Pàgines

2013/12/01

20131201 BTT La Ruta del Quixot de l'Alta Anoia


Finalment després de quinze dies , recuperem la ruta del Quixot . Avui les pluges ens han obert una parentesi...però s'han deixat la porta oberta....amb un matí força fred per anar empaitant "ventiladors" per aquests mons de déu !.

Em presento una mica abans de dos quarts de nou al Rosa per veure com pinta la cosa , doncs no hi hagut reunió a mitja setmana i aquest matí el seu "alma mater" en Manolo "Michelin" anava directament a Prats.

De moment al Rosa sols en Gerard , que em sembla que és el paio que posa els carrers de Calaf abans de que els altres ens llevem .

Avui el "jefe" de la ruta , el Manolo amb molt bon criteri ha endarrerit la sortida a les 9 a veure si amb aquesta mitja horeta les temperatures pugen una mica.

De totes maneres els que en portem de més petits com el Presi i jo anirem amb el cotxe fins la Guardia i allà enxamparem el "peloton"...

Quan torno a casa ja me'ls trobo guarnits de "basiclistes" i nerviosos com una mala cosa, sobretot el Gerard. Per ell és la primera sortida amb el Club i després del refredat del cap de setmana passat que no el va deixar anar a veure el "Marc" dels Miquelets a la Manresana porta tots els dies fotent-me la tabarra....!

He carregat el tandem dalt la baca, i la bici del Sergi i la meva al darrera a la bola. Just quan arribem a l'aparcament de la Guardia , veiem que ja estan arribant els primers.

La colleta avui hi tenim una bona representació del Club amb en Gerard, Casanoves , l'Ignacio , en Manel , en Jordi i en Jaume Mas , acompanyat d'un refredat de cavall que ja dura massa! .

En Xavi Busquet ha deixat les feines de cap de "files" dels primers quilòmetres per passar a ser motxiller del seu fill Guillem, que finalment ha coronat abans que el pare. Xavi , anem arreglats amb aquesta canalla si els deixes la mà t'agafen el braç !.


També ha ha representació femenina amb la Bàrbara i la Gemma a qui el fred tampoc ha tirat enrrera.

En Manolo obre el cotxe que havia deixat per l'ocasió al parking i treu una mica de fato per començar a esmorzar mentres nosaltres anem manegant el tandem.

Tot i que també porto uns mini entrepanets , els nens no tenen gana . Home , si és que encara no ens l'hem guanyat !.

El Sergi es comença a queixar de fred a les mans. Carai , aquesta pel.lícula ja l'havia vist abans! Amb els finets té fred i amb els gruixuts no té tacte  pels frens. Carai quina complicació !. Al final trobem una solució de compromís i esperem que no faci molt vent !.

El Gerard no es queixa ,el neguit el fa tremolar ...i no pas de fred. De moment sols vol pujar a la bici i pedalar. Clar que si el que tiba del carro que és ton pare , no pedala també , malament rai  , no Gerard !.

El Presi porta tota la comitiva sobre rodes : Ell , la Emma , el Patri i la Mar van pedalant , mentre que la més benjamina , la Xènia va ben calentoneta dins el remolc. Avui esperem que no faci el fred del diumenge passat !.

Un cop acabat l'esmorzar i preparades les maquinaries , enfilem pel bell mig d'aquest bonic i arranjat poble , això si amb la porta obert a de bat a bat. Quin "viruju" que fa !.

Anem cap els plans que esdevenen fortes pujades per les rodes més petites com les de la Mar , que amb l'ajut de l'avi , van superant poc a poc.

Segurament pels xics deu ser un fet impressionant quan ens atansem a les gegantines estructures dels molins.


La petitesa dels menuts xoca amb les gegantines mides dels molins de vent que inclús al més grans encara ens sobten encara , tot i els anys de convivència que portem amb ells.

Iniciem ara una lleugera baixada que ens porta a la creu de terme que hi ha a peu de Segur i amb petites aturades reagrupadores anem fent via cap a les velles mines a cel obert on ja podem agafar un sempre reconfortant tram asfaltat que faci més lleuger el pedalar.

No estem a una zona propicia per planers passejos amb bici i agradables temperatures ...nosaltres ens ho hem complicat una mica i a més hem muntat aquestes pedalades a finals d'any i amb els rigors del nostre peculiar clima "tropical".

Aqui amb cinta americana lligo el mòbil al tandem amb la cançó preferida dels meus xics sonant que els fa el pedalar més distret. Qui deia que "les bicicletes són sols per l'estiu...!. Això ni a Verano azul !.

Baixem cap a Sant Martí que travessem per anar a buscar el pas per sota la carretera. Aqui la benjamina del grup ens fot un bon susto , quan després de passar amb un impecable estil el mini slalom del pont , el seu manillar toca la paret i perd el control sortint disparada cap el terra. Sort que tot acaba en un susto . Endavant les atxes !

Enfilem cap a Sant Valentí per afrontar la rampa dura del dia. M'aturo a la part baixa per empenyer el Sergi fins el primer replà . Al tornar a baixar ja veig nerviós al Gerard que em reclama que corri. El seu caracter competitu em reclama que pugi ràpid a la bici abans no arribi la resta del pilot. Aquesta canalla ...molt competitius , sobretot quan van enganxats a la bici del pare!.

Al segon tram repetim la història ajudo a empenyer al Sergi fins el planet on pot pujar sol i torno a buscar la bici i en Gerard. Un parell de sortides d'aquestes i acabaré fort com un mulo !. I espera't...!

Veiem com tota la patrulla del Presi puja el tram més complicat . Al final arriba amb la nena sentada al seient , la bici penjada al carret i esbufegsant.

El Gerard , molt cavallerós li cedeix a la Mar la plaça del darrera del tandem que tenim lliure.

El mateix Manolo no pot deixar de fer de mecànic ni el cap de setmana i claus en mà s'encarrega de posar el seient a les mides i proseguim la ruta.

Ara gairebé necessito els permisos de transports especials , això fot terror . Sort que anem de punta que si anessim travessers !. Bé fent cas al Manolo encara ho podiem allargar una mcia més montant el meu tandem al seu tandem ...!

Quan els dos xics pedalen , la cosa va a tota marxa . Es nota que la cosa va tibant , i la llarga locomotora va devorant el cami amb voracitat , però de tant en tant sento que la cosa es frena tot seguit d'unes rialles . Ja han tornat a deixar de pedalar i estan rient !. Qui parell de trastos !.

Nou reagrupament al trencall de cal Codina i  iniciem el darrer tram ja gairebé tot en baixada cap a Prats on amb una foto de grup donem per finalitzada aquesta curta però divertida experiència amb el planter del club que amb el bon temps hem de repetir.

Aquests són el futur del club ...i el nostre relleu ciclístic !.

La propera pedalada amb encant ja serà compartida entre ciclistes i caminants : la Marató el dia 15 , com sempre amb una bona causa. Jo enguany per causes de força major hauré de fer campana. Que hi farem !


Fotos Picasa       Bicicletes Blaumut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada