Pàgines

2011/10/30

2111030 BTT Diada Montserratina...o "Gorilas en la niebla" !

La proposta d'anar a Montserrat en BTT per part de l'Isi no ha tingut l'exit esperat , potser la por a un xàfec o als quilòmetres poden més que l'esperit aventurer.

Avui darrer diumenge d'octubre es fa la clàssica diada Montserratina organitzada per la FCC , la concentració ciclista a l'emblemàtica muntanya màgica. Fa un bon grapat d'anys que no m'hi atanso , des de l'època del A.C.Calaf i de fet tampoc avui arribaré a la plaça , doncs giraré a mig camí  ja que tinc que ser d'hora a casa.

Sortim del Rosa, amb el nostre gurú de la ruta d'avui , l'Isi , en Manolo i en Dani un colega seu , pel que em diuen un supervivent de la sortida a Andorra , que tot i l'experiència de l'any passat sembla que enguany també ha estat durilla, durilla i ha marcat un abans i un després...!.

Abans de sortir no hi hagut manera de posar en marxa el gps. Aquest matí a casa he gravat un track "sorpresa" a la tarja i l'he tret massa ràpid del PC i ara no hi ha tu tia. Que hi farem , ja sabem on anem!

Tirem  pel dret cap a Solanelles i baixem directament pel cami del cementiri cap a Prats sense perdre temps.
Just passar els horts de Prats , quan enfilem la pujadeta , tot i la pluja que ha caigut , el terra es troba en perfectes condicions, sense fang. Aquesta terra assedegada de pluja ha engolit aquestes primeres aigües ràpidament i no ha deixat els camins entollats.
Amb el temps que feia que no plovia ja convenia...! Ara que no sigui no parar i ho foti tot enlaire l'aigua!

Avui el Manolo s'ens ha presentat amb la seva veterana B-Pro. Tornem als origens. La flamant Cannondale es veu que ens ha sortit una mica "rana"...Tot i així a la pujadeta del Bartomeu amb el pedregar que hi ha al pujador ...i sense suspensió al darrera comença a fotre el seu ritmet trencador.

A la baixada dels enanitus es comença a veure una bona gama de colors. Comentem amb l'Isi que hem de montar una sortida per veure els canvis de colors a les fulles. A veure si trobem un forat a aquest calendari ...però ha de ser ja , o s'ens acabarà aquest temps de canvi!

Quan arribem a la carena dels ventiladors proposo baixar pel cami del recte més divertit que la pista engravillada i sense el trànsit motoritzat que sempre és millor evitar. Dit i fet , a més a més ara és un plaer baixar ! Santa Magura prega per nosaltres!

Fem els plans pel cami de cal Prat fins arribar a la carretera de Castellfollit a Maials i llavors ens toca agafar un tramet d'asfalt fins anar a buscar la darrera baixada que ens acosta fins a cal Frare.

Ara toca un tramet més "pastoset" de pista que compartim amb algun 4x4 fins que trenquem a esquerra per enfilar els darrers quilòmetres fins a can Maçana on trobem els primers grupets de ciclistes que es dirigeixen cap a la trobada.

La segona proposta del dia és fer el tramet de can Maçana fins a la plaça Catalunya passant per sota de la Foradada i així estalviarnos un tramet d'asfalt que amb aquesta boira també és perillos. Dit i fet !, avui la colleta és breu i està receptiva a aquesta mena de propostes.

El primer tramet fins arribar al trencall cap el refugi Barbé són ciclables però amb forts pendents , però després la memòria ens juga una mala passada . Semblava que seria tot pla i baixada. Però la pedra solta i molla ens obliga a no refiarnos ni un moment , cal anar amb molt de tacte i fem una bona part a peu doncs trobem forces esglaons que no recordavem de quan ho haviem fet a peu .

Anem amb força cura doncs ara aquest tram està prohibit a ciclistes , i millor mostrar un respecte per l'entorn i pels caminants , que per sort en el tramet que hem coincidit ens hem respectat mutuament. La muntanya es prou gran per anar-hi tots amb respecte!.

Llàstima del dia que ens està fent , doncs les vistes serien espectaculars amb aquesta gama cromàtica que tenim en aquest tramet , amb les fulles amb mil i un colors : els grocs , vermells , verds , els fruits d'arboç o cireres de pastor fan que el tram sigui un plaer per la vista , encara que amb la boira pixanera que hi ha , no veiem ni la Foradada ni res. Quina llàstima !

Al final quan arribem a la Plaça Catalunya decidim provar de memòria el que recordava d'un track d'uns ciclistes d'Igualada tot seguint el corriolet enlloc de baixar cap a la carretera. Al final tot quedarà en una "enrredada" de escales i escaletes que a peu serien l'h... però que amb les bicis es foten una mica pesadetes i que si ens descuidem li donen un susto a l'Isi que rellisca abans d'arribar a la carretera, baixa totes les darreres escales a cops de cul i fent malabarismes per evitar al màxim fotre la seva flamant Treck pels terres.

En Dani , el rookie , a partir d'avui ja coneix una mica el que entenc jo per "podem fer una ruta molt maca "... De totes maneres sembla un paio valent! Tornarà !

Mentre ells acaben per l'asfalt el recorregut fins arribar al Monestir on es farà la concentració , jo dono per acabada la meva ruta i torno per carretera fins el coll de can Maçana per desfer tot el recorregut fins Calaf, passant uns enanitos més llargs del compte, doncs noto a faltar l'esmorzar ...! Aquests costums no es poden deixar així de cop...

Fotos Picasa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada