Pàgines

2013/11/03

20131103 BTT Previ la Ferèstega de Castellfollit

Toca coneixer de prop quines sorpreses ens té preparades l'amic Ribi amb la "seva" pedalada: Castellfollit ferèstec. Amb aquest nom ... , és tota una declaració de "bones" 'intencions !.

Avui sols tres Ramons : en Ribi , en Gerard , si em permets , et canvio el nom sols per la tossuderia que gastes , i jo mateix.

Amb una puntualitat britànica iniciem a les 8h la nostra marxa . Som els que som i no vindrà ningú més.

Això promet , d'hora a casa !.

La meva "teoria" de que per anar amb bicicleta cal anar descansat es veu "reforçada" amb la de que si el teu punt dèbil és l'equilibri i la tècnica , allò que la carretera et va rovellant fins a arribar a uns límits que sembla mentira , el millor serà fer un teràpia de xoc.

Aquesta teràpia ja la vaig començar el diumenge passat amb en Manolo que em va fotre pels seus dominis , pel territori comanxe de la Serra de Rubio ,...,  tot pla i baixada !.

I avui seguint les traces d'aquest parell de tronats cavallers dels senders , en Ramon I de Castellfollit "el ferèstec" i el seu escuder Gerard.

Tot sigui per una bona causa!. Que Sant Eustaqui s'apidi de mi i em perdoni els pecats !.

Anem directament a Mirambell per començar a enganxar uns corriols coneguts per mi, però en sentit contrari , els de la recent edició de la Punktrail , aquesta bona iniciativa de la festa menor de Calaf que va cami de convertir-se en tot un referent d'aquesta bogeria del correr a peu.

Per mi un regust amarg per un asignatura suspesa....que hi farem!.

Baixem pel corriol que travessa la carretera de Pujalt , passem pel "tub" i anem a parar a la forta pujada de ciment que mena a les Escures.

Cal que fem un tramet de bona pista i llavors ja deixem el cami per començar a fer corriols per sota de cal Nillo.

Al trencall que mena a l'ermita de Sant Pere de Magrà aprofitem per "treure" pes i proseguim el nostre primer bucle.

Deixem el cami que va a cal Carrasquet per iniciar un vell sender ple de notes de color que enralenteixen encara més el meu pedalar .

L'entorn guanyat a cop de desbroçador és d'una bellesa que ens alguns moments et dona l'impressió de no estar a tocar a Castellfollit , et pot transportar , tot i la durissima sequera que actualment estant patint els nostres boscos a les imatges dels boscos de les mateixes Guilleries. Costa inclús de creure pels que som de la zona.


Anem donant tota la volta per novament tornar a passar per la cruïlla de l'ermita , però ara seguim recte per anar direcció a cal Millars.

Baixem fins l'entrada del sender , ara ben marcat , el Presi ha fet de les seves.

Tot i anar tancant grup , constantment tinc el dilema de pararme a fer fotos per o anar baixant.

Un bell recorregut que et dispara les sensacions i et talla la respiració.

Així ens arribem de nou a la pista , anem a la Font nova i despres d'una breu excursió per veure , amb resultat negatiu , si està net un tramet , finalment ens deixem rendir i encarem cap el bar de Castellfollit doncs es tard i convé omplir diposits.

Al arribar a Castellfollit , anem al bar la Torre.

Anant amb el fill de l'amo la cosa estava cantada , no Ribi!.

Al deixar la bici en veim unes de carretera i una d'elles inconfusible i familiar, una alta specialized Roubaix...la d'en Fons , l'holandès volador".

Entro a cal Pau i me'ls trobo ja fotent l'esmorzar: en Fons , en Josep Maria i en Pere Martí. Es foten a riure quan entro carregat de trastos amb la motxilla , la bossa de la càmera. N'hi ha que no canviarem mai !.

Comentem la recent Madrid.Gijon , la volta VCR que ja han fet els altres randonneurs calafins i el calendari dels brevets per enguany , any també de Barcelona -Perpignan-Barcelona ,la BPB .


Quan vaig a sortir per anar a esmorzar , una colla de veterans motards estan ensalivant tot contemplant el sempre espectacular Ferrari del Codina.

Tot i que la meva passió per les rodes sempre ha estat més off road , i no he estat mai un fan d'aquest tipus de cotxes ...i menys aqui per servir d'aparador , el cert és que les vegades que l'he sentit xiular ,  s'ha de reconeixer que sols sentir el bram del seu motor ja et ve trempera !.

En Ribi ja ens té l'esmorzar preparat. No cal que li digui el que vull. Una truita.

En Gerard avui té que ser d'hora a casa , doncs ha de fer una fideuà i fem amb una certa celeritat tot el procés.

Bé 45 minuts no es pas per tirar coets , però ...tot és relatiu!

Tornem a arrancar, ara ens dirigim a la Malland , sota la mirada de la torre d'en Balet i amb una bona temperatura .

Ara ataquem el nostre següent bucle , que ens ha de portar de nou a  la font nova tot fent un dels senders més espectaculars i divertits.

Ara toca fer un tramet de cami per anar a buscar el darrer bucle , amb unes zones on millor no mirar a esquerra , grans forats en aquesta zona tan rica en formacions carstiques que li donen un caire especial.

Molt bona iniciativa la de desbrossar aquests indrets. Si anem fent sortides i podem mantenir la traçada neta, són uns corriols que no s'haurien de deixar perdre.

Resulta tot un plaer pedalar per aquests bells indrets i més ara que la tardor ens dona aquesta bonica gama cromàtica que no et deixen fer res mes que gaudir-ne.

Arribem al trencall de la carretera. Faig una bona proposta la pujada fins a les antenes . Fa una pila d'anys que no la faig , des de la negra. Un altre dia serà...

Amb la BTT fàcil ...amb la de carretera, un Mortirolo de l'Alta Anoia/Segarra!

Ara reculem fins a Castellfollit i enganxem el cami cap a cal Marques.

Amb la bona caloreta i amb la polseguera que hi ha als camins això sembla més una prova dels Monegros que no pas la Ferestega . Fins i tot veiem una polseguera al fons. Collins la colla dels gossos que venen de dret pel mig del tros a rebre'ns amb males maneres.

Sort que tenim encara un parell de ...pulmons i els fotem un parell de crits que desconcerten al més pintat dels gossos. Donem un motiu xutxo ...au si em vols alegrar el dia ! Maleits gossos , que collins els hi hem fet que ens tinguin aquesta tirria especial a les bicicletes ?

Iniciem la pujada cap a Calonge tot passant pel sender del bosc un cop creuada la riera. Millor , per l'altra banda trobariem sol i pols.

Prop de Calaf , m'aturo a fer una foto a la placa del "pages de la barretina" a les Quadres , i de cop ens surt del darrera del mur , la Pilar , la dona del Toni Illa .

Comentem la recent nocturna del terror , que encara va ser més terrorífica sense frontal ... i la propera proposta amb els escoltes de fer un geocaching nocturn . A Solsona , del colega Pollastrot.

El seu nom R.I.P. ja ho deixa tot clar ... o no?

D'aquesta manera ens arribem d'hora a Calaf. Au Gerard, que ja podràs fer la fideuà ...amb calma !.

I recorda sempre que una bona fideuà ha d'acabar amb les puntes dels fideus cap amunt...!

I la setmana vinent: Castellfollit ferèstec. Ara de debó !

Fotos Picasa       Track wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada