Just a la taula d'inscripcions em trobo amb en Toni de l'equip Llimonada, comentem el tema de la recent trobada de cercadors de tresors del Bages. Em diu que va estar parlant de mi amb un amic común , l'Angelet. Li comento una sortida pels seus dominis , el parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac , ja fa massa temps. Demà pel que em comenta en farem un tastet de la zona , doncs enguany la Selènika fa una tornada als origens.
Saludo en Pep Jurado , una de les alma mater d'aquesta prova qui em confirma la duresa del recorregut d'enguany. Gairebé 2800 metres de desnivell acumulat. Em pregunta si estic entrenat . No entrenat no, ... però siguem positius, sort que estic ben descansat !.
Realment fa temps que no fem una sortida de les sonades per aquests terrenys. Serà qüestió de posar-nos les piles. A veure si tornem a fer una sortida per la zona.
I canviant d'emplaçament , a veure si després del cap de setmana de la "Pilarica" que el tenim ben complet amb el Mega podem fer la travessa que tinc mig preparada de fa temps per la serra de Prades i els boscos de Poblet.
Serà territori comanxe ,...paraula de Stone !.
Aquest matí la logística del cotxe , s'ha complicat pel fet de tindre que deixar el cotxe a la meva dona per anar a treballar. I ens ha obligat a llevar-nos ben d'hora. M'ha deixat al davant de l'Ausa , i així aprofitar per rodar una mica ... que amb l'entrenament que porto , m'anirà de perles !.
Just quan arribo a Navarcles, saludo en Josep M. Pujol , un vell conegut dels brevets amb qui ja fa uns anys coincidexo a la sortida de la Selènika. Ell va a canviar el cotxe de lloc doncs amb previsió l'ha posat prop del vell poliesportiu per l'hora de l'arribada , però enguany s'ha canviat el lloc.
Jo segueixo pedalant i m'atanso a la zona de la sortida on la noia que fa de control em dona la bona noticia: Si entres ara ets el segon !, Carai quin honor, no és la "pole" però serà difícil de millorar ! Almenys podem durant uns instants ser cap de cursa ... pocs però ja n'hi ha prou. Després la mateixa prova ens anirà posant al nostre lloc de manera inexorable.
Tot i semblar una passada , el cert és que poc a poc la cosa es va omplint i en uns moments el carrer passa a ser un bullider de gent.
Jo em trec tota la parafernàlia que duc per anar per carretera: armilla reflectant , frontal ... altres com el llum el deixo al manillar. Sort que aquest té una amplada king-size. Per tots els meus gadgets ho necessito. No si com diu l'amic Manolo porto més trastos al damunt que un venedor de fira !. Fins i tot duc un mirallet retrovisor ... per quan vaig amb els nens. De fet n'hi ha per llogar cadires !. Aquests "pros" es deuen fotre un fart de riure !.
A la sortida hi ha totes les "màquines". No sé ben bé que hi foto aqui al mig. Encara que pensant-ho bé tinc 22 raons per fer-ho !. Parlo amb en Melcior Faja, aquest endurero-extrem duu una Cannondale amb la forquilla del davant de carboni i ...rígida!. Quan li pregunto sobre ella , em diu que per les pistes va de nassos. Com una moto!. I a les baixades ? , li pregunto. Cap problema !. Sense comentaris. Aquesta gent està feta d'una altra pasta. O jo ja començo a fer-me gran !. El proper dia que em queixi de les suspensions feu-me memòria d'aquests "màquines" !.
A les vuit ens avisen que fins després d'esclatar la traca no posaran en marxa el cronometratge . Que ens esperem a que s'acabi. A veure si això fa que les "feres" esperin uns moments.
Foc a la traca , fum i comencem a pedalar més o menys darrera el cotxe de l'urbana. Jo estic més per no prendre mal d'una manera tonta que no pas per les posicions, Tampoc duem entrenament com per seguir un alt ritme. Anar fent , deixar fer , ... i no deixar fotre's però amb seny. Deixem la rauxa per un altre dia.
Abandonem el tram asfaltat i comencem a tocar terra per un cami que ja és un clàssic en direcció a la Mussarra. Jo ja porto els auriculars i uns acompanyants clàssics que em facin més "direstraite" la ruta.
És d'agraïr que enguany el recorregut ens retorni a les terres dels primers anys de Selenika a la zona de Navarcles , els bells passos per llocs emblemàtics i pintorescos com Mura , Talamanca , el parc de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac.
A veure si donem exemple i mantenim una actitud cívica , o ens posaran a tots plegats l'etiqueta de marranos com alguna altra vegada ja ha passat. Realment costa ben poc de ser una mica net i polit amb l'entorn, Això si a vegades cauen coses de manera incontrol.lada com ara bidons a les baixades plenes de sots, (avui en veig un munt ...!). És imprevisible però els embolcalls de les barretes no costa gaire de posar-los al culotte i esperar al control per buidar una mica als cubells de brossa que la mateixa organització ens habilita. Fem que no ens prohibeixin anar per la natura... i no els donem motius que ho facin. Com deia el Capità Enciam : els petits canvis són poderosos !.
La pujada fins la Mussarra la faig amb força calma i relativa soledat tot i la gran quantitat de gent que enguany hi ha a la prova. Han passat els més espitosos i puc anar amb una relativa calma.
Corono a la Mussarra i inicio una curta baixada fins l'indret del Molí on de nou reemprenem la pujada. Ara toca un tram que em porta molts records d'altres edicions , encara que fent-la en l'altre sentit , i alguns trams que actualment estan emporlanats eren de terra. Així anem per un bell camí que es va convertint en sender amb una única traçada que ens obliga a anar pujant en fila india. Anem fent via rapidament doncs el ritme és força bo i així coronem al bell mig del històric núcli de Talamanca.
Passar pel bell mig de la plaça on hi ha una bona gentada veient-nos passar i toca de nou baixar . Aquest serà la tònica de la Selènika d'enguany. Un continu puja i baixa. Trobo moltes diferències amb la manera de fer de la 29 respecte la vetusta 26 . Espero que la meva Super-V no m'agafi un atac de banyes però la diferència és brutal. Calia la renovació. Noia ho sento però aquesta de cames llargues té unes maneres molt més seductores !
Arribem al 1er control ,a la riera de Mura , prop de Rocafort. El rutòmetre que estava al dorsal està variat i hi arribem amb gairebé 28 quilòmetres uns 6 més del que marcava. Ara toca de nou enfilar-se cap amunt cap el coll de la Teuleria. Al capdemunt una curiosa edificació , poso un watpoint doncs és un punt a tindre en compte per alguna nova excursió per aquests bells paratges ara que els xics ja són una mica més grans i els agrada l'aventura de descobrir.
Corono el collet Roig i inicio la baixada cap el control 2. Un tram que em resulta familiar de la sortida que ens va preparar l'Angelet.
La baixada pel sot de l'Infern resulta una passada. Dona gust fer les baixades amb la 29 , res a veure amb la vella 26.
He de reconeixer que estic molt encarcarat pel poc quilometratge que faig amb la bici i també pel fet de que la bicicleta de carretera et treu una mica de "flexibilitat" , però resulta xocant que amb una major sensació de seguretat puguis augmentar la velocitat. Si senyor , era hora de renovar-se !.
Arribo al control 2 a la Creu de Palou . Ja som a meitat del recorregut. Ara toca una estoneta de pujada seguida. Dalt de tot veiem la silueta de El Farell , una històrica edificació amb una posició privilegiada dalt del turó que ens porta en ment la grandesa d'aquests indrets en altres temps.
I després de la baixada , arribo al control 3. És tard , ja passen un parell de minuts de dos quarts d'una. Aprofito per omplir el bidó i agafar un parell de trossets de plàtan.
El cel que fins ara ens havia respectat comença a mostrar un color gris i negre . La cosa fa una mala pinta de mil parell de nassos !. Mentres anem pujant cap a la Pòpia comencen a caure unes primeres gotes. Alguns ciclistes aprofiten per començar el joc de posar i treure roba. Jo decideixo anar fent. No tinc fred i no vull començar amb aquest cíclic joc. Sé que si m'aturo a posar-me el plàstic començaré també amb aquesta canço de l'enfadós: Ara em sobra , ara em falta ... !.
Poca estona durarà l'alegria, quan passem per l'indret de Sant Pere de Vallhonesta plou de valent . A la pujada de terra les primeres gotes passen a ser pastetes que s'enganxen perillosament al pneumàtic fent que la cadena comenci a tindre una tendència a quedar-se enganxada. Malament rai. Mira que n'és de fàcil i econòmica la solució . Aquelles velles "aletes de tauró" que duiem i evitaven embrutar de fang la cadena. L'altra solució posar pinyons més petits i fer anar la cadena lluny del pneumàtic...però les meves pobres cames ja no estan per gaires demostracions.
Finalment amb algun tram molt pedestre per part meva , tot i que em considero una mica tossut i reaci a baixar de la bici , corono Sant Jaume de Vallhonesta. Ara encarem la baixada cap el darrer control que es troba després d'un més que seductor pas sota la autopista. La possibilitat d'una estona a l'aixopluc de la pluja és una gran opció, però si ara ens aturem , després no arrancarem.
El pas pel control és fugaç. El lloc sembla un autèntic camp de batalla. No recordo cap edició de la Selènika sota la pluja. Sols alguna amb boira pixanera com la del 2001 però amb aigua cap. Enguany sembla que farem les paus. Carai quin ve de deu d'aigua que està caient !.
Passem a agafar un tramet de carretera . Recordo que al rutòmetre posava que hi havien 5 qms d'asfalt. A veure si en fem un bon tros!. En aquests moments curiosament és preferible l'asfalt , que aquell fangueig que em fot anar de corcoll amb el cony de canvi. Al final sols seran 1200 metres ,...toca de nou trancar a dreta i enfilem per un corriol.
Al pas d'un sot que ens obliga a descavalgar de les bicis m'atrapa l'Uri. Em diu que ha sortit bastant darrera. No recordo si és la seva primera edició , però si és així l'ha clavat , ha triat una edició remullada. Certament li pot canviar el nom pel de Mullènika. Per mi que ell està tocat pel deu de la pluja. A mi l'escena em fa vindre al cap les enfangades fotos que ens va passar a la Marató de l'Anbaso d'enguany l'endemà de la ja clàssica raquetada de lluna plena. Per sort de moment no duem al damunt aquells terribles pans de fang !.
Quan passem pels carrers del barri Marquet Paradís veim alguns que literalment foten la bici per terra als grans tolls i aprofiten per rentar la cadena. Estic temptat de fer el mateix , però llavors l'Uri em pregunta si porto la palanqueta del canvi accionada. "Quina palanqueta? , "Una que duen els canvis per donar més força a la molla". Carai i jo sense saber-ho.
Ems aturem i m'indica la palanqueta que cal premer. Mira que me la miro poc la bici !. Veig les lletres ON/OFF . Carai quines novetats i jo sense saber-ho. Perdona Senyor aquest pobre incult !.
Li foto una mica d'aigua "miraculosa" amb el bidó per intentar rentar-ho tot i tornem a arrancar , la molla va més forta però a la pujada torno a sentir el perillós soroll de quan es vol enganxar la cadena. Ai , ai , ai que això encara tindra un mal final !!!
Seguim per asfalt en direcció al Pont de Vilomara on encarem els darrers trams de poligons sota una forta pluja. Veiem les gotes com cauen amb força al damunt del capó dels cotxes que estan aturats tot esperant el nostre pas. La cosa fot esgarrifor...però el més greu és que nosaltres estem justament fora del cotxe !
Veig com l'Uri poc a poc es va escapant de la meva vista. Encarem els trams trialers. L'estat de la pedra fa que la gent s'ho agafi amb molta prudència i comencen a fer-se algunes cues. Un ciclista , que amb un inequivoc maillot de Navarcles i pel que va comentant es coneix la zona , ens va guiant i donant indicacions. La zona pinta molt bé però avui hi ha alguns pasos on hem de baixar de les bicis. Queden però bones sensacions per tornar-hi un altre dia ...però sense pluja, millor eh !.
Finalment arribem a la riera , el pas per les lloses és més fàcil que el que ens havia pronosticat el nostre ciclista-cicerone.
Ara encarem la darrera de les pujades , cap el Cap de la Serra. Amb un esgarrifós soroll torno a perdre la companyia i afronto la pujada com puc , vigilant molt de prop la ditxosa cadena no s'enganxi. El meu gps em marca menys de dos quilòmetres en línia recta fins Navarcles , però quins dos quilòmetres , que n'arribarem a fer de volta . Per llençar la gorra al foc !. Collins amb la ditxosa Serra... quin calvari!
Finalment queda el darrer tram , ja l'anhelada baixada fins una zona coneguda d'altres arribades , però enguany en sentit contrari al de sempre que fa que tingui una extranya sensació. Anem seguint les cintes que ens porten a vorejar el poligon fins arribar finalment a l'arribada. Passo per sota de l'arc blau inflable . La Selènika 2014 ja és història ... i de les èpiques !
Wikiloc mychip Selenika
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada