Pàgines

2013/05/25

20130525 BTT Volta al Pla del Bàges...per calafins !

Per avui , l'Oriol , el nostre bagenc d'adopció ens té preparada una sortida per descobrir els seus dominis.

No puc evitar recordar amb certa nostalgia aquella primera edició de la Marxa del Terme que varem fer amb ell fa un grapat d'anys , al 98 sortint del mateix lloc que avui , del Parc de l'Agulla i agafant la ruta cap a Santpedor tot passant pels Aiguamolls de la Bòbila i després anar al bosc de Suanya on varem esmorzar.

I el més bo del tema , precisament l'Oriol la va fer amb vambes i pedals automàtics al deixar-se les d'anar amb bici a casa !

Avui la volteta tindrà algunes variants que li donaran sal i pebre al tema. De fet quan algú li pregunta a l'Oriol sobre les sabatilles amfibies que porta , sobre si ens caldrà travessar rieres, la resposta positiva i un lleuger somriure de complicitat ens donen una pista de que la cosa promet !. Bages prepara't que arriben els de Calaf !.

Hem quedat a les 8 del matí al parking on ja hi trobem al Gerard , l'home de la puntualitat.

Al cap d'una estona es presenta l'Oriol amb la seva nova , llargaruda i esbelta novia . Sembla ser que el "llarg" test de Sitges amb les rodes altes ha donat el seu fruit...

Avui som la desena , el nostre guia espiritual l'Uri , Gerard , Joel , Ribi ,els dos germans Selva l'Isi i el Jordi , Manolo , Manel Malet , l'Ignacio que està a punt d'ajuntar-se amb una altra colla al errar el lloc exacte del parking i jo els que formem aquesta comitiva calafina.

Amb el marc del  les muntanyes de Montserrat , fem foto de grup , millor dues per culpa d'un parell d'espontanis que se'ns colen a la primera , i comencem a pedalar de manera enfilada pel caminet de la Sèquia en direcció cap a Sant Iscle. Aquest cami no és pas qüestió d'anar una mica adormilat o en alguns passos pots anar a remullar-te !.

El cel es troba ple d'altres bojos, els dels globus aerostàtics que aprofiten les primeres hores per fer els seus vols.

Avui però no anem perseguint-los com varem fer amb en Joan Garriga a la POGA , aquella curiositat  de barreja de bicicleta, orientació i globus aerostatic que vam fer a finals dels 90's quan tot just començavem amb l'Anbaso. Fins i tot varem sortir al Temps d'Aventura ...!


El fred que haviem previst ahir a la reunió no es tant , però els culottes llargs no hi fan cap nosa. Els més valents que han sortit amb pantalons curts remugen i això vol dir que de moment l'hem encertat.

Aquest tram és molt recomenable fer amb familia però a peu doncs la proximitat de la sèquia no et deixaria tocar la camisa a l'esquena si a l'estretor d'algun pas li sumes els constants canvis de direcció dels més xics amb les bicicletes.

Millor a peu ...i sense esverades !.

Amb una mitja horeta per les paradetes del gui que ens dona unes pinzellades dels punts per on passem , ens arribem al poligon de Santpedor , però fem una volteta a buscar el cami que travessa la carretera per anar a parar a l'ermita de Santa Anna i Santa Maria de Claret , un lloc de forta devoció pels bagencs.

Ara tot seguint el gps de l'Uri , fem una mica de bucle amb alguna reculada inclosa (no es pot fer cas a aquests trastos...!) i finalment encarem camins que ens resulten familiars d'alguna Hivernal del Bages.

Així de nou som a Santpedor a la zona poliesportiva a l'altra banda del camp de futbol que porta el nom del segon santpedorenc més famós després del Timbaler del Bruc. Reagrupem i anem a travessar la població tot rememorant les arribades que feiem a una altra  clàssica que monta el club 2x2, la Berga-Santpedor.

Travessem la població per encarar cap al restaurant Cal Ramon, anys enrrera solitari i apartat del nucli urbà . Avui després de la bombolla immobiliaria gairebé engolit pels nous edificis.

El nostre guia ens mostra com la línia recta tot i ser la més curta en unir dos punts , també sol ser la més aburrida. Solució: fem una mica de ziga ziga per despistar al personal i de pas fer alguna margera extra que t'obliguin a fer gimnasia. No parar , el lema és no parar !.

Pas per l'ermita de Sant Francesc i anem a buscar el cami de Joncadella. Aqui una aturadeta per treure's les punxes de la mà dreta d'un Manolo que li fot una involuntaria garrotada a un punxegut cardo.

Els plans per pista ample i la posibilitat de rodar una mica més ràpid fan que la colleta es trenqui momentaniament.


Reagrupem i pugem al marge per veure més de prop les instal.lacions de la presó. Un mosso ens fa de manera cordial un retret per la nostra posició. Sort que no em fa esborrar la foto que acabo de fer com pretenien fer-ho la guardia civil en aquell episodis a Benabarre.

Continuem per passar per costat de Joncadella. Alguns aqui a ca l'Anton ens hi quedariem a esmorzar de bon grat , però la ruta continua doncs tenim taula reservada a Monistrolet. Vinga som-hi !.

Encarem el corriol que baixa per anar a la fortament transitada carretera de Cardona que travessem amb molta atenció.

Uns metres i arribem a un altre dels llocs que varem coneixer gràcies al geocaching , el Casal Rojas, un lloc curiós fruit del somni d'en Josep Rojas i Miró , un enamorat i mecenes de l'art.

Malauradament la seva mort ha fet que el lloc estigui una mica descuidat.

A veure si els seus succesors continuen la seva tasca. Val la pena donar un volt pels patis per veure curiositats !.

Fem el tramet asfaltat fins la carretera vella de Manresa , travessem el pont i enllacem de nou amb el cami que puja cap a Collbaix, el nostre sostre de la sortida d'avui , amb uns primers quilòmetres ombrívols i plens de vegetació, que fan que sigui un plaer anar pedalant per aquest entorn.

Són quarts d'onze i ara el sol ja apreta de valent La gent comença a tindre calor i gana a parts iguals , com l'Isi que aprofita una de les paradetes per treure roba tot treient-se els camals.

Deixem el cami principal per provar sort amb un corriol que de cop s'ens acaba. reculem uns metres fins a trobar un nou corriol que ara si que ens puja de pet cap el cim tot seguint les marques de GR.

Als peus de la senyera , i demostrant que aquest mon és ben petit uns vells coneguts amb les vambes posades: en Ferran Villalba , en Josep Garriga i l'Antonino Mestres que estan acabant d'esmorzar amb una bona vista als seus peus.

Fem petar la xerrada . Tirem alguna foto , l'Isi fa de fotograf improvisat , ell sempre tant servicial , especialment quan es tracta de "damas en apuros", i tornem a agafar les bicis per baixar cap a Monistrolet. Vinga , que és tard i vol ploure !.

Primers metres de l'esplanada ciclables, però al cap de poc es transformen en pasos trialeros de baixar amb la bici al coll...o allà on puguis !.

Arribem a la pista . Lleugera alegria  un tram de baixada ciclable, però al nostre davant una pujada de les que m'agraden . De les d'agafar-te de valent.

He de fotre el peu al terra. Malament anem !. No estem en forma. Un altre dia  serà !.

Ara si que arribem al final de la pujada i ja baixem fins Monistrolet.

Bé els darrers metres la liem de nou fins que finalment anem pel cami rural asfaltat.  Fi de trajecte fins ara. Cal Planell , on ja ens tenen la taula parada i el dinar-esmorzar mig fet.

Sort en tenim , són tres quarts de dotze. Ni amb l'ajust de l'hora de Canaries no aniriem bé. I jo sols amb un got d'orxata ...i això que no és Quaresma per fer dejuni  !

Curiosament , sota els tendalls passa un aire tant fi que fa que el moment de l'esmorzar sigui el de més fred de tot el dia. Això però no ens impedeix de fotre'ns un bon fart de riure.

Al fer els cafés , i sense que els xupitos en siguin un element d'ajuda , surten un parell de projectes amb força, repetir la ruta del Cister que sols falta acabar de posar la data i l'opció de recuperar una sortida que varem deixar inacabada fa una colla d'anys : La Calaf-Canet de Mar.

Aquesta aventura que varem fer l'any 96 travessaba en dues jornades diferents parcs, el de Montserrat , la Serra de l'Obac , Sant Miquel del Fai , el Montseny , el corredor del Montnegre i havia d'acabar a Canet de Mar.

Malauradament la història va acabar abans d'hora i ens varem retirar a Sant Celoni una mica amb la cua entre les cames i un ambient crispat.

Inclús quinze dies més tard l'Isi  va tornar al lloc de la retirada per comprovar el poc que ens faltava per la seva finalització. Segur que avui en dia amb l'experiència l'haguessim acabat.

Però deixem-nos de records. No és mai tard i les assignatures pendents, ni pel setembre !. Cal fotre fil a l'agulla i tornar a reactivar aquesta aventura... !

Reemprenem la marxa. Són dos quarts d'una . Com els professionals que carai !. Sols sortir al solet , la cosa ja canvia. Quin fred que em patit!. Haguessim pogut esmorzar aqui fora a la solana...

Una mica d'indecisió alhora de retrobar el cami però finalment ho fem. Bingo !.

Agafem preciosos corriols que van cap a la Font de la Girada .

Ara veiem el motiu de les sabatilles de l'Oriol: Toca passar la riera ! .

Es veuen diferentes estrategies. Que si pujar els peus , que si buscar un pas alternatiu , però al final el resultat votat per majoria absoluta, el mateix: peus a l'aigüa...és el que toca ! I estava cantat de bon començament!.

Ens arribem a la curiosa Font de la Girada , aquesta extravagant construcció crida l'atenció en aquest entorn, testimoni d'altres temps i altres costums.

Més endavant al Gorg Blau hi ha gent que han canviat la seva fesomia practicament per un campament d'estiu o un dia de platja amb tendes ,tovalloles , bikinis i prenent el sol.

El recorregut amb pinzellades modernistes és mereix una nova visita amb més calma . De fet tinc pendent un dels geoamagatalls històrics de la zona, el de la Font de la Girada. La seva llargada , uns 9 quilòmetres em tiraven enrrera , però ara que els xics són més grandets mirarem de fer aquest estiu que d'aigua de moment en baixa força i el paisatge està impresionant. En Ribi s'interesa pel tema , sols és qüestió de trobar un dia.

Arribem a la Font de l'Arrel , alguns amb pirueta inclosa !. De fet tot aquest segon tram qui més qui menys toca terra , encara que sense conseqüencies. Sembla ben bé que l'esmorzar tingui un efecte negatiu sobre el sentit de l'equilibri . I que ningú pensi malament dels esmorzars de ciclistes...no tot ha de ser barretes i powergels !

Un cop reagrupats , anem a buscar l'imponent viaducte i els camins que ens portin al Xup. Aqui tenim la baixa d'en Nacho que ha de marxar directe cap a  Manresa. L'opció proposada de venir amb nosaltres li allargaria notablement l'hora d'arribada.

De nou seguim el recorregut de la riera , bells pasos i algun element ens demostra que s'ha estat treballant en la preservació d'aquest recorregut , que té tot una sèrie de llocs interessants.

El borrisol de les pollancres et fot els pels de punta sols pensar que puguis tindre qualsevol alergia. I encara que no en tinguis cal anar amb la boca tancada doncs alguns trams són impressionants . Semblen imatges d'una nevada !.

Arribem a la sempre fortament transitada C-55 que ens cal travessar i seguir un tros fins el trencall de passat el pont. Són escassos 500m però tots coincidim que és el pitjor tram del dia. Maleïts cotxes !.

Una vegada tornem al cami , comencem a guanyar rapidament alçada tot veient les instal.lacions de la depuradora de Manresa als nostres peus. Al fons el sempre curiós , encisador i màgic perfil del massis de Montserrat que durant tot el matí ens ha donat el fons típic i tòpic que es pot esperar a una sortida pel Bages.

Ara ja em sobra tot. El sol està escalfant de valent i començo a anar "fregidet" , per sort ja queda el darrer tram . Inciem la baixada cap el Pont de Vilomara , amb moltes notes de color a banda i banda del cami amb una bella estampa primaveral.

Fem un tram de carretera fins agafar el cami que ens durà de nou al parking.

 La ruta inicial anava fins a Sant Benet , però l'Uri sabiament decideix retallar per l'hora i tornem directament passant per la pasarel.la dels bombers al parking , on finalitza aquesta bona experiència bagenca.

Fotos Picasa     Track wikiloc




2013/05/05

20130504 BRM300 Al ritmo de la noche...!


Tal i com ja es va fer fa uns anyets , en concret l'any 2005, el brevet de 300 de la Penya Bonavista serà amb sortida dissabte a les quatre de la tarda.

Això vol dir fer un centenar de quilòmetres de dia i a partir d'aqui una bona estona de provar , si o si , el tema de les llums i arribar a primera hora del matí a la capital del Bages.


Avui decideixo posar-me el maillot dels "republicans" randonneurs de California i que em vaig intercanviar al finalitzar la PBP'2003.

Una salutació al cibernauta que desde aquest allunyat indret i d'una forma asidua visita el meu blog .


L'amic Colell em va dir que tenia moltes ganes de fer aquest brevet nocturn però una cel.lebració familiar finalment li ha impedit.

Per tant toca de nou baixar cap a Manresa en solitari. Bé segurament l'haurem de repetir amb ell un altre dia i "d'estrankis"...

Als carrers que hi a abans d'arribar a la penya ja començo a trobar-me amb vells coneguts que escalfen motors, com en Miquel Romagosa , el ciclista més xerraire i trempat de Cubelles.

Menys gent que al passat brevet de 200 encara que hi ha tots els clàssics i bojos de la llarga distància: l'alma mater del brevets planencs , en Jordi Valls , l'Anselmo Mur d'Osca amb el seu maillot del Barça , en Lázaro de  Ripollet amb "novia" nova ,  en Josep Maria Pujol amb qui coincidim cada any a la Selènika , el Nasi de la Bonavista que encara té la seva mitja taronja , la Joana en procés de recuperació , en Fernando "the footbiker" Zendrera l'home dels patinets , en Francesc Porta el degà dels randonneurs i un dels impulsors d'aquesta bogeria , en Josep Caserres de Vic , encara que amb maillot de la Bonavista  i tota la grupeta gairebé al complet de la Bonavista : en Fons, l'holandes volador ,en  Josep Maria Gonzalez "retro-Peugeot" , en Petri l'arquer de Santpedor , els dos Manels: Arrufat el "webmaster" de la penya i en Calderó el bomber d'Aguilar, en Jordi Sunyer , el meu angel de la guarda dels 400 del 2010 i en Pere Martí "il capo de la grupetta". Dels de la bici qui no té un nap té una col... o les dues coses alhora!

En Fons em comenta que engunay el tema dels triatlons el té una mica descuidat doncs acaba de ser pare. La meva enhorabona!. Però ara això d'entrenar ...ja s'ha acabat ! I a més per partida doble: bessonada !.

El presi ens diu que anem molt bé de temps , fa la foto de la sortida i sortim puntuals com un rellotge suís . El fet de que la majoria dels d'avui ja siguin del "mundillo" dels brevets fa que anem per feina. Com diuen : "Sin prisas , pero sin pausas".

Pels carrers de Manresa el grupet es trenca pels semàfors , la qual cosa que fa que quan arribem a l'indret del Pere III ja veiem unitats que estan a mitja pujada cap el Xup.

El recorregut va per la carretera vella de Maians. Aquesta vella coneguda tant odiada per mi als inicis d'anar en bicicleta i que un bon dia va passar a ser un plaer i de les preferides . Coses sobre gustos !

El ritme és d'anar fent sense estrebades i d'aquesta manera coronem amb en Francisco Santiago de Barberà , en Jordi Valls , en Josep Maria Pujol , en Miquel Romagosa i una mini colleta per començar a baixar cap a Òdena.

Algunes unitats paren abans de travessar Igualada i la resta encarem junts cap a Santa Margarida , però quan la pujada comença a fer acte de presència vaig reculant posicions per quedarme sols.

Al final de la Censada torno a tindre companyia, un xicot de Navarcles que em comenta que comença a provar el tema dels brevets .

Tot i portar uns potents llums dels de bateria com els que duem a la BTT, em pregunta per la dinamo.

Li explico una mica la història d'aquest genial invent que et fa ser més autònom i no dependre de la bateria. Realment amb lo deixat que soc pel tema de la mecànica en tinc sort . Sempre aniria amb les bateries descarregades !.

La colla que a Igualada s'havien aturat em cacen abans d'arribar als quatre camins i de nou torno a veure com es van allunyant sense remei.

Potser una estrebadeta m'ajudaria a tornar a arribar al pilot , però em conec i també la carretera , abans de coronar a Esblada hi ha alguna rampota on hi pots perdre bous i esquelles.

Piano , piano...si arriva lontano !

Finalment toca baixar cap a Querol on no puc evitar recordar la primera vegada que hi vaig passar amb la bicicleta de muntanya i vaig descobrir de baixada les seves durissimes rampes (rondant el 20%...) , quan anavem inmersos en una sortida que ens varen montar els amics de la UECANOIA consistent en un raid en btt per equips amb diferentes proves d'orientació .

Molts bons records d'aquella primera edició del 96 , fent equip amb els germans Selva , amb un Isi que ens estrenava uns "novedosos" i potentissims frens V-brake que ens van donar un bon trencaclosques en una punxada al moment de tornar-los a muntar. Ai quins temps ...!.
Realment és una història que es va repetir un any més, i que vaig fer amb en Josep Melich  i després no es va tornar a fer per problemes logístics suposo.

A meitat d'un tram d'orientació per roadbook , de cop uns llums de cara i ens fan neutralitzar la prova, acompanyant-nos tots junts fins el lloc de dormir en un improvisat bivac en un pati al mig d'aquest poble.

El motiu : una festa "rave" que es varen trobar i que els varen fotre el lloc previst inicialment de dormir a Sant Jaume de Montagut !.

Ara mateix semblo un mica Higgins recordant les batalletes a la selva de Birmania... que hi farem deuen ser coses de l'edat !

Vaig baixant fins arribar al Pont d'Armentera per anar a buscar les llargues rectes de Valls.

Al passar per l'indret em venen en ment un parell de curiositats: les barraques de pedra seca i l'impresionant Mazinguer Z d'uns 12m d'altura que hi ha just en aquest indret.


Ambdues coses tenen de nexe comú que les vaig descobrir fent una de les meves bestieses amb la familia i reviure un mite de la meva infantesa.

El vent no molesta i rapidament em coloco al bell mig de Valls .

M'aturo a on abans hi havia la discoteca Crysalis , per mirar de fer-ne un però el gps em marca que ja m'he passat de llarg.

Deixem ho per un altre dia !.

A l'interior de Valls i veient que m'estic desviant , pregunto a una dona si vaig bé. He de rectificar lleugerament la ruta i anar a buscar el barri de Comarques .

De nou al sortir a la carretera torno a preguntar si ara vaig bé.

La resposta afirmativa del conductor arriba gairebé al mateix temps que veig en Petri treure el cap als fons del carrer al capdavant de la grupeta de la Bonavista. Pujar ho fan a poc a poc , però a la baixada ...volen !

Ara queden pocs quilòmetres fins a Picamoixons on es troba el primer control on hem de timbrar.

Al arribar al poble ells van de pet al local del poliesportiu on ens fotem una mica d'avituallament tot coincidint amb la resta dels companys que ja estan a punt de sortir de nou.

Trucada a la dona que em comenta que a Igualada ha fotut un xàfec de Maria Santíssima.

La cosa ha anat de ben poc per no mullar-nos!.

Amb la celeritat a que estan acostumats la gent de la grupetta reemprenem la marxa ara ja guarnits per l'ocasió amb les armilles reflectants i afrontar els darrers quilòmetres de dia.



Toca fer un tramet de la pestosa i plena de transit carretera fins a Montblanc , on entrem uns vint minutets més tard de poder contemplar un espectacular posta de sol a les seves muralles. Llàstima !.

Ara toca fer un tramet de la N-240 en direcció a Lleida amb en Petri que va guiant la colla tot ralentint el ritme a les pujades on el capità Pere baixa la velocitat fins agafar el trencall de Vimbodí.

Passem pel bell mig de la població per anar a buscar la tranquil.la  carretera cap a Vallclara. La darrera vegada que hivaig passar , en cotxe aquesta setmana santa , encara vaig xafar neu . Avui ho tindrem més calentonet ...!

Trucada al mòbil d'en Pere. El seu número està al rutòmetre. Digue'm que és com un número d'assistència ràpida en carretera. Es tracta d'una colleta que va al davant nostre i per error han agafat una pista que no era i de cop s'ha acabat l'asfalt.

Al cap d'una estoneta som nosaltres els que ens arribem a Vallclara, cal passar de llarg tot el poble i just al sortir trencar a dreta pel cami rutal asfaltat del Vilosell , per mi la novetat del dia.

De fet el cami puja lleugerament per arribar en poca estona al poble de el Vilosell , conegut del pas d'altres brevets .

Ara toca fer el coll de les crestes de la Llena però en direcció contraria. A veure com va aquest portet al revés !.

Passem per la Pobla de Cèrvoles, on ens aturem a reagrupar i per veure si volen fer una aturadeta , cosa   que no passa ,  i ja afrontem definitivament la pujada cap a les crestes de la Llena.

Ara entenc perquè al baixar costat tant de fer-ho. La pujada es va fent amb força facilitat.

Vaig amb les piles dels llums del darrera gastades i aprofito l'aturada al coll per mirar d'intercanviar les d'un llum a altre per a veure si dona més llum.

Això fa que la grupetta s'escapi tot aprofitant la seva major velocitat a les baixades.

Aquesta colla pujant van a baixa velocitat però quan ensumen la baixada ...!.

Ens arribem a La Granadella als voltant de dos quarts de dotze i anem de pet al primer bar que està  ple de bicicletes i de una colla de jovent que ens comencen a fer preguntes sobre les nostres excentricitats.

A dins ens retrobem amb les diferents colletes que s'han anat formant , els de la P.C. Barberà l'Asensio i en Santiago  , els de Vic , en Agustí del Sant Andreu , tots estan fent un bon sopar.


Nosaltres despres de segellar fem via a base de alguna cosa més suau. Amb la grupetta el lema és parades curtes i no entretindre's. Res a veure amb aquelles parades d'orinal i parenostre amb en Colell , en Marcel.lí i en Ribi.

Jo aprofito l'avinentesa per demanar al cambrer si té un parell de piles AAA. En rebusca unes sota la cafetera i me les dona , tot dient-me que les provi. Oli en un llum , això funciona !. I a més el paio me les regala tot dient que són velles !.
Merci mestre !.

Quan tornem a sortir la colleta de jovent ja és més gran i tenen un motiu de més per fer conya al veure una colla de no tant joves fent aquestes ximpleires. Cada loco ...!

Reemprenem la ruta , ara toca el tram fins a Les Borges Blanques, un vell conegut dels brevets de 600 quan veniem de Flix i també dels radi de Manresa-Gandesa-Manresa que varem fer fa uns anys i que amb en Colell varem batejar com les set punxes.

Comencem a fer les pujades i baixades , que amb la nit es fan força més distretes. O al menys no veus el que et ve al damunt ...! Ojos que no ven...merderada que trepitges!

Jo pateixo per la son , però de moment m'està respectant. Pau i que duri !.

I això que per variar tampoc he agafat el mp3 , ni el frontal . Amb les mans al cap a fer el brevet !. Ramon , no n'aprendras mai...!

De nou trobo la diferència entre el meu ritme de pujada i el seu ritme de baixada. Si poguessim agafar el millor de cadascuna ...el mix seria collonut!

El pas pels petits nuclis de El Soleràs i de L'Albagès els fem en total silenci , no passa el mateix amb el de Castelldans on de nou una colla de jovent que estan a l'entrada d'un local ens escridassa quan ens veu passar.

Una mica de relax aqui fa que uns s'aturin aqui , altres alli a omplir bidons. Jo continuo sabent que amb el seu ritme superior a la baixada m'atraparan d'aqui poc. No passa així  la qual cosa fins i tot em sorpren , però quan estic a punt d'arribar als carrers de Les Borges ja veig els llums de la grupetta que s'acosten a tota velocitat.

Passem Les Borges tots plegats a les dues de la nit just tocades, amb una total pau i tranquil.litat . En Josep Maria em pregunta si tinc algun "tagamochi" com ell diu i jo li dic a en Josep Maria que just a sota de la pasarel.la que estem passant n'hi ha un i que a la rotonda de la sortida em quedaré a veure si trobo una de les meves bestieses que no tinc feta.

Dit i fet , m'aturo a la rotonda de la sortida de la ciutat i vaig de pet cap una petita edificació on el gps m'indica. Al cap d'un estona passen una nova colla , entre ells els de Barberà que em reconeixen . No , no estic cag... com algun apunta. Estic buscant una caixeta diminuta, encara que la cosa ja fa pudor de socarrim , doncs tot i estar uns deu minuts buscant , la recerca no dona el seu fruits.

Al final decideixo tornar a agafar la bici i continuar la ruta. M'estic refredant i això no és bo !.

Al passar per damunt de la valla , em foto una patacada al genoll . Collins a sobre a veure si em lesiono buscant geocachings !

Torno a pedalar per travessar Belianes agafant direcció Bellpuig. No és la ruta que normalment fem , doncs als brevets s'acostuma a tirar cap a Maldà.

A les tres de la matinada m'arribo a Vilanova de Bellpuig , on provo de revenjar el fiasco , però de nou el gps em marca una zona on no puc arribar-hi sense frontal. La cosa està xunga.

A més a més si em descuido em foto de cap amb el verdet humit de les pedres de la plaça. Toca retirada. Això del geocaching acabarà sent un esport de risc !.

Tornar a pedalar deu minuts i travesso els carrers de Bellpuig per anar a entroncar amb la vella N-II.

El trànsit per aquest voral és força baix a aquestes hores i així arribo a Tàrrega amb el flaire característic de la fàbrica Borges que et porta en ment alguna arribada de la Copa Lleida...mig mort i empajarat !


El control està previst a Fonolleres. Sobren els comentaris . Si els que no saben de que va això dels brevets s'assabenten que anem a la zona "puticlubera" ja hi haurà conya !. La crisi és forta doncs les benzineres estan tancades , el club no m'atreveixo a anar a demanar un "segell" , no sigui cas que tinguem un problema amb l'idioma ...i decideixo fer servir les noves tecnologies , autofoto .

Un fins i tot pot trobar normal fer-se una foto amb una benzinera de fons i un tros de paper de color groc  a la mà ...i a costat d'una cas de barrets a les tantes de la nit ...Les coses són relatives , ja ho deia l'Einstein !

Si algú em veu !.

Per sort tenim Cervera a un pas i quan m'hi arribo està obert Cal Bargues , on hi trobo en Josep Maria  , en Manel Arrufat i en Jordi Sunyer que s'estan fotent un entrepà de botifarra. La resta de la grupetta han anat a l'Autogrill de l'altre costat d'Autovia a Fonolleres per menjar una mica.

Jo que soc un gelós també em demano el mateix.

Al cap de pocs minuts arriben en Pere i companyia que per no refredar la maquinària decideixen continuar la ruta.


Ens acabem el sopar-esmorzar (no sé ben bé com catalogar-ho) i aprofitant els darrers minuts de nit proseguim cap a Sant Ramon on ens comença a clarejar.

Ara sols queda fer un parell de repetxons:

El de Pujalt fins els plans de Conill , on arribem amb una curiosa vista de tota la serralada de Boixadors envoltada en una boirina que li dona un caire especial i el repetxó de Mirambell que ens  ajuda a arribar al nostre conegut altiplà calafí.

Calaf: Vinguis per on vinguis arribada sempre pujant. Amunt els cors !.

La grupeta es troba a la sortida de Calaf al capdemunt de la pujada dels bombers on fan una mica de mecànica a la bici d'en Petri. El seu canvi de plats li donarà pel sac al tram final. Sort que ja gairebé hi som.

En Pere ens diu que millor anar per Monistrolet.

Fa forces anys que no hi passo amb la bici de carretera , si mal no recordo des del brevet 600 del 2005 amb l'avi Garcia i en Somontano amb una calorada terrorífica degut als incendis que teniem just al davant.

Per desgràcia les boirines que veiem als plans de Conill s'han convertit en una realitat i fem tot el darrer tram amb la seva presència que li dona un caire fantasmagòric a alguns passos.

Escridassada de tota aquesta grupetta de "pastors" al passar per costat de casa d'en Manel Calderó. Si no estsaven desperts..ara ja ho estan !.

Més endavant , quan passem paral.lels a l'eix a l'indret de Castellar podem observar més de prop i amb una altra perspectiva les terrorífiques arrugues que han sortit a l'asfalt i que foten anar els cotxes com baldufes. Sense comentaris !.

Personalment prefereixo baixar pel coll del Pallarès , doncs una vegada coronat vas baixant primer fins Fonollosa i després al Molí de Boixeda gairebé sense pedalar.
Gràcies Isaac !

Aquesta opció de Monistrolet està plena de repetxons durs i curts que et foten fer petites estrebades que et van minant les forces. Si això hagués de durar molts quilòmetres acabariem ben baldats !.

Finalment ens arribem al Congost , on tenim la imatge de Manresa , avui un xic desvirtuada per la boira , el nostre objectiu final.

Per treure la pols de les bicis el darrer tramet fins el pont nou té l'asfalt en tal estat que sembla que tot s'hagi de trencar amb sols 400m. Quin gest de complicitat a les clàssiques : Paris-Roubaix al Bages ! Que més volem.

Passem el pont just a les 8 del matí i encarem els semafors de la ciutat. Llei de Murphy : en vermell el primer.

Per sort després encara tenim una mica de sort i n'enllacem una bona renglera en verd.

Així amb aquella extranya sensació de que hauries de començar a pedalar just quan tu acabes ens arribem a la penya on trobem els incondicionals de la plana major que ens reben. Gràcies per viure la bici d'aquesta manera !.


Foto del grupet i cap a Calaf hi falta gent.

A veure si es desinflama aquest genoll tocat per la pràctica perillosa del  "geocahing" ...novament sense comentaris , que tot se sap !.



Al arribar a Calaf em creuo amb un parell de ciclistes que fan la pujada dels bombers , un d'ells en Fernando.

El saludo. En certa manera li he fet el salt doncs havia previst anar més lent i rodar amb ell i que m'expliques la seva recent Madrid-Barcelona en patinet, i així li havia dit a la meva dona perquè no patis.

Al final la cosa ha anat més ràpid del previst i per sort amb el bon rodar de la grupeta hem fet via.



Resultats    P.C. Bonavista Brevets 2013   Fotos Picasa   Track Wikiloc

2013/05/01

20130501 BRM200 L'experiència és un grau...de dificultat !

Finalment arriba l'hora dels brevets , bé en concret els de la Penya que enguany venen de "tardà" i concentrats en una setmaneta. Avui dimecres 1 de maig el de 200 i dissabte 4 el de 300.

El passat divendres vaig aprofitar per treure la pols de la meva oblidada bici. Desde el brevet 600 de l'any passat que es va quedar aparcada a un racó del taller i tenia literalment un dit de pols al damunt.


Enguany tinc una mica descuidada la bicicleta i en particular aquesta. Faré aquests dos brevets que són els de "casa" i tornarem a deixar que crii pols.

Baixo a les sis del matí pel nostre entranyable Eix transversal , que als indrets de Castellar , Sant Amanç i Rajadell s'ha convertit en una pista de bamps , Quina joia ! Si passes a més de 100 pots sortir volant !. Clar tant trànsit , tant èxit per fer les coses ben fetes , fa que en poc més de quatre mesos la cosa sembli el parc de dunes d'Almeria. Potser masses vehicles han volgut veure i tastar aquesta obra exemplar i l'han acabat espatllant...!

No si és veritat allò de que tenim el que ens mereixem està clar que ens hem portat molt però que molt malament...!

Al parking tota la penya: en Jordi Valls , l'Agustí , els de Sant Celoni , els dos Francesc Garcia , pare i fill.

Mira que ja s'havia fet la festa al dinar randonneur una mica d'acta de reconeixement per jubilar-lo , però aquest veterà ciclista encara té corda per estona! Diu que els de 200 encara els vindrà a fer.

Vaig cap a la penya on hi ha una bona cua de ciclistes que a darrera hora , tot veient que faria bon temps , han decidit apuntar-se. M'acosto a la taula on en Pere ja em té el carnet preparat. Em diu que agafi un rutòmetre . Declino l'oferiment dient que ja el tinc imprés...mal asunto,  ja us explicaré més endavant !

Al sortir coincideixo amb l'Àngel Soler , "Angelet" , que em diu que té intencions de fer la Ruta del Cister a nivell turistic i altres a nivell més canyero. Jo li dic que a la primera si que coincideixo i a veure si fem un parell de sortides que ja comencen a fer pudor, entre elles la Ruta de l'Aigua XXL .

Saludo a l'Àlex Roca que aquesta setmana ha sortit , bé no pas ell sinó les seves fotos, varies vegades al temps de TV3 i a l'Ignasi que avui va guarnit d'autoritat. Em comenta que anirem amb una mica de retard degut a l'allau d'inscripcions de darrera hora.

Finalment el Presi ens dona la sortida que serà neutralitzada fins a sortir del nucli urbà.

Enfilem el pot de ferró , avinguda de les Bases de Manresa i enllacem cap a la carretera de Cardona. Poca falera als primers quilòmetres però jo em vaig deixant caure cap a la part baixa del pilot. No cal correr per arribar tard !.

Els comentaris de la gent són referents al fred. No sobra gens la roba. No sabia com vestir-me i he agafat els culottes llargs. Potser em sobraran més endavant , però ara mateix vaig de nassos.

La resta veig que van forçá lleugers gairebé soc l´únic que duu bossa al davant...i per sort no he montat la del darrera!.

A l'indret del trencall de Canet surt l'Àngel Soler que ha parat a fer un "pit stop" .

Més endavant m'enxampa el seu germà , que pel que es veu també és amic de les rodes finetes.

Mira que és petit el món , l'any passat se'l varen trobar l'Isi i el Manolo a la seva travessa dels Pirineus.

Abans de Fonollosa fem un petit grupet amb els de Sant Celoni , entre ells els dos Garcia , l'Angels , la banyolina , vella coneguda de penuries especialment en aquella històrica edicíó de la PBP del 2007.

Amb tots ells acabem els plans de Fonollosa i iniciem la pujadeta al Pallarés.

La baixada ens serveix per reagrupar-nos amb varies colletes que anaven pel davant i per encarar la darrera pujada cami de Calaf.

A Calaf hi arribo amb l'Asensio "el cartero" de Barberà del Vallés. Li comento que tinc intenció de deixar una mica de roba doncs de fred ja no en tindre més, i així puc treure una mica de pes que sempre és bona feina.

Ens avancem , deixo la meva armilla i just quan anem a sortir , veiem el pilot que passa de llarg per la carretera. Els recuperem tot fent drecera per la plaça dels arbres. Avantatge de ser del poble !.

Quan estem a punt de sortir del poble veiem que ja hi ha gent que puja cap a Sant Sebastià. Avui primer de maig és tradició pujar a l'ermita tot conmemorant que el sant ens va lliurar als calafins de la peste.

Jo per part meva arrossego la meva creu , sobre dues rodes ...!

Al arribar a la rotonda amb total seguretat tiro cap a Mirambell tot seguint les indicacions del meu rutòmetre que em vaig descarregar divendres.

Crasso error ! Resulta que diumenge es va canviar la ruta a fi i efecte d'estalviasr-se de fer controls el control de l'alt de Clarà es trasllada a Solsona i per reduïr aquest quilometratge adicional a Calaf es fa baixar directament cap a Torà.

Total canviem els 14 quilòmetres de baixada i pla per 23 quilometrets de puaj i baixa. Jo per la meva part continuo direcció cap a Sant Ramon tal i com haviem fet a les dues anteriors edicions. Sols un cop passada la baixada de Mirambell se m'acut mirar-me amb més calma el carnet de ruta. Merda ! El primer control no és a Portell com a les dues anteriors edicions. Enguany l'han passat al de la cruïlla de la carretera de Vilanova de l'Aguda. Que carai , oi que he de fer quilòmetres , doncs vinga !

Per sort , o desgracia per ella , l'Àngels em segueix , tot pensant que jo per la meva condició de local , sé on vaig.

Ho sento Àngels . Ja veus l'experiència es un grau , ...però avui de dificultat afegida...i gratuïta !.

Agafem nos les coses per la part positiva , anirem a veure els camps de colsa dels plans de Conill , els inmensos molins de vent , els sembrats que comencen a fer patxoca ...Qui no es conforma és perquè no vol !  

Ens arribem al "pseudo-control" de Portell i comencem la baixada que ens durà fins a Torà , amb un extra de 9 quilòmetres , però sobretot de desnivell positiu. Vinga cap a Vilanova hi falta gent.

A les rectes de Sanauja comencem a veure al nostre davant un ciclista de pedalar inequivoc.

És l'Àlex que s'atura al restaurant de la Maiola just en el moment en que anavem a prendre contacte amb ell.

Nosaltres proseguim el nostre cami que en breu passarà a ser la ruta asfaltada que uneix la C-1412 amb la C-14 tot passant per Vilanova de l'Aguda. Just al mateix trencall enxampem en Jordi De La Fuente amb qui anirem fent petar la xerrada sobre triatlons , la seva nova deria.

Arribem a Vilanova i comencem la forta pujada que ens durà al primer control .

Aqui trobem la plana major de la Bonavista.

Segellem i encarem el tramet més "lleig" , pel trànsit que trobem en direcció cap a Andorra.

 La convivència però serà curta, sols sis quilòmetres fins arribar al trencall de Madrona on començarem a rodar totalment sols en un entorn gairebé idíl.lic.

Manelic, fugim de la terra baixa ...!

De manera distreta anem guanyant alçada. De cop la pau i tranquil.litat a la que aquest cami rural ens té acostumats es veu trencada per una munió de cotxes que es troben aparcats i de gent que va caminant.

És tracta d'una celebració a l'ermita dels Apostols,  un altre exemple de festa típica del primer de maig que es celebra en aquest entorn del municipi de Castellar de la Ribera.

Ara queda molt poc del cami rural i ja ens arribem a la carretera de Basella . Seran un parell llargs de quilòmetres fins arribar a coronar a l'alt de Clarà. La nostra il.lusió seria que la plana major de la Bonavista haguessin montat el control però no és així. Toca baixar fins Solsona per timbrar !.

Ens escridassen el Jordi i ens diu que s'aturaran un moment aqui dalt. Amb l'Àngels decidim continuar baixant.

Quan portem una estoneta de recuperadora baixada , ens creuem amb un parell de ciclistes que estan pujant i  els saludem de manera gairebé autòmata. Però de cop un d'ells ens fot una escridassada. Ens aturem .

Carai és en Josep Morros , un vell conegut del BRM300 de Tàrrega de l'any passat que m'ha reconegut.

Fem petar la xerrada breuement tot mostrant al seu colega mig al.lucinat els gadgets de la meva bici. I mira que avui no em funciona el termo de l'aigüa calenta ...!

Ens despedim i proseguim el cami per aturar-nos abans d'entrar a Solsona a la Mare de la font ,on segellarem i aprofitarem per fer una mica d'avituallament.

Rebo una mica d'esbroncada , de manera carinyosa , per part del barman quan per error em refereixo a la Mare de Deu de la Font. Em diu que aqui hi sobre Déu !.

Aquest curiós i bonic indret es troba molt ben conservat i resulta l'escenari perfecte per fer un picnic.

Enguany  es troba força verd gràcies a les plujes d'aquest hivern.

A part de l'opció picnic , la del restaurant té molt bona nomenada i la recomanació de primera mà d'algun conegut solsoní fa que entri dins les opcions futures de planejar una escapadeta , com fa uns anys ja verm fer amb la canalla.

Mentres estem discutint la jugada amb l'Àngels i tot sentint la paraula Monegros  , se'ns afegeixen a la conversa un matrimoni d'allà que s'interessen pel tema. La dona és originaria de Sarinyena , on va tindre lloc la multitudinaria prova de la Marathon Orbea Monegros 2013 on una colla del Bikecalaf hi varen participar el passat cap de setmana.

Finalment decidim deixar la conversa per un altre cop i retornar a la ruta.

Ara toca un parell de quilòmetres fins passar pel bell mig de Solsona i anem a buscar la carretera que puja cap el coll de Torregassa. Amb calma i xerrameca la pujada es va fent distreta i en pocs minuts coronem els cinc quilometrets.

Ara toca un tramet de fals plans amb algunes rampetes que enganyen.

Al trencall de Sant Climent enxampem a un ciclista que està treient-se roba i ens pregunta per quin cami hem de triar.

S'uneix a nosaltres i anem plegats continuant la ruta, que es va fent força pestosa , doncs no és fins l'ermita de l'Ascensió que la cosa no comença a baixar de valent.

No em puc estar de preguntar si no va massa abrigat al nostre nou company de ruta , al veure la jaqueta  emblanquinada de suor. En Eduard em diu que encara porta un polar a sota. Ospes em fot picor sols de pensar-hi !.

Arribem a Sanaüja ,on mostro el cami que puja indicant l'opció de si volen anar a fer un geocaching meu tot pujant a dalt del castell...obtenint evidentment la resposta previsible ! Qualsevol puja ara que toca baixar ... i a més a més amb les sabatetes de "bailaor" !

Ens incorporem a la vella coneguda C-1412 , escenari de tantes i tantes sortides amb esmorçars al xalet de Ponts. Dues rampes , la de la sortida de Torrecombelles i la de la sortida de Biosca i ens arribem a Torà. Veiem un ciclista que surt de Torà però el seu ritme és molt més elevat que el nostre i desapareix rapidament de la nostra vista.

A Castellfollit hi entrem doncs hem de timbrar , cosa que fem a cal Pau. No obstant veient que triguen a demanar-nos si volem alguna cosa per beure tot i la nostra insistència , decidim finalment anar a la Torre a fer el trago.

Li foto "bronca" al jefe per la falta d'enguany del Ribibike. Sembla que no està prou motivat per les rodes estretes i s'ha decantat per les de "tacos" .

Omplim bidons , ens fotem un parell de bosses de patates i reemprenem el cami.

Ara agafem la carretera d'Enfesta. Ves per on, avui trobo molt més ciclable la brutal rampota de cal Marquès. Les coses són sempre relatives...!

La ruta cap el pont de les dues aigúes l'anem fent tot "enganyant" sobre la duresa a l'Eduard.

Són mentides piadoses que intenten de bona fe treure ferro a l'asunto , doncs sembla que va molt justet de forces.

Cada rampeta resulta un suplici i el sentim renegar. Iniciem la baixada final cap a la Colonia Valls però les suaus rampes minven les seves forces i finalment quedem de nou sols l'Àngels i jo.

Acabem de fer el tram final fins a Manresa en solitari. Ara si que agafem l'opció que em va ensenyar el mestre Pere "PierreMartin" i en un plis plas ens arribem a la penya on rebo una petita bronca per no agafar el rutòmetre actualitzat. Ho sento Àngels, ja veus , ves fent cas dels locals ... i et duran a l'hort  (de Portell) !.
 
P.C.Bonavista Brevets 2013     Resultats Brevet 200   Fotos Picasa   Wikiloc