Pàgines

2015/08/16

20150816 Paris-Brest-Paris : ... une promenade à vélo !



Són les set del matí , tot just fa sis hores varem arribar de passar un inoblidable segona jornada de turisme a la capital de les llums , on varem poder rematar el dia tot veient l'espectacle que suposa la il.luminació nocturna de la Torre Eiffel . Obro la finestra de l'habitació que dona al parking com ho havia fet unes sis hores abans i ... els meus ulls no poden donar credit al que veuen . O millor al que ja no veuen !. La Thule està buida. M'han pres la bici del portabicis que porto al sostre del cotxe. Siguem positius , l'altre portabicis , el del darrera on hi ha les altres tres bicis està intacte amb les bicis al seu damunt.

El pany no ha estat suficient per que hagin tret la bici tot forçant la mordassa. Un grapat de quilòmetres fets junts , una sèrie de gadgets pel mon randonneur inclús alguns que tot just estrenava per l'ocasió . Tot a prendre pel sac !.

La visita a la gendarmeria d'Elancourt a tocar de l'Espace Saint Quentin ha servit per omplir una sèrie de papers i requisits que sens dubte sols seran un pur tràmit per engruixir les estàdistiques. La meva estimada Cannondale CAAD 7 R2000 s'ha esvaït . Adeu allà on siguis i bona sort !.

Al qui me l'ha pres , no li desitjo mal però espero que amb els calés aconseguits per vendre-la us pugueu comprar unes bones viandes i que per molts anys ho tingueu al ventre ...!

A les 9h tinc l'hora de passar les verificacions administratives i tècniques. No em queda gaire temps. Decideixo agafar la bici de passeig de la meva dona i de moment posar-hi unes enlluernadores llums dels "xinos" que porto pels xics i un llum que duian de recanvi a piles pel darrera.

Més endavant amb més temps ja connectaré la meva vella SON que portava abans a la Cannondale i que enguany després d'una visita reparadora al taller dels holandesos ha passat a la bici de l'Anna amb la futura intenció de tindre la seva bici preparada per fer alguna via verda amb els xics. Per sort duc dins una bossa de plàstic tota la vella instal.lació que m'han fet llum durant els brevets d'enguany : Una Edelux II pel davant i la SON rear  , evidentment pel darrera. Si pel darrera. A mi si que m'han donat pel darrera...!

Em dirigueixo cap el Velòdrom , el nou centre neuràlgic de la prova. Després de varis anys anant al ja llegendari Estadi del Droits Humans enguany hem canviat l'emplaçament cap a aquest nou espai , construit fa ben poc just on abans havia l'entrada del camping que em va acollir a les dues primeres edicions , l'any 1999 amb en Josep Caballol i el 2003 amb en Ramon Colell i en Marcel.lí Bassols.El 2007 ja varem anar d'hotel precisament al mateix de Trappes on avui m'han birlat la bici i el 2011 al de Plaisir.

Una bona cua em fa veure que la gent s'està saltant les hores assignades per l'organització per fer les verificacions. Rebo la trucada d'en Ramon Colell.

Finalment està a punt de començar la seva quarta PBP. No les tenia totes i a més a més tenia el problema del viatge fins aqui doncs jo marxava una setmana abans.

Han arribat després d'un nocturna escapada amb tots els membres de la "grupetta"de la Bonavista. Es troben ja a l'interior acabant de recollir els maillots i la resta de la paperassa.

Intent fallid d'agafar un parell de bidons , sols m'en toca un m'avisa el xicot encarregat del bidons, carai al veure'n de grans i de petits ...n'he agafat un de cada!.
Passo a la cua on et posen una enganxina a la bici i et miren que les llums cumpleixin amb la seva funció. Avui els llums leds han facilitat aquesta feina i tota la mandanga d'haver de dur una caixeta amb bombetes de recanvi ha quedat en un divertida anecdota del passat.

Entro al Velodrom, com sempre trobo espectaculars les fortes rampes de les peraltades corbes. S'han de tindre molt ben posats per passar-hi , tot i que alguns colegues com en Jose Carlos Cruz més avessats a aquest tipus de ciclisme no ho vegin tant dificil. Suposo que una bona trajectoria de pistard són acreditacions suficients !.

Recullo el meu dossier complet amb el carnet , la puça electrònica , dorsals, tota la paperassa !.

Llavors em trobo amb els colegues de Manresa. Els comento com ha anat el tema del robatori. En Pere em diu que ja hi estan familiaritzats , de fet amb en Manel Arrufat ens uneix unes situacions similars quan li varen prendre la bici abans de començar la LEL fara cosa d'uns anys. Que hi farem !.

No tinc gaire temps més a perdre . Em cal tunejar la bici i mirar de que la pugui posar el màxim a la meva mida. Anem a Coignières a un centre Decathlon i comencem l'operació de canvi d'imatge , o com transformar la bici de passeig en ...quelcom una mica més randonneur.

Primer els pneumàtics, cal canviar els pneumàtics mixtes de fora pista per uns d'asfalt i més estrets ,dubto entre uns btwin i uns un xic més amplets , uns Vittoria 26x1.50 , però les lletres en blanc llampant amb la paraula "Randonneur" em captiven....Aquests són els meus !.

El tema ciclo el tenim "resolt" encara que la mida de 26" amb un curt desarrollo de 7 velocitats amb un 14-34 al darrera i un 48-38-28 al davant no podre dur una bona velocitat punta ... Tocará fer (ciclo)turisme per la Bretagne...!

No trobo pedals Time i em decideixo per uns econòmics Look que montaré a les meves velles sabates. Les meves llampants sabatilles taronjes cantarien massa amb aquest lock "retro". Siguem una mica discrets. Com m'ha dit l'amic Pere Simó , que malauradament finalment no ha pogut vindre , llàstima de no estar de suficient humor com per disfressar-me i fer-ho una mica més friki tot plegat .

I finalment el punt més xungo , la diferència de talla. Busco una tija del sillin el més llarga possible. Al Decathlon sols aconsegueixo una de 330m que no acaben de fer estirar els meus genolls. Carai això serà complicat!.
Més tard a la botiga del centre de St.Quentin trobaré una tija de 350mm que combinaré amb una tija de menys diametre que posaré a l'interior per fer tope i donar una mica de rigidessa evitant que es doblegui. Diuen que la mida no importa però aqui uns milimetres són vitals ...!

Remato la feina amb un Selle Italia a la punta que té la forma el més semblant al meu vell i acostumat Flite Trans Am. Esperem que no em doni per allà on no sona !.

Amb l'ajut dels nens i transformat la desgràcia del robatori en un motiu per fer mecànica popular els animo a que m'ajudin i així s'ho passin una mica més distrets tot aprenent una mica de "mecànica".



Tinc en ment la corredora Sophie Matter que a la darrera edició va pàrticipar amb una bicicleta de passeig. La seva categoria però està molt per sobre de la meva . Recordem que ella va fer unes 59h27 el 2003 i jo en aquella edició em vaig quedar en uns discrets 76h38. Si ella l'any passat va trigar gairebé 88h amb la seva bici de passeig, jo amb la de la meva dona ho tinc realment cru. La bici no és ni de lluny de la meva talla, les rodes de 26 i uns curts desarrollos ...
Sophie Matter a la PBP 2011

Però deixem de fer de planyideres i com deia l'amic Uró "Pit i cullons" i si la bici no dona la talla ...l'haurem de donar nosaltres !.

Anirem plegats com un paraigues però com diria el mediàtic Victor Sanjuan  "pels meus cull... que arribaré a Brest ... i tornaré !".

Ara amb més calma a l'hotel acabaré de tot muntant el cablejat de la dinamo i la llum del darrera.

Per això ha de servir una carrera d'enginyeria per acabar fotent quatre brides mal posades i un precari encintat amb cinta cel.lo que em deixen els catxondos de la Penya. Com ens hem de veure !.

Canvi en el plantejament. Al no dur el carregador ewerk ni la més recent adquisició la Busch Muller que ja duia carregador de mòbils integrat , m'emporto un bon arsenal de "bateries biberó" per anar carregant el mòbil.

El meu gps Garmin el deixo a l'hotel. No el podria carregar i a més a més tinc problemes amb el connector USB que està rovellat. Carai amb aquests de Garmin però que la gent sols surt amb el solet. I quan plou no surt o que ?.

Faig un parell de taladres al plàstic del suport de la bossa Ortlieb per poder passar unes brides que em permetin fixar la bossa al manillar i poder-la treure amb una certa facilitat.

El meu kit "fast randonneur" finalitzarà amb la bossa del darrera . Per sort aquesta bici ja porta un bon portamantes de sèrie. Novament llàstima de la nova Thule , l'havia comprat després de la Fletxa però no l'havia muntat fins uns dies abans de vindre aqui. Ni temps a estrenar-la !. Fills de ...!.

Avui dinar , de cumple amb la family a un lloc on a ells els agradarà , deixant a part el sempietern recurs del McDonalds , preparo l'equipament i faig una migdiadeta fins a l'hora de la sortida.

Arribo al Velòdrom just un parell de minuts abans de les 18h quan donen la sortida al primer dels grups de 90h . Hi deuen estar en Pep Martí  i en Pepe Castillo, els altres dos calafins que s'estrenen en aquesta prova. Jo vaig una mica amb el coet al cul , molta cua a l'entrar . Estic entremig de dorsals més alts que el meu i a les 18h15 he de sortir. Quins nervis !. Per sort arribo a la graella de la K . Salutacions a alguns dels meus colegues amb qui comparteixo minut de sortida, en Anselmo Mur , en Carlos Gella , en Josep Cabanas i en Marc Suñe. Ens desitjem tota la sort del mon.

Pujem fins el davant de l'arc , per megafonia estan caldejant l'ambient , uns minuts breus però intensos i finalment amb força soroll i ambient festiu comença la PBP'2015...Per mi comença una bona passejada !


CONTINUARÀ

2015/05/03

20150502 BRM400 La Fuliola. Seguim pedalant !

Sense gaire temps per refer-nos som de nou a la sortida d'un altre brevet. Avui a la Fuliola , toca el BRM400 que ens ha de portar per les llunyanes terres del Matarranya.

A la sortida i sense temps per haver provat la bici , me n'adono que no només porto els cables de la dinamo desconnectats , sinó que duc la roda girada. Ahir al descarregar la bici del cotxe del Colell la vaig deixar de qualsevol manera. Aturada per girar la roda no sigui cas que a més a més la dugui fluixa i la liem "parda". Per sort l'amic Pere Simon com a bon samarità s'atura per fer-me llum i ajudar-me a reincorporar-me al pilot.

Reemprenem la ruta i ens tornem a enganxar a la cua del pilot que anem de pet per camins rurals cap a Vilanova de Bellpuig.

Avui tota la grupeta de la Bonavista , amb en Pere Martí al capdavant , que porta la "ràpida". La pata negra. Em costa no veure la ja clàssica imatge d'en Pere amb la Treck amb la sempieterna bossa Alpina vermella a un costat.

Ahir estaven fent les funcions de control del seu brevet i avui toca pedalar per mirar de tindre les homologacions tant bon punt donin el tret de sortida a les inscripcions de la PBP.

Passem les Borges Blanques i comencem a pujar cap a Castelldans tot veient com el sol ja treu el nas de manera tímida , però demostrant que avui els hi fotarà de valent.

Aquest tram fins a la Granadella , amb en Colell el coneixem com "les punxes". Si mal no recordo són 7 les punxes que hi trobem. Algunes se'ns han arribat a fer llargues de debó en alguna ocasió, sobretot en un clàssic de la penya , el brevet 600 tot retornant de Flix cap a la càpital bagenca.

Abans d'Albagès em retrobo amb en Pedro Gomez , amb qui vaig compartir quilòmetres al BRM200 de la Fuliola.

El seu germà Rafa ens deixa a tots un xic desorientats. Sense rastrals i amb vambes de muntanya. Ole , ole tu ! .

Per cert la seva una clàssica ...encara que segons em comenten a la Pedals de clip li varen dir que per la propera edició haurà de tornar als cables per fora...com abans !.Massa modernitat !.

La darrera rampa abans d'arribar a la Granadella amb els molins que ja veiem enormes ens serveixen per confirmar que ja hem a arribat al control. Ja teniem una mica de gana ...

Aprofitem l'aturada per fer una mossegada i treure'm roba. Avui fotarà calor. A l'hora que som i ja comença a pintar maneres!.

Ens incorporem a la ruta i comencem a baixar en direcció a Flix. Tot i no ser el meu terreny , m'ho passo pipa baixant.

En aquest sentit sols recordo haver-hi baixat un cop fa molts anys en motiu dels Radis de Catalunya de la Bonavista.

Al entrar a Flix engrandim el grupet amb en Santy Leon , en Josep Maria Pujol i en Pere Arenes.

Amb ells anem fent via per encarar la pujada de la Faterella. Carai quina pujada !.

Com Quixots amb els gegantins molins reptant-nos des de dalt del turó anem fent amb més pena que gloria. Sembla que ens arrosseguem. Quina calorada que està caient. A mitja pujada ens retrobem amb la colleta de la Bonavista que han aprofitat unes ombres per fer una aturadeta reparadora.

Quan arribem a dalt de tot passem a la Terra Alta, ja m'ho semblava , ja ... carai quina pujada! Lleugerada baixada i encarem amb la imatge de la Faterella al fons. Amb un dels dos germans , en Rafa , el dels rastrals entrem a la població i anem a parar al bar de la piscina que està obert.

Ens retrobem amb les primeres unitats de la Bonavista en Sunyer i en Fons que ja estan fent el trago.

Segellem i aprofitem l'ombreta per fer una mossegada i refrescar-nos que ja ens toca.

Mentres estem fent el trago comencem a sentir soroll. Un seguit de carruatges estan baixant de la part alta del poble i es dirigueixen cap una ermita. Podrem disfrutar d'un espectacles gratuit , la Romeria de Sant Francisco.

Reemprenem la marxa tot acabant de pujar cap a la rotonda de l'entrada al poble on ens retrobem amb el segon dels germasns . Ara toca una mica de pla i baixada amb les excel.lents vistes de tot el parc eòlic al nostre davant.

Des de la part del darrera del grupet puc començar a veure , una curiosa imatge . De cop cadascú comença a fer el seu propi ritual . Un que treu el peu i fa estiraments, l'altre que gira el cos , l'altre que estira els braços. Cadascú té la seva manera i les seves manies per mirar de fer més suaus els quilòmetres que poc a poc van carregant els nostres cossos.

Passem la població de Gandesa , Bot i ens enfilem cap a Horta de Sant Joan , on arribem amb una calorada de mil dimonis.

Ens aturem a la plaça del poble i després de refrescar-nos a la font entrem a la botigueta que hi ha al racó.

És d'aquelles botiguetes entranyables , on hi trobes gairebé de tot, això si amb una frescor excessiva que fins i tot ens podria donar problemes al tornar a pedalar. Maleïts aires condicionats !.

Amb tota la colla de la Penya retornem a la nostra feina: pedalar cap a Valderobres. Deixem la Terra Alta amb belles estampes com ara la Muntanya de Santa Barbara , però molt especialment colpidora la visió espectacular de les Roques de Benet. Al cap de poc entrem al Matarranya. Quina terra de contrastos !.

 Arribem a Vallderobres a l'hora de dinar. Carai quina flaire que puc sentir. Amb la grupeta de la Bonavista creuem el pont de ferro i travessem tota la població fins anar a la benzinera.

Segellem i omplim bidons. Ells tenen intenció de menjar més endavant. Jo estic dubtós. si algú fa parada de plat fondo m'hi apunto.

No hi ha sort . En Pere Simon em diu que ell menja el que du a sobre. Jo també faig el mateix amb uns entrepanets que porto al damunt. Sortim una mica més tard seguint l'estela de la grupeta , però si la cosa no s'enfila de manera exagerada ens serà molt dificil d'atrapar-los.

La ruta va seguint el curs del riu i es de bon fer amb una bona amplada.

A l'indret de La Fresneda trencall a dreta. Carai aquest és dels perdedors. Si ens descuidem ens el passem de llarg.

Carai aqui enganxem una carretereta que sembla treta dels anys 60. Ara si que puc dir allò de "Teruel tambien existe..." Terreny trencat plagat de recargolades oliveres centenaries amb aquells colors típics del Matarranya que anirem seguint.

Creuem una vella coneguda d'aquell inoblidable BRM400 del Pla de fa tres anys , la carretera de Calaceite , on vaig estar una bona estona sommiant amb el famós pernil de Terol ...

Continuem en direcció a Maella. El grupet ha crescut doncs ens han enxampat en Josep Maria Pujol , en Pere Arenas i en Santy Leon. Amb ells anirem planejant fins a Maella on tenim ubicat el següent control.

Anem a segellar a la benzinera de la sortida...sembla que tenim una obsessió per repostar !

Allà ens retrobem amb la colleta de la Penya que està menjant.

La forta olor de gasoil degut a que hi ha un petit vessament fa impossible menjar a fora. Entrem a dins al bar . Jo li demano al responsable de la caixa si em pot deixar endollar uns minuts el telèfon mentres estic menjant. Em diu que no és l'amo (?)  i que no ho pot fer. Carai quin paio !. El ewerk em funciona correctamentr però el connector que duc està una mica rovellat i fa mal contacte no acabant de carregar el mòbil ni el gps.

Som a meitat de recorregut aproximadament. Aqui faig una bona aturadeta abans de proseguir la ruta.
Els de la Bonavista retornen a la ruta uns minuts abans que jo que al final surto sol, encara que serà per poca estona doncs al cap d'una estona ens reagrupem amb en Josep Maria Pujol, en Pere Arenas i en Santy Leon.
El recorregut és una mica trencacames amb continus repetxons però ara mateix el cos sembla en aquell estat de gràcia que aguanta el que sigui... i que duri !.

Amb un bon promig ens arribem a dalt del Turó que hi en front del pantà de Mequinenza. Carai quina vista !. Un dels punts curiosos de la ruta d'avui . Impressionant !. Quina baixada que ens espera !. Una disfrutada fins arribar al pont .

Queden pocs metres i arribem a Mequinenza. Ens aturem a l'Hotel . Aqui varem fer parada i fonda amb en Jordi Valls i en Jose Carlos "Biela" Cruz al BRM600 del 2012. La xafogor d'avui ha fet estralls i el bar està literalment pres per les tropes ciclistes del brevet. Coincidim els de la Penya, la colleta que arribem , en Francesc Porta i al cap d'una estona també arriba en Pere Simon. Això sembla el camarot dels germans Marx !.

Poc a poc van desfilant tots i jo que sempre m'entretinc més del compte al final quedo sol. Carai sols queden un parell de bicis a part de la meva.

Li pregunto a en Francesc Porta . Em diu que l'altra bici és d'un xicot d'Igualada que té problemes intestinals i que es retira aqui. Jo faig el gest d'esperar-lo però em diu que ell va fent sol. Bé doncs jo també ho hauré de fer en solitari. Som-hi !. Tiro cap a la Granja d'Escarp. Al mig del pont hi ha una parella de ciclistes que van fent fotos. o potser busquen el tresor... que encara no he trobat !.

Abans d'arribar al trencall de la Granja em passen els dos ciclistes . Carai quin ritmet que porten , es nota que van més frescos que jo !.

Trenco pel cami rural que mena cap a Fraga i de nou em trobo amb els dos ciclistes aturats i que tornen a fer fotos . Els disparo la pregunta a discreció : que busqueu alguna cosa?. Em diuen que no . Amb aquesta pregunta un geocatxer hauria de donar un senyal de complicitat. Llàstima , fotien tota la pinta de geocatxers, però a vegades les aparences , enganyen !.

Jo si que soc geocatxer , i tot i que enguany he decidit que o es pedala o es busquen tresors, avui és un dia especial. Resulta que avui es cel.lebren els 15 anys d'aquesta bogeria que s'anomena geocaching i tothom que avui o demà en trobi un rebra una medalla virtual. Som-hi a l'entrada a Fraga en sé d'un que fa poc es va quedar proper. Al parking de la macro discoteca Florida 135. Diuen que la ocasión la pintan calva "  


Dit i fet ! . La cosa és ràpida a aquestes hores l'esplanada es gairebé buida . Potser a una altra hora això seria un bullider de gent però ara està gairebé desert. Localitzo el lloc i bastant ràpidament trobo l'amagatall. Bingo ! anem per tornar a la ruta. Gairebé ha estat un drive-in !.

Des d'aquest punt travessar Fraga en direcció a Zaidin és ràpid, sols un parell de creuaments i ja soc a la sortida de la població.

El sol ja està baix i d'aqui a poca estona la cosa serà qüestió de llum.

Toca fer un tramet dels lletjos, amb trànsit que passa a força velocitat i algun gamarús que surt ara a donar l'espectacle. La mare que els va parir si tingués un radar em forraria amb aquesta colla de mamats inconscients i prepotents!.

Arribo al primer trencall de Zaidin. Recordo que el poble quedava lluny de la rotonda de dalt i decideixo seguir fins els següent trencall doncs em cal passar pel bell mig del poble per segellar el carnet.

Carai amb el poble està enfilat dalt del turó .  Deurien tindre por dels aigüats ... o de les crescudes del Cinca !.

Vaig cap el carrer central i veig amb sorpresa meva la bici d'en Porta al davant del bar . Carai per on ha passat aquest home !. Segello , faig un trago i menjo un plàtan per continuar la ruta de manera decent. Veig en Jordi Sunyer que comença a pedalar. Li pregunto per la resta de la grupeta on estan. Em diu que a un bareto més avall fent una mica de sopar , però que ell gairebé es mareja de calorada que hi fotia i ha decidit sortir a prendre la fresca i continuar pedalant a ritme baix.

Jo decidexo enfilar les llargues rectes fins a Tamarite on tenim el proper control. Ara ja es ben fosc i d'aqui poc començaran a vindre les pors de la nit.

El ritmet que port al començament es comença a anar en orri i poc a poc vaig acabant fent un pedalar lent i desfondat. Ja hi som . Merda de son !.

Arribo a Tamarite. Aqui la gent de la Fuliola han posat un control "secret" que en principi no hi era doncs es podia fer un "too tieso" i llimar alguns quilòmetres. Al capdemunt del repetxo veig el cotxe i les dues voluntaries que esperen la nostra arribada.Merci per la vostra ajuda i paciència!.

Quan estic fent petar la xerrada arriba en Francesc Porta. Amb ell prosegueixo la ruta . Ara toca la carretera fins Alfarràs . Llàstima no fer-ho de dia . Fa un parell d'anys hi varem vindre amb la family a veue de prop les curioses formacions rocoses que hi ha . Un espectacle !. Ah i abans haviem anat a fer una pizza per treure el mal gust d'aquell memorable BRM600 del 2011 que ens varem fotre una pizza a cop de pito!.

Travessem el canal d'Aragó i així passem de nou a Catalunya. Ara lleugera baixada i arribem a Alfarràs. En Porta vol sopar alguna cosa consistent i diu d'entrar a algun lloc. Malament rai , a aquesta hora ja gairebé tot està xapat. Sols queda obert el Kebab "La Paloma" de la cantonada de la rotonda. Entrem a demanar però no els queda gairebé res. Amb el que tenen li fan una mica de "tente-en-pie" .
Sortim a fora a estirar les cames i llavors arriba la grupeta de las Bonavista . Carai quina trinxadissa . Anem arrosegant-nos per terra com una colla de cucs ! Carai amb la caloreta avui ha fet de les seves!.

Reemprenem la ruta direcció Balaguer on decidim fer un reparador cafetonet que ens posi les piles per afrontar els darrers 30 i pico quilòmetres que ens queden. Al bar de costat de la benzinera ens animen. Ja gairebé som uns incondicionals d'aquest lloc on hi hem anat a parat en incomptables ocasions. Resulta xocant que els ciclistes ens aturem a les benzineres , però a segons quines hores és l'unic oasis de vida que podem trobar .

Un cop refets una mica tornem a lo nostre el pedalar , ara fins a Agramunt. Passem per la variant de La Sentiu de Sió. Poc a poc el grupet es trenca a les pujades. Finalment arribem a Agramunt en solitari amb en Porta que em diu de provar sort a segellar a un altre lloc i no pas al Blanc i Negre que ens obligaria a fer una mica de volteta turística. Bingo el bar que hi ha just al davant de la rotonda de la carretera d'Almenara està obert. Quan hi entrem , una veu amiga ens pregunta com anem. és en Jordi Paris, un vell conegut dels brevets. Ens varem coneixer al BRM300 de La Pobla del 2012. Segellem , faig el trago i continuem la nostra ruta.

Ara sols ens queda el suau collet d'Almenara , que a la que ens donem compte ja hi som dalt i baixada cap a .La Fuliola.

El canvi d'asfalt per un de força trencat al baixar no ens impedeix seguir donant fort als pedals i arribar a la Fuliola i així concloure la sèrie de brevets organitzada per l'Ateneu popular de la Fuliola d'enguany. Bons recorreguts, exigents , però amb uns paratges que a mi personalment m'han deixat bocabadat.

Nois , copiant la frase d'un molt conegut programa de la tele us he de dir que "gent de la Fuliola , sou molt bona gent !".

Fotos Picasa                        Resultats     Homologacions

2015/05/01

20150501 BRM200 Bonavista un clàssic pel dia de Sant Sebastià.

Un clàssic ja dels darrers anys , el primer de maig baixem a la capital bagenca per fer el brevet 200 de la Penya. Enguany amb tot el calendari que hi ha , som molta menys gent. De fet la majoria de la gent a aquestes dates ja està a punt de fer els 400 , però és el "nostre" brevet i ens cal fer una mica de pinya.

Baixem amb la furgo d'en Colell tunejada que ja li ha millorat els anclatges de la bici. Ahir varem carregar les bicis per evitar sorpreses de darrera hora.

Al arribar , un vell conegut que no haviem vist encara , en Miquel Romagosa. de Cubelles Aquest serà el seu primer brevet. Diu que enguany no està prou motivat i que no du quilòmetres encara. Avui li tocarà patir.

Recollim els carnets  ens acabem de canviar i anem cap a la sortida. Em retrobo amb un altre vell conegut , en Fernando Zendrera, l'home dels patinets. També serà el primer brevet. Carai amb aquestes estrenes tardanes !. Ep que enguany és any de Paris-Brest, ...no juguem , no jugem !.

Foto de grup que ens fa la Joana i arranquem a pedalar cap el pont de ferro per sortir de Manresa.

Vaig xerrant amb en Fernando , després d'un inici de temporada molt extrem amb sortida al Pais Vasc i amb pluja va deixar la bici durant un temps d'inactivitat. Em comenta que avui ho pagarà. Aquesta canço ja me la conec prou massa bé.

Malament començar amb aquesta premisa al damunt  , però gairebé és la darrera oportunitat per poder fer un 200 ... o li caldrà fer un parell de 300, cosa que encara cou més !. Quan la carretera comença a tirar amunt , em diu que vagi tirant que ell anirà al seu pas. Poc a poc i bona lletra!.

Encarem cap el molí de Boixeda. Al trencall ens espera el Presi , en Jordi i la Montse Ibern , la secre. No tenim el neguit d'altres anys on un per l'altre anavem un xic més nerviosos pujant tot el pilot. Avui calma... i que duri !.

Abans de Fonollosa un bon grupet ens atrapa i coronem junts , tot i que al Colell això d'anar dins un grupet li costa força , ell és home d'espai obert , no li vinguis amb anar "xupant" roda !.

Quan comença la pujada del Pallarés enxampem en Miquel Romagosa. Va ben desentrenat i quan l'asfalt es fot cara amunt tira enrrera a marxes forçades. La bicicleta no té secrets , tal i com deia aquell Mariachi tot és : "rodar i rodar ", Vinga Miquel , que tu continues essent "el rei"!.


Amb en Colell anem apropant-nos a les nostres contrades. Avui a Calaf hi ha el dia de Sant Sebastià i és tradició pels calafins pujar a l'ermita que hi ha dalt del turonet del mateix nom i després fer un dinar al camp.

Quan hi arribem , no veiem encara gaire moviment. A més a més avui tot i ser dissabte, al ser festiu no hi ha el clàssic mercat , faltarà una estoneta per que la gent comenci a pujar a la muntanya. Nosaltres seguirem el nostre cami , ara rai que toca una mica de baixada.

Passem Castellfollit i Tora. Just quan estem sortint d'aquest veig al terra un mòbil . Tots dos hem fet el mateix gest. Mitja volta. i l'agafo. Al veure'l així sembla que sigui d'algun company nostre que treient alguna cosa de les butxaques del maillot li ha caigut.  Li foto trucada a en Pere Martí que si algú arriba al control de Ponts i ha perdut el mòbil que ho tingui en compte.

Proseguim passant Biosca i quan arribem a Sanauja ens aturem per fer un bon esmorzar a la Maiola. No cal perdre els bons costums !. L'aturadeta no baixa dels 50 minuts reglamentaris. Que carai !.

Acabem de fer el pit stop i proseguim la nostra marxa . Just quan acabo de fer un centenar de metres em sona el mòbil. Contesto. Li dic que no soc el propietari i que l'he trobat . Em comenta que és un company seu treballador de Torà . Jo li dic on li puc deixar el mòbil i m'ofereixo a deixar-lo a l'Hostal Jaumet de Torà però això si ...d'aqui unes horetes quan hagi fet la voltat que em queda.Li donarem una volteta al mòbil !.

Trànsit fins el trencall de Vilanova de l'Aguda i després la calma novament. Tot i la forta pujada que hi ha , aquest tram et permet distreure't al veure el GR . Cada cop que hi passo em venen ganes de seguir-ne un tram !. Fot molt bona pinta, tram endurero ... i de veritat !.

Final de la pujada i arribem a l'esplanada del resturant , on hi ha el control . Veiem el inconfusible cotxe de la Penya amb en Jordi , la Montse i la Joana fent les funcions.

Saludem en Martí Flores a qui haviem vist fugaçment passar quan estavem aturats a la Maiola. Deu n'hi do del llamp de pantalla que porta , això no és un gps, no , una tablet . Amb l'ewerk que no falti l'energia !.

Proseguim la ruta. Aquest tram fins el trencall de Madrona cal fer-lo amb tots els sentits doncs hi ha força trànsit de cotxes que pujen cap Andorra. Quietos, quietos !.

A la baixada ja veiem en Fernando que just acaba de trencar i l'enxampem al cap de poc. El veig poc motivat. Malament rai !. Sembla que li està canviant la faceta randonneur per la d'aventurer sense la necessitat d'anar pendent del temps i d'un full de ruta. Em diu que si no pot acabar el brevet d'avui llavors ja en farà dos de 300 . Però amb poca convicció. Malo, malo !.

Anem tirant , per la molt tranquil.la carretera. De nou a l'indret de l'ermita dels Apostols trobem l'únic trànsit que ens cal vigilar amb les maniobres dels que estan aparcant no sigui que et fotin a terra obrint alguna porta o fent el badoc.

Arribem a la carretera de Bassella. Un parell de quilometrets amb lleugera pujada i podem coronar el coll de Clarà. Hem decidit que anirem a fer el trago a la Mare de la Font. Això ja gairebé és obligatori. Enxampem a tota la troupe del restaurant dinant abans d'entrar "a la guerra" del dinar i fem un bon trago per reposar les forces.

Pas fugaç per Solsona gairebé d'esquitllada i comencem la pujada al coll de Torregassa , el darrer obstacle de forta pujada que tenim avui. Bé un cop coronat és d'aquells trams que fins que no arribés a l'ermita de l'Ascensió no acabes mai de baixar fort. Deu ser allò dels "falsos llanos"...!

Rebo la trucada del propietari del telèfon . A  la pantalla em surt "Fill meu". Li explico la rocambolesca història i li dic que d'aqui poc menys d'una horeta li deixaré al Bar cal Jaumet de Torà.

L'arribada a Sanaüja la fem al mateix temps que un Toyota molt customitzat i preparat per anar " a la fi de mon". Un gest de complicitat per part meva i una salutació ens apropa a la parella que el porta. Quina enveja més sana !.

El Colell em diu que ara tocarà un tram de vent d'esquena per fi . Carai avui l'hem patit força estona de cara i això es veu reflectit en la mitja.

Al pas per Torà jo m'aturo per deixar el mòbil al bar. No trobo el propietari però li deixo al cambrer indicant que li passaran a buscar.

Fem els pocs quilòmetres que ens queden fins a Castellfollit i anem a Cal Pau a segellar. En Ribi que ens porta controlats ens fot una estirada d'orelles i ens diu que anen tard. Ep , fora presses !. Li posem l'excusa del vent però tampoc cal que diguem que no posem excessiu en recuperar el temps perdut. Que carai !.

Arranquem de nou i tirem cap a Anfesta. Sento en Colell que es comença a cagar amb tots els permisos. De fet la pujadeta i posteriro baixada és fruit sols de l'impediment del terratinent de torn de passsar per baix vora la riera i esl va dir passeu per dalt del turó. Per allà al passar amb la BTT tot és planer. Quins collins !.

Anem fent per la tranquila carretera de Puigpelat. Al trencall de cal Morros ens trobem amb una colleta que venen de cara i tot just passar ens foten una escridassada. Pels maillots ,el 50x13 d'Igualada,  el mateix que porta en Colell , veiem que són d'Igualada i les hores que són intuim que estan fent una bona sortida !.
Travessem el pont de les dues aigues i comencem ja a ensumar la baixada que ens ha de dur fins a la Colonia Valls. Ara amb el vent a popa amb poca estona ens plantem a Manresa on trobem la colla que ens estan esperant per comentar la jugada. Demà em toca tornar-hi, Tinc el brevet 400 dels amics de la Fuliola. A veue com anirà la cosa !.

 Picasa fotos        Track Openrunner        Homologacions