josep Maria i el Fons a qui ha vist a Brest , i precisament al sortir del control i just quan som al davant de la pastisseria passa l'Holandès amb el Petri a roda enfilant els darrers metres abans d'entrar al control.
Comprem unes pastes que foten una pinta....! De fet preu per preu fugim dels menjars multitudinaris per anar a aquesta altra opció més relaxada...i bonissima !

Mentre el Colell i en Ribi acaben de fer la mossegada a aquestes passtes , els dic que m'avanço un moment , doncs al mig de Carhaix hi ha un geocaching que es va montar en motiu del pas del Tour de França per aquesta població, i em feia gràcia fer. Dit i fet , aquest si que és un plis plas , tot i que al veure'm anar per uns altres carrers hi ha gent que em diu que m'equivoco per anar a Brest. Signo el log i quan em reincorporo al carrer veig els meus colegues que passen. Just a temps!.Ni fet a mida , em reintegro al grupet.

La ruta de Carhaix a Brest passa per una zona de gran bellesa , propera a Huelgoat. La carretera en aquest tram es troba gairebé amagada sota la frondosa vegetació que va vorejant el llac i la cosa no s'esclareix una mica fins que sortim a la ja més transitada carretera que puja cap a Roc Trévézel , on ens anem creuant amb els ciclistes que retornen cap a Paris .
És un fet ja gairebé tradicional en aquesta ruta mentres anem enfilant cap el coll , l'únic port com a tal de tota la ruta , però sense gaire duresa, sense cap mena de dubte molt menys dur que aquestes montanyes russes que són el continu puja-baixa que és tota la ruta i que poc a poc va fent estralls.

El que trobo més esgarrifós és la velocitat de vertígen a la que baixen aquestes bicis carenades quan els compares amb la velocitat de les bicicletes tradicionals. D'autèntica bogeria , a més foten un soroll que posa els pels de punta !.
Corenem el coll on s'han aturat una bona de cotxes que ens animen , i iniciem per fi la baixada . Una estoneta més tard també ens creuem amb en Anselmo Mur , el d'Osca que va pujant ja els darrers metres del coll.

Tota la baixada és converteix en una autèntica processó de ciclistes que van enfilant cap amunt de retorn cap a Paris. Així passem la bella localitat de Sizun , on el seu pas és tot un clàssic en la prova i any rera any hi hem passat alguns moments embabalits contemplant l'escena insòlita.

Parem per fer un breu mos abans d'agafar el trencall cap a esquerra i iniciar els darrers quilòmetres que ens portaran fins a Brest. Parem al pont a fer la foto de rigor i comencem una volta que tal i com ens va comentar en Francesc Porta a la presentació enguany s'ha ampliat el recorregut d'entrada fent un llarg tomb turístic per la ciutat per la zona portuaria i les muralles fins arribar al nou emplaçament del control.

Quan demanem per menjar una mica ens diuen que la restauració està tancada . Una altra vegada i ara no hi ha excuses del fora temps , hem arribat una hora abans del seu tancament. Quan els demano si tenen entrepans , em comenten que sols tenen pa i que no ho podem acompanyar amb res , però que podem menjar una sopa . Els dic molt amablement que no , de ganes els diria que se la fotin allà on no sona , però en realitat no tenen la culpa , però els exposo que això pot arribar a ser un veritable problema. A aquestes hores no tindrem cap mena de problema , podem anar a buscar una pizzeria on sopar , però en algun control a segons quines hores de la matinada aquest problema pot arribar a ser vital. Si vens amb la idea de que els controls a qualsevol hora són per poder avituallar-nos et costa trencar amb aquesta idea i anar a buscar-te la vida pel teu compte. La veritat sigui dita , en cap de les tres edicions anteriors no recordo haver-me trobat en aquesta situació.

Al final ens dutxem tal i com ja és gairebé tradició al arribar a aquest control i decidim anar a buscar un lloc on sopar i anem a espetegar a la creperie de Cornuaille , un local que trobem en direcció a la sortida de Brest i on el Colell degusta per primer cop unes bonissimes crêpes que tot i les reticències inicials acaben per agradar.

Ara ja estem a mig cami , sols ens queda la meitat...això ja esta fet !...o no ?

Fotos Picasa

20110725 Brevet 1000 Bilbao...o navegant per Castellà-Lleó !

2011-07-25T23:55:00.970+02:00

Volia aprofitar la PBP 2007 per obtindre un nou títol de SR5000 com ja vaig fer ara fa quatre anys , la cosa se m'acaba ara , doncs em calia completar els requisits abans de la PBP d'enguany i el darrer escull que em restava era el brevet 1000. Ja que el de Sant Sebastià d'aquell any em va donar molt bones sensacions i un bon record vaig decidir-me per novament per l'opció dels vascos , encara que per aquest any tocava a Bilbao i enlloc de passar a terres franceses el recorregut s'endinsava cap a la zona centre de Castella-Lleó.Tot plegat una gran incognita...però d'això és del que es tracta , no?.
Per aquest brevet l'hora de sortida és la mateixa , les 20h , però enlloc de sortir el dissabte enguany sortim divendres. Aquest és el punt que menys m'agrada de la sortida , el meu punt feble: el dormir. Prefereixo sortir de bon matí , com a mínim hem dormit una mica i la son et ve una mica més tard.
Quan estic a l'indret de Sant Ramon me n'adono que m'he deixat el MP3 a casa , si , ja sé que estan prohibits , però per la darrera brevet 600 em va servir força per distreure la son. Estic a punt de donar la volta , però al final decideixo seguir.

Quan arribo a Bilbao en un semàfor el cotxe del meu costat em fot una pitada. Em giro i ...sorpresa en Josep Maria i en Fons de la Penya. No sabia que venien , ni ells de mi . Almenys tindrem companyia coneguda assegurada.
Aparco el cotxe al parking que m'ha recomenat l'organitzador i al sortir vaig de pet a un bar que hi ha enfront per poder veure el final de la trepidant etapa del Tour amb la pujada a Alpe d'Huez , tot prenent un refrescant Seven up!
Al no veure als manresans al lloc de sortida decideixo fer una volta llampec per la ciutat: foto de rigor i turista al davant del Guggenheim , ja en tenim una altra amb la meva dona de fa uns anys ...però em sembla que passar per Bilbao i no fer-la seria un pecat. No soc l'únic , hi ha una bona colla de badocs com jo que fan el mateix!

Després m'atanso a la Basílica de Nuestra Senyora de Begoña per veure si trobo un geocaching. No faig cacera. Mala sort , és tard cal tornar al parking i guarnir-me de romà!
Al baixar veig un ciclista amb parafangs i llums . Amb aquesta pinta i aqui sols pot ser una altre torrat de la llarga distància. M'acosto i li pregunto si va a la brevet . Gairebé ni és molesta en saludarme. Que et follin gilipua ! No costa gens de ser una mica amable home!.
Arribo al lloc de sortida per treure el carnet i ja hi ha gent però no veig els de manresa, m'en vaig al parking a canviar-me , no he de perdre més temps.O encara farem tard!.
Un cop al parking coincideixo amb un matrimoni de Donostia que ja estan preparats. Ens saludem , intercanviem una mica d'informació i em diuen que van tirant. Jo m'acabo de pulinyar , menjo una mica i som-hi també!

Saludo a alguns coneguts de l'edició del 2007 , entre ells en José Luís García , l'alma mater del cicloturisme de llarga distància juntament amb en Francesc Porta . Tots dos pertanyen a la primera comisió de representants de l'ACP a nivell mundial per allà finals dels setanta , un pel País Vasc ( inclús en això som diferents !) i l'altre per Catalunya i la resta de l'estat , i en certa manera constitueixen l'embrió de tota aquesta bogeria de la llarga distància que avui està tant de moda.
A les vuit comencem a rodar , al final som 25 ciclistes que iniciem la nostra ruta per anar a passar el pont i enfilar cap a Begoña, abans ja l'he fet aquest tramet i així sé el que em toca. Veus com el geocaching serveix per alguna cosa ...!
Un cop hem passat la població quedem nou participants al capdevant que anem més o menys junts, encapçalats per en José Luís fins a l'indret d'Amurrio on en Fons i el Josep Maria tiren per la variant i la resta van pel mig del poble. Jo dubto ( tinc el "corason partio" però en Rafael Bárbara , un vell conegut del 2007, em diu que totes dues opcions van al mateix lloc. Tiro cap on hi han els meus colegues de club i arrossego a un altre ciclista , encara que si els locals han triat l'altra opció malament rai !.

Al final al cap d'uns quilòmetres , un cop es reagrupen les dues opcions sembla que hem sortint guanyant nosaltres , però no hi ha gaire temps per alegrias, de cop al nostre davant comencem a veure la paret vertical del coll d'Orduña. Cullins quin portet per fer així carregats fins dalt com mules! No m'extranya que els romans no puguessin passar !.
Quan coronem ja es fosc i ens abriguem per començar a baixar. Jo no em poso les perneres i baixo una mica test. Perdo la roda dels meus colegues , he parat massa estona dalt i a més a més no m'he abrigat bé.
Al arribar a Pancorbo entro cap al núcli mentre el ciclista que em precedeix segueix per la carretera nacional.
Els carrers d'aquest poblet estan en obres i hi ha llocs que sembla més la Roubaix que un brevet. Arribo a un bareto que hi ha a la plaça i ja veig les bicis del meus colegues. Demano un cacaolat calent i timbrem , bé demanem un tiquet doncs no en tenen i proseguim la ruta , no sense abans haver estat xerrant amb la colla del bar que , una mica carregadets de "super" , ens expliquen les seves experiències ciclÍstiques tot i que no acaben de veure-li el sentit a la nostra ruta . La veritat jo tampoc veig el sentit a omplir els diposits fins dalt i ve prou que ho fan ells , no!. Com diu en Serrat : "Cada loco con su tema...".

Ara toca un tram per la nacional força planer però amb algun repetxó,sobretot els pasos elevats del ferrocarril. En Josep Maria diu que no ha dormit prou aquesta setmana per la feina i la son li comença a passar factura. Parem a una benzinera passat Briviesca per trencar el son. Davant la impossibilitat de buscar un lloc més abrigat fem una breu dormideta , però el meu sac Bivy thermo lite no està preparat pels rigors de les temperatures de la zona , veiem uns 4ºC que ens donen la raó.
Mentre estem parats passen un parell de colletes. Primer passa el matrimoni que haviem sortit junts i ens hem abrigat al coll d'Orduña i una estoneta després un grup més nombrós, crec que són els de la zona centre amb en Benayas del C.C.Yepes al capdevant. Jo que havia arribat força bé començo a agafar fred , sort del Josep Maria que s'ha recuperat i torna a estar en peu. Pleguem trastos i continuem cap a Burgos o agafarem el que no tenim !
Burgos és...més llarg que un dia sense pa. De fet en Josep Maria que ja havia fet el Camino de Santiago m'explica les histories dels peregrins que agafen el bus per passar de cap a cap per anar a buscar el lloc on dormir.

Tot i les meves pors , la son l'anem trempejant força bé, molt diferent del 2007 on aquestes hores ja m'arrosegava al haver fet la cullonada d'arribar a Sant Sebastian a primera hora del matí i després estar veient la crono on en Contador va guanyar el seu primer Tour , sense aprofitar el temps fent una reparadora migdiadeta...Inconscient !
Passem Burgos i quan ja ha clarejat ens aturem a Melgar de Fernamental , carai amb el nom, on trobem l'unic cafe obert que hem vist fins aquest moment. En Josep Maria li demana a l'amo com és que tots els locals estan tancats. Es veu que això de matinar aqui poc ! Ens fotem un mig esmorçar a base de bolleria , cafés amb llet i colacao ...ai si ens arriba a veure el Colell !
Al sortir a uns quatre quilometrets veig al gps un geocaching que duc a sobre , i m'aturo a fer-lo.

Un cop trobat arribo al poble d'Osorno , on hi ha el segon control que cal fer a una benzinera tot aprofitant per avituallar una mica i carregar les nostres bateries.

Uns quilometrets més endavant passat Fromista en torno a avançar fer una altre geocaching de la mateixa sèrie que ens mostra una enclusa del canal de Castella , tot una obra d'enginyeria del SXVIII .
Haurem de parar de fer aquestes aturadetes o acabaré cansat com un burro amb tant engegar i parar.

Em reincorporo a la ruta i a la rotonda dos quilòmetrets abans d'arribar a Palència , el track em fa dubtar doncs em marca anar per la meva esquerra. Faig una volteta però acabo en un caminet sense asfaltar al costat d'un poligon industrial. Potser en un futur es pugui anar per allà , de moment sols veig una BTT que va fent ruta però jo no porto la bici preparada ni es qüestió de fer experiments. Deixem-ho correr , suposo que els meus colegues es troben a l'entrada de Palència. Així és , a la benzinera que hi ha a l'entrada estan foten el trago i em foten un crit . Els comento el tema del track. Demanem consell a un conductor que està repostant i més endavant a un home que va en bicicleta.

Ens encarem a la ruta però quan aquesta es transforma en autovia anem tremepejant el tema per vies de servei i camins rurals asfaltats que ens duran passant per Reinoso de Cerrato fins la carretera de Baltanàs.Ja tornem a estar en l'itinerari del track.A Tórtoles de Esgueva parem a fotre'ns un geladet i un bon trago . Aquest tram amb rectes llarguissimes es fan idem! Els meus colegues em comenten que aquests trams són coincidents amb la MGM Madrid-Gijón-Madrid i s'els van fer igual de pastosos.
Quan estem fotent-nos el geladet passa l'únic ciclista que de moment hem trobat en tota la ruta. En Josep Maria l'escridassa i fa conya tot animant-lo. No si afició a la bicicleta n'hi haurà però no sé quan sortiran a pedalar els ciclistes!. Al poc arriba en José Miguel Amor , el nostre organitzador amb la seva dona que està seguint la ruta en moto. Potser millor opció que la nostra ? . Li preguntem per alguns detalls de la ruta . Aqui comencem a veure que ens cal un diccionari Bilbaino-Català , doncs tot ho arregla amb "esto , ..., nada un par de repechones y ya esta" . L'altra frase del dia és "Y después ir navegando ...". Això promet la veritat!. Aquest home és un altre boig de les llargues distàncies i ens passariem hores parlant d'aquestes bestiesses. Quan li preguntem pel jalo ens recomana que si anem a dinar a Roa de Duero , el lloc del nostre proper control , busquem el restaurant "El Chuleta". Curiosament el nom no ve del tall de carn sinó de l' actitud del seu amo. Això farem !.

Omplo el bidó i som-hi que ja tenim ganes de seure a taula ! Mitja horeta més i arribem a Roa de Duero , que tot i el nom , no és a peu del riu sino enfilada dalt del turó ...serà per la por a les riades.
Un cop passem per l'edifici regulador de la denominació d'origen de Ribera del Duero , veiem rètols del Chuleta. Al mig dels carrers del poble , quan m'atanso a un cobert on he vist un home entrar per preguntar-li pel restaurant , em criden per l'esquena. És la guardia civil . Li dic on volem anar i em diu : "Espere que doy la vuelta y sigame". Collins arribem cuostodiats fins davant del restaurant , on el guardia surt del cotxe i em saluda tot encaixant-me la mà efusivament...carai quis honors de rebuda!

Treiem les bosses i cap dins hi falta gent. La veritat la pinta del restaurant , tot arregladet i la nostra una mica tronats i suats no lliguen gaire. En Josep Maria amb unes excel.lent dots pel palique es camela a la cambrera perque ens faci un menú tot i que avui ens diu que no n'hi ha.

Així amb un temps record pel que estic acostumat , després de segellar els nostres carnets , ja som fora i mentre en Josep Maria ha de fer una mica de manteniment a la bici , en Fons i jo aprofitem per fer una migdiadeta-express estirats a la gespa de la plaça.
Un cop tot en ordre , som-hi , ara el cami és força de baixada i pla cap a Valladolid, el nostre proper control.

Quan arribem als plans enganxem un carril bici super senyalitzat , pintat , ...però sense cap us doncs està ple de graveta . No ens trobem cap ciclista , i això és una tònica en tot el nostre recorregut, tot i que hi ha forces rètols que indiquen l'existència d'aquestes curioses criatures que encara no hem tingt oportunitat de veure.
Quina incongruència més gran aqui fent servir un bon pressupost per arranjar carrils bici sense ciclistes i a altres llocs molts ciclistes jugant-se el físic en carreteres estretes sense carril bici ni protecció...com diuen sempre plou sobre mullat !.

A part d'algún repetxó dels que et deixen clavats i on en Fons s'en va com un dimoni, la ruta transcorre força planera. Ens arribem al poblet de Villabañez on fem un traguet al bar del poble...crónicas de un pueblo versió 2011 , la tele , de les noves panoràmiques , planes i enormes. Tot canvia. Fan els toros , res canvia.
Davant les dues possibilitats d'arribar a Valladolid triem la de l'esquerra passant per costat de Tudela de Duero , però que ens anirà força be per passar Valladolid. Un paio amb una motoreta ens indica l'altre camí , però ja hem fet un bon tros de gairebé l'únic repetxo que hi ha per aquesta banda...massa tard!.
Valladolid la passem força bé encara que el track que duc i algún rebot del senyal gps ens obliga a fer algún volt. Parem a segellar en una terraseta i aprofitar per fer un trago i també amb l'intenció d'un pizza (ja hi tornem amb les obsessions...) , però la cosa acaba en uns entrepanets , seven up i gelats.
Quan proseguim veiem les magnifiques instal.lacions d'oci que Renault disposa pels seus treballadors sota unes pinedes espectaculars i que ens vindria molt de gust fer servir...un altre dia serà !

El sol encara està força amunt per l'hora que és, ens trobem bastants quilòmetres de la nostra longitud i això es nota al fer-se fosc.Tot i això el sol el veiem baixar per sota de l'horitzó abans d'arribar a Medina del Campo. Toca començar a pensar en sopar.
Quan arribem a aquesta població , a tres quarts de deu , en Josep Maria en veure el parc de bombers proposa anar-hi a timbrar . Dit i fet i de pas ens ofereixen el poder passar allà la nit.. Oli en un llum i veient el fred que fotia aquesta nit passada a Burgos qualsevol diu que no.

Mentre en Fons es comencen a preparar per la dutxa , en Josep Maria truca a telepizza (les obsessions s'han de dur a terme...) amb el número que molt amablement ens han cedit els bombers i jo m'atanso a la benzinera que hi ha a uns 300 metres per segellar els carnets doncs al parc el jefe no hi és i s'ha endut les claus del calaix del despatx on hi ha el segell. Sense la bossa del darrera aquesta bicicleta la trobo nerviosa com una mala cosa, no m'extranya amb els quilets que duem a sobre.Un altre dia ja farem una reflexió sobre aquest tema del pes que al final acaba per obsessionar-te ben poc la veritat.
Son quart d'onze del vespre quan una vegada dutxat em foto dins el sac per mirar de dormir aprofitant aquesta excel.lent troballa . Llavors truquen els de telepizza que el xicot de la moto s'ha fotut una garrotada i s'ha trencat una cama i té la moto feta merda i si podem passar a buscar les pizzes. En Josep Maria els diu que ara estem ja canviats , mig dormint i ho deixem estar. Les obsessions són això obsessions...avui en forma de pizza inaccesible!
Dormo molt bé , i quan a les dues decidim reemprendre la ruta estic totalment fresc i descansat.
La veritat agraïm molt aquesta desinteressada ajuda que ens han donat els bombers , una de les notres més positives experiències de la sortida. De tant en tant aquestes mostres ens enriqueixen i ens fan molt més humans. Gràcies per tot bombers !

Passem per la benzinera on ahir a la nit vaig segellar per omplir diposits , una orxata (coincidim amb en Jordi de la Fuente sobre les excel.lències d'aquesta beguda per la nostra pràctica esportiva) , una mica de bolleria i enfilem cap a Pozal de Gallinas , no fem comentari sobre els noms , i Sepúlveda , el nostre proper control.
La carretera es troba molt ben asfaltada, tot i que no hi ha gaire (gens !) de trànsit. Millor !.
Quan portem uns quants quilòmetres en Josep Maria torna a tindre una passió de son i diu que al proper poble pararà a fer una becaina en un banc. Ja ho diu en Fons: "nos falta una hora más de dormir". Decidim parar tots junts a un poblet , Vallelado , a la plaça de l'ajuntament. Bonic campanar , si senyor !. En Fons es fot dins el seu sac i es queda al banc de la plaça , jo li dic al Josep Maria de fer l'asalt al caixer que hi ha i això fem. Tal i com diu l'anunci ens tornem Bankeros , per part d'en Fons ...i Cajeros per part d'en Josep Maria i meva. Trenquem el son breument , una horeta i som-hi.

Al sortir està a punt de trencar el dia quan passem per Cuéllar i el cel ens dona aquells minuts on els canvis cromàtics al cel et deixen bocabadat una estoneta.
Fem conya amb la necessitat de desdoblament d'aquesta carretera , però la veritat no sé si és ben bé broma doncs hi ha forces quilòmetres que al costat de la carretera es veu una arrancada brutal de pins i ja veurem si no hem donat en el clau.
Quines rectes fins a Cantalejo!. O millor dit quina recta, això és recte com un canó d'escopeta!. A Cantalejo esmorcem lleugerament (unes magdalenes i un cafè amb llet) a l'únic bar que trobem obert , del nostre tipus: toros i olé!. A la tele donen les noticies de la mort de Amy Winehouse , una altra llegenda , una crònica d'una mort anunciada des feia temps! Ja esmorçarem una mica més consistent més endavant quan el pais recuperi una mica el moviment...
Abans d'arribar a Sepúlveda baixem el port que hi ha enfront. , quan més baixem més haurem de pujar , això que veiem al nostre davant a l'altra banda del riu és el nostre destí.
Passem el pont i vinga amunt que fa pujada. El poble és de gran bellesa , de fet està considerat un autèntic monument tot el conjunt. Em venen ganes de donar un volt a fer fotos , però ...un altre dia serà !

Esmorcem al bar que hi ha a la plaça que els pocs minuts és punt de trobada d'una bona colla dels breveteros. Tants quilòmetres i al final gairebé el 50% dels seus participants ens trobem aqui.
Parlo amb en Angel Ruiz de redciclista, l'autor del track que duc , i el primer que em diu és disculpar-se pels errors que hi ha . Cap problema amb 1000 quilòmetres on no hi ha un nap hi ha una col.
Em menjo un entrepà de bacon que està de mort . Al bar s'ha girat de cop la feina i hi ha una activitat frenètica .
Al nostre costat s'asseu un brevetero , que ens diu que és del poble on anirem a segellar Sala de los Infantes . Em diu que quan vegi un dinosauri a aquesta població al davant mateix viu ell. Quan li pregunto pel seu nom , tenim una altra de les anècdotes del brevet , el tiu em diu que li digui com jo vulgui. Li demano per almenys referir-me a ell d'alguna manera. No hi ha manera . Cony però el teu nom és ? Tu mismo ? Els seus colegues li diuen , Quique dale el nombre...No en teiem l'aigua clara. Sembla un autèntic "diálogo para besugos".Osties aquest mon està ple de grillats i jo que em creia un tipus raro , raro , no arribo a la sola de les sabates d'algunes "llumbreres".Com deia el meu avi sempre hi ha un pitjor!. El Josep Maria encara ara riu i ho cataloga com la situació més inversemblant del dia.
Sortim seguint el track carrers a munt fins que veiem que ens obligaria a baixar per un carreró amb escales...mitja volta i anem a buscar la carretera, deixem el treking per una altra hora!.
Baixem fins passar el riu i ens tornem a enfilar. Al nostre davant uns barrancs espectaculars amb una colla de voltors que van sobrevolant. I de cop mentre faig fotos veiem passar els quatre únics ciclistes de la ruta , i fan mala cara ...amb aquests ocellots al seu damunt, la cosa pinta en bastos, nois!

Abans de coronar ens passa en Quique , o com osties es digui, que va lleugeret d'equipatge i sembla que té pressa.
Quan passem el poble d' Urueñas on hem parat amb l'intenció d'omplir bidons i sols aconseguim que jo posi a refrescar els peus a la font decorativa tot veient que la font no raja , ens enxampen la colleta del matrimoni de Donostia ,el de Bilbao i un altre ciclista vasc que va amb juntament amb ells.

Anem una bona estona plegats doncs tenen un ritme bastant semblant al nostre , però els perdem la roda quan ens aturem a omplir els bidons a una caseta que hi ha a peu de carretera.En Josep Maria portava el llum de la reserva encés i això amb la bici no pot ser !.
Baixem un divertit port fins començar a olorar els plans que ens duran a Peñafiel , per acabar de completar el primer bucle d'aquest brevet.

Anem pels plans on sort tenim que fa una mica d'airet referescant doncs amb calor això podria ser l'h... i si fes vent de cara ...per llogar-hi cadires !

Ens aturem breument a un poble anomenat Rábano a omplir bidons i refrescar-nos i desestimem els consells d'anar a veure les instal.lacions del camping que ens fan la gent d'allà. En Josep Maria els diu que un altre dia i sense bicicleta!.

Finalment arribem al control C7 que es a Peñafiel . Són dos quarts de dues i m'agradaria veure el començament de la F1 . Perfecte !.

Parem a un bar que hi ha al mig d'una placeta amb ombreta amb les vistes de l'impressionat castell al fons , on per cert hi ha un geocaching que avui tindrà que esperar. Llavors comencen a arribar ciclistes , entre ells en Quique , que a partir d'aquest moment rebrà el sobrenom del Guadiana , doncs apareix i desapareix com per art de magia.
Amb ell hi ha tota la colla de la zona centre , que abans han arribat darrera nostre a Sepúlveda i veiem que fan servir una pràctica discutible en quant a legalitat , doncs veiem que no paren ni a segellar. Quan han marxat tots els ciclistes, veiem una dona que porta a la mà tot un plegot voluminós de carnets de ruta i entra al bar per sortir rapidament mentre una cotxe en marxa l'espera. Entra dins el cotxe i ...dale canya torete!. Vaja , ver para creer!. Encara riem ara de la situació. Fer brevets randonneurs amb secretaria...tot un luxe !.

Comença la cursa de F1 , veig la sortida i ...nosaltres també reemprenem la nostra cursa particular. Ara toca una bona esplanada més o menys arribar de nou a Roa de Duero on tenim el control C8 i completar el primer bucle del nostre recorregut.

Aquest tram es per donar motiu als tòpics de Castella, amb immensos camps de blat que ens acostaran a Roa on fem una paradeta per segellar , canvis d'oli i tot allò que cal fer a la benzinera i per sort no ens cal pujar a dalt del poble ...
Son dos quarts de quatre i reemprenem la marxa tot passant pel pont sobre el Duero i enfilem cap a Aranda de Duero , quan estem passant pels seus carrers veiem a la colleta dels de Donostia que surten un parell d'encreuaments al nostre davant. Els cacem i comencem a fer via junts pels carrerons d'Aranda. Jo duc a la pantalla el track i tot i anar al davant giro a esquerra i veig que ningú em segueix. Cony , mitja volta on van aquests. Volteta turísitica pels carrerons , per tornar a sortir al següent encreuament on jo havia arribat abans. No si fem aquestes animalades farem una bona torna per aquests 1000 !.

Al sortir d'Aranda veig que el track meu em dona que hauriem d'anar per una carretera més a l'esquerra que la que estem fent. Els meus colegues de la Penya no n'estan de punyetes i diuen que els vascos sabran on van. Jo faig parar i ens mirem el mapa ...efectivament hi ha una opció que era la que marcava el track i que en breu ens cal recuperar tot tirant a esquerra per anar a buscar la carretera de Santo Domingo de Silos.

Després d'unes quantes esplanades amb pujadeta final cabrona ens arribem a Caleruega on aprofitem una benzinera de nou per repostar. Es tracta d'una mena de tenda d'ultramarions versió 2011 , material de ferreteria, menjar , revistes , higiene , pintures, , vaja un petit univers . I ens sorpren molt que tant la dependenta com tots els clients que passen mentre hi som són Bulgars , ens sorpren el tema i inclús li preguntem , explicant que n'hi ha una bona colla i que aquest lloc és l'únic que es troba obert i que es pot comprar gairebé qualsevol cosa.
Quan estem fora veiem a lo lluny els nostres colegues vascos que arriben per la mateixa carretera que nosaltres. Han donat volta .Hem fet be en parar i consultar a Sant Michelin!.Com deia un antic profe , no copieu al del costat que s'equivoca !.

Reemprenem la ruta i al cap d'una estona veiem sortir de la cuneta el de Bilbao que estava sota una cuneta ..."haciendo la firma !". Anem més o menys junts fins que diu que té tard.
Comencem a enfilar la pujada i al gairebé coronar el veig que encara està al davant . Vaig darrera seu i el caço abans de coronar. Em comenta que a Bilbao està plovent a bots i barrals, segons li ha dit son germà. Li dic que no es preocupi , tampoc hi arribarem avui.
Iniciem la baixada cap a Santa Domingo de Silos, impressionant el pas de la Yecla , realment et talla la respiració i t'imposa les vistes del lloc.
Espero els meus colegues al trencall de Santo Domingo i iniciem un tramet preciós per un congost que ens dona una idea de lo complicat i dificil que debia ser en altres èpoques arribar a aquesta població.

Després una bona baixada i així ens arribem a Salas de los Infantes uns minutets abans de les nou del vespre , amb la qual cosa aprofitem per anar a buscar un lloc on sopar. El dinosauri no el veiem però si que veiem un restaurant d'on surten la colleta dels de Donostia .Ens diuen que tenen hotel reservat a Burgos on dormiran. En Josep Maria demana per pizzes i ja que li diuen que s'han acabat , anem enfront mateix a un local , el Pelayo , on podrem menjar força bé. Quan entrem molt timidament pregunto per una pizza sabent que estic a punt de cometre un pecat. Efectivament no n'hi ha però a canvi els pernils i la cecina que hi ha penjats conviden a apostar per la gastronomia local . Com diu l'Isi Selva : "allà on vagis fes el que la gent del pais faci" i això inclou el menjar! Com ha de ser !.
Fem una bon avituallament i després de tapar-nos per la nit iniciem el cami de Burgos a dos quart d'onze del vespre sabent que la nit aqui és molt fresqueta a aquestes contrades i no es pas broma.

Aquest tram és per mi el més dur i m'he d'anar tirant raigs d'aigüa ben fresqueta a la cara doncs la son comença a fer acte de presència. Quan arribem al trencall que ens marca el rutòmetre i el track per anar a Burgos passant per Modúbar novament diferències de criteris i els meus colegues decideixen tirar recte cap a Burgos directament. Total ens fotem dins l'autovia breument. En fons diu que si ens paren podem dir : que ell és extranger i no s'assabenta de res , en Josep Maria mut i jo català. Malament rai , sembla que tinc les de perdre! Comencem la nostra incursió a l'autovia amb una dura pujada i llavors baixada fins a retrobar el track i la sortida de Burgos.
Hem de buscar un lloc on dormir , l'opció dels bombers ha sortit molt bé però tampoc és questió d'abusar i la dels caixers a la capital és una mala opció , segur que hi ha moviment durant tota la nit, anem cap als poblets que hi ha a la sortida a veure si tenim més sort.
Quan arribem a Vivar del Cid anem pels carrerons a buscar sort, fins que ens trobem un home que ens diu que millor anar al poblet proper , que allà on som no hi ha res. Dit i fet tornem a la ruta i ens arribem a Sotopalacios, on veiem un caixer de Caja de Burgos..som-hi! Som Cajeros !.

Son les dues de la matinada , estem dins un caixer de Caja Burgos , l'espai és superestret , hi fem encabir les bicis com podem , encara que en Fons en no poder acabar de tancar la porta fot un renec doncs tinc la meva bici mal fotuda i li fa nosa. Perdona però a aquestes hores ja no toquem ni quarts ni idems. Ens intentem instal.lar el més raonablement possible. Un autèntic exercici , un petit puzzle humà-ciclístic tu un pam cap aqui jo un cap allà.
Llavors quan estem instal.lats comencen les anècdotes de la nit. El sensor de presència si el tapem amb un mitjó no deixa que el llum s'apagui. Si el deixem tal qual qualsevol moviment nostre fa que s'encenguin els llums. Al cap d'una estoneta un cotxe aparca al davant i ens il.lumina una bona estona fins que decideix marxar. No trigarà gaire estona en sonar uns cops , estan trucant a la porta , un paio una mica xuleta ...i no era l'amo del restaurant de Roa , ens diu que la seva xicota ha de treure diners i que com es que no anem a un hotel. Li diem que s'ens ha fet tard. El paio ens diu que aquestes coses s'han de preveure . Gràcies nano , tot previst com treure diners a les tantes de la nit per part teva ,no? La tècnica del Josep Maria és baixar el cap , tot esperant que passi la pedregada i deixar que la cosa passi el més breu possible , no estem per gaires osties. Encara que coneixent el seu caracter i recordant l'incident sortint de Maçanet de Cabrenys a la Barcelona-Perpignan'2008 amb un conductor que ens va avançar perillosament a fregar la pell i després encara va parar a la cuneta a buscar gresca, estic segur que li fotaria una garrotada que li giraria el cap! Això pot acabar malament , malament. Com deien a la pel.licula Braveheart : Quietos !.

L'escena no té desperdici: la xicota vestida de festa treient diners envoltada per les nostres bicis , els equipatges , els sacs de dormir , tres paios suats , cansats i més cremats que la moto d'un hippie en el primer son i el manso xuleta ell, a la porta encara fent-se el graciós!
Ni a la seqüencia del camarote dels germans Marx!.
Tornem a dormir, amb intermitents enceses de llums cada vegada que un de nosaltres es mou una mica."Pa mear i no echar gota".
Al cap d'una estona més un altre xicot , aquest molt educadament s'en fa càrrec de la nostra situació i molt timidament ens demana per treure diners. De tant en tant et trobes amb gent comprensiva. Sols faria falta ! Som nosaltres els que estem en un lloc que no toca , però que hi farem. Com diuen al pais veí : C'est la vie mon ami!.
A un quart de sis decidim que ja en tenim prou i continuem la nostra ruta cap a Medina del Pomar on tenim el proper control.

Sols sortir del poblet i ja agafem una carretera secundaria , ep ! això si asfaltada com si fos el nostre estimat i ben dimensionat eix transversal (diuen que qui no es conforma és perquè no vol, no?) que ens portarà per Villaverde-Peñahorada i enfilem cap al coll de la Mazorra.

Als pocs quilòmetres d'iniciar aquest tram perdem l'holandes que va pujant més fort que nosaltres dos. De tant en tant ja fa aquestes apretades i esperem que el retrobarem més amunt.
Va clarejant el dia i anem fent via per una carretera arranjada de nou sense un puto cotxe que passi. No em vull fotre pesat , però: Más de lo mismo!.

Dalt quan som a punt de coronar el coll de la Mazorra es veuen uns nuvolots al fons negres , com una mala cosa que ens comencen a fer pensar que el verd de la zona on entrarem no és una cosa casual i que acabarem el dia xops!.

Foto de rigor al coll i baixem un port que per l'altra banda l'ascensió pinta més dura amb molt bon asfalt però amb uns desnivells considerables. Al fons es poden veure els espectaculars plegaments de la serra de la Tesla.

Després de Valdenoceda entrem en el bellisim congost de los Hocinos i al final creuem el riu Ebre , per al cap d'un quilòmetres arribar al poble de Incinillas que gairebé no toquem doncs just a l'entrada a ma dreta surt una carretereta estreta, estreta , de les que si trobés un cotxe has de parar que va cap a Medina del Pomar.

Passem ràpidament el poble de Bisjueces aprofitant un ràpid descens per aquesta carreterreta i al cap de poc arribem a Medina del Pomar, a quarts de deu del matí .L'hora d'esmorçar. Anem per aquesta feina , no?.

Preguntem per un lloc i ens indiquen un bar de tapes, el Pereda on ens fotem les botes ! Truita de patates amb cranc i entrepanets de pernil amb un bon raig d'oli d'oliva ...! Aqui al nord es menja de nassos , no és un tòpic no , això del jalo ho cuiden si senyor !.
Ni rastre d'en Fons. Quan el truca en Josep Maria li diu que ja està fent el port de Los Tornos. Li comento el tema de la porta del caixer d'ahir al vespre al Josep Maria però em diu que no li doni més voltes, que potser el que vol és guanyar una mica de temps per poder descansar abans d'agafar la seva furgoneta per tornar a Manresa doncs és ell el que condueix.
Timbrem i enfilem cap el puerto de los Tornos , que durant una bona de quilòmetres es fan per una carretera ample i sense problemes.
Parem a una benzinera a mig cami on fem un repostatge i canvi d'olis . Li pregunto al cambrer si ens mullarem i em diu que no.
Just quan anem a agafar les bicis , comença a ploure. Genial ! I aqui no tenim en Tomas Molina...!

Els de Donostia ens havien dit que si està moll anessim amb molt de compte amb aquest port doncs és molt lliscant i vist com està el temps decideixo baixar amb els cinc sentits (o més...!) en estat d'alarma.
Les vistes són brutals , encara que hi ha unes boires i uns nuvolots baixos que li donen un caire èpic que no m'acaba d'agradar per els nostres darrers cent quilòmetres , la veritat millor un cel una mica tapat però sense pluja.

Al acabar la baixada un trencall de sobte cap a la dreta i comencem a pujar el portet d'Ubal amb la mateixa violència que baixavem. Estem al Pais Vasc , benvinguts a "nada un par de repetxones y ya está..." .

Aquí és un continu em trec el goretex, me'l torno a posar , passem de fa sol a plou...No hi estem acostumats a aquesta climatologia.

Carai quina mala llet que té el portet dels nassos. Sort d'anar fent fotos i distraient-nos amb el paisatge , amb el cavall que volia ser vaca , les casones, la molsa de les pedres , comptar pilones , ...vaja totes aquelles ruqueries que et serveixen per passar quilòmetres d'una manera distreta. Coronem i ...baixada brutal un altre cop !
Ens despista una mica el tema del control de Karrantza , no sabem si cal segellar a qualsevol lloc i li demanem consell a una dona que ens diu que baixem pel carreró que tenim enfront (brutal baixada !) i que passat el pont trobarem una benzinera i que més endavant tenim la pujada de la Escrita , que ens la pinta com "durilla". Fotem conya amb en Josep Maria que si la Escrita és dura , la No escrita com cony ha de ser !
Arribem a la benzinera , a la una del migdia i omplim diposits. El noi de la benzinera ens diu que ens queda molt poc per dalt ...! Ja veurem al final qui tenia raó si ell o la dona d'abans ...!

La pujada s'allarga , anem veient al fons on hem d'anar a parar i lamentablement per nosaltres li donem la raó a la dona ...encara que una mica més descarregats i amb menys quilòmetres són d'aquell tipus de ports que conviden a anar amb bicicleta. Aquest ports estan plens de màgia per la pràctica ciclística. Li comento a en Josep Maria l'existència d'unes guies de ports del Pais Vasc el mateix que les dels Pirineus i els Alps , una autèntica Biblia pels que ens agrada això de pujar i una excel.lent font de consulta per planificar rutes com els nostres "Pirineus" que varem iniciar per allà el 1995 amb el ""Círculo de la muerte" ampliat , amb els ports de Portilló , Peyresourde, Aspin , Tourmalet , Soulor , Aubisque , amb l'afegit del "curtet" Portalet. Una autèntica bogeria i que va ser la primera d'una sèrie que anavem fent cada any per descobrir aquests colls on es van gestar etapes èpiques del Tour , o que simplement et demostren la grandesa de la naturalesa i el petit que et pots arribar a veure davant aquests gegants que tenim relativament tant propers encara que fa uns anys tinc un xic descuidats al tindre els xics.

Coronem el coll i comencem a baixar cap a Zalla. Després d'aturar-nos a un pas a nivell per deixar passar el tren , en un trencall , sols m'aturo per esperar en Josep Maria i ja para un cotxe i el seu conductor em pregunta: "¿Donde vas?" . A Bilbao, li responc . "Entonces por aqui , no cojas esta carretera , que el alcalde hizo cambiar los letreros para que no pasaran los camiones y os llevara a la autovia". Collins com les gasten per aqui , agafem la carretera més estreta que ens porta de pet a Zalla i ja iniciem els nostres darrers quilòmetres paral.lels al riu fins a entrar en les edificacions de la vella industrial Bilbao .
Quan estem dins els carrers , el Josep Maria em fot un susto de Maria Santissima, al agafar en una baixadeta en ple centre urbà les vies del tramvia tot i obrir-se per passar perpendicular pel seu damunt i fotre's una galeta de les que foten els pels de punta. Al final tot queda en un susto , cops que passaran a blaus més endavant , una mica de sang als dits de la mà , alguna rascada a la roba i segur que el que no ho és també i un cop de cap que per sort el Giro s'encarrega d'esmorteïr. Quin perill aquests elements pels ciclistes!. No em cansaré mai de dir que bicicleta sense casc pot ser una molt mala elecció.

Finalment arribem a la Sociedad Ciclista Bilbaina i sense que es puguin comparar hem estat unes 2h20 més que el meu temps del 2007 que duia de referència.
Avui dia de Sant Jaume tots els locals que hi ha per la zona es troben tancats i barrats. Ni una trista coca cola ens podrem fotre. Ja es tindre mala llet per un dia que sortim de casa!.
Deixem els nostres carnets a la bustia , truquem al Fons ,que resulta que ha donat una volta extra i encara no ha arribat , (a partir d'ara canviarà el seeu renom de l'Holandès volador pel de l'Holandès errant...! ), a fora veiem a la "secretaria" dels de Madrid que ens pregunta on hem timbrat (sense comentaris !) , em despedeixo del Josep Maria, vaig al parking a canviar-me i després d'una visita breu a la Basílica de Nuestra Senyora de Begoña (deixem-ho correr aquest geocaching no vol saber res de mi) , cap a Calaf hi falta gent ! A base de Red Bull's , un descobriment que la veritat faig avui , inicio el llarg retorn amb el troset de pizza en ment que finalment puc mig materilitzar a l'àrea de servei de l'autopista. Que seria de la vida sense aquestes obsessions ...!

Fotos Picasa scbilbaina

20110709 Calaf-Benasque-Calaf

2011-07-10T23:30:00.127+02:00

Tot una clàssica que no em podia perdre , amb un bell recorregut que ens porta de les nostres terres de secà fins a tocar un dels centres neuràlgics dels Pirineus , la població de Benasque.

Per aquest any som els tres Ramons els que ens hem engrescat i el dissabte a les 6 del matí hem quedat davant la casa del Colell.
Al passar per la plaça dels arbres ens trobem en Manolo , Xavi i Joel que han quedat per fer el Pedraforca. Sols els desitjo que demà no vagin a Sant Llorenç ! Quina animalada l'any passat !
Amb una mica de fresca baixem cap a Castellfollit. Avui estreno els manguitos, i la resta de l'equip del club , feien pinta de calents i en aquest moment ho calen i ho son!.I els culots un 10 ! la badana de gran qualitat, gairebé segur que aniré amb ells a la PBP.
Ens arribem a Ponts , travessem el poble i jo paro breument, sense sort a fer un geocaching a la presa que hi ha abans de creuar el riu. Ja hi tornarem un altre dia amb més temps i amb unes altres sabates!.

La pujada cap a Comiols per aquesta banda sempre l'he trobat més trencadora que per Artesa , amb continues pujades i baixades que no ajuden a agafar un ritmet.
Al final arribem al coll amb la sorpresa que han canviat els rètols . Que hi farem ! Foto i mentre el Colell i en Ribi s'avancen fins Isona on esmorzarem , jo faig un geoamagatall tot disimulant per la presència d'un geomuggle que ha anat a buscar cobertura de telèfon allà. Al final una dotzena de minuts i bingo !
Baixo cap a Isona on ja m'espera l'esmorçar a taula. Els meus colegues m'endevinen el que vull beure i menjar ...tampoc es tant difícil , el de sempre: una coca cola i un entrepà de truita!
Recuperem el temps i amb 37 minuts som-hi una altra vegada. Decidim seguir fins a Conques per la carretera vella , una opció més tranquil.la ja que de tant en tant ens trobem amb conductors que tot i l'amplada encara ens han de passar a fregar. Poc respecte per la vida dels altres !.
Arribem a Tremp , avui no hi ha les màximes temperatures històriques que varem registrar quan feiem els radis i ens coincidia la màxima amb el lloc on haviem estat . Quin estiu !
La carretera cap a la Pobla de Segur amb el seu nou itinerari més adreçat és nou per a mi , encara que personalment i per fer amb la bicicleta m'agradava més fer les corbes tot ressegint les caletes. Per cert avui el pantà es troba ple fins dalt, i tant el Colell com jo coincidim en que no l'haviem vist mai tant ple.
Arribem a La Pobla , una salutació al nostre company de randonneurs l'Alex Roca que és d'aqui, i seguim per la carretera cap a Senterada.
Tot i el poc desnivell , aquest tramet s'em fa pesadot , especialment la calor , quan no bufa el vent tinc la sensació que m'estic fregint!
Quan passat el trencall de Sarroca quan comença a pujar les primeres rampes , veig com m'en vaig cap enrrera i em despenjo a les primeres corbes dels meus companys. No vaig gens fi , i al final un cop passat el poble de Perves he de parar al rebre la trucada de la meva dona i estic a punt de fotre la truita per sobre del telefon, Quin descans ! Es nota que no faig botellon i no estic acostumat a aquestes vomitades. Es veu que l'esmorçar no se m'ha posat bé. Ara entenc les calorades al pla .I les cares del Colell quan li explicava!.
Arribo al coll , em faig una autofoto al cartell (ara resulta que ens han baixat l'altura) i quan giro veig que a l'altre banda del coll hi han els dos Ramons asseguts a costat del rètol. Foto , una mossegada i som-hi , cap el coll de Viu de Llevata que per aquesta banda sols té un quilometret escàs i el Colell vol fotre un trago!

Parem al xiringito que hi ha al costat del coll i ens fotem un més que merescut glop , abans d'iniciar la baixada que ens durà a Pont de Suert on tenim previst dinar.
Amb un servei dels que tant et poden planxar un ou com fregir-te una corbata dinem a un lloc clàssic d'aquesta sortida , el bar Lavaix. Sols a l'edició del 2002 que varem anar a Bielsa varem dinar a les Paüles , i vista la distància que hi tenim al veure el rètol de quinze quilòmetres un bon tros més enllà , tant el Colell com jo ens fem creus del lluny que varem anar a espetegar aquell any . I a més amb el Colell malalt i en baixa forma!.Quina manera més cruel d'animar-nos tenim ....!

El coll d'Espina sempre es fa una mica llarg ja que sempre el pujem amb la calorada tot i que una bona part es pot fer a l'ombra que s'agraeix i el fa més facilet i distret.

Baixada i tornem-hi cap amunt fins el coll de Fadas , on ja podem gairebé ensalivar el trago que tenim previst fotre'ns a Castejon de Sos.
Tot i que no soc un bon baixador aquesta baixada sempre m'ha agradat i m'ha cridat l'atenció els passos per boscos túpids i les toponimies que ens fan pensar en la part més salvatge i arrelada en els temps dels Pirineus.

Així ens arribem a Castejon on anem a fer el trago. Al sortir , quina rotoooonda que han fotut aqui , no s'estan de res ! , és allò de preu per preu ...!

Anem fent via ràpidament i ens arribem a Benasque , on a les primeres cases ja podem veure el rètol del nostre hotel , el San Anton .
Entrem a deixar les bosses per pujar més lleugers a Cerler i quan li estic demanant a la noia de recepció , llavors la veu de l'experiència , l'avi Colell ens diu que ja n'hi ha prou , que s'ens farà fosc i que un altre dia serà .Fi de trajecte !.

Fem una bona pensada , una retirada a temps dieun que és una victòria i després d'un bona dutxa anem a Barrabés a delir-nos una mica de material de muntanya i despres fem un trago al motarra-bar com ja varem fer l'any 2004 , amb una decoració curiosa.
Després de la breu incursió turística , comprar quatre coses per portar a l'endemà , anem a sopar i a dormir d'hora que demà serà un altre dia.

L'endemà podem aprofitar fer una mica d'esmorzar al mateix hotel que ens serveixi per fer els seixanta quilometres fins a Graus on farem un esmorzar més potent , en la nostra tònica !

Tot i la por inicial al fred tot baixant paral.lels al riu i pels espectaculars pasos del congost de Ventamillo , la veritat és que no fa tant fred com ahir sortint de Calaf !
Després de passar Campo el gps em marca un dels pocs geocahings de la zona , però veient que es troba a l'altra banda del riu i dalt d'un castell , deixem-ho per una altre dia !.
Arribem a Graus , i ens fotem uns entrepans bonissims , res a veure amb el pa xiclet d'ahir . De les dues opcions que teniem anar cap a Estada i Binefar o fer la ruta per Benabarre agafem aquesta que ja coneixem .
Passem el pont i comencem a pujar cap a la capital de la Ribagorza .

Quan arribem als seus carrers i aprofito per fer una foto sense aturarme , de cop sento uns crits al meu darrera : "Caballero , caballero !". Em giro i veig un guardia civil que m'apunta amb el dit . Ara em fotarà una multa per anar fent fotos tot pedalant , penso. Llavors em crida "ya esta borrando esta foto " . Una mica aturdit per l'escena gairebé sols tinc temps per agafarme al manillar i començar a baixar pels carrers fins arribar a la nacional. Resulta que es pensava que estava fent fotos d'una instal.lació militar . Mare de deu amb lo barats que estan sortint darrerament els teleobjectius i aniré a fer espionatge fent equilibris amb una càmara compacta i damunt la bici! Mare de Deu senyor !.
Decidim no aturarnos a la benzinera que ens ha fet tantes vegades de control als nostres brevets i aprofitar que el vent ens va bé per tirar cap a Alfarràs.

Sols una aturada per omplir els bidons del Colell i menjar quatre ganyips i una foto al coll de Saganta i aprofitem l'excel.lent pis i el vent per plantar-nos a la nostres contrades. El canvi d'asfalt curiosament coincideix amb el de provincies... Que en som de borinots !
A Alfarràs fem una aturada per omplir dipòsits : coca cola sense plom i xampu super. I no podem passar de llarg amb uns gelats que a aquestes hores es posen la mar de bé.

Anem massa bé , la F1 comença a les dues i nosaltres arribarem a Balaguer massa d'hora . No ens aturem ni a la font de Castelló de Farfanya , lloc tòpic i típic de remullada. El nostre patró de terra endins el Colell l'ha encertat amb els vents i cal aprofitar l'avinentesa!
Al passar per la passarela sobre el riu veiem com la cosa està engrescada amb la Transsegre , aquesta bogeria de baixar el riu amb qualsevol andromina que ja cel.lebra els seu 27 aniversari i que té tot el poble revolucionat.

Anem a la barretina que normalment es troba tancat els diumenges però que amb aquesta història ha obert les seves portes. Veig part de la cursa amb "prismàtics" i abans de les tres ja hi tornem a ser ,tot i que la cosa promet. Quantes voltes dona la vida aquell any venint de Benasque i dinant a Balaguer també varem la cursa, tot i que era una setmana abans F1 Magny Cours 2004 amb un Alonso que iniciava el primer dels seus títols mundials.
La pujada cap a Agramunt amb el vent favorable es fa força bé i canviem lleugerament el recorregut per anar cap a Guissona enlloc de pujar per Tarroja on trobariem les obres de l'eix.
Aturada tècnica a la benzinera d'Agramunt per "repostar" i omplir diposits portem buits i buidar els que portem plens. Que hi farem som humans , no pas màquines !.
Al sortir de la benzinera i després d'una breu demostració pràctica de quina de les dues opcions de sortir del poble és la més ràpida el vent encara ens vé d'esquena , però poc abans d'arribar al trencall de Concabella es comença a girar i fa que arribem a Guissona una mica assedegats. Decidim parar a una font de Guissona a omplir bidons i llavors tot i no portar les coordenadades , ni tant sols estar segur de que n'hi havia un , recordem que hi ha una sèrie de catxés dedicat a les fonts de Guissona. Busquem una mica i ...bingo, dos tresors per manca d'un: jo trobo un "grinder d'herbetes" clandestí que i en Ribi l'autèntic tresor.

Ara anem cap a Vicfred on fins el darrer moment tenim les dues opcions , baixar a Torà o continuar per Conill , que és l'opció que al final triem i que fan que arribem a Calaf a quarts de set, amb temps suficient per que el Colell vagi a fer unes ballaruques al seu carrer!.

Fotos picasa

Track Wikiloc Calaf-Pont Suert-Benasque

Track Wikiloc Benasque-Graus-Calaf

20110619 Calaf-Coll de Port-Sant Llorenç de Morunys

2011-06-19T21:00:00.178+02:00

Haviem quedat a les 6 per marxar cap a Sant Llorenç , a fer alguns temes pendents que té en Ribibike i gairebé amb puntualitat britànica iniciem aquesta historieta per anar fent milles de cara a la PBP.De fet des del brevet 600 sols he sortit aquest dimecres fins la Panadella....vaja que el tema dels quilòmetres aquest any el portem una mica malament. Fotem-li la culpa a la crisi per no ser menys !.

Al baixar cap a Torà l'aire és fresquet i ni de bon tros em sobren els "manguitos" ni el xubasquero que m'he posat i sols quan passem Torà i comencem a pujar podem anar treient roba . En Ramon em diu que la temperatura és molt més baixa que el que ha estat durant la setmana a les seves sortides matutines amb el Manolo.

El ritme és molt tranquilet , anem comentant detalls de la propera sortida de llarg recorregut que tenim prevista com la ja clàssica Calaf-Cerler-Calaf , que anem fent de manera intemitent des de l'any 1999 en que amb en Colell , Segarreta i Caballol varem fer i varem aprofitar com a preparació , inclús per fer les proves a les primitives dinamos Union previa a la nostra primera participació amb en Caballol a la PBP. Ja ha plogut una mica !

Arribem a Solsona i anem a esmorçar a cal Trabucaire , un local que ets pots trobar obert a horaris una mica rars .

El Ramon es fot les botes amb un entrepà de tunyina que segons ell mai havia trobat tant sabrós , potser serà que és de tunyina del pais !

Temps record amb gairebé 40 minuts i tornem a arrancar per encarar cap a la Llosa del Cavall .

A aquestes hores comença a apretar el sol, per sort hi ha forces zones frescotes tot pujant cap a Sant Llorenç.
Per no perdre el costum parem breument a la Font de la Boixassa per fotre un trago i de pas un geocaching .
Continuem fins arribar al tunel que precedeix a la presa. Aqui dins si que s'està fresquet !

Al sortir del segon túnel ve una part força planera que va vorejant l'embassament que aquestes dates està gairebé ple fins dalt presentant unes tonalitats verd turquesa d'una enlluernadora intensitat que ens donen imatge d'una netedat de l'aigüa. Tot plegat ens convida a baixar a remullar els peus. No avancem aconteixements , ja ho farem en ben dinat !.

Arribem a Sant Llorenç , avui sense les presses de la darrera vegada que hi varem passar fà gairebé un any quan en la sortida en BTT ens perseguia la tormenta i ja teniem la taula encarregada i la Fina esperant-nos.

Passem el poble i anem encarant la pujada cap el coll de Port . Una pujada llarga però amb rampes de poc desnivell i que amb el ritmet tranquil que li estem donant a la sortida es van pujant comodament sense estrebades.
Arribem a coll de Port amb l'intenció d'anar a fer un trago al bar però ...tancat per vacances ! Que hi farem com en molts altres casos en que t'agradaira fer un traguet al cap de munt d'un coll ens trobem amb aquestes sorpreses, especialment a l'estiu. Fem la foto de rigor , el Colell em diria que ja la tinc repetida d'altres vegades , i girem per baixar cap el trencall que hi ha uns quatre quilòmetres per anar a fer el tema pendent del dia , la pujada cap al Port del Comte des de la carretera de Tuixent. Aqui si que les rampes son d'un parell de ...dígits ! Per alguna cosa serà que al baixar d'Estivella es baixa tant ràpid !

Quan arribem al parking i degut a que anem molt bé de temps respecte l'hora que em quedat amb la family , anem a fer un catxé , en aquest cas és en Ribi que em fa de cicerone deixant-me inclús el seu gps on ja hi porta les dades d'un altre dia en que el va fer. Faig una breu excursió , amb les sabetetes de "bailaor" no es que sigui molt bona idea anar pels terrossos però passar tant a prop i deixar-lo seria un pecat (quan hi varem ser el dia de la ruta de l'aigüa hi varem menjar a uns 300m , però teniem altres plans ...!.

Una vegada torno a la bici , comencem a baixar i als pocs minuts ja tinc la trucada de l'Anna que ja ha arribat a Sant Llorenç. Som-hi , ara tot es baixada , que sols m'aturo per observr un parell de voltors que passen per damunt els nostres caps mostrant les seves excel.lents aptituds pel vol planejador. Quina meravella ! Tot i la meva por a les alçades , avui és un dia que acceptaria un vol sense motor per aquesta zona , amb aquesta visió de l'embassament i Sant Llorenç a sota els peus ...
Però toca tornar a tocar terra ferma i continuar amb lo nostre , que ara per ara és baixar fins a Sant Llorenç on ja ens esperen per anar primer a dinar a cal Vilasalo , després remullar-nos una mica els peus a l'embassament i acabar fent una barreja de turisme i geocaching familiar per la zona.

Track Wikiloc Fotos "Viejunas" Calaf-Benasque 1999

20110528 Brevet 600...últim escull per anar a la Paris Brest (o no ?)

2011-05-29T23:45:00.002+02:00

Tornem a quedar a les cinc per carregar les bicis al meu cotxe,doncs ja li tenim el "gestu" pres a com fer-ho sense desmontar tota la paramenta que portem al damunt.
Arribem a la penya , de nou tornem a recuperar la tradició en el lloc de sortida , s'ha passat el garbell de la llarga distància , de fet a aquestes dates el nombre de participants ha baixat , no arriba als vuitanta i gairebé tots tenen en ment la PBP.
Anem cap a la sortida i parlem amb la resta dels calafins fins que decideixen guanyar posicions a la graella. Nosaltres anirem fent , ja estem bé aqui on som , total després amb un esmorçar perdem bous i esquelles !
Sortim i enfilem per una via inèdita de sortida, cap el pont de ferro , les Bases de Manresa i agafar la sortida nova cap a Sant Joan. El Colell , home de tradicions , arrufa el nas. No li agrada aquestes novetats. Jo trobo que la sortida per aqui fa força drecera i no hi ha gaires semàfors.

A les rectes abans de les "10 Ultimes" mentre vaig xerrant amb el Melich, sento un cop fort , sembla que he xafat alguna cosa. El Jordi em diu que he degut xafar algun ferrellot, però no he vist res. Dec anar encara mig adormit...Al cap d'una estona però un ciclista em confirma que tinc la roda que em va de banda a banda. He trencat un radi de la Ksyrium i ha sortit disparat, d'aqui el soroll . Que hi farem , sort que pujem cap a Calaf. El Colell em pregunta quants pinyons duc es brinda a deixar-me una roda sencera que té de la bici vella .Aquest home té un arsenal de recursos !
Anem fent sense posar-me dret ni fer estrebades i així arribem a Calaf . El Colell puja cap dalt el pis i en uns breus instants torna amb la roda , una coberta nova , la mantxa i ...la mestressa , la Teresa que ha baixat a veure que ens passava i a donar-nos un cop de mà. Tota l'operació la fem en sis minuts . Un temps que ni a la F1 !

Quan tornem a remprendre la ruta veiem que la grupeta de la Bonavista està just al davant i està pujant pel Casino. Coronarem junts cal Huguet per començar a baixar cap a Castellfollit plegats. Una bona opció, doncs a la baixada i els plans n'avançarem més que sols.
Així passem Torà , Biosca , Sanaüja i Ponts amb aquesta colleta se n'avança sense treure el fetge per la boca.
Quan arribem a Artesa , tothom segella el carnet , avitualla líquid , menja una mica i torna a pedalar. Nosaltres , per no perdre les maneres , fem una paradeta de les nostres , amb 42 minuts.
Ara una vegada hem refet les nostres forces tornem a pedalar , amb una curta estoneta planejant fins el Pont d'Alentorn , lloc de remullades històriques tornant de fer els radis de Manresa-Vielha-Manresa , per ben aviat començar el tram de pujada . No l'havia fet des que hi ha l'asfaltat nou del primer tram. Certament ha guanyat una mica de mala llet en els cinc primers quilòmetres. Cosa de les "arreglades" de les carreteres, sempre pensant en els ciclistes !.

Arribem plegats a Vilanova de Meià , però al cap d'uns quilòmetres , just abans d'arribar a la Font de la Figuera agafo el ritmet més tranquil i no dubto en posar el plat petit! Com abans m'han dit , porto un "monovolum" al darrera i no cal forçar !.
Coronem l'Hostal Roig i amb un entorn preciós iniciem la baixada cap a Cellers, per una bonica carretera, més ben asfaltada del que m'havien dit , amb sols algún tram amb graveta que cal passar sense fer bestiesses.

No em costa gaire convencer al Colell que tinc els bidons buits i he d'omplir als Terradets. És un lloc que ell coneix prou bé de forces sortides. Carreguem força els diposits , no sabem el que ens queda fins a Pont de Muntanyana.Ara la ruta és un enigma fins el proper control.

Quan estem a punt de marxar arriba en Francesc Porta. L'haviem trobat de cara a l'indret de Sant Joan , resulta que s'havia deixat el casc i ha tingut que recular. Una dotzena de quilòmetres que ha fet de més. Pel nostre degà del mon randonneur , un home que porta 9 PBP's això dels quilòmetres sembla no ser un problema , que carai !

Trenquem per la carretera que surt a l'esquerra uns quilòmetres després de Cellers cap al castell de Mur. Aquest tram d'uns quaranta quilòmetres fins arribar a Pont de Muntanyana amb la caloreta que cau i la pujada se'm fa força dur encara que la fonteta que hi ha a Moror i els paisatges ferèstecs amb grans panoràmiques et fan oblidar la duresa . Val la pena inclús un dia fer una escapada a veure-ho amb més calma.
Quan finalment arribo a Pont de Muntanyana faig una mica de volta doncs haviem quedat a un restaurant a l'altra banda del pont que ara està habilitat com a carnisseria. Reculo i coincideixo amb el Porta que està creuant el pont en aquells instants i ens arribem junts al restaurant que està ple de ciclistes. Dinem plegats amb en Flores , un altre dels històrics de la PBP juntament amb en Pere Martí i en Cored.

Allà dalt hi ha el catxé ..avui una mica lluny!

Quan acabem i anem a sortir ens trobem amb el Nasi i la Joana que també comencen a pedalar. Així anem fent tot una bona colleta fins que les rampes més dures i la diferència de ritme fan que ens quedem de nou el "trio" de Ramons sols. Abans d'arribar a Benabarre veiem un ciclista amb un pedalar peculiar, és en Àlex Roca , el nostre "llunàtic" (ep! , ho dic per la bona sèrie de fotos dedicades a la deesa selene al llibre de TV3 !) que va fent milles : "sense presses però sense pauses , el pur estil randonneur.
Arribem a Benabarre , aqui hi ha l'únic geocaching de la ruta que tinc proper, però es troba massa lluny per poder arribar-me, sols si haguessim arribat a l'hora de dinar aqui , a més pel punt on està i amb les sabatilles que duem ...Un altre dia serà !

Omplim a la benzinera , on trobem una bona colla de gent encara guarnits de ciclista. Una noia em pregunta si fem la llarga o la curta . No sé crec que ens confonen per la distància suposo que nosaltres debem estar fent la llarga , no ? Una vegada hem fet continuem cap a Monzón per la carretera de Peralta de la Sal, una divertida i tranquila carretera que fins a la població ja és una vella coneguda dels brevets tant en un sentit com altre .
Quan encara no hem sortit del poble de Peralta de la Sal trenquem a dreta per enfilar-nos fins a veure el poble als nostres peus. Llavors plans fins a Monzón on a l'hora que arribem decidim que el millor que podem fer és buscar un lloc on sopar i fer una part del tracte que varem establir amb en Colell per aquest brevet: Veure el partit de la final de la Champions.

Després d'una mica de volta per Monzón ,veig un restaurant que varem parar una vegada per la feina i no en tenim gaire bon record. Al bell mig del poble hi ha tot engalanat i estant fent un mercat medieval. Preguntem i ens deixem aconsellar , anant a espetegar al restaurant Las Vegas on mengem força bé la veritat amb una bona selecció de plats per una ocasió com aquesta.
El partit , la part més dura del meu particular brevet com em comentava en conya aquest matí en Melich , la veritat tot i no ser futbolero reconec que força bé. Tot i la meva ignorància crec que el partit es juga amb total correcció per part d'ambdos equips , trencant amb els meus prejudicis dels equip britànics. A més a més amb la victoria del Barça i l'alegria del Colell: oli en un llum !.
Quan acaba el partit tornem a reeprendre la ruta , en total han estat dues hores i mitja que encara incrementarem al tindre que anar a buscar un lloc amb segell pel carnet doncs al restaurant no en tenien.
Tot i estar a on som als carrers hi ha una bona munió de gent que amb banderes van cel.lebrant la victoria. Nosaltres poc a poc anem sortint de Monzon per anar a buscar la tranquilitat de la carretera que amb força pla ens durà a Lanaja on hi ha previst el proper control.
Quan arribem sembla que tot estigui mort, la benzinera que hi ha a les afores està tancada. Anem cap al mig del poble i al final anem a parar a un pub-bar que està a ple funcionament. Quins "cullins" , quina marxeta que hi ha , una mar de gent que hi ha tant al seu interior com a les taules que hi han fora. I nosaltres amb aquestes pintes d'extraterrestres!."Cada loco con su tema ..."
Aprofitem per avituallar breument doncs tenim intenció de fer una parada més forteta a Bujaraloz a la fonda Español on ja hi varem parar a la Fletxa.
Després d'alguna petita indecisió per part del Colell que havia vist uns llums vermells a la llunyania , de fet porto el track i anem per bon camí , ens arribem a Bujaraloz, i anem de pet a la fonda Español , però tot i que al seu interior els llums estan encesos i la tele està en marxa , no hi ha manera , la porta està tancada i no s'hi veu moviment. Que hi farem nuestro "gozo en un pozo". Anem a marxar quan veiem una ampolla d'aigüa buida a una finestra i al seu costat un moneder. Quan l'obrim un dni i una llicència de ciclisme , era d'esperar no?, girem el carnet i ....la foto de l'Alex Roca. Mira li donarem una agradable sorpresa!

Anem al local que està obert a l'altre banda , un casino. No , no anem a pulir-nos els cales del moneder , no! , hi fem una mica d'avitaullament. Jo li demano a la mestressa si podem fer un cop de cap a una taula . S'extranya però em diu que si . Deu pensar que estem una mica grillats. Part no li falta de raó.
Aquesta escena a la PBP és del tot habitual , però aqui sembla una mica rara i fora de lloc.

Al final fem una dormideta d'un mitja hora, el just per trencar el son i tornem-hi , està a punt de fer-se de dia i volem anar a esmorçar a Caspe. Ens abriguem doncs toca pla i baixada i la temperatura ha baixat una mica. A meitat de recorregut ens passen la colleta dels Espartanos que sembla han fet nit a Bujaraloz i porten un tren més alt que nosaltres.
Ben aviat comencem a veure l'embassament. Un cop travessat i quan ens resten menys de dos quilòmetres per arribar-hi , just a la benzinera ens fan una escridassada . Són el Petri , el Pere Martí i tota la grupetta , sembla que li han agafat el gustet a això de passar la nit a peu de benzineres , com varem fer al BRM600 del 2009 a Flix. A nosaltres ara mateix després de la decepció de l'Espanyol anem obsesionats amb trobar quelcom més convencional...! Entrem a Caspe i després d'una petita ruta turística anem a espetegar a l'unic bar que pel que ens dieun sembla ser està obert: Bar los Cazadores ...Endevieneu qui el té com a punt de reunió : els pescadors , que hi farem ! Mentre comencem a demanar el Colell repara la roda reventada just al mig de la passejada turística.
Haguessim preferit una mica de pa amb tomaquet , doncs el pa no sabem quina utilitat donar-li , si fer-lo servir de mousse antipunxades o mirar d'empassar-lo. No anem bé no !.
Tota l'operació no és del tot ràpida doncs hem entrat a tres quarts de 7 i sortim a les 8h , vaja "fast lap".

Ara ens toca fer un dels típics trams del brevet de 600 de tota la vida , però en sentit contrari cap a Mequinensa. Sort de la xerrameca doncs hi ha algun rampot que et deixa clavat.
Quan al final arribem a Mequinensa el Colell està parat amb la "grupeta" del Pere Martí que han decidit esmorçar aqui. Una bona opció però en el nostre cas haguessim arribat mig morts .
Fem el relleu de taula , ells prosegueixen la marxa i nosaltres aprofitem per menjar i beure una mica , tant ràpid com ens permeten els del bar , no gaire , sembla que la sang no els bull.Aqui enceto el paquet de plàtans que porto. Segons l'etiqueta són 906g de lastre que duc a sobre des de la sortida...no si ara serà el pes la meva obsessió !.
Quan hem acabat tornem-hi ara toca anar anar planejant fins a Fraga. Passem pel bell mig de la ciutat fins anar a buscar l'altre banda del riu, una vegada hem creuat el pont i trencat a esquerra cap a Zaidín.
Durant tot el recorregut ens anem creuant amb colletes de ciclistes que fan la seva sortida de diumenge. De cop veiem uns rètols amb els quilòmetres que falten per Tamarite de Litera , el nostre proper control. L'alegria inicial al veure que tornavem a recuperar el quilometratge que figurava al rutòmetre inicialment s'esvaeix quan arribem a Altorricon. Quins pebrots carretera nova i rètols nous i fotre errades d'aquest tipus. Clar ells van amb cotxe no importa fer uns vuit quilòmetres més o menys! La calorada que està caient en aquest tram fa que les ganes per arribar i dinar ens arribin a obsessionar.Les llargues rectes amb aquesta calorada les fem amorrant la vista al terra doncs fan baixar la moral al més pintat !.

A Altorricon fem una mica de volteta doncs quan gairebé estic sortint el Ribi em fot un crit per avisarme que el Colell i la grupetta estan fent el trago a un bar a una plaça que es veu al fons d'un carreró. Parem convençuts de que dinarem allà, però finalment decidim acabar de fer aquesta penuria de quilòmetres que falten fins a Tamarite i treure'ns de sobre aquest tram tant pestós, amb tota la colleta també farem via més ràpida als plans. Llàstima està a punt de començar la F1 !
Acabem de fer aquest tram i ens arribem a Tamarite i anem a una pizzeria que hi ha al mig del poble. Anem de cara al menú ràpid. el capità Pere Martí ens comença a posar el números freds damunt la taula . No tenim gaire temps i cal anar per feina o no arribarem a temps a Manresa.
Ens serveixen unes pizzes que no sé si per la gana o senzillament per ser boníssimes van baixant força bé. Mentre veiem la F1 a la pantalla de la tele , però avui si que no tenim més temps per perdre . És tard i vol ploure !

Quan acabem d'endrapar tornem-hi , ha estat el dinar més ràpid des de feia molt temps . Acostumats a les nostres entaulades monumentals!

Anem fent via pels curiosos paisatges que ens semblen transportar a altres indrets del mon , i de pas entrem a la nostra Catalunya que ens regala una tarda de temperatura més pròpia de l'estiu que no pas de finals de maig. Després de passar fugaçment per Alfarràs ens aturem a Castelló de Farfanyà a fer un remullada i omplir els bidons. Jo per part meva reparteixo els darrers plàtans ! Fins i tot els havia agafat "carinyu" ...
Ens aturem a la benzinera que hi ha dalt a les afores de Balaguer, però al estar tancada tothom continua. Jo que m'havia avançat per pixar , al tornar a la bici veig que no hi ha ningú , tothom ha tirat cap avall. Passem la nova pasarel.la que creua el riu i parem a la benzinera que es troba al bell mig del poble. Asaltem literalment la botigueta i llavors el Pere ens diu que anem tirant que ell ho veu xungo . Que anirà fent al seu ritme.
Passem per la tranquil.la carretera de la Sentiu de Sió fins enllaçar amb la que puja cap a Agramunt tenint una punxada just a la cruïlla. Aquesta aturada ens ajuda a que en Pere ens atrapi .
Una vegada reparada reiniciem la nostra peculiar contrarrellotge contra nosaltres mateixos, i anem devorant quilòmetres tant ràpid com el nostre cansament ens deixa.

Passem Montgai , Agramunt, Bellver , Les Pallargues , Concabella , Hostafrancs , Tarroja i aqui al començar a pujar la carretera hi ha una trencadissa del pilot. Arribem a Sant Ramon , passem com podem el tram tallat del pont i comencem a enfilar cap a Conill amb la colleta dels Espartanos.
Son tres quarts de nou quan entrem a Calaf, coincidint amb el Paradell que arriba amb el cotxe. No som els únics que s'ha trobat. Brevissima aturada al davant de casa . Els nens que volien veure el papa quan passés per Calaf.
Ara sols ens queda la pujadeta dels bombers i podrem fer una bona estona de pla i baixada. En Ribi i jo ens aturem al trencall de la Llavinera a posar-nos els reflectants i avall que fa baixada ! Avui no m'adormiré , els nervis , el neguit i el fet de que encara s'hi vegi ens fan portar un bon ritmet.
Els Espartanos ens demanen un carrer per si es perden demanar per arribar a la Bonavista. No farà falta , enfilem tots junts novament per un tram inèdit , just al costat de la Petronor. Al Colell tampoc li agrada la idea. Jo crec que l'adreçada és molt bona i a més a més no fem gaires semàfors que sempre es motiu de perdua de temps. Així finalment arribem a la Penya. A l'entrada l'Alex que està esperant i ens agraeix que li recollissim el moneder amb la llicència i el dni.Els calés ens els hem pulit al Casino...!
Amb aquesta ja tenim la darrera oficial i obligatoria al sac. Ja tenim un peu a Paris ! Ara sols quedarà esperar a que surtin les homologacions per poder acabar de fer l'inscripció a la Paris Brest i fer alguna coseta més doncs hi ha molts dies fins a la PBP i parats no ens hi podem estar.

Rutòmetre Bonavista Resultats Fotos Picasa Paris-Brest-Paris

20110514 Brevet 400 ...la venjança de Tomas Molina

2011-05-15T20:42:00.316+02:00

Sabia que fer pam i pipa era perillós , però ...no ho tornaré a fer Tomas Molina !

Abans de la sortida comentant la jugada amb els companys , les apostes eren clares , però jo continuava dient que a lo millor no veuriem ni una gota. Tenia fe en aquesta opció...i també per la meva mania de portar la contraria . M'hauré de dedicar a una altra cosa!
Al anar a treure els carnets de ruta , retornem a la sortida des de la penya , salutacions als vells coneguts. Avui una agradable sorpresa , ha vingut el Melich . Em diu que ha fet tots els brevets al Pais Basc . A veure si ens veiem al BRM1000 de Bilbao. També li comento que tinc previst montar la ""Ruta de l'Aigüa XXL" , però desde Calaf, com ja varem fer amb ell fa un bon grapat d'anys. Quan em pregunta quin dia la vull fer , ..., li dic que decideixi ell mateix doncs veig poc factible que s'apunti gaire més gent a fer aquestes bestiesses!
A les 6 anem cap a la sortida i de cop per obra i gràcia del Nasi passem de ser els darrers a pole position al girar el sentit de la graella de sortida. Una pole que durarà poc, la gent està nerviosa i comencen a sortir esperonats...Tranquils que la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !

Enfilem cap a Sant Fruitós i un cop pasada la rotonda de Navarcles comencem a pujar mentre el cel comença a clarejar per sentir els primers galls cantar a les masies abans d'arribar a Calders.
A les rectes abans d'arribar a Moià anem fent via amb el noi d'Alcanar , aquest boig dels quilòmetres. Quina d'històries que porta al damunt !.
Travesem Moià i quan estem a punt de coronar Collsuspina m'aturo breument a fer un geocaching , sort que és facilet i torno a marxar rapidet , encara que el grupet s'ha escapat. Faig el coll de la Pullosa i inicio el bònic i recargolat descens per la vella carretera de Vic. Al trencall de Tona estan parats una bona colla de gent , i entre ells, treient roba els dos Ramons. Reiniciem la marxeta junts passant ràpid a entrar als carrers de la població, que ha sofert una bona transformació des de les darreres vegades que hi havia passat.
Just quan sortim del poble a la rotonda de "Les quatre carreteres", per cert a 190m d'un altre catxé ! , s'ens ajunten de cara la colleta de Moià i els que anaven davant nostre (?).No entenc que cony han fet !.
Vaig parlant amb en Manuel Asensio sobre les reserves dels hotels de Paris. La cosa amb motiu de la PBP ja està molt agafada , enguany no coincidirem com fa quatre anys , ja tindrem temps a la ruta per veure'ns!

Anem una bona colleta a un bon ritmet i iniciem la pujada cap a Viladrau , aquesta tranquil.la i plàcida població destí ideal pel que vulgui gaudir d'unes estades de relax. Recordo aquell estiu en que després de fer el Carrilet d'Olot a Girona amb la meva dona quan encara festejavem hi varem decidir acabar les vacances a un tranquil Hostal amb tots els ingredients d'una novel.la d'Agatha Christie, barrejats amb els jubilats i esperant que en qualsevol moment es produeixi el fatídic assasinat....

Continuem cap a coll de Revell , un tramet que combina una mica de pujada fins l'antic trencall de l'aigüa Perrier (no voldria entrar en una discussió sobre marques d'aigüa mineral...) i una bona baixada fins el trencall d'Espinelves , que ens deixa als peus del darrer repetxó, curtet però amb mala llet !
Quan arribem a la rotonda , n'hi ha algun que tira cap a Arbucies tot i els crits que li fotem ...que hi farem !
Mirem el restaurant , però el "capo" Colell ens diu que amunt...que anem a esmorzar a Sant Hilari.
Anem pujant una bona colleta i la carretera de bon ferm no sembla tant dura com recordava de fa uns anys.

Parem breument als Cortals , però no fa pintar d'estar obert i així doncs tirem fins a Sant Hilari.
Anem a espetegar al bar on feiem els esmorzars abans de començar els Camins de les Guilleries, la reina de les marxes de llarg recorregut de BTT, i quan demanem el segell ens diuen que no n'hi ha. Una vegada hemn demanat , començo una petita gimcana , a la pastiseria , al punt de l'Once , a un altre bar , i finalment : bingo ! A un estanc-quiosc...on sino havia de trobar un segell ! No !.
Quan torno al bar encara no hi ha l'esmorzar a taula . La mestressa està sola i va una mica de cul . Tot i així farem "volta ràpida" 46 minuts , nou record.
Sortim cap a Osor per una bonica carretereta que sempre he trobat fresqueta i avui no és una excepció.
Veig pel mirall un cotxe negre que ens va seguint i no ens passa . Que cony , deu estar mirant el paisatge ! Al final quan ho fa i ens saluda...resulta que és en Porta que avui ha aprofitat per fer una mica de turisme.

Finalment arribem a Anglès on enganxem la carretera més transitada cap a Olot , tot i que els nous tunels de Bracons sembla que han descongestionat una mica aquest accés.
Quan som a l'indret de l'estació del Pasteral m'aturo a veure si tinc sort amb un geocaching. Mala pata! ...i mai millor dit tot buscant poso el peu a la verdissa i xaf aigua fins el turmell. I a més he tocat unes ortigues ...!
Ja en van dues , quan torno a la bici amb herba i fang al peu com si vingués de fer ciclocross. Sembla que li he agafat el gustet a això d'anar fet un marrano...!
Torno a agafar la bici per pedalar tot sol fins tornar a atrapar als companys abans de les Planes de Hostoles.
Un cop arribem a Sant Feliu de Pallerols enxampem als de Valls que havien parat un moment. Ens diuen que aniran a dinar a Besalú doncs tenen uns coneguts. Nosaltres no tenim res previst però ja veurem que farem doncs són les dotze del migdia i el control de Serinyà el tenim a 21 quilòmetres ...en línia recta i cap a la nostra dreta!
Passem el túnel que ens obre el pas cap a la Vall d'en Bas i després d'un baixadeta que ens permet agafar una mica d'aire ens arribem a les Presses on hem de fitxar.
Paradeta amb carregada de líquid i tornem-hi cap a Olot on enxampem a la grupetta d'en Pere Martí . Avui si que hi son tots , els dos Manels : Calderó i Arrufat , el Fons , Josep Maria , Salvador , Jordi , que els altres brevets estaven fent tasques de control i l'havien de fer uns dies abans. Li demanem disculpes al Petri , ja l'haviem deixat com un cobard al no ser-hi a la sortida. Resulta que s'havia adormit !. Ai , ai , ai ....
El Pere està a punt de convencer al Colell de no fer una parada llarga del dinar , ja veurem a veure si tornem a fer una encigalada com a Cal Maties el BRM 400 del 2003 !

En Josep Maria avui va de "retro randonneur" amb la seva Peugeot , la Carradine , el maillot de llana...vaja tot de l'època ., encara que li recrimino el "peaso" llum a leds davanter enlloc de posar un llum de carburo. Em diu que la seguretat és la seguretat !
Comencem a pujar cap a la Fageda i la grupetta es va quedant , el seu ritme és més lent que el nostre . Ja ens agafaran a la baixada. Anem quedant amb els de Valls al davant fisn arribar al parking del volcà Santa Margarida on enfilem la baixada cap a Santa Pau.
El recorregut fins a Banyoles llevat d'un parell de repetxons és tot pla i baixada.
Arribem a Banyoles, passem pel bell mig del poble , i a la sortida del poble veiem uns ciclistes al davant que ens semblen familiars : la grupetta que ha passat pel trencall de Porqueres. I nosaltres fent turisme !

Arribem tots plegats a la benzinera de Serinyà, segellem els nostres carnets i el Colell s'ho repensa bé . La proposta que ens havia fet en Pere Martí de fer una parada curta és bona però decidim anar al restaurant del costat a fer un dinar de plat fondo! No canviarem !
Quan portem mitja hora veiem la grupetta que després de menjar uns entrepans reempren la marxa , i als pocs minuts en comença a caure una de bona ! Vent i aigüa a dojo!
A la taula del costat tenim la colla d'Altafulla que enralenteixen la seva sortida tot esperant que la tormenta passi , cosa que sembla passi i fins i tot és veuen unes clarianes per la banda dels Pirineus.
Aprofito per anar al lavabo i al sortir : aigüa un altre cop ! Però no s'havia acabat això ?
Toto i la pluja que va caient el Colell surt i jo al seu darrera , però quan soc a l'indret del trencall del poble veig que em queda molt a prop , així és que ens desviem amb en Ribi cap a dins el poble per fer un geoamagatall a costat de l'esglesia de Serinyà . El vici és el vici !
Tornem a enganxar el Colell i comencem a encarrilar la variant que passa per trams paral.lels a la nova autovia.Aquest tram li feia molta por al Colell i la veritat sols un petit entrebanc a la sortida d'Arguelaguer al no veure un rètol i que acabem anant a parar a una masia on preguntem a la mestressa , una dona gran que feia temps no n'havia vist de més lluentes ! Al final reculem uns metres , preguntem a un bar i vinga tornem-hi que no ha estat res ! Quan pot costar una "merda" de rètol per fer les coses ben fetes !

Abans de Castellfollit enganxem al parell de ciclistes del Matxacuca que havien sortit davant nostre del restaurant de Serinyà. Passem junts Castellfollit i enfilem cap a la Vall de Bianya.
Passat la rotonda de La Canya es fot a ploure amb ganes formant-se uns tolls de dimensions considerables.
El parell d'agregats es queden enrrera momentaniament fins quan comencem a pujar cap el Capsacosta que es torna a enganxar un d'ells. Em diu que el seu company ha decidit abandonar. No semblava pas que anés tant malament. Sense cap mena de dubte el "cocu" és el més important en aquestes situacions.
Anem pujant plegats el coll de Capsacosta, que avui envoltat en una boirina em fan despistar sobre la seva llargada i coronem abans del que em creia. Quan arribem a dalt del coll , tot i passar el rètol , és d'aquelles falses baixades que cal pedalar. Donades les circumstàncies avui s'agraeix el que calgui seguir movent les cames inclús baixant.
Acabem la baixada a Sant Pau Seguries i ens veiem obligats a iniciar una bona tanda de relleus enmig d'una forta pluja fins arribar al control de Sant Joan de les Abadesses. Avui no ha vingut el local Joan Canal , però aquest tipus de benvingudes no es fan home !
Al bar gairebé tots coincidim : un cacaolat calent !
Quan portem un estoneta arriba en Flores que sortirà juntament amb nosaltres formant un bon pilot. Amb aquesta colleta i just quan estem a punt d'arribar a Olot , paro breument a fer un tema pendent de l'any passat . Tot i la pluja hi ha coses que no puc deixar per un altre dia! Els cotxes que passen deuen pensar que n'hi de ben grillats !
Retorno a la ruta , passo Ripoll i a la sortida trenco per la bella carretera de Les Presses, encara que avui amb el temps que fa , la cosa no sigui per tirar coets!.
Durant aquest tram continuament va caient un fi plugim que de tant en tant s'accelera i acaba en fort xàfec.
Coronem al cap d'una dotzena de quilòmetres a Matemala , els ja famosos 3x4 i no 3 o 4 quilòmetres que en Jordi l'ex presi de la Penya em va dir que quedaven desde el control de Ripoll fins arribar a un bar.
Passem Borredà i Vilada en total calma i tranquilitat. Al cap d'un estona enxampem a la colleta dels de Valls , ara ja sols ens queda passar el pantà de la Baells i la darrera rampeta que ens durà a la carretera de Berga, on hem decidit sopar. Anem al restaurant Cal Blasi on veient el nostre estat la mestressa ens deixa unes tovalloles per eixugar-nos una mica. Tot un detall que agraïm.

Fem un bon sopar , ens eixuguem i tornem-hi cap a l'Espunyola , ara farem una quarentena de quilòmetres i arribarem a Solsona on tenim el cinquè control. A la rotonda ens creuem amb una colleta que ja marxa cap a l'Hostal nou.
Arribem a la benzinera segellem , fem un ràpid avituallament i tirem cap a Torà , tot trencant a l'Hostal Nou per la carretera vella.
Ara ja som a Tora i ens toca tot un tram força conegut , la pujadeta de Castellfollit a Calaf l'anem fent força bé , inclús al fer la corba del bosc del Nadal on sempre fa vent , avui la fem amb calma.

Quan passem per Calaf el Colell diu que aprofita l'avinentesa per canviar-se i així baixar cap a Manresa sec. Algun avantatge ha de tindre passar per casa , no ?. Nosaltres guanyem temps anant als antics bombers on s'ha habilitat un control "self service".Segellem i l'esperem.
Al cap d'una estoenta veiem una lluminaria que va pujant , és el Colell. Ens diu que s'ha dutxat i s'ha canviat . El tenim com nou !

Ara ja sols queda acabar de coronar la pujadeta i deixar-nos caure fins a Manresa, tot un tram força conegut però amb alguns trams de Castellar i Rajadell on la son fa que el ritme baixi de manera dràstica i en Ribi de tant en tant em foti algun crit desvetllador. Fins no surti el sol són mals moments per mi , la son és el meu cavall de batalla. I això que el més xic de casa em fa un bon entrenament !

Arribem a la Penya !

Finalment arribem a Manresa ja portem tot un dia pedalant i amb el major temps dels brevets 400 que porto fins ara. Record . Hem sortit de nit i arribem de dia.

En Francesc Porta ens ve a rebre a l'arribada, i ens fa unes fotos. Amb aquest "tempàs" per mi son unes fotos històriques .Deu n'hi do de l'aventureta !

Ara ja cal pensar amb el brevet de 600 , el Colell ja m'ha avisat : "si al brevet del 2009 vares parar a veure la F1 a Odena , dissabte toca veure la final de la Champions del Barça allà on sopem". Que hi farem , un tracte és un tracte!

Control d'arribada

Resultats Rutòmetre Track Wikiloc Ribibike
Fotos Picasa Bonavista Fotos Picasa

20110430 Brevet 300...són coses de l'edat !

2011-04-30T23:11:00.376+02:00

Cinc del matí, carreguem les bicis i baixem cap el Congost des d'on novament es dona la sortida del brevet , que serà menys nombròs. Ja sols van quedant la gent que està en el "mundillo"...
A la sortida em saluda en Francesc Garcia de Sant Celoni que em pregunta pels xics. Enguany s'ha animat a tornar a agafar les dues rodes. Em comenta que el seu pare ha perdut una mica de gas ...l'edat no perdona , però el nostre "avi de Sant Celoni" encara té nervi!. Ja ens agradaria arribar a la seva edat i tindre aquest esperit competitiu que l'envaeix ...!
Amb uns minutets de retard comencem a enfilar, tot fent una mica de volta cap al passeig del riu per pujar cap el Xup , on la pujadeta va fent ràpidament que el grup es vagi trencant.
A la rotonda de Salelles ens fan desviar cap a la carretera vella. Feia una pila d'anys que no hi pujava, doncs els darrers brevets sempre pujavem per la nova. Personalment m'agrada força aquesta opció , molt tranquil.la i en alguns trams que s'allunyen de la variant , el silenci sols es veu trencat per els sons de la natura que comença a desvetllar-se al nostre pas.
Just quan comença a despuntar el dia coronem juntament amb un ciclista que va amb una bici de carretera amb manillar de btt , que al veure'm fer fotos em pregunta si soc el que les penja al club.Es refereix a en Fernando "Sirhcar"que té un blog amb unes excel.lents descripcions amb tot detall dels recorreguts que farem als brevets. Una bona opció si no sabem on anem.
Iniciem la baixada plegats cap a Odena on en Petri fa de control per desviar-nos cap a la rotonda de la Masia , on tot i la mitja dotzena de cotxes dels mossos , i els mateixos mossos, que hi han fem una mica de "follon" al seguir les primeres unitats del grupet les fletxes de la prova ciclista que avui es cel.lebra i coincideix en aquest tramet el GP d'Òdena.
De fet ens han "mal acostumat" la colla de la Bonavista amb això de marcat amb fletxes del recorregut. Ja hi ha gent que es queixa si no està marcat !. Sort que a la propera ja tornarem una mica als inicis...
Recuperada la normalitat , continuem cap a la Pobla de Claramunt , per començar a pujar cap el primer control que es troba a la benzinera que hi ha just abans del trencall de Capellades.
El Pere Marti fa de control treient una mica de pressió als responsables de la benzinera , que de cop és veuen ofegats per tota una collada de paios suats , guarnits amb colors llampants i que enlloc d'omplir el diposit demanen posar un segell a un tros de cartró ! Si ens obliguessin ...els diriem que estan bojos!
Reagrupem de nou el trio dels Ramons i continuem pujant cap a coll de Mata juntament amb vells coneguts , com en Joan Canal que van fent camí amb en Pere Simon a un ritmet d'anar fent , de fer quilòmetres.

Al arribar a la Llacuna al Colell li entra el pànic escènic i ens diu que a la baixada a Esblada anem tirant i comencem a demanar. Que carai si anem rodant junts arrivarem junts al control!. Coses de l'edat !
Finalment així és , arribem a Pla de Santa Maria i anem a esmorçar al bar , on altres vegades ja ho haviem fet. No som els únics , els "locals" de Valls, esperen l'arribada de l'avi Joan. No trigarà gaire, També hi trobem en Jordi Ballester , com sempre sense treure's el casc , no es pot perdre pistonada !. Em comenta el tema de provar el kaiac de mar ...no m'ho proposis dues vegades Jordi ...!
Segellem i esmorçant , avui "pole" 0h50 i continuem cap a Sarral. Carreteres força conegudes , de petit a l'estiu hi passava cada cap de setmana per anar a la platja, ara molt millor d'asfalt certament , però gairebé amb la mateixa tranquil.litat de trànsit. Passem Sarral , i quan arribem a Solivella enganxem el tram ja fet fa quinze dies. Portem una hora de retard i caldrà canviar l'opció que haviem pensat de dinar a Sant Martí de Maldà per la que en Rueda de la colla de Valls ens ha comentat de dinar a Tarrès , a uns quatre quilòmetres després de Vinaixa.
Passem l'Espluga i al arribar a Poblet intento fer un geocaching , però una vegada resoltes les coordenades i aplicada la formula, si no m'erro em dona uns 300m forà de l'asfalt. M'hi apropo tot el que puc , però ho haurem de deixar per un altre dia , amb aquest calçat i aquesta bici no es qüestió d'avui fer l'indi...
Torno a enllaçar amb els altres dos Ramons i comencem a pujar cap a Prades. El cel està un xic encapotat i pinta com si haguessin de caure gotes abans d'arribar a Prades...ja veurem si no arribem xops!

Anem a Prades a segellar a un bar , on un malentés del cambrer (...espero !) fa que una llauna d'Aquarius em surti a quatre euros i mig. Tirem cap a Ulldemolins. Avui si que em deixen aconsellar i passem pel carreró que mena directament a la carretera. Homes de poca fe !.
Baixem cap a coll d'Albarca , passem Ulldemolins i comencem a pujar les crestes de la Llena. El Colell em pregunta si avui anirem més tranquils o hi haurà algú que ens posi nerviosos!

Coronem les crestes i sense el perill d'un radi trencat com l'alttre dia inicime la baixada que ens durà al tercer control a la Pobla de Cèrvoles. I just quan ja veiem les cases i anem pedalent relaxadament tot xerrant amb en Ribi , s'escapa la meva cala dreta i començo una "mamolada"que per sort i després d'una entrada pel voral d'herba acabo convertint en voltereta al mig del tros , per sort !. L'estona dura poc però passa per la meva ment el "ja hi tornem". Finalment adreçar el portaequipatges del darrera, treure terra que ha quedat a la maneta del canvi , espolsar-nos una mica , foto més pinta d'acabar la Paris-Roubaix que de fer brevets, i tornem-hi anem al control i a veure si no ha passat res més! Ja m'ho diu el Colell que això de tirar-se a la porteria és per ell i quan era més jove i jugava a futbito!
Ens acabem d'arribar fins la Pobla i entrem al bar on ens toca timbrar i avituallem per poder arribar al lloc del dinar.Alguns estan menjant entrepans aqui, però nosaltres triem l'opció "plat fondo" , que carai!.
Ara el tram és pla i baixada excepte una pujadeta passsat Vinaixa fins arribar al trencall cap a l'Espluga Calba on arribem al restaurant Tarrés on ja hi han els de Granollers acabant de fer el mos.

Al poc temps també arriben els de Valls que com molt bé ens havia dit en Rueda també han triat aquesta opció poc "ciclista" , però molt turista.
El lloc és del tot recomenable, amb un variat menú que ens ajuda a carregar les piles . La decoració gira al voltant de la moto , i entre les motos velles que s'hi troben a mode de museu i puc veure una vella coneguda: una derbi amb els seu motor de tres marxes penjat ...quins inicis i quins records !
Un cop hem acabat , i després de comentar quatre tonteries tècniques sobre l'apartat electric de les bicis amb els de Valls , sortim més o menys plegats per començar a pujar per la carretera nova que just ens durà fisn els peus dels "ventiladors". Allà s'acaba el pressupost i passem a carretera en obres , terra , graveta, màquines...
Passem per Fulleda, l'Espluga Calba i quan iniciem el descens comencem a veure Maldà al fons.

Un cop arribem a Sant Martí de Maldà , trobem en Jordi i la Montse, de la Penya que s'apunten a fer un trago i petar la xerrada una mica a ca la Maria després de segellar.

Ara ja venen els plans de l'Urgell , passant a tocar de Verdú en direcció a la seva capital : Tàrrega. Un cop travessem la ciutat , el vent no ens molesta i anem fent quilòmetres per l'antiga N-II , passem Cervera i seguim per iniciar la pujada al coll de la Panadella on hi arribem just quan la colleta dels de Valls estan a punt de marxar. Timbrem , comprem alguna "xuxeria" i quan anem a continuar ....el Colell que comença a cridar desde el darrera dels vidres de cal Baiona. El Madrid que està a punt de perdre i falta poc per acabar el partit. En aquells moments arriben la colleta dels d'Osca , en Cored , en Carlos Gella i com no l'amic Anselmo amb el seu maillot blaugrana... Aqui ens donaran les campanades de cap d'any !

Finalment arranquem i al passar per Calaf , tot i que comença a fer una mica de fred m'esperen els xics de casa que tenen ganes de veure el papa amb la bici!
Aprofitem per abrigar-nos i posar-nos els reflectants i comencem a fer la darrera pujada , la dels bombers , tot sortint de Calaf . La resta tot baixada , fa que a les 10h arribem al pavelló del Congost on discutim la jugada amb la gent de la penya . Excel.lent la seva feina. Per la propera , el BRM400 ja podran vindre amb nosaltres , la sortida serà des de la Penya i poc a poc els brevets tornaran a la seva normalitat.

Resultats Rutòmetre Fotos Track

20110422 Calaf-Calatayud ....pam i pipa Tomàs Molina !

2011-04-24T22:07:00.260+02:00

Una vegada feta la part administrativa i menys ciclística de la "Flecha Iberica" : escollir un recorregut , marcar el quilometratge, enviar el projecte a l'organització , rebre els carnets amb el rutòmetre homologat , anar a Calatayud a deixar un cotxe , tornar a Lleida amb l'AVE, enrredar al Ribi perquè em vingui a buscar ,...Sols ens quedava la part diguem-ne "suau" del tema: Fer-la!.

Després d'una tarde de dijous amb força sol , semblava que el divendres podria ser diferent al que anava pintant aquesta Setmana Santa, però la pluja del matí de divendres ens tornava a la realitat i es preveu una jornada èpica.
Són les 16h , l'hora preestablerta per començar , després de les fotos de rigor , sortim cap a La Panadella , preparats per si la situació s'emmerda, amb les bicis dels tres Ramons : Colell , Ribi i jo mateix preparades per la pluja amb parafangs.
Sortim sense pluja , però alguns de nosaltres ja porten l'impermeable posat . Homes de poca fe !

A la pujada a Durban i al posar-nos de peus comencem a tindre aquella extranya sensació de quan portes la bicicleta carregada. Amb quilòmetres aquesta sensació s'esfuma però ara et sembla que tot tremoli.

Arribem a la Panadella on tenim el primer control i anem a fitxar a la benzinera . Timbrem i som-hi , ja en portem 20 , ja falta menys!

17h ( 1era hora) Passem pel davant de la cruïlla de Sant Antolí. El temps s'aguanta. Arribem a la variant de Cervera , enfilem el pujador en direcció cap a Tarroja pels plans que menen a Guissona.

18h (2ona hora) Acabem de passar Guissona i som prop del trencall de Palou , ara toca una estoneta de baixada en direcció a Ponts on tenim el segon control.
Entrem al Xalet, lloc habitual d'esmorzars , però avui anem per feina , timbrem i tornem-hi. Portem una hora i cinc minuts de retard respecte a l'horari del 2007 , degut a la volta de La Panadella però amb gairebé 30 quilòmetres de més. A partir d'aqui el recorregut és el mateix que en aquella edició.

19h (3era hora) A punt d'entrar a Artesa de Segre , la carretera en obres ens deixa entreveure com quedarà la nova variant fins a la Foradada.
Cada vegada que faig aquest tram i passo per Cubells no puc deixar de recordar per uns moments al malograt company de la Penya , l'amic Josep Oró , l'speaker de la Bonavista que l'any 2009 ens va deixar sobtadament. En aquestes rampetes varem coincidir en motiu d'un brevet de 400qm l'any 99. Allà on siguis pedala fort ! Pit i collons com deies!

20h (4arta hora) Entrem a Balaguer, passem per costat del riu i pugem fins la sortida cap a Alfarràs , i fem la primera parada tècnica de la sortida a la benzinera que hi ha dalt , per fer una mica de "manteniment": trucada a la family , beure i menjar una mica , anar al lavabo, posar-nos els reflectants i després de 17 minuts proseguim la ruta , ara venen les llargues rectes que no s'acaben mai . Tot i així el vent no ens molesta.
Comencem a posar en marxa els llums . Deu n'hi do del be de deu de llum que fot la Supernova E3 triple del Ribi ,. No m'extranya que estigui prohibida a Alemania per circular per carreteres !

21h (5ena hora) Passem per Algerri i abans d'entrar a Alfarràs ens cau alguna gota desperdigada. Ai , ai , ai que ens mullarem !
A Alfarràs tenim previst el 3er control. Entrem al bar . El seu propietari que està a punt de jubilar-se ens diu que si en fem una pels voltants de juny potser que ja no el trobem. Ja en té ganes de jubilar-se !.

Ara si que ens comença a ploure. De cop en Ribi fot un crit . Se l'hi ha trencat el soport del llum i ha de reparar. Vull aprofitar el moment per posar-me l'impermeable, però al veure que continuem ràpid, no me'l poso. Sort. Al cap d'uns minuts para de ploure i ja no caldrà.
Ara estem a punt d'arribar al lloc on soparem , Torrefarrera , el restaurant 24h , una molt bona opció per aquest tipus de sortides sense tindre problemes amb els horaris.

22h (6ena hora) Arribem al restaurant i fem un sopar "slow motion" 1h45 , no cal correr per fer tard !

24h (8ena hora) Passem Lleida. Fem una mica de volta estalviant semafors i passant per carrers més tranquils. En Ribi n'és un especialista, el fet de haver festejat aqui li donar un plus.

Agafem la carretera d'Alcarràs i a partir d'aquest moment comença l'hora de la veritat , el punt més fosc de la ruta. Fa quatre anys ja varem tindre que fer invents i enguany tornem-hi , al final fem un tramet d'autovia. Com nassos es pot fer una autovia sense deixar una alternativa degudament senyalitzada pels vehicles que no hi poden circular. Té pebrots la cosa ! I després farem anuncis sobre seguretat vial ...vinga collonades!

01h (9ena hora) Passem per costat de les naus de Rigual , un darrer tramet d'autovia i finalment arribem a la sortida de Fraga.
Passar aquesta ciutat a aquestes hores sense ni un sol vehicle , sembla increible.
Comencem a enfilar la pujada i quan som dalt passat el Ventorrillo plans cap a la benzinera que hi ha a l'indret de Las Ventas del rey .

2h (10ena hora). El Colell es queda amb les ganes d'una cerveseta , la senyora que està tancada dins de la botiga de la benzinera (quina llàstima, pobre dona !) li diu que això no és possible a aquestes hores. Les normes són les normes ! Fem un aquarius. Deu minutets i tornem-hi !

3h (11ena hora) Després de veure el fet curiós de com al gps es passa de numeració Est a Oest al pas pel meridià de Greenwich , passem pel costat de Peñalba.
Al arribar a Bujaraloz anem a la fonda Español , on aprofitem per fer una petita aturada de repostatge. A la tele estan fent la peli "Braveheart" per ganes ens hi quedariem a veure-la, però ...cal continuar.

4h (12ena hora) Ara ja portem la meitat del temps de la prova i 225 quilòmetres, acabem de menjar , beure , etc i tornem-hi . Són 35 minuts que mirats sense estar allà poden semblar una perdua de temps , però en realitat ens recarreguen les piles i ens donen una mica d'aire fresc a l'aventura.

5h (13ena hora) estem a l'indret de Pina , el trànsit durant tot aquest trajecte es limita a grans camions que aprofiten la nit per fer via. Deu n'hi do de la velocitat a la que van ! Tot i els meus temors a la son , de moment aquest brevet està passant bastant be. Segurament " l'entrenament" al que els petits de casa , sobretot el Gerard, ens tenen acostumats , ha donat el seu resultat . Ai ,ai Gerard !

6h (14ena hora) arribem a l'area de servei Rausan d'Alfajarin , la cosa està molt tranquil.la.
Fem una nova entrada a boxes (35minuts) .

Sortim que encara es fosc , però per dins dels carrerons d'Alfajarin ja clareja.

7h (15ena hora) Acabem de passar les darreres edificacions de La Puebla de Alfinden , i comencem a enfilar cap a la capital , a un quart de vuit i després de segellar en la benzinera travessem el riu Ebre i comencem la nostre peculiar gimcana pels carrers de Zaragoza. Aquesta vegada portem "truco" , l'ajut de l'Aventura ens és de vital importància. El gps ens fa passar pel bell mig del nucli , i tot i el munt de semàfors que cal passar , al cap d'uns quaranta minuts veiem el senyal de sortida . Missió acomplerta ! Quina diferència de l'any 2007! La Guardia Urbana ens va vindre a rescatar i ens va ajudar a sortir quan ens varen veure per enesima vegada donant voltes pels carrers! "es que en el cambio de guardia ya os hemos visto pasar...!".
Ara ja hem recuperat el temps perdut.

8h (16ena hora) Arribem a Cuarte de Huerva, tot circulant per la carretera nova que va més o menys paral.lela a la nova autovia . I durant tot el recorregut anem trobant una bona munió de ciclistes.
A dos quarts de nou arribem al bar on varem esmorçar l'altre vegada. Aqui la imatge de "crónicas de un pueblo" va prenent forma : la guardia civil , el caçador , el de la moto , ...tots els personatges típics i tòpics tenen la seva historia particular.
9h (17ena hora) Aquesta hora hi arribem ben asseguts , fent un esmorçar de temps "standard": 52 minuts.

10h (18ena hora) Passem a tocar Muel. Al cel d'un blau intens anem veient com es van formant unes belles castelleres de núvols. Ja veurem si abans d'arribar a Calatayud no ens cau un xàfec a sobre.

11h (19ena hora) Fa deu minuts que hem arribat a la benzinera de Cariñena i després de fer una mica de "manteniment" : lavabo , beguda , trucada , etc tornem-hi , uns quilometrets de pla i comencem a pujar cap a Paniza . El temps enguany despejat i soleiat. No trobem l'aigua i la neu de l'altra edició. Quin canvi !.

12h (20ena hora) Coronem el port , fem la foto de rigor .Enguany el Colell si que vol foto...com canvien les coses , eh !
La memòria a vegades et fa males passades . Tant el Colell com jo recordavem fer dues baixades abans d'arribar a Daroca i una d'elles forta , però el que no recordavem era les llargues rectes dalt l'altiplà . En Ribi s'en refot . "Tot baixada , eh?". El vent de cara que ens trobem dalt del port n'es força culpable d'aquest lapsus d'enguany.

13h (21ena hora) Finalment arribem a Daroca. Decidim fer les coses ben fetes. Tenim prou temps per fer-ho . Dinarem aqui i així la premisa de que durant les hores 22 a 24 cal fer un mínim de 25 quilòmetres la tenim assegurada.No cal correr per fer tard !

14h (22ena hora) Acabem de dinar i comencem a tirar cap a Vilafeliche. Amb les presses m'he deixat els papers sobre la taula. Reculo a buscar-los, es veu que no en tenia prous de quilòmetres.
Remontem el quilòmetre que hi ha fins el trencall i coronem el coll de Vilafeliche. Ara ja toca tot pla i baixada fins a Calatayud. El Ribi no ens creu...de moment !

15h (23ena hora) Passem per Fuentes de Jiloca. L'altra vegada vaig parar a timbrar al bar que hi ha a peu de carretera.

15h45 Arribem a Calatayud. Timbrem a la benzinera , anem a l'aparcament de l'AVE on hi ha el meu cotxe, ens canviem i tirem cap a Guadalajara on tenim la reserva de l'hotel per dormir.

Encara estem d'anims i tenim temps de posar la ma sota la faldilla d'una ilustre aragonesa , la Dolores de Calatayud, ...la cosa té "truco" eh , malpensats! [:D]

Demà toca viatge fins a Yepes i entregar els carnets de ruta per acabar de completar aquesta historia de la Fletxa.
Al final prop de 420 quilòmetres amb bon temps , encara que quan ho haviem començat les apostes eren que ens mullariem segur. A vegades les coses que semblen més segures no ho són...

Fotos picasa Track