Pàgines

2013/09/29

20130929 BTT Selenika , 25 anys vosaltres ...jo 21 , au !


Ja hi som de nou , un altre any i ja tornem a a ser a la sortida d'aquesta prova que enguany s'engalana amb les millors vestimentes per complir el seu quart de segle.

Quan l'any 93 amb en Caballol varem baixar a Callús amb l'objectiu de fer la prova , poc ens esperavem que arribessim tant lluny!.

Mitjançant un petit tríptic agafat a la consergeria de la politècnica i amb aquella mena de barreja de por i ganes d'enfrontar-nos a 70 quilòmetres de BTT  va començar aquest llarg festeig amb una prova que desde el primer moment ens va conquerir el cor.

Varem tornar contents de poder acabar-la , impressionats per uns recorreguts totalment balissat pel mig del boscos de la Serra de Castelltallat , sense perdua , sense dubtes , magnificament elaborats i traçats.

Uns controls on ens varem anar tornant els nostres papers de derrotat i victoriós , ara jo ara tú.

Un pas majestuós per la vila comtal de Cardona, on varem poder rebre uns massatges que ens varen treure les rampes que ja començaven a sorgir de les nostres cames .

Poc després varem continuar per un bell, però terriblement trencador recorregut per les rieres tot seguint el Cardener , amb unes enormes lloses de pedra tot resseguint el riu fins retornar al lloc de sortida, a Callús i la promesa de que hi tornariem....Ens haviem rendit als seus encants . Ja erem seleniks !

Malauradament els incendis posteriors varen arrasar la zona i també fer trontollar la continuïtat de la prova.

Finalment canvi d'escenari , la Selene , que és com llavors s'anomenava la prova i que es combinava amb una caminada , tot a l'ampar de la deesa , va continuar a Navarcles i es va fer gran.

Molt ha plogut des de llavors, centenars de quilòmetres i d'hores damunt la bici que poc a poc anaven omplint una carpeta on jo empés per l'ànim de recordar-ho tot vaig anar omplint, poc a poc , full a full.

I vint-i-un anys més tard , el nervi és gairebé el mateix. Potser no aquell esperit més competitiu , que tenia quan sols tenia 26 anys però intacte el caracter combatiu de tornar-hi. Amb seny...i algún tramet de rauxa...perquè no ?.

Tot i anar de cara a la feina , aquest matí no puc evitar que un bon nombre de participants estiguin al meu davant a l'hora de la sortida.  A quina hora han començat a fer cua ?. De totes maneres siguem positius, ... sols cal girar el cap i al veure la tremenda cua que hi ha al darrera , t'anima i et fa més encoratjador el moment de la sortida.

La ja tradicional traca i una fumerada ens marquen l'inici. Al cap d'uns instants , digue'm que per la llei de l'acordió , comencem a pedalar.

Un pedalar que curiosament tot i el gran nombre d'inscrits veig amb certa major calma que altres anys.

Enguany el recorregut s'ha eixamplat fins els 117 quilòmetres. Sort del meu entrenament ...no sé si Selènik o espartà ! Tres-cents quilòmetres en els darrers dos caps de setmana ...això promet !

M'he posat els "Distrets" per mirar de fer més idem el recorregut. Comencem la prova amb una certa alegria, però com ja he dit crec que amb menys nervis que en altres ocasions.

Tot i això aquesta és la part que menys m'agrada de la prova, no sols d'aquesta en concret, de totes i potser el motiu de que no hi vagi a cap altra.

No estic acostumat a la "trempera" de la competició i prefereixo rodar al meu ritme , si cal aturar-me a fotre una foto o una bestiesa de les meves, doncs ho faig.I punt!. Sense presses.

Sortim per un vell conegut , el cami que mena a la Mussarra. El terra està polsós , , però quan acabem de passar , els darrers tindran una polseguerada res a veure amb això.

Veig passar en Dani com un esperitat. Li foto un crit. No em sent . Com deien a la famosa pel.licula: Quietos !

El cami de moment es pot anar fent , sense embussos , encara que la meva visió distarà molt d'una mica més per darrera.

L'efecte acordió farà que essent la velocitat teva inferior a la del teu davant i així poc a poc vagi tot baixant fins que un es veu obligat a fotre el peu a terra. De moment això encara no es dona. Pau i que duri !.

Una dotzena de minuts més tard tenim el primer tap. Una petita pujada que si anessim sols no tindria cap mena de problema , però així significa fer-la peu a terra. Que hi farem !

Els meus amics "distrets" deixen de tocar. Carai amb lo bé que anava això de portar una mica de banda sonora a aquesta simfonia de colors que esta essent l'edició d'enguany. En comptes de portar el meu mp3 , he agafat el telèfon i el duc mal configurat . Ara el reproductor es queda aturat buscant un wifi. Tindra collins la cosa , a veure si ara resulta que m'hauré de retirar per no tindre connexió wifi  !.
Connexió wifi , doncs ara que hi penso , aquest seria un punt de millora a demanar al Pep Jurado , un dels alma mater de la prova , curiosament amb uns origens calafíns com jo: tindre accés wifi a tota la prova. Posats a demanar , oi Pep !.

Deixem-nos de conyes , intento reemprendre la marxeta del telefon en qüestió , encara que la maleïda pantalla no respon als meus dits.

I això que sembla que era un mòbil "tot terreny"...!

Maleïts trucs publicitaris , estic a punt de demostrar que la seva pantalla Gorilla Glass pot estar a prova de goril.les , però encara no coneix la mala llet d'un "mico" pelat com jo !.



Torno a fer funcionar el reproductor una estona més. Vinga som-hi tots juntets: en Mark , a la guitarra , Illsley al baix, David a la guitarra , Pick a la bateria  i jo..., jo a la meva V , del 99 , amb solera , com els bons vins !

Tinc algun episodi amb algun participant , però és que cony si m'acabes de passar i hi ha espai , no em tallis just al avançar la meva roda . Tira endavant , osties ,  i no em fotis frenar ... !

Es que et foten de mala folla encara que no vulguis !.
Rebo un "piropo" per la meva V , quan un participant amb un vistós maillot amb la senyera em diu: "Bona màquina , la millor en el seu temps. No te la malvenguis !".

Breus paraules , però suficients per encoratjar de nou el ritme de la pedalada. Som-hi !.

I a mi que em comença a rondar pel cap el tema de les rodes grans...!

Arribem a primer control , vaig ple i veient com està el patí decideixo no aturar-me , sols a la sortida del control reintento posar en marxa el meu mp3. Collins de pantalles tàctils no hi ha manera !. Serà un tema a revisar , doncs en cas d'emergència i amb els dits suats això pot ser per tirar la gorra al foc !. Finalment torna a funcionar , a veure si en tenim per una bona estona!.

Coincideixo amb un participant de Sant Joan , en Marcos Bautista (119) amb qui anem un bon tramet plegats tot parlant de les excel.lències de la seva forquilla , la molts cops sommiada Lefty i del tema del dia 29 o 27'5...heus aqui la qüestió !

Tinc el cap com un timbal amb la conya marinera de quina és la roda ideal...i si vaig a una botiga no sé si aquest dubte encara augmentarà !

El recorregut passa per bonics indrets amb una imatge de prepirinenc al passar per alguns massos amb vaques i cavalls.

Valdrà la pena un altre dia amb més calma baixar amb la colleta i fer-ne algun tram.

Arriba la zona de la foto, la gent es va posicionant poc a poc , cal que quedem ben arregladets i pentinadets per l'ocasió , encara que comencem a dur a sobre una bona capa de pols ...i això fa pinta d'anar a més !

Belles construccions fortificades com a Olost de Lluçanes li donen un caire molt pintoresc a la ruta , encara que la pròpia inercia de la prova fa que no hi hagi temps per aturar-te. Si ho fas , encara que sols sigui un moment a fer una foto , en un plis plas et passen un centenar de paios...i sols et deixen la polseguera per tu !.

Aqui tenim el control amb temps intermedi , tota la parafernalia de la pressa de temps a càrrec de mychip.

Passem per sota del gegant arc inflable i proseguim la ruta sota un cel blau intens i enlluernador amb alguns blancs nuvols que li donen una imatge màgica al moment.

Tot i aquesta visió gairebé celestial ,estem al punt més llunyà de la prova ,però sols és la meitat del recorregut. Ara toca fer el cami de retorn cap a caseta !

Amb la vella estampa de la silueta d'Oristà a la nostra esquerra , trenquem per senders travessant algunes rieres pel damunt de grans blocs de pedra i passant a fer alguna rampota de les de categoria fins arribar al proper control , Torroella , on m'aprovisiono de plàtans , aigua ...i puc de nou posar en marxa el ditxós mp3.

Ara el deixó clavat en una cançó..., tot un clàssic. I la veritat no sé si anem de sultans ...però el tema del swing , a aquestes alçades el tenim ja una mica...fet pols ...i mai millor dit !

A partir d'aqui anem cavalcant amb els meus distrets , encara que poc a poc estic a punt de deixar que pedalin ells una estona i ja tocaré la guitarra jo . Un final força trencat . I jo a mées a mes he esgotat les bateries de la càmera ...que hi farem !

Control de Fusimanya, a dalt del turonet ...on si no ! Agafo uns trossos de plàtan i de poma . Em foto un parell de vasos de coca cola i vinga a pel darrer tram.

Unes baixades plenes de vegetació que procuro fer a la velocitat controlada. Millor no seguir la roda d'aquests de les rodes grans. Una altra dimensió i control ...! Amb la polseguerada que hi ha a algunes corbes la roda queda submergida sota un bon tou de pols. Ep !!!!

Arribem a camins ja coneguts , s'olorà gairebé a vi , a Pla de bages , Artés ens ve a rebre oferint una imatge que ens dona optimisme , ja estem arribant a Navarcles. Tot i això a la sortida de la població , el cami , conegut d'altres edicions , que tot pujant pel mig de les vinyes va passant poc a poc a transformar-se en sender , em demostra que no vaig del tot bé . Els darrers deu quilòmetres se'm fan llargs de nassos ...no sé si són quilòmetres de 1000 metres o de més , però quin patir !.
Sort que algun pasatge és ben conegut d'altres edicions , en tinc bons records i miro de passar-m'ho lo més bé possible . Al final arribem al darrer tram de la baixada de la Musarra, el bonic sender per la riera i ja soc a les primeres edificacions de Navarcles. Això ja és història.

Darrers metres ,totalment en solitari i quan dono la corba. Pam ! una bona cua esperant per passar línia de meta. Ara tampoc vindrà d'un parell de minuts !
Tinc que demanar-li a la fotograf si em fa la foto a l'arribada . Es veu que fer-la 21 cops no dona cap mena d'avantatge.

Un amigable cop a l'espatlla. És en Marcos que em felicita, ha arribat un parell de posicions al meu darrera . M'alegro per ell . És la seva primera participació i això és tot un èxit.

Ens donen els tickets del dinar , el regal i el diploma.

Jo a diferència d'altres anys decideixo no perdre temps rentant la bici. Vull recollir el diploma i marxar pitant cap a casa on m'espera la family...

Crasso error !.

La impressora decideix fastiguejar l'arribada .

M'espero allà fins que ens diuen que el tema està més que col.lapsat i que ens l'enviaran. Siguem positius: No he estat tant lent com pensava, he anat més ràpid ... que l'impressora...no està gens malament !.

Mentres faig temps, de fet m'estic més d'una hora encara amb el casc cordat , comento la jugada amb en Pep Jurado , qui em presenta un altre selènic VIP ,Jordi Perarnau , amb 23 edicions a l'esquena .

Ja està dutxat i arreglat , en canvi jo encara estic fet una me....

Té un feix de propaganda de la seva botiga de bicis el Taller de la bicicleta i aprofito l'avinentesa per demanar informació sobre les rodes grans...

Per formar aquest triumvirat , sols faltaria el tercer Selènik VIP , en Jaume Guixà  , que en té una més que jo.

En Pep ens diu que cal inmortalitzar el moment.

Entre tots dos sumem la quantitat de 44 edicions! Poca conya i com deien a una famosa peli : sangre , sudor ...i molta , moltissima pols al damunt !  Salut Selènics !

Youtube "L'altra Selenika"   


Youtube TV Callus     


Track wikiloc





Selenika        Fotos Picasa           Fotos "viejunas"



2013/09/22

20130922 BTT Ruta del Cister...."mecanografiada a doble espai !

Despres de l'exit de la ruta de Canet , surt el tema , ja recurrent de la ruta del Cister. Un tema que anem comentant mentres ens fotem un bon trago al carrer del "pecat" de Canet. Tot això gaudint del moment , amb uns curioses notes modernistes degudes a la presència de gent vestida d'època, amb tot una munió de curiosos detalls d'època  ...inclús veiem un submari que passa fregant les nostres cadires...si , si , un submarí de fusta....al.lucinant !.

Fa temps el Manolo em fot la tabarra i em fa una mica de dentetes per fer la la Ruta del Cister, el GR-175 , una ruta que ell ja ha fet en quatre ocasions i ja fa temps m'havia proposat repetir ara que el dia encara dura prou , per fer-ho sense llums..., o no !.

El temps se'm tira a sobre i la Selenika està a punt d'arribar. Enguany es festa gran i amb 25 anys de la prova i 21 per mi , hem d'anar mudats ...i anar-hi una mica rodats no aniria malament del tot !

De moment estic fent una bona manera de fer quilòmetres , dos.cents de la Canet,encara que potser alguns els hauria de considerar entrenament a peu...o escalada directament i si fem el Cister , un centenar més. De conya !.
Aquesta seria una excel.lent oportunitat de fer una mica més de rodatge i poder arribar a la Selènika una mica més rodadet , i més enguany que van més enllà dels 100 quilòmetres , encara que si es tracta de la meva teoria d'arribar ...descansat ja ho estic , ja !.

Li envio una "guasa" al Manolo , tot obrint el tema per si no xoca amb les dates d'una altra sortida que estava ja mig embastada per l'Uri: "la ruta de la Vall del Corb". De fet amb una mica d'imaginació...i cames es podrien enllaçar les dues !.Llanço el barret a l'altra banda del riu per si algú vol nous reptes !!.

Som una bona colleta , gairebé la mateixa del dissabte passat:  Manolo , el guia espiritual i la veu de l'experiència en aquest recorregut en solitari o en grup. Els germans Selva , l'Isi i en Jordi , en Jaume Mas , l'Uri , al final ha aplaçat la seva Vall del Corb per més endavant. En Gerard, , de nou aquest home s'apunta a un bombardero , L'Ignacio , el molinet no sap com es fa , pedalar amb tot el "desarrollo"engranat i en Dani , bé un xicot que té una retirada al Dani que va vindre a algunes sortides fa un temps....cony si sembla un altre: fibrat i atletic , força diferent al que varem coneixer. S'ha posat en forma a base de bé !.

Tot iniciant la ruta , fem la foto de rigor a peu de la carretera , i quan sortim de Rocafort , després de baixar fins la riera sobtadament ja comencem a pujar un tramet empedrat a peu.

Jo duc el track de l'amic Angelet, que a més està basat en el d'un altre ciclista , i de moment ..., no coincideix.

És allò de: "cualquier parecido con la realidad ...".

Tinc greus problemes de tracció a les pujades amb un pneumàtic amb taco petit i gastat , però al veure que tothom es queixa del mateix, vaig fent.

A les baixades però el meu desentrenat sentit de l'equilibri fa que les passi més put.. que Cain...!

En Manolo i l'Isi se'n foten , diuen que he rentat massa la bici i que la tinc desestabilitzada. Vaja parell de cabr... ! però la veritat és que ahir vaig fer masses canvis.

Hauré de tornar a la faceta grunge ...perdó, marrana , de no rentar la bici ! .

A més a més li vaig posar aire i els consells que m'han donat per fer-ho, no han estat del tot encertats. Decideixo treure aire doncs hi ha uns moments de crisi en que dic si això té 100 quilòmetres , deixem-ho correr aqui mateix i me'n torno al cotxe !.

Trec aire , desbloquejo l'amortidor del darrera i la cosa canvia un 100% . M'arribo a baix del tot on ja m'esperen preocupats per la meva tardança. Nois amb la salut no s'hi juga i aqui perillava la integritat de l'artista.

L'amortidor del darrera dura poc sense el bloqueig , i ja fot tope i queda clavat a baix. Aixeco la part del darrera de la bici , bloquejo l'amortidor i vinga...sense amortidor.

Ara be un tramet de lleugera i més suau baixades. Despres de passar pel mig d'un plà amb una colleta de cabres rebem l'escridassada del pages al veure l'estelada del maillot de l'Isi. Ens fot uns comentaris  sobre el pes que duu al damunt de les seves espatlles. Al sentir el mot "noi" , crec que no sap ben bé l'edat del nostre "master"...!

Comencem a pujar per començar a afrontar el pas cap a la zona de Pont d'Armentera on tenim planejat esmorzar. Quan veniem per la banda de Querol amb la de carretera , sempre em feia gràcia venir a esmorzar a aquest poble a un bar que comparteix nom amb el dels meus sogres , el Bar La Sort.

De totes maneres no hi anem , doncs queda a les afores i ens desviaria de la ruta.

Nosaltres ens quedem al bell mig del poble en una petitona placeta on ara la nostra integritat física perilla cada vegada que un cotxe hi passa al tindre que obrir-se fins gairebé rascar-nos per poder passar per uns carrerons fets i pensats en una època en que el concepte transit sols s'entenia amb un carro.

Esmorzar en la nostra línia habitual . Sols dir que arriben un parell de ciclistes molt més tard que nosaltres i marxen molt mes d'hora ...!

Anem a proseguir. Una mica de lio al tornar a agafar el GR fa que fem un improvisat tour turistic que ens serveix per descobrir nous raconets d'aquesta població I sense l'ajut de les meves bestieses!.

Després d'una sua pujadeta fem baixada amb ja força pols fins arribar a les portes de Santes Creus. Molts anys des que no visitava aquest indret , gairebé des que era un nen.

Aquest és un dels tres centres de la ruta .

Val la pena donar un volt per poder veure el seu interior.

En David ens ho posa bé. Fa una punxada just a l'entrada , cosa que ens permet fer una mica de turistes.

Al seu interior veiem una curiositat nascuda de les noves tecnologies. Un paio que porta un iPad al manillar de la seva bici. Ni gps , ni comptaquilòmetres , ni mòbils. Directament un enorme i enlluernador iPad !.

Prenc nota sobre el tema , doncs sempre es pot millorar, i per un picat com jo ...i si no temps al temps (jo ja aviso abans d'acabar la crònica... !).

Reemprenem la ruta que despres de tastar uns pocs metres d'asfalt ens porten a iniciar un tram que compaginem amb la ruta de les barraques de pedra seca.

Unes impressionants construccions fetes sense cap mena de ciment aglutinador que són una vertadera obra d'enginyeria civil popular fruit de l'experiència de la gent d'abans.

Avui n'hi ha algunes de fetes malbé que poc a poc s'estan recuperant , però en visitem una de força curiosa amb columnes al seu inteior que li donen un caire de petita catedral de la pedra seca.

Senzillament impressionant i val la pena donar-hi un volt. Queda pendent per un altre dia fer la ruta de la Capona com en el seu dia gràcies a l'oferiment del club ciclista planenc i previ a la festa randonneur es va fer.

Quan acabem de fer la primera miro el gps i no puc evitar la tentació. Som a 60m d'un geocahing. El seu nom és lo suficientment explicit , La Pedra Seca. Som-hi .

Sols el Gerard respon a la llamada de la jungla i quan estem signant ja veiem que la resta de la colla s'apropa tot portant-nos les bicis.

Gràcies companys. Si ja hem captat el missatge subtil : Haurem de deixar això de fer tresors ...per un altre dia. Quins nervis !.

Per cert precisament en una d'aquestes moltes construccions de pedra seca , hi el tresor final d'un multi que t'obliga a anar a veure una curiositat. Perquè si no serviria aquest joc , si no per mostrar-te coses i llocs on mai hi aniries.

És el tresor de  "El secreto de Mazinguer Z" i ens permetria poder observar una colosal escultura d'aquest robot d'uns 10m d'alçada que amb una salut " de ferro" i un bon estat porta més de trenta anys allà plantat al mig d'una urbanització emergent en els 70's, el Mas del Plata i que ara constitueix un lloc de peregrinatge de motards, geocatxers , curiosos ... i freakys !.

Si com jo sou de l'época , vareu fer encara l'EGB i aquest dibuixos us varen marcar , tot i que no tingueu la col.laboració de la Bibiana Ballbe com feu amb en Berto ,  no dubteu en arribar-vos com jo vaig fer fa uns anys amb l'Anna i els xics de camí de la platja.

I també pot ser una bona excusa per enllaçar la ruta de les barraques amb aquesta bogeria del geocaching.

Proseguim la ruta, tot travessant la carretera de Valls i els carrers de la població de Pla de Santa Maria , una població que de la mà de l'amic Jordi Valls ha passat ha ser una nova capital del mon randonneur.

Fent poc honor al seu nom , el pla s'acaba amb les cases i aviat comencem a pujar cap a Figuerola del Camp.

Tot fent via i després de tindre una mini sessió de fotografia amb una parella que van a cavall , comentem amb en Dani les seves inquietuts competitives. El seu actual estat dista molt del que tenia fa uns mesos quan varem anar a Cambrils , però li dono a coneixer la meva versió sobre el món de la bici , jo cada vegada perdo més esperit competitiu en benefici de poder contemplar un bon paisatge, de fer alguna foto que em doni després una millor manera de recuperar la imatge real que vaig tindre en aquell moment.

Uns minuts abans amb en Manolo comentavem a propòsit de la seva recent aventura transcantabrica la extrema dificultat que ell troba en reflectir el que realment veu al observar un paisatge, una muntanya o simplement el cel. Em diu que li costa una vegada ha fet la foto veure el mateix que està veient en viu.

És per aquest motiu em diu que potser no ha tirat gaires fotos . "No se parecian en nada a lo que realmente estava viendo Solo eran un retal !".

Certament a mi em passa el mateix , veig alguna cosa i quan faig la foto ...no , no és el mateix . Per això admiro tant als grans fotografs, i la seva màgia per poder copsar en una fotografia l'espectacularitat d'un paisatge. Tot i que al natural sempre hi guanya.

Potser la visió panoràmica real de les noves tecnologies que van arribant , com algunes ulleres video , ens ajudin i facilitin una mica aquesta feina d'inmortalitzar els records.

Per cert, magnífic el programa d'aquesta setmana el programa de Temps d'aventura dedicat al mestre Jordi Pons tot una institució en la seva doble vertent alpinista i cineasta, les seves peripècies amb les antigues i vetustes càmeres de 8mm fent història et deixen bocabadat i al mateix temps empetiteixen algunes gestes d'avui fetes amb més mitjans que coratge.

L'Isi em comenta que havia coincidit amb ell a la seva època "fondoesquiadora" i també flipa amb l'edat.

De fet et costa asimilar al veure el seu aspecte dinàmic i jove que aquest home ja tingui 80 anys.

Un autèntic pou de sabiduria , el primer alpinista de l'estat en fer un 8000 amb aquesta tralla encara a la seva edat et fa adonar de que el cami fet amb seny i constància encara que llarg  es pot anar fent !

Quina enveja mes sana !

Arribem a Figuerola del Camp. Mig d'amagat li mostro a en Gerard, el que veig a la pantalla . Ni cas ...ja vindrem un altre dia ! . I mira que al tornar a arrancar arribem a passar a 30m d'un d'ells.

Tal i com deien a Braveheart. Quietos !

De nou deixem el track de l'Angelet que continuii recte i nosaltres trenquem a dreta pel bell mig del poble. No si al final el track que jo duia amb la ruta real, té poc en comú . Que hi farem !.

Si les rampes al bell mig del poble ja començaven a ser de les de suar i anar buscant la mica d'ombreta per anar fent més fàcil la pujada, al sortir del poble la cosa s'emprenya de valent.

Anem pujant però de tant en tant alguns cedeixen i posen el peu a terra per descansar una mica.

Al cap d'una estona ens fotem de pet en un tram que ens obliga ja definitivament a posar el peu al terra.

Li foto un crit al Manolo que està un nivell per damunt del meu si es puja per la trialera. Amb un crit i una rialla sarcàstica m'ho confirma i vinga a fer una mica de caminada. Ja ho trobava a faltar de la setmana passada.

Quan arribem a dalt al trencall ,veiem l'excel.lent mirador amb una brutal vista als nostres peus i ens adonem de perquè ens ha costat , Això puja dret amb ganes!.

Fem una aturadeta reparadora que ens permet refer les nostres forces. En Gerard s'està fotent una poma del seu hort i em passa un plàtan. Jo en porto encara un parell a la meva bossa del darrera. Lluny dels famosos 906 g del brevet de 600 com sovint em recorda en Ribi !.

Avui no duc el Camelback doncs a la Canet em vaig quedar amb la vàlvula als dits i com sempre no m'ha donat temps per buscar-ne una de nova.

Aquest matí amb raó se'n fotien al veure'm arribar carregat com si fos un cicloturista.

Ja m'ho diu en Manolo : "Macho tu llevas mas carga para un dia que para dos".  I això que avui anava amb la bici neta com una patena !.Quin "peligru" !.Com ell diu : "Ramón le has quitado la quilla de barro y ahora va desequilibrada..." .

Proseguim la ruta. Una mica de pla per tornar a encarar un pujadot dels que a mi m'agraden , de platet petit...però no estem "por la labor". Ens fem grans , peu a terra i fem el que la setmana passada millor feiem ...patejar!".

I al cap d'uns 600m metres del Mirador comença la primera estació , de la nostra particular via crucis....era la ruta del cister , no ?, la tematica està clara , no?.

Arribo a un trencall a dreta rètol:  "GR Variant Prenafeta" a esquerra "GR Prenafeta-Poblet" : "  Dubto un moment , però el fet de no veure a ningú fa que continui pel GR que és per on anava.

Continuo pedalant i entro dins d'un preciós i atapeït tub de vegetació ciclable que em porta a un cami més ample. Aqui s'incorpora el track de l'Angelet que fins ara venia serpentejant per la nostra esquerra , des que el varem deixar a Figuerola. El segueixo uns 90m fins que de nou arribo un altre trencall.

De nou el mateix dilema:.  "Variant Prenafeta" a dreta "GR Prenafeta-Poblet"a esquerra. Collins i no hi ha ningú. On carai són la gent ! , On van amb tanta pressa !.

Empés per l'ajut de l'amic Isaac i veient que el track de l'Angelet hi va , començo a baixar , però pel fet de que dubti en seguir un track que poc hem seguit fa que m'entri un sentiment de que cregui que el millor es que no m'allunyi del GR ,  freno , giro i reculant recupero els metres de desnivell que havia baixat per tornar a encarar el GR. Cony de Newton , tant poca estona i el que canvies d'anar a tornar!.

El recorregut segueix més aviat pla fins que en poca estona baixa fort pel mig del bosc tot fent fortes paelles plenes de pedra solta . Ara el cami es va tancant i transformant en un sender fins que al final sols és accesible a peu ...o amb bicicleta pels més trialeros. On són les wambes !.

Definitivament ells han passat per una altra banda , poso tots els sentits , el meu rovellat sentit de l'equilibri i estil trialero que està en hores baixes, no em deixen permetre el luxe de fotre'm de cap aqui.

Un geocahing a la pantalla, ...però amb nivell 5 de terreny, el del castell de Prenafeta. Algunes construccions , com un espectacular pou em conviden a quedar-me una estona , però es tard i vol ploure !. És tota una zona que mereix una visita assossegada

Arribo al trencall on entronca amb el cami que vé de Miramar i del coll de l'Illa , un parell de punts estratègics en aquella prova d'orientació que tants bons moments em va donar fa uns anys , el 2005 , quan encara amb la meva dona esperavem el naixement dels nostre primer fill , en Sergi.

Precisament aquell mateix dia va perdre la vida un amic i company ciclista igualadí a la carretera de Tous a Santa Coloma ,fruit de la barreja d'alcohol i velocitat d'un conductor que no sols no va parar a auxiliar als dos ciclistes que va envestir sinó que es va donar a la fuga i va amagar el vehicle al garatge fins que els mossos el varen anar a buscar a casa seva.

Aquella prova em va permetre descobrir també la Mola dels Quatre Termes, la balisa més allunyada de la prova i amb major puntuació. Un motiu suficient per a mi per posar-lo com a objectiu  i on ara hi tinc una bestiesa meva , que varem posar fa un parell d'anys tot aprofitant l'excusa d'una sortida pels voltants de l'Espluga de Francolí.

Per cert aquestas és una ruta que va quedar amb temes pendents i que caldrà mirar de repetir inclús amb la proposta que vaig fer en el seu dia d'un afegit combinar amb la visita llarga a  la cova amb neoprens. Quin forat tenim al calendari ?. I van ja....!.

Travesso un cami ample i quan estic baixant per un sender tocant a les primeres cases de la part alta de Prenafeta ,sento el telèfon. L'agafo i la maleïda pantalla tactil del meu Defy que no em respon.

M'agradaria saber lluny de les promeses comercials com cony s'ho fan perque amb la suor la pantalla respongui als moviments dels dits.

Quan finalment la pantalla funciona.Trucada perduda. Torno la trucada de l'Isi. Em pregunta on soc . Jo li dic que estic a un pam del meu nas d'un rètol vermell i blanc on hi posa "Ruta del Cister". Els  gossos de la casa que comencen a bordar. L'Isi em diu: "estas aqui mateix , ja sento els gossos pel telefon i en viu".

Continuo baixant. M'aturo a la font a omplir el bidó i pregunto a una dona que va en bicicleta amb uns nens si han vist una colleta: "Si han tirat cap avall fa una bona estona".

Just quan passo per davant de l'entrada del camping que va actuar com a centre neuralgic d'aquella edició del raid d'orientació , veig al fons en Gerard i en Dani que s'estan esperant .

Al moment baixa la resta de la gent. Tinc una extranya sensació ,per una banda fotaria el crit al cel , però tampoc es moment d'esberar el galliner. Aquest és un exemple de guanyem si tots guanyem. L'esperit de cursa i de no esperar al darrer fa que passem de parlar de dinar a l'Espluga a veure'ns en la necessitat d'anar a Montblanc.

Anem de cara als llocs coneguts , entrem a Montblanc pel pont vell , el que la llegenda diu que va ser testimoni de l'encontre del drac amb Sant Jordi, just a les portes de la muralla, i la creuem just per la porta de Sant Jordi , tot enfilant pel carrer major per anar a la plaça gran , a la taberna del Mallol , on aquest estiu hi he sopat un parell d'ocasions.

Entrem a preguntar . Està plé a petar. No em saben dir per quan en tenen , però apunta a que una bona estona. Sortim i ens estem una estona sota porxos junt al joc de mesures comentant les opcions que tenim: esperar torn , agafar unes pizzes i dinar allà mateix o anar a mirar de trobar una altra cosa. Per sort , el cel s'obre , un raig il.lumina al nostre home de seny , l'Isi ens diu d'anar a provar un altre restaurant.

Primer errem el cami de la proposta que duu l'Isi , però anem a espetegar al restaurant Miami "cal Joan"  , on tal i com ells mateixos diuen , ofereixen una exquisida cuina en un entorn agradable i familiar.

Quan estic trucant a casa pateixo un episodi de maduresa del meu fill Gerard, em fot una conversa de nen gran que quan penja li dic a l'Isi que no sé si he estat parlant amb ell o amb algun dels "conyons" dels tiets amb veu de falset !.

El dinar , que dir del dinar transcorre amb la conya habitual , amb algun episodi digne de ser gravat.  Disculpa Uri però la teva versió de la Font del gat es mereix un espai al youtube.

Conya per tornar a pedalar i al final presses per tornar a la ruta Saludo al sr. Joan , l'alma mater d'aquest local. La seva aficció al coleccionisme de tot el que es pugui coleccionar (discs , monedes , ...) fa que estigui una estona fent petar la xerrada. Un plaer , però hem de continuar o se'ns fotarà fosc !.

Tornem sobre les nostres rodades, tornant a passar pel bell mig de Montblanc. Ara ja veiem que està més buit el Mallol ... que hi farem !.

Anem pujant cap a la sortida de les muralles del Foradot per deixar Montblanc per proseguir cap a l'Espluga, , tot creuant l'aqueducte , de nou un descobriment de fa uns anys de les meves bestieses...i tirem pel GR en un tram preciós de sender que ens han de dur a la capital del mon soterrani: l'Espluga de Francoli.

Aqui se'ns obre el dilema Si anem fins a Poblet, el segon eix de la Ruta del Cister , tenim un recorregut que s'allargarà entre una hora o una hora i mitja. Anem amb retard respecte l'any passat d'un 45 minuts i ara tenim l'ocasió d'escurçar.

Dit i fet travessem la població , amb alguna escridassada fora de lloc per part d'un paio que en duia més al cap que als peus. Deu nostre senyor quina inconsciència volta pel mon: amb nou paios com uns sants paus i encara plantava cara ! El poder del mam....

Baixem per passar per davant de l'entrada de la Cova , les set fonts i comencem a pujar per travessar la nacional per començar a emprendre els camins que ens duran a pujar cap el Santuari del Tallat.

Camins polsosos i la caloreta del moment, a aquestes hores, les cinc de la tarda i encara fot una xixa que et deixa pla com un llangardaix.

Arribem a peu de la trialera . S'obre la possibilitat de fer la trialera tibant de bici al coll o bé continuar pel cami. Guanyem temps pujant per la trialera. De baixada deu ser la hos...! Bé en el meu cas ni pujant ni baixant !.

 El Dani que es queixa: que es això de pujar a peu , que hem perdut elsm principis. Jo li dic que faci el que li he ensenyat i li recordo que encara té pendent el fer el geocaching que em va prometre a aquella històrica sortida de Cantonigros.

Al final entre fer fotos i la xerrameca quedem l'Isi i jo com els darrers del pilot. Em comenta que al Santuari del Tallat hi ha continuament música sonant i que és un racó de calma. Que val la pena estar uns moments per gaudir de la sensació de pau. No hi he estat mai i li dic que si hi passem m'apunto a fer-hi la visita.

Arribem a la pista asfaltada, ara continuem pujant però amb poc pendent , es produeix però un fet curiós , el grup es trenca en dos : en Manolo , Isi , Jaume i jo que ens arribem al Santuari després de veure que deixavem el cami enrrera i recuperar fent servir la tècnica del "todo tieso".

El lloc és impressionant , realment val la pena passar uns moments, clucar els ulls i deixar que els cants gregorians t'envoltin i et transportin a un raconet de calma.

Trucada de la resta. S'han perdut .

Al cap d'un estona arriba la resta del grup , trinxats, nervis , crispació i amb una certa tensió fruit de nou del fet de tibar on no cal tibar.

Mirem de treure tensió al tema tot fent una mica d'avituallament. Jo m'acabo el plàtan i en reparteixo un altre.

Omplim d'aigua que molt amablemente ens dona el monjo que hi ha i proseguim la ruta.

Decidim retallar la ruta i fer tot el que es pugui per pistes ràpides o inclús per carretera per arribar el més d'hora possible.

S'obren diferents possibilitats de retallada , però els nervis i les aturades massa frequents ens fan agafar l'opció de un cop som a la , pel meu gust , excesivament transitada carretera C-14 pujar en direcció al Belltall per començar a baixar per la carretera que mena a Rocafort.

Pujem fins a Fores , on podem assistir a una preciosa posta de sol després d'una "encesa de traca" juntament amb un encés Dani que vol guerra a la pujada...ai Dani ! No em reptis , no em reptis !!

Quan estem a uns metres de coronar , juntament amb l'Ignacio veiem una cosa sospitosa a la cuneta. Ens aturem .

Ospes tu una màquina d'escriure. Ens mirem amb ulls de complicitat i li dic si tu no la quieres yo se la llevo a mis crios". a lo que em respon: "Y donde la llevamos".

Em giro i mostrant el meu portamentes li dic : "Aqui..no?". Dit i fet !,

Encabim la màquina a la graella del darrera de la meva bici i l'assegurem amb cinta americana.

Acabem de fer el curt tram fins a la Creu de Fores , on aprofitem el moment tant per montar els llums com per fer el "ganso"...no ens costa gaire. 

Ara toca un tram de planejar i de cop trenquem a dreta en baixada primer asfaltada , que es transforma en pista. Extremo la prudència , doncs cada imperfecció del terreny suposa un sorollet de tecles , de la nova incorporació literaria a l'equipament de la bici.  Som bojos !. Però com deia un anunci de Nike , el que estan tancats son els que es queden a casa....!

Foto de grup i cap a Calaf i falta gent. Un poema veure els nens com al vindre a rebre'm els dono la caixeta de marres . I la de veure'ls teclejar amb ganes ....no té preu. Per tot el demes, Mastercard !




Fotos Picasa


Track wikiloc

2013/09/15

20130915 BTT Calaf-Canet de Mar (2) Arribem a Canet !

Diumenge 15 de setembre 5 del matí. Un soroll. Un brogit d'aigua molt fort a la sala del rocòdrom del Centre Excursionista Sant Feliu de Codines.

 És el Manolo que s'ha desvetllat , s'incorporà i es fot a veure aigüa com un boig . Està assedegat , nerviós. Si fos per ell diu que ja marxaria a fer la ruta  ...
L'etapa d'ahir va ser ...de les que deixen "bon" gust de boca...i d'aqui aquesta sed !.

Els altres dos que compartim llit amb el Manolo , ens desvetllem .

El nostre llit compartit , és un parell de matalassos posats de través on hi dormim tres: En Gerard a la dreta , Manolo al mig i jo a l'esquerra.

No , no és l'alineació de futbol , és la configuració de la nostra habitació.

Si expliques que dilluns vares anar a dinar a Sitges ,  precisament el dia que hi ha la festa dels Bears, que el dissabte quan acabes de fer una sortida de BTT dorms compartint llit amb un cap pelat i un barbut ... digue'm que la teva reputació , ... perilla !.

Ahir al veure que no hi cabia a la zona dels matalassos l'Isi es va fotre a dormir al damunt de la placa de fusta.

En Ribi situat travesser als nostres peus damunt la mateixa placa de fusta.

Conya quan en Manolo li fot la pregunta : "que te has caido de la cama , Ramon ? ".

Coincidim amb la meva dona amb gustos, ja que els tipus amb barba no són el nostre tipus.

Diuen que "el roce hace el carinyo". Nosaltes de moment el "roce" que tenim és cada vegada que un del "Triumvirat" es belluga , els altres dos pujen i baixen fent moviments acrobàtics.Vaja el Cirque du soleil , al nostre costat ...aficionats !.

Desboradats per la comicitat del moment i potser ajudats pel cansament , ens comencem a fotre un fart de riure , d'aquells que encara no saps perquè rius.

Ahir a l'hora del sopar a la pregunta de a quina hora posem el despertador, l'Isi , la veterania del grup , la veu de la responsabilitt va dir : Ens llevarem quan sigui l'hora. Sense especificar. Que carai !.


Segurament si algú s'aixeca els altres ho farem , però qui és el valent. Un fart de riure. Vinga no fem més soroll que l'Isi està dormint , tornem a dormir un parell d'horetes.

Jo tinc els meus dubtes que el gps s'estigui carregant. Aprofito per anar al lavabo i veig que efectivament és així, el gps està connectat però a la pantalla no surt l'indicador de càrrega.
Al final resultarà veritat allò de l'instint !. Poso bé el carregador. L'indicador s'encen. Si no m'arribo a llevar em quedo sense gps.  Tornem a dormir una estoneta ...aqui no es belluga ni deu. No serè jo , el cadaver d'ahir nit , qui trenqui la pau !.

Quan torno a despertar-me, miro el rellotge ...ospes veig que son quarts de nou ! Em foto dret ràpid , vaig cap el lavabo , m'en porto la meva tovalloleta , el potet de la crema Mustela , pel cul ...o el que en queda d'ell , de nou el pare prenent coses dels fills , ahir eren els pegats i el bidonet , avui la crema ....

Me'n vaig a provar la dutxa. Aigua calenta ! Tot un luxe i tot el moreno que havia guanyat se'n va pel desaigüe....

Sento sorolls i rialles a la part baixa del local. Passo la balda a la porta , no sigui que tinguem sorpreses.

Són la colla de  jovent que venen de farra.

Riure , sentim els "Schisss que hi ha gent dormint ". Riure.Rialles. "Schiss...".

Quina enveja ara ens podriem afegir a la festa .. !. No , nosaltres res d'això. ja en tenim prou amb la nostra particular festa. I això que ahir amb un castell de focs tremendo . Vaig arribar amb les bateries a zero ...i no sols les del gps, no !

Quan surto de la dutxa me n'adono del meu error ...no eren quarts de nou , en realitat eren de 8.

Ja tenim la meitat de la penya esberada .

Sols falta l'Isi que continua clapant. Crec que ha estat l'únic que ha dormit tota la nit.

Anem plegant els nostres equipatges i a mesura que anem sortitn del dormitori i passem cap el lavabo rebem les salutacions del jovent que està acabant la nit al pati, tot fumant ...amb algun flaire dels que fan riure!. Tant se val si passes un cop o vint , ells et saluden amb un entusiasme "especial". Si que hi havia gent dormint, els sentim dir ...per mi que ens han comptat doblats !.

Baixem a la planta baixa i comencem a veure més gent que va entrant . Hi ha diferents activitats al diumenge de la festa major. Ens diuen que són la colla dels geganters i que van a la plaça .

Nosaltres demanem informació sobre on podrem menjar amb un mínim de garanties. Avui cal prioritzar aquest tema. Ahir varem arribar com varem arribar per culpa d'aquest tema.

Deixem una nota a la bustia i anem a la placa Josep Umbert , la zona on ahir feien el final del correfocs on hi ha diferents bars.

Baixem per contra direcció després de fotre un divertit i sense malicia ensurt a una pobre dona que pujava amb el seu cotxe.

La dona preocupada ens avisa de la presència de policia a la plaça. Amb precaució baixem i quan arribem veiem que els locals estan oberts però no sabem on anar ben bé.

Cal informació . M'encaro cap a les autoritats , un mosso i un parell de policies locals. Em diuen que ells també esperen uns minutets que es faci el "canvi de torn": que marxin els "borratxos" per anar a esmorzar els "matiners".
S'interessen per la nostra ruta i pels gadgets que duc a la bici ...no si no m'extranya que ahir tingués rampes..aqui hi ha un bé de deu de kilowats !.

Sort en tenim de que acaben d'obrir el local. o els hagués acabat de fotre la tabarra amb les llums dels ""xinos" tot veient el seu interés al mostrar-me les seves Maglite.

Anem a la Fleca Casas on ens fotem un esmorzar a base de bé. L'altre any varem anar a esmorzar a Aiguadreda , però varem sortir d'hora.

Al mig de la plaça estan montant els gegants. Comencen a baixar les estructures i manegar els gegants. Quan estem gairebé acabant comença a caure alguna gotes.

Nosaltres com si no anés amb nosaltres ens anem fotent els xubasqueros. Es veu que aquesta etapa havia de ser èpica...doncs toma èpica ...passada per aigüa !.

Mentre la gent dels gegants va de corcoll tornant a guardar els gegants i . Quina llàstima fa. Tot el goig de la festa major ...passat per aigua ! Esperem que sols siguin quatre gotes.

Quan falten cinc minuts per tres quarts de deu , ens posem en marxa.

Nosaltres ja anem equipats. Sols ens falta el paraigües!. La pantalla del gps ens marca que la ruta ara aniria a buscar el GR que va paral.lel a la carretera en alguns trams ...però a forces metres d'alçada.

Recordo uns bons precipicis que varen fer que al arribar a Sant Miquel del Fai quan encara no duiem ni 10 quilòmetres al grup hi hagués l'esverada i es trenqués en dues unitats: el dels tossuts , en Caballol i jo que varem continuar pujant pel GR  i la resta varen anar per camins i carretera. Quan varem arribar a Aiguafreda ens els varem trobar de cara que ja sortien d'esmorzar !. Aproximadament havien guanyat una horeta.

Anem tard i plovent com està decidim fer via i anem a Sant Miquel del Fai directament anant per la carretera.

Tot i que encara que no hi baixa aigua pels saltants, és impressionant contemplar les cingleres d'aquest lloc emblemàtic que poc a poc va recuperant la seva imatge després dels focs del 1994 que varen arrassar amb ells.

La majoria de nosaltres, al menys els d'un edat ,  recordem aquells adhesius que s'enganxaven als cotxes quan eren 124 , 1430 i 850 els que dominaven les carreteres , i que deien "Jo he estat a Sant Miquel del Fai"!.

S'aturen les gotes però la boira va jugant amb nosaltres fins que arribem a Sant Miquel.

Al trencall surt , la pregunta: Cap on anem ?.

Opcions dues: per carretera pujant per la pista cap a Centelles o seguint el GR que ens puja pel dret per la muntanya tot seguint senders que la boira no ens deixa veure però tots intuïm i alguns recordem.

Tot i que els puristes fariem la pujada pel GR , cal tocar de peus a terra. Els temps i el rellotge ens diu que per la carretera guanyarem una hora tot seguint la pista.

L'experiència ens diu que llavors amb en Caballol no anavem pas lents i ens van guanyar el temps de l'esmorzar. Això és gairebé una horeta.

Alea iacta est ! Toca fer la pujada primer per la pista en mal estat , que poc a poc es va convertint en una carretera. La recordo dels entrenaments randonneurs, però sempre canvia fer-ho amb les lleugeres i rodadores rodes de 700 o amb les farragoses i amples rodes de MTB...avui al grupet no queda cap dels de roda grossa. !.

Avui som els "finishers" , ja no ens acompanyen els companys d'un dia. la nostra tossuderia reconeguda ens ha de dur fins a Canet. No podem deixar aquesta història de nou inacabada. Vinga , com deia el malograt i tantes vegades recordat amic Uró : Pit i Collons !.

Entre conyes coronem el Mirador, tot i que la boira enterboleix i dificulta el poder fer valdre el seu nom. Fent al.lusió a la peli dels goril.les, iniciem el cami per les llargues rectes en direcció cap a Centelles.

Arribem a Centelles , en Gerard em mostra el cami de la ferrada . Hem d'anar a fer una bestiesa de les meves, una d'alçada , de les històriques d'un dels històrics: el catxé d'alçada de les Baumes Corcades, d'en Joanmire el primer que oficialment va trobar el primer geocaching a Catalunya .

Hi ha una agenda que ni els ministres ...ui perdó no voldria parlar de política (!).Ara que ens ha començat a sortir el sol , no cal que ennegrim aquests bells moments.

No veiem cap rètol d'Aiguafreda i quan marxem direcció , hem de recular doncs ens fotariem dins l'autovia. Anem preguntant ja que la senyalització és una mica escasa. Ens diuen que  cap aqui , cap allà , però les opcions d'anar a l'autovia sempre són més fàcils que poder accedir-hi per pista plana ciclable . Tot sigui en benefici de la modernitat.

Al final després de gairebé haver de llaçar la gorra al foc trobem el truc. Amb molta atenció passar la via del tren , agafar una mena de via lateral a l'autovia primers en sentit de tornar a Centelles per més tard poder travessar per damunt de l'autovia per ja finalment poder arribar a Aiguafreda.

Carai i això que semblava la part més fàcil del dia !.

Jo duc el camelback gairebé buit de líquid. Al entrar a Aiguafreda ens en anem de pet a la primera fleca que trobem. Li dic que em doni un parell d'Aquarius (no em fa la pregunta de si vull Nestea...sort !) , començó a omplir i en necessito un parell més.Això estava amb el llum de la reserva...i això que plovia al començar.

Ara toca el port del dia ,ens cal força carburant per afrontar la llarga pujada pel Montseny fins el Pla de la Calma ...ja veurem si la calma ens ve abans o després de la pujada.

Són les dotze del migdia , fem una breu pica-pica , jo em foto l'ensaimada que m'he comprat a Sant Feliu i la resta agafant alguna cosa de la fleca.

La depenenta em diu que si pujem trobarem els de la Tagamanent. No ho crec. Li dic que ahir a la nit a Gallifa varem trobar els de la Matagalls. Ah però aquest ja van passar ahir nit !. Carai si que hi estan acostumats i quin tràfec per la zona.

Ara reemprenem el track , anem a buscar el GR-5 que en pocs instants es comença a enfilar amb ganes. Primer pista ampla de terra que no trobem cotxes, sols un 4x4 que baixa . I això que no veiem cadenes ni barreres, Curiós !. Primeres aturades de la colla per treure roba...comença la calma...tensa calma !

El track comença a fer de les seves, ens dona pel mig cap a la dreta. Nosaltres obrim el zoom i veiem que la ruta va fent ziga-ziga però podrem pujar pedalant tota l'estona.

Pau i que duri . El terreny és desconegut per mi. Aquell any varem errar al sortir d'esmorzar i amb en Caballol varem arribar per GR i varem marxar per GR , sense adonar-nos de que just a Aiguafreda hi ha l'enllaç. No varem veure l'indicador i fins al cap d'uns sis quilòmetes no vam veure que anavem en direcció al Brull. Solució salomònica : anem per la carretera fins a Coll Formic , varem ser positius , varem fer un altre port de carretera que no teniem ja estavem mig immersos en la passió per les dues rodes i per la bogeria dels cims .



Quan varem coronar a Coll Formic varem veure unes siluetes familiars que baixaven darrera uns primers ciclistes , eran la segona escisió del grup que havien baixat. Evidentment tots dos haviem errat la ruta. Nosaltres de GR i ells a El Cafè havien deixat les blanc/vermell del GR-5 i agafat les marques verd-clar/vermell de la Matagalls.

Llavors plegats varem dinar al restaurant que hi ha al coll , varem revisar la ruta amb les famoses fotocòpies i varem iniciar amb un bon sol la llarga baixada del Montseny , una trucada al mòbil prestat per un amic , una novetat que en aquells temps estava a l'abast de poca gent ens va confirmar que els nervis no sols estaven a la recentment colla reagrupada , també a families que ja estaven nervioses. Segurament aquest innovador element de comunicació va ser el culpable de que la ruta quedes escapçada a Sant Celoni. Recollir les bicis, canviar-nos i cadascú per la seva banda !. Una espina que ha durat diset anys ...enguany no pot quedar així.!


Fem una aturada a mig cami per menjar i beure una mica que ens coincideix amb el pas d'un veterà ciclista sobre una flamant Treck de roda gran a qui demanem informació sobre el trajecte fins a Montseny.

Les indicacions són bastants precises i més endavant el mateix track ens dona fe de que la intuició si anessim recte aniriem a Tagamanent , cal girar poc a poc ...però pujant , com els senglars ! per les dures rampes.

Jo que soc dels tossuts i m'agraden els reptes de pinyó gran i plat petit cedeixo i em faig un fart de caminar. Sols veig en Manolo que tiba com una mula , carregat amb les alforjes al darrera i la bosseta de manillar Topeak al davant per contrarrestar. Com deia un famos anunci d'una coneguda marca de pneumàtics ...o era de calendaris : la potencia sin control ... Aquesta Transcantabrica l'ha fet guanyar tracció...i un fort entrenament. I això que diu que s'ha vist molt petitó al mig d'aquella ruta i que inclús ha arribat a dubtar de les paraules del propi autor de la ruta.

Arribem a una zona més planera on agafem pista asfaltada que ens apropa a Can Agustí , on ens trobem amb força quantitat de caminants que estan fent salut. La boira fa acte de presència i ens enterenyina el magnific paisatge .Ens pregunten per un restaurant...malament rai : "Nosaltres no som d'eixe mon".

El Manolo em comenta que li sona els paisatges d'alguna edició de la ruta bandolera de Viladrau.

Desconec si alguna edició d'aquesta ruta hi ha passat, però el Montseny ben be es mereix una o varies visites per acabar de fer una mica de pentinada per aquests magnifics paratges.

Això ha estat un tastet i caldria una proposta de les nostres ...indecents !.

Noto la falta de quilòmetres a les cames (de fet ho hauria de considerar el segon dia de bicicleta) però en breu estem a la zona del Pla de la Calma , el cel ens dona un respir i comença a sortir el solet , una sensació ambigua: hem pujat força bé al anar amb la fresqueta de la boira , però la mateixa boira no ens deixa admirar les bones vistes que tenim aqui dalt.

Comencem a baixar , trobem alguns caminants que ens cedeixen el pas , ara amb poca estona podem agafar bastant promig. Ens comencem a embalar , un xic massa pel meu gust , cal anar atent doncs les forces i els sentits de tots estan lleugerament tocats i a més a més la gent que camina odia els ciclistes i el seu pas a major velocitat. Fins que ...punxada d'en Gerad, Ja ho trobava a faltar , Quins collins a la propera sortida vinc amb les rodes massisses !

Li demano disculpes al Gerard si no l'ajudo , però tots estem destrossats , anem tots bastants trencats i ja olorem el dinar.

Arreglem...perdó el Gerard s'arregla tot solet la punxada i continuem just quan estan arribant els caminants que feia uns moments haviem passat .

Al cap de poc el track marxa per la dreta cap a les runes del Cafè per baixar . Hem quedo sol. Aprofito per fer una foto a la boira que puja pel mig de al vall. No hi ha corum...em diuen que s'ha de seguir recte. Crec que tots a la colla estan tremolant amb les meves sortides !.

Anem tirant i repetim la història del 96 , anirem al restaurant de Coll Formic a dinar. Arribem amb un solet que enamora i després de demanar uns bons plats que ens ajudin amb en Newton a arribar a Sant Celoni , jo aprofito per fer una de les meves bestieses...dels companys motarres-catxé.

És ràpid, gairebé un drive-in. Sortir , dissimular , tornar a entrar i ja em porten el plat a taula. Uns macarrons ...plat de ciclista ...macarrons !.

Es veu que tenim gana , devorem , alguns més que altres els plats.

La consigna és la següent , el GR el passarem al poble del Montseny però seguir per ell implica pujar un collet a la zona de Camoins. Pinta en bastos. Boira , horari , farem el mateix que l'any passat . L'Isi aposta per continuar en carretera de Sant Celoni fins a Canet. Un cop siguem a Sant Celoni, quedaran uns 20-30 quilòmetres amb dos colls sobre el tracks : Montnegre i a menys de cinc quilòmetres Sant Iscle de Vallalta .

Baixada suau i relaxada . Rodes de tacos, asfalt humit . No cal arriscar a que una caiguda tonta ens esguerri el cap de setmana. Aquestes rodes són més traidores que el capità Garfi. I de fet en contra del que sembla a la tele , amb moll fins i tot les de carretera donen les seves alegries!

Trobem un parell de vegades uns motoristes amb qui entrem a Sant Celoni plegats. Tants cavalls per acabar fent el burro !.

El track entrava per el final de Sant Celoni i ens convé anar a buscar-lo. Quan gairebé ja sortim de la població fem una aturada que ens dona una mica d'aire. Segons el track ens falten 24 quilòmetres. Quan passen set minuts de les set de la tarda envio un missatge a l'Anna que encara estan prop de Calaf.
17 anys més tard podrem fer una foto diferent . Baixa amb els peques: en Sergi i en Gerard.

La Fina que recordarà temps de festeig amb l'Isi , si no hagués vingut a estudiar ...o això deià ell...a Canet , potser no hi haguessim fotut la banya amb aquesta insistència. Ara que té les nenes ,..ja grans i alguna recentment casada, força diferent al panorama de la foto de fa 17 anys.

Pel que fa als nous , en Ribi aquella època no anava en bicicleta , en Gerard, tampoc anava en bicicleta i tenia més pel que avui i els altres dos , la Sònia i el Manolo , segurament si haguessim coincidit estarien amb nosaltres doncs tots dos són del grup dels patidors. Avui no patirem aquell fred terrible a les mans  de la darrera raquetada nocturna. Quina fama que ens estem guanyant amb aquestes enrredades!.

Seguim el track que ens obliga a passar la Nacional. Per sort no hi ha gairé trànsit. Ara anem pujant tot passat per damunt l'autopista i iniciem els camins típics del Maresme , amb aquell sauló tant fi i traïdor que a l'Isi encara li recorda aquella caiguda als primers quilòmetres dels 100 kms dels Camins de les Guilleries ...i que el va obligar a anar visitant tots i cadascun dels llocs de la creu roja als controls de la prova !.

De moment anem seguint el track. De cop ens trobem amb el track que marca cap a dreta i el sender perfectament senyalitzat amb la senyalització metal.lica que ens fa pujar recte. Una mica de dubte i decidim anar per la ruta marcada. El track s'allunya sense remissíó. Més endavant veiem uns rètol de cami habilitat pels bombers per fer les tasques de amb més garantia. Suposem que és una variant nova , no reflectida en els tracks penjats a la FCEE , però mentres hi hagin senyals ...i siguin del GR-5. Cap problema !.

En una de les rampotes de les dures tinc problemes amb el canvi del darrera, la cadena em surt cap a la roda i es queda completament tensada. De moment anirem marxant sense fer servir el darrer pinyó, no sigui que s'hagi doblegat alguna cosa i tinguem Pasqua abans de Rams. Ja olorem la sal del mar ...i els nervis estan a flor de pell !.

De cop les marques del GR desapareixen. Algun trencall ens ha fet la guitza. Obrirm el track del gps . Si continuem recte ens en anem a Vallgorguina , a esquerra veiem el track que ve de Montnegre . Disparitat d'opinions , l'Isi que diu que ja veu el mar ...si però no Canet...! Tinc la sensació d'un déjà-vu em sembla que tornem al 96 amb les fotocopies i mostrant on erem i el que ens faltava. No perdem els nervis !. Quan veu l'error es disculpa , l'instint a vegades ens fa la guitza, per això serveix el gps , ara veiem que la cosa cal adreçar-la. Anem massa cap a sud . Sort que en un mas un home ens fa cinc cèntims.

Cal anar fins les quatre carreteres i d'allà baixariem de pet a Sant Iscle. Ens ho passem de llarg però finalment arribem a Sant Iscle de Vallalta. Preguntem . Ens fan les observacions, A la sortida del poble trenco a dreta . Crits . On vaig !  el Manolo : "Ramon que cuando ves una xopera te tiras a ella. Deixo estar el gps, deixem-ho correr , la penya vol baixar per la carretera ! " .

Baixem per la carretera ràpids , ara tot serà si anem en la direcció correcta. Fem una volteta de collins. Dels 5 quilòmetres per arribar a final de track , passsem a donar una volteta de 10 quilòmetres. Mentres ens aturem a Sant Pol a preguntar quina hora és , li pregunto a un home que ens indica el que cal fer. Vinga rematem la jugada , la foscor se'ns fot a sobre però al arribar a l'estació enganxem un espectacular tram final paral.lel a la carretera i separat d'ella per un petit malecó de formigó . Una autèntica passada, adrenalina per algun tram inclós a les dunes on ens trobem un paio en una vella bicicleta que no acabem de veure clar si està arreglant unas punxada ...o fent-se  "una punxada".

Finalment arribem a les primeres edificacions de Canet. Ens foten una escridassada l'entrada del parking. Alegria al retrobar-nos amb els nostres, els xics que ja van amb els frontals , l'Anna , la Fina i la Sònia.

S'ha aconseguit ...gairebé era una quimera i avui diset anys més tard completem una història que ben be podria ser anomenada com en els 80's : the neverending history !

Wikiloc Track Etapa 1      Wikiloc Track Etapa 2      Foto Picasa                     Crónica etapa 1